miniatura|Ballester miniatura|Enregistrament sonor del ballester. miniatura|Estol de falzies reials El ballester comú (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba) és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.
També s'anomena ballester gros, ballester de ventre blanc, avió, falzia reial a les Balears o falcia de panxa blancaOronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016 al País Valencià.
Morfologia Fa 21 cm de llargària total i 55 d'envergadura. No és d'un color tan fosc com el falciot negre. La part inferior és blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral. No presenta dimorfisme sexual.
Subespècies T. m. melba (, 1758). Pel sud d'Europa fins al nord-oest de l'Iran. T. m. tuneti (Tschusi, 1904). El Marroc i des de l'Orient Mitjà fins al Pakistan T. m. archeri (Hartert, 1928). Des de Somàlia septentrional i el sud-oest d'Aràbia fins Jordània i Israel. T. m. maximus (Ogilvie-Grant, 1907). Muntanyes del Rwenzori. T. m. africanus (Temminck, 1815). Des d'Etiòpia fins Àfrica del Sud i sud-oest dAngola. T. m. marjoriae (Bradfield, 1935). Del nord de Namíbia i zona properes de Sud-àfrica. T. m. willsi (Hartert, 1896). Madagascar. T. m. nubifugus (Koelz, 1954). De l'Himàlaia. T. m. dorabtatai (Abdulali, 1965). De l'Índia occidental. T. m. bakeri (Hartert, 1928). De Sri Lanka. Avibase - Llistats d'Ocells del Món.
Reproducció Ambdós pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi ponen 2 o 3 ous que coven tots dos progenitors durant vint dies. Els pollets nascuts resten al niu durant 55-60 dies més. Cada any retornen al mateix niu.Bologna, G.: Simon and Schuster's Guide to Birds. Nova York: Simon and Schuster Publications. Any 1978.Gilliard, E.: Living Birds of the World. Nova York: Doubleday and Company. Any 1967.
Alimentació Menja insectes i aràcnids atrapats al vol.
Hàbitat Mostra una gran tirada pels congosts dels Prepirineus.
Distribució geogràfica Es troba al sud d'Europa (des de Portugal fins a Bulgària) i a tot Àfrica. La seva àrea de cria principal està compresa entre Grècia i Alemanya.Peterson, R.; G. Mountfort i P. Hollom: Birds of Britain and Europe. Nova York, Houghton Mifflin Company. Any 1993.Harrison, C. i A. Greensmith: Birds of the World. Nova York, Dorling Kindersley Inc. Any 1993.
Costums Als Països Catalans és un ocell estival: hi torna al març-abril, molt abans de la data de posta, i s'escampa per les zones més muntanyenques —encara que no arriba al Pirineu—, on busca penya-segats per a instal·lar-hi el niu. També aprofita construccions fetes pels humans, com són els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre emigra a l'Àfrica a passar-hi l'hivern.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 72. És un ocell monògam, és a dir, que només s'aparella una vegada a la vida; també és molt sociable, car construeix el seu niu integrat en colònies. Bat les ales lentament, de 4 a 8 vegades per segon, però amb molta força: És audible per a una persona si es troba a proximitat. És un dels ocells més ràpids que pot arribar als 110 km/h. Té un xiscle molt més greu que el de la falcia comuna (Apus apus) i de cadència més lenta.
Observacions Si bé sembla que la població que viu en el medi rural va minvant, la població del medi urbà va augmentant, de manera que el conjunt de la població es manté estable.
Referències
Enllaços externs
Hàbitat i reproducció de la falcia reial Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya Taxonomia d'aquesta espècie
Categoria:Apòdids