Yellowstone (en anglès, Yellowstone National Park) és un parc nacional dels Estats Units situat a les muntanyes Rocoses. Es troba, principalment, a l'estat de Wyoming, i una petita part d'aquest als estats d'Idaho i Montana. Fou la primera àrea del món que va rebre el tractament de parc nacional, el 1872. La superfície abasta .
Després d'una sèrie d'expedicions a la regió entre els anys 1800 i 1860, en què van participar paranyers i exploradors com John Colter, Jim Bridger, William F. Raynolds, Ferdinand Vandeveer Hayden, Nathaniel P. Langford i Gustavus Cheyney Doane, i a partir de diverses discussions parlamentàries al Congrés dels Estats Units, el president Ulysses S. Grant va signar la llei The Act of Dedication el març de 1872, mitjançant la qual va quedar establert com el primer parc nacional nord-americà, i el primer del seu tipus al món. L'exèrcit nord-americà va estar al càrrec de la seva administració entre 1886 i 1918, i des de llavors és operat pel Servei de Parcs Nacionals.
El relleu de parc comprèn llacs, canyons, rius i serralades. El llac Yellowstone és un dels cossos d'aigua més extensos i elevats de l'Amèrica del Nord i està ubicat a la caldera de Yellowstone, el supervolcà més gran del continent. Si bé es tracta d'un volcà inactiu, ha fet erupció amb notable magnitud diverses vegades en els últims dos milions d'anys. Gràcies a la seva activitat volcànica contínua, Yellowstone també alberga la meitat dels guèisers i fonts hidrotermals del món. Al seu torn, el parc pertany al Gran Ecosistema de Yellowstone, l'ecosistema intacte més extens a la zona temperada del nord de la Terra. La Unesco el va nomenar Patrimoni de la Humanitat l'any 1978.
S'han documentat centenars d'espècies de mamífers, aus, peixos, rèptils i amfibis que habiten a Yellowstone, entre les quals s'inclouen diverses que estan en perill o amenaçades. El seu ecosistema posseeix la megafauna més gran dels Estats Units contigus -és a dir, excloent Alaska i Hawaii-, en addició a espècies úniques de plantes. Entre les espècies animals sobresurten els óssos grisos, els llops, els ants i els bisons americans; el ramat d'aquests últims és el més gran i antic existent en territori nord-americà. Almenys 1700 espècies d'arbres i plantes vasculars són natives de parc, mentre que unes altres 170 es consideren exòtiques. Anualment, solen presentar-se diversos terratrèmols incendis forestals en el lloc, encara que els primers solen ser indetectables pels visitants.
Amb el transcurs del temps, Yellowstone s'ha consolidat com un dels parcs nacionals dels Estats Units més populars. D'acord amb registres que daten de mitjans de la dècada de 1960, cada any és visitat almenys per dos milions de persones. La seva oferta turística hi inclou caminades, campaments, passejades en bot i pesca. Els camins pavimentats brinden un accés proper a les principals àrees geotèrmiques, així com a alguns dels llacs i cascades. Durant l'hivern, els visitants tenen l'opció de contractar visites guiades per mitjà d'autocars o motos de neu. Quant al seu impacte cultural, el parc ha contribuït als esforços internacionals de preservació de l'entorn natural i històric, «perquè tota la humanitat tingui l'oportunitat de reflexionar sobre el seu patrimoni natural i cultural, i de tornar a la natura i renéixer espiritualment en ella».
El paisatge està dominat pel bosc de pi lodgepole (Pinus contorta), que cobreix el 60% de la superfície del parc (cosa que representa el 80% de la part boscosa). Les traces d'un immens incendi que arrasà el parc durant l'estiu del 1988 (particularment sec) encara hi són ben visibles.
Geografia Aproximadament, el 96% del territori de Yellowstone està situat en l'estat de Wyoming, mentre que la petita àrea restant queda repartida entre Montana (3%) i Idaho (1%). La longitud de parc mesura de nord a sud i d'est a oest per aire, el que implica una superfície de , és a dir, similar a Delaware o Rhode Island. Els rius i llacs cobreixen aproximadament el 5% de parc, amb el Llac Yellowstone com el cos d'aigua més extens, amb , així com una profunditat de fins a , de riba i una elevació de , el que el converteix en el cinquè llac més elevat de tota Amèrica del Nord. Igualment, els boscos comprenen un 80% de l'extensió de la reserva, mentre que les grans praderies ocupen el territori restant.
miniatura|Secció del Gran Canyó del Yellowstone, on es pot apreciar el riu homònim al fons. La divisòria continental d'Amèrica de Nord recorre diagonalment el parc cap al sud-oest, el que provoca una segmentació topogràfica entre les conques atlàntica i pacífica -on se situa aproximadament un terç del Yellowstone -. Per la seva banda, els orígens dels rius Yellowstone i Snake es troben geogràficament propers, però en costats diferents de la divisió, de manera que el curs del primer es dirigeix cap a l'Atlàntic -a través del riu Missouri i el golf de Mèxic -, mentre que el segon flueix cap al Pacífic, a desembocar en el Columbia.
miniatura|esquerra|Terrasses de travertí a Mammoth Hot Springs. Està situat a la capçalera dels rius Yellowstone i Snake, que acaben drenant respectivament cap a l'Atlàntic i el Pacífic. Hi arriba des del Pacífic la depressió coneguda com a plana del riu Snake, que fa que el seu clima sigui més humit que el de la zona dels voltants. Això, juntament amb el clima continental que hi ha, fa que els hiverns siguin especialment crus, amb innivacions molt abundants que ha fet que sigui un territori poc habitat per l'home i on, per tant, la naturalesa s'hi ha mantingut prou intacta. Allà hi restà, per exemple, l'últim reducte del visó americà després de ser objecte de cacera durant la colonització europea.
De la mateixa manera, el parc està assentat sobre l'altiplà de Yellowstone, que està a una elevació mitjana de sobre el nivell de la mar i en els límits se situen la serralada de les muntanyes Rocoses, encara que hi ha elevacions que arriben als entre i . Topogràficament, el parc està constituït per altiplans que ronden els 2.000 m d'altitud, amb l'Eagle Peak (3.462 m) com a punt culminant, mentre que el lloc a menor altitud es troba a Reese Creek, a . Altres serralades properes al Yellowstone són la Gallatin al nord, les Muntanyes Beartooth i Absaroka pel nord-est, i les serralades Teton i Madison al sud i oest, respectivament. Així mateix, el cim més notori de l'altiplà és la muntanya Washburn, amb els seus .
miniatura|El riu Yellowstone al seu pas pel parc Hi ha almenys 290 cascades de més de , però la que més alçada guanya és la inferior de Yellowstone, amb . Igualment, hi ha crestes i altres accidents geogràfics que els rius han anat arrossegant la toba volcànica de l'altiplà de Yellowstone des de fa almenys 640000 anys; el riu Lewis circula pel canó homònim, mentre que el Yellowstone ha creat dos accidents geogràfics: el gran Canyó de Yellowstone i el Canó negre de Yellowstone.
Clima El clima al parc de Yellowstone està àmpliament influenciat per la seva altitud, on les seves parts més baixes tenen un clima temperat al llarg de tot l'any. La temperatura màxima assolida en el parc ha estat de , registrada el 2002, mentre que la més baixa va ser de , registrada l'any 1933. Durant l'etapa estiuenca, que va entre juny i principis de setembre, les temperatures més elevades solen estar entre un rang que va dels a i durant la nit poden caure fins a gelar -especialment a les zones a major altitud-, encara que durant la tarda també és possible que es produeixin tempestes elèctriques. Així mateix, a la primavera i la tardor, les temperatures en les hores diürnes solen estar en la forquilla de a , amb nocturnes d'un sol dígit (sota zero en graus Celsius), mentre que en els mesos hivernals arriben als en els moments més calorosos i els en els de més fred.
D'altra banda, les precipitacions són molt variables, ja que van des de les anuals en la zona propera a Mammoth Hot Springs, a les de les zones sud-occidentals. Un dels principals motius és el canal humit que forma la plana del riu Snake a l'oest que, al seu torn, va ser formada pel mateix Yellowstone. Així mateix, les nevades són possibles en qualsevol moment de l'any, però són més freqüents entre els mesos de novembre i abril, amb mitjanes que van des de les anuals al voltant de l'estany Yellowstone, al doble que poden donar-se en les parts més elevades.
Els tornados són molt inusuals en aquesta part d'Amèrica del Nord; però, el 21 de juliol de 1987 es va registrar el més poderós mai succeït a l'estat de Wyoming, colpejant les terres salvatges del Teton al Bosc nacional de Bridger-Teton, així com el mateix Yellowstone. Amb el nom de tornado del Teton-Yellowstone, va ser classificat com «F4» a la escala Fujita-Pearson, els vents van aconseguir una velocitat mitjana estimada d'entre i . A més, el tornado va deixar un camí de destrucció d'entre i d'ample i de llarg, i va destruir unes de bosc de pi. Segons la classificació climàtica de Köppen, el parc es troba a la zona subàrtica (DFC), tot i que altres fonts el consideren continental temperat (Dfb).
Geologia Vulcanisme 260px |miniatura|Columnes basàltiques al parc prop de Tower Fall, creades pel flux de diversos tipus de lava. El parc nacional de Yellowstone es troba a l'extrem nord-est de la plana del riu Snake, des d'on sorgeix una gran vall en forma de «U» a través de les muntanyes que s'estén fins Boise, Idaho, uns cap a l'oest. Unit a això, es pensa que el vulcanisme inherent del parc està lligat a alguna forma de vulcanisme més antiga d'aquesta plana; per tant, Yellowstone és la part activa d'un punt calent que s'ha anat desplaçant cap al nord-est amb el pas del temps, encara que el seu origen continua sent objecte de discussió. Una de les teories manté que va ser el plomall de mantell la causa que el punt calent es mogués cap al nord-est, mentre que una altra suggereix que el corriment és el resultat de la fragmentació i el dinamisme en la subducció de la placa de Farallon a l'interior de la Terra.
La caldera de Yellowstone és el sistema volcànic més gran d'Amèrica del Nord, i a nivell mundial només és superat per la del llac Toba, a l'illa de Sumatra, Indonèsia. També se li ha encunyat el terme de «supervolcà», perquè la caldera es va formar mitjançant erupcions explosives excepcionalment grans. S'estima que la cambra magmàtica situada sota el parc connecta a una única cambra, amb de llarg, per d'ample, i una profunditat de a . Per la seva banda, la caldera actual va ser creada mitjançant una erupció cataclísmica que va passar fa 640000 anys, amb la qual es van alliberar més de 240 mi³ (1000 km³) de cendra, roques i tefres, és a dir, aproximadament mil vegades més gran que la de la mont Sanit Helens el 1980. L'erupció va produir una caldera d'uns cinc vuitens de milla (≃1 km) de profunditat, així com 45 per 28 milles (≃72 per 45 km) de superfície que va donar lloc al tuf de Lava Creek, una formació en forma de tuf soldat. L'erupció més violenta coneguda, que va passar fa 2,1 milions d'anys va expulsar 2450 km³ de material volcànic i va crear la formació rocosa avui coneguda com Huckleberry Ridge Tuff, així com la caldera d'Island Park Una altra erupció menor va alliberar ≃280 km³ de restes fa 1,3 milions d'anys, amb la qual es va formar lacaldera Henry 's Fork i va dipositar la Mesa Falls Tuffs.
260px | esquerra |miniatura|Una passarel·la que permet als visitants apropar-se a algunes fonts termals, com la Grand Prismatic Spring.