Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de l'any 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana. Convertit al cristianisme, va morir per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per totes les confessions cristianes.

Hagiografia miniatura|esquerra|El sant al reliquiari de l'abadia d'Agaunum miniatura|esquerra|Abadia de Saint-Maurice-d'Agaune miniatura|esquerra|Cripta de la Seu de Manresa, amb les suposades relíquies de Sant Maurici miniatura|Escultura del a la Catedral de Magdeburg, on es representa com un negre miniatura|esquerra|Martiri de Sant Maurici del Greco, 1582 (Monestir de l'Escorial) miniatura|Escultura del s. XVIII a la Columna de la Trinitat d'Olomouc Maurici era comandant de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte, durant el regnat de l'emperador Maximià Herculi cap a l'any 300. La llegenda relata que la Legió Tebana va ser cridada per suprimir una revolta a la Gàl·lia. Com era habitual, quan eren a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), es van preparar els sacrificis als déus per assegurar la victòria, però els soldats cristians es van negar a participar en la cerimònia. No es van voler retractar, i es va castigar la legió matant-ne un de cada déu soldats (delmació). Tot i això, els soldats van continuar negant-se a fer els sacrificis un cop i un altre, provocant que tota la legió fos sacrificada.

Historicitat La llegenda presenta elements històrics juntament amb d'altres de poc probables o falsos; així, la delmació com a mètode disciplinari a les legions romanes era molt rara i ja no es donava des de feia segles: només hi ha documentada una sentència similar durant el regnat de Galba en una legió de marina formada per Neró que havia exigit una àguila i estendards. No és probable, tampoc, que una legió sencera es compongués només de cristians, ja que aquests refusaven de servir a l'exèrcit, almenys fins al regnat de Constantí I el Gran i els militars, habitualment, eren seguidors de Mitra o d'Isis. Probablement això la història era una mistificació pietosa de Teodor, bisbe d'Octodorum que ho devia propagar cap al 390, i que és citat per Euqueri de Lió com a font per a la seva narració. La intenció seria que els militars cristians se sublevessin contra les autoritats romanes per fer costat a l'Església.

Igualment, és fals el relat d'Euqueri de la dispersió dels soldats que van sobreviure o la de la primerenca fundació de l'abadia d'Agaunum, que es va fundar l'any 515 per Segimon de Borgonya. La vinculació i la mateixa llegenda es faria per promoure els pelegrinatges cap aquest monestir.

Veneració A Maurici se'l representa com un cavaller amb l'armadura (de vegades com un moro, amb un color fosc a la pell, pel seu origen africà), portant un estendard i la palma del martiri. A Itàlia se'l representa amb una creu vermella al pit, per l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer.

És patró dels soldats i dels fabricants d'espases entre d'altres. També se l'invoca davant dels patiments de gota i dels còlics. A Catalunya, sovint se'l cita com a patró dels tintorers o dels fabricants de robes: és un error, ja que el patró tradicional del gremi era el beat Maurici Proeta, conegut popularment com a Sant Maurici.

Era el patró del Sacre Imperi Romanogermànic i dels seus emperadors, que tenien una de les seves insígnies s'anomenava Espasa de Sant Maurici, avui al tresor imperial que es conserva al Palau de Hofburg a Viena.

La seva festa és el 22 de setembre.

Iconografia Se'l representa com un guerrer vestit de manera elegant, segons el gust de cada època (clàmide, armadura, etc.). Pot anar a peu o a cavall. Molt sovint porta un estendard o un escut amb una creu. Aquests trets iconogràfics són semblants als de Sant Jordi però tenint en compte el seu suposat origen, és freqüent que Sant Maurici sigui representat com una persona d'ètnia nord-africana.

Obres: Retaule de Sant Maurici, obra atribuïda al Mestre de Gualba (s. XV) al Museu de Montserrat. Tríptic de l'esbarzer ardent, de Nicolas Froment (1476) Sant Maurici i sant Erasme, de Matthias Grünewald. 1520 (Alte Pinakothek, Múnic) El Martiri de Sant Maurici, d'El Greco (1580-82)

Referències

Vegeu també Els noms dels sants que van formar part de la Legió Tebana: Antoní de Piacenza Càndid d'Agaunum Fèlix i Règula de Zuric Gereó de Colònia Ponç de Pradleves Víctor de Marsella Víctor de Xanten

Bibliografia Juan Ferrando Roig: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950. Suckale-Redlefsen, Gude. Mauritius: der heilige Mohr = The black saint Maurice. Houston; Múnic: Menil Foundation Schnell u. Steiner, 1987.

Enllaços externs

Goigs a sant Maurici

Categoria:Legió Tebana Categoria:Persones commemorades per l'Església Evangèlica en Alemanya Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Morts al cantó del Valais Categoria:Decapitats Categoria:Militars romans Categoria:Militars de l'antic Egipte Categoria:Religiosos cristians Categoria:Romans del segle III Categoria:Egipcis del segle IV