miniatura|El general Napoleó Bonaparte durant el cop del 18 de Brumari a Saint-Cloud, detall de la pintura de François Bouchot, 1840 Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder. Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipus dictatorial, que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una guerra civil. Es diu que un autocop d'estat té lloc quan un líder, havent arribat al poder per mitjans legals, intenta mantenir-se en el poder per mitjans il·legals.
Segons una estimació, hi va haver 457 intents de cop d'estat entre el 1950 i el 2010, la meitat dels quals van tenir èxit. La majoria dels intents de cop d'estat van ocórrer a mitjans dels anys seixanta, però també hi va haver un gran nombre d'intents de cop d'estat a mitjans dels anys setanta i principis dels anys noranta. Els cops d'estat que es van produir en el període posterior a la Guerra Freda han tingut més probabilitats de donar lloc a sistemes democràtics que els cops d'estat de la Guerra Freda, tot i que els cops d'estat encara perpetuen majoritàriament l'autoritarisme.
Molts factors poden conduir a l'ocurrència d'un cop d'estat, així com determinar l'èxit o el fracàs d'un cop d'estat. Un cop en marxa un cop d'estat, l'èxit del cop depèn de la capacitat dels colpistes de fer creure als altres que l'intent de cop tindrà èxit. El nombre de cops d'estat reeixits ha disminuït amb el temps. Els cops d'estat fallits en sistemes autoritaris probablement enfortiran el poder del governant autoritari. El nombre acumulat de cops d'estat és un fort predictor de futurs cops d'estat, un fenomen conegut com la "trampa del cop d'estat".
En el que s'anomena "a prova de cops d'estat", els règims creen estructures que dificulten que qualsevol petit grup prengui el poder. Aquestes estratègies de protecció contra cops d'estat poden incloure la col·locació estratègica de grups familiars, ètnics i religiosos a l'exèrcit i la fragmentació de les agències militars i de seguretat. Tanmateix, la protecció contra cops d'estat redueix l'eficàcia militar, ja que es prioritza la lleialtat per sobre de l'experiència a l'hora d'ocupar llocs clau dins de l'exèrcit.
Origen i evolució del concepte El terme prové del francès , que literalment significa un «cop d'estat». (En francès, la paraula ( ) es posa en majúscula quan denota una entitat política sobirana.) Tot i que el concepte de cop d'estat ha aparegut en política des de l'antiguitat, l'expressió és d'ús relativament recent.Julius Caesar's civil war, 5 January 49 BC. El concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a la França del per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.
Un dels primers usos en textos traduïts del francès a l'anglès va ser el 1785 en una traducció impresa d'una carta d'un comerciant francès, comentant un decret arbitrari, o , emès pel rei francès que restringia la importació de llana britànica.Norfolk Chronicle, 13 August 1785: "It is thought here by some, that it is a Coup d'Etat played off as a prelude to a disagreeable after-piece. But I can confidently assure you, that the above-mentioned was promulgated in consequence of innumerable complaints and murmurs which have found their way to the ears of the Sovereign. Our merchants contend, that they experience the greatest difficulties in trading with the English". El que podria ser el seu primer ús publicat dins d'un text compost en anglès és una nota de l'editor al London Morning Chronicle de 1804, que informa de la detenció per part de Napoleó a França de Moreau, Berthier, Masséna i Bernadotte: "Ahir hi va haver un informe en circulació sobre una mena de cop d'estat que havia tingut lloc a França, com a conseqüència d'una formidable conspiració contra el govern existent".
A la premsa britànica, la frase va arribar a ser utilitzada per descriure els diversos assassinats per part de la suposada policia secreta de Napoleó, els , que va executar el duc d'Enghien: "els actors de la tortura, els distribuïdors de les begudes enverinades i els botxins secrets d'aquells individus o famílies desafortunats, que les mesures de seguretat de Bonaparte requereixen eliminar. En allò que els tirans revolucionaris anomenen grans cops d'estat, com ara la massacre, l'enverinament o l'ofegament en massa, són els empleats exclusivament."
El terme va evolucionar durant el per parlar de l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. Un exemple van ser els assassinats selectius de les forces armades napoleòniques. El concepte va cohabitar amb el de revolució, però aquest últim va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.
Ja durant el el 1930 va aparèixer el llibre Tecnica del colpo di Stato (Tècnica del cop d'estat) de Curzio Malaparte, que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'estat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat amb guerra civil i revolució és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.
El el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del 1980, els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.
Segle XX Són els més habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressió violenta dels opositors:
1908: Veneçuela - Juan Vicente Gómez derroca Cipriano Castro 1913: Mèxic - Cop d'estat de Victoriano Huerta 1913: Imperi Otomà - Cop d'estat dels Joves Turcs 1914: Perú - Óscar Benavides derroca Guillermo Billinghurst Angulo 1917: Costa Rica - Federico Alberto Tinoco Granados derroca Alfredo González Flores 1919: Perú - Augusto Leguía derroca José Pardo y Barreda 1922: Itàlia - Benito Mussolini triomfa amb la Marxa sobre Roma miniatura|Cop d'estat militar a Polònia el 1926.1923: Alemanya - Adolf Hitler fracassa en un cop d'estat 1923: Espanya - Cop d'estat de Primo de Rivera 1924: Xile - S'estableix una junta de govern presidida per Luis Altamirano per dissoldre el Congrés Nacional 1925: Xile - La junta de govern de Luis Altamirano queda derrocada a l'espera que arribi el president constitucional Arturo Alessandri Palma 1926: Polònia Cop d'estat de Józef Piłsudski 1929: Perú - Luis Miguel Sánchez Cerro derroca Augusto Leguía 1930: Argentina - El govern de Hipólito Yrigoyen queda derrocat 1931: Panamà - Cop d'estat contra el president Florencio Harmodio Arosemena per part de Ricardo J. Alfaro 1933: Uruguai - Cop d'estat de Gabriel Terra 1935: Grècia 1936: Grècia - Règim del 4 d'agost del general Metaxàs 1936: Espanya - Cop d'estat del 18 de juliol contra la Segona República per part del General Francisco Franco. Inici de la Guerra Civil espanyola 1937: Brasil - Autocop d'estat de Getúlio Vargas 1943: Argentina 1947: Tailàndia 1952: Egipte 1953: Iran 1954: Paraguai 1948: Veneçuela 1962: Argentina 1964: Cop d'Estat de 1964 al Brasil Cop d'estat al Gabon de 1964 1966: Argentina 1967: Grècia - Dictadura dels Coronels (1967-1974) miniatura|Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991.1969: Muammar el Gaddafi a Líbia Cop d'estat a Somàlia sota la direcció del general Siad Barre 1973: Cop d'estat del 27 de juny de 1973 liderat per Juan María Bordaberry Arocena a l'Uruguai. Cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 liderat per Augusto Pinochet Ugarte a Xile contra el govern d'Allende. 1976: Argentina 1980: Turquia - Cop d'estat del 1980 a Turquia 1981: Espanya - Cop d'estat del 23 de febrer 1999: Pakistan - Cop d'estat de Pervez Musharraf
Segle XXI 2006: Tailàndia 2008: Guinea - Cop d'estat a Guinea al 2008 2016: Turquia - Cop d'estat fracassat 2021: Myanmar - Cop d'estat a Myanmar de 2021 2023: Níger - Cop d'estat a Níger de 2023
Cops d'estat evolucionistes Són un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.
1889: Brasil, Proclamació de la República, el 15 de novembre 1910: Mèxic, Revolució Mexicana, el 10 de novembre 1958: Veneçuela, Revolució del 23 de gener 1974: Portugal, Revolució dels clavells 1989: Romania
Termes relacionats Autocop
Un autocop o auto cop d'estat és una forma de cop d'estat en la qual el líder d'un estat, després d'haver arribat al poder per mitjans legals, dissol o deixa sense poder a la legislatura nacional i assumeix il·legalment poders extraordinaris que no es concedeixen en circumstàncies normals. Altres mesures adoptades poden incloure l'anul·lació de la constitució del país, la suspensió dels tribunals civils i l'assumpció de poders dictatorials per part del cap de govern.Una primera referència al terme autocop pot trobar-se en Kaufman, Edy: Uruguay in Transition: From Civilian to Military Rule, Transaction, New Brunswick, 1979. Inclou una definició d'autocop i esmenta que la paraula es va utilitzar "popularment" en referència als esdeveniments de l'Uruguai en 1972-1973. Veure a Uruguay in Transition: From Civilian to Military Rule – Edy Kaufman a Google Books. El terme prové de la paraula castellana autogolpe.
Cop d'estat suau Un cop d'estat suau, de vegades anomenat cop silenciós o cop incruent, és un enderrocament il·legal d'un govern, però a diferència d'un cop d'estat normal, s'aconsegueix sense l'ús de la força ni la violència.
Cop d'estat de palau Un cop d'estat de palau o revolució de palau és un cop d'estat en què una facció dins del grup governant desplaça una altra facció dins d'un grup governant. Juntament amb les protestes populars, els cops d'estat de palau són una amenaça important per als dictadors. La conspiració de l'harem del segle XII aC va ser un dels primers intents. Els cops d'estat de palau eren habituals a la Xina imperial.Anita M. Andrew & John A. Rapp, Autocracy and China's Rebel Founding Emperors: Comparing Chairman Mao and Ming Taizu (Rowman & Littlefield, 2000), p. 324; Charles O. Hucker, China's Imperial Past: An Introduction to Chinese History and Culture (Stanford University Press: 1975), p. 304. També s'han produït entre la dinastia Habsburg a Àustria, la dinastia Al-Thani a Qatar,Patrick Milton, Michael Axworthy & Brendan Simms, Towards A Westphalia for the Middle East (Oxford University Press, 2019), p. 104. i a Haití entre els segles XIX i principis del XX.Mats Lundahl, Politics Or Markets? Essays on Haitian Underdevelopment (Routledge, 2002), p. 321. La majoria dels tsars russos entre 1725 i 1801 van ser enderrocats o van usurpar el poder en cops de palau.
Putsch