El Palau Moja és un edifici al carrer de la Portaferrissa, 1-3 cantonada amb la Rambla de Barcelona, 118, declarat bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb l'Església de Betlem, situada just al davant. Actualment és la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Descripció És un edifici neoclàssic caracteritzat per la sobrietat de línies, el predomini de les rectes, els volums geomètrics i l'absència de decoració, especialment a les façanes, on els elements verticals compensen el volum arquitectònic del palau, d'alçada reduïda i tendència apaisada.
En planta, el palau es caracteritza per la seva irregularitat. Un primer cos, el de la façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, conté el portal, amb reminiscències barroques en la decoració, i l'escala principal, que fou reformada el 1875. Passat el vestíbul s'entra al pati, amb funcions més aviat de celobert. Un segon cos, articulat entorn del gran volum del saló central, amb sales i alcoves a banda i banda, forma les façanes laterals de la Rambla i la que donava al desaparegut jardí, situat a nivell de la primera planta, i al fons del qual l'arquitecte Antoni Rovira i Trias projectà el 1856 una loggia amb columnes corínties i decorada amb gerros de terracota.AMCB, Q127 Foment 849 C.
Les tres façanes foren decorades per Francesc Pla, dit «el Vigatà» (1743-1805), tot i que la de la Rambla ha estat atribuïda tradicionalment a Joseph Flaugier. Actualment només se'n conserva la traça de les de la façana principal.
L'element més notable és, sens dubte, el gran saló, de planta quadrada i dos pisos d'alçada, i que fou una innovació total a la Barcelona del . El que li donà, però, una magnificència més gran foren les pintures murals que el decoren, obra d'«el Vigatà», i que daten del 1791. Les pintures, dotades d'una gran capacitat de concentrar l'expressió dels personatges en unes pinzellades, fan al·lusió a escenes històriques i llegendàries de la família Cartellà, propietaris de la casa. En un costat del saló hi ha una petita capella, decorada també pel Vigatà. Altres sales de la casa tenen pintures, algunes ja del . D'altra banda, Pere Pau Muntanya (1749-1803) va pintar els arrambadors de sis salons.
Història 900px|centre
Els marquesos de Cartellà i de Moja El 1687, Lluís de Desbac-Descatllar i d'Oms va adquirir una propietat al carrer de la Portaferrissa a Francesc Bover, ciutadà honrat de Barcelona.AHPB, notari Bonaventura Torres, 04-01-1687. Casat amb Gertrudis de Cartellà i d'Ahones, fou succeït pel seu fill Pere de Cartellà i Desbac, que el 1702 rebé el títol de marquès de Cartellà de mans de Felip V. El 1692, va adquirir en emfiteusi al Batlle general de Catalunya una part de la muralla al costat de la Porta Ferrissa, i el 1704 va obtenir la facultat d'obrir-hi portes, finestres i balcons i edificar-hi a sobre.
El 1774, la seva neta Maria Lluïsa de Cartellà i de Sarriera, III marquesa de Cartellà i esposa de Josep de Copons i d'Oms, IV marquès de Moja de la Torre, va encarregar el projecte d'una nova residència a l'arquitecte Josep Mas i Dordal, autor entre d'altres de l'església de la Mercè, Sant Vicenç de Sarrià i l'ampliació del Palau Episcopal. Per a la construcció s'hagueren d'enderrocar la muralla i la Porta Ferrissa amb les dues torres que la flanquejaven, així com tres cases pel costat del carrer de la Portaferrissa, adquirides per a engrandir el solar. Les obres (el permís de les quals fou demanat el 1776) foren dirigides per Pau Mas i Dordal, germà de Josep, i l'estiu del 1786 s'hi va celebrar la festa de compromís de la filla gran dels marquesos, Maria Josepa de Copons i de Cartellà amb Narcís de Sarriera i de Copons, fill dels comtes de Solterra. Segons les cartes de pagament, el palau es va acabar el 1789, després de quinze anys d'obres.
A la seva mort, la marquesa fou succeïda per la seva filla Maria de Sarriera i de Copons, casada amb Gaietà de Cortada i d'Amat, baró de Maldà i Maldanell.AHPB, notari Nicolau Simó Labrós, manual 1.156/12 (2a part), f. 79-80, 20-09-1822; f. 80-85v, 22-09-1822. Publicació del testament de Maria Josepa de Copons i de Cartellà. Aquesta va morir sense descendència i fou succeïda per la seva germana Josepa, casada amb Pere Carles de Sentmenat i de Riquer, marquès de Castelldosrius i que també morí sense descendència. Aleshores, el palau va ser llogat al Foment del Treball Nacional, que hi va fer la campanya a favor del proteccionisme del 1869.
miniatura|Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860)
Els marquesos de Comillas El 1870, l'indià Antonio López y López, nascut a Comillas (Cantàbria) i que havia fet una gran fortuna a Cuba mitjançant el tràfic d'esclaus (negrer), va comprar el palau als marmessors de la marquesa per 154.000 duros,AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, manual 1.359/17, f. 617-634, 09-06-1870. i l'any següent va fer reformar el segon pis, segons el projecte de l'arquitecte Josep Oriol Mestres. Segons Alcolea, va ser providencial la clàusula del testament d'aquesta, que establia que els futurs posseïdors del palau no poguessin enderrocar-lo, i només admetia la possibilitat de replantejar la distribució interior del segon i del tercer pis, així com la d'obrir balcons exteriors en aquest últim, sempre que se'n respectés el caràcter arquitectònic del palau. També acceptava que es pogués edificar a l'espai corresponent al jardí. El nou propietari va fer tapar les pintures del Vigatà de les façanes, substituïdes per una imitació de carreus, però el resultat de la reforma degué ser criticat, ja que el 1873 va fer recuperar la imatge anterior, encarregant-ne la decoració al pintor Eduard Llorens i Masdeu (1837-1912).
El 9 de gener del 1875, el palau va rebre la visita del jove rei Alfons XII, que hi va pujar a cavall des del port amb una barretina a la mà, per a fer-se càrrec de la corona espanyola en la Restauració borbònica i hi va dormir al Saló Blau. Aquell mateix any, va començar la reforma interior del palau: l'escala principal va ser redecorada amb grans plafons de marbre i unes pintures murals sobre tela del mateix Eduard Llorens amb al·legories del mar i els vents. A la planta noble, part dels arrimadors de Pere Pau Muntanya van ser substituïts per motius decoratius a la moda; els paviments de terracota de diversos colors van ser canviats per un parquet luxós; també s'hi va introduir mobiliari modern, i els sostres dels estrados i els entapissats dels murs van ser decorats amb motius pictòrics; s'hi construir una gran i moderna cuina i una sala annexa es va convertir en menjador; a la planta baixa es van anar obrint botigues per tal de llogar-les i treure'n rendiment.
El 1876, Mossèn Cinto Verdaguer es va instal·lar a la segona planta i hi va viure quinze anys, primer com a capellà de la família (celebrava missa a la capella annexa al saló principal) i des del 1883 com almoiner. Això li va permetre freqüentar els ambients socials més elevats i alhora els més miserables de l'època. Sota el mecenatge del marquès, Verdaguer va produir la seva obra més important, el poema L'Atlàntida.
Aquell mateix any, i per tal d'ampliar els jardins, el seu gendre Eusebi Güell, propietari del veí Palau Palmerola i casat amb Isabel López i Bru, va adquirir per 13.000 pessetes una part del jardí de la casa del carrer d'en Bot, 9 en benefici del seu sogre.AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, 19-08-1876, i manual 1.383/96, f. 3725-3740v, 11-07-1888. El 1881, Antonio López va adquirir l'edifici veí del núm. 3 del carrer de la Portaferrissa,AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, 23-06-1881. que va unir al palau amb una reforma projectada pel mateix arquitecte. El 1888, cinc anys després de la seva mort, es va fer l'inventari i partició de la seva herència, i el palau passà a mans del seu fill Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas, com a part d'un fideïcomís lligat al títol.AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/96, f. 3739-3860v, 11-07-1888. El 1891, el nou marquès va instal·lar al segon pis les oficines de la Companyia Transatlàntica, que tenia l'exclusiva de la ruta entre Espanya i les Antilles i de la qual el seu pare n'havia estat el fundador. A la seva mort el 1925, el palau va passar a mans del seu nebot Joan Antoni Güell i López, tercer marquès de Comillas i segon comte de Güell, que el 1916 va rebre de mans d'Alfons XIII el títol de comte de San Pedro de Ruiseñada.
El 1934 es va constituir la societat SEPU amb capital suís, en la qual el marquès va aportar els terrenys del jardí elevat que donava a la Rambla. La tàpia va ser enderrocada i el terraplè desmuntat per a construir-hi uns grans magatzems amb soterrani, planta baixa i pis, projectats per l'arquitecte Ricardo de Churruca i inaugurats l'any següent. La alineació de la nova façana, coronada amb els gerros que abans remataven el mur del jardí, va recular uns metres i es va obrir una porxada als baixos de la Rambla per a facilitar la circulació dels vianants. Durant la Guerra Civil, el palau passà a ser seu de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El 1940, mentre es restaurava l'edifici de la Duana de Barcelona, les oficines passaren al segon pis del palau. Posteriorment, hi van ser les oficines de la Companyia Transatlàntica (per segona vegada), fins que es van traslladar definitivament a la plaça del Duc de Medinaceli. El segon pis es va convertir en la seu del Banco Atlántico, de la qual el marquès de Comillas era un dels fundadors.
A partir de la mort de Joan Antoni Güell el 1958, el palau va entrar en decadència, i el 1969 va ser declarat monument històricoartístic. El 1971 va patir dos incendis amb pocs dies diferència, que el van afectar greument, restant abandonat durant més de 10 anys, i alguns dels objectes valuosos que hi havia van a anar a parar al mercat d'antiguitats. Finalment, el 1982 va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya, i restaurat sota la direcció de l'arquitecte Francesc Mitjans. Les pintures d'«El Vigatà» ho foren per un equip dirigit per Josep Maria Xarrié.
Sala d'exposicions Max Cahner i The Catalan Heritage House Als baixos del palau hi havia una sala d'exposicions batejada en honor a l'exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Max Cahner, que el 22 desembre del 2010 hi va descobrir una placa commemorativa, en un acte presidit per l'aleshores conseller Joan Manuel Tresserras. Cahner va morir l'octubre del 2013, i uns mesos després, el juliol del 2014, el Departament de Cultura va anunciar que hi obriria un espai de promoció del patrimoni cultural de Catalunya. Les obres van començar l'any següent, sota el mandat del conseller Ferran Mascarell, i en algun moment, la placa va desaparèixer sense que ningú se n'adonés. Finalment, el maig del 2016 fou inaugurat l'espai Palau Moja. The Catalan Heritage House.
A principis de desembre del 2024, s'hi va inaugurar als baixos l'Espai Moja, amb l'exposició immersiva Catalunya: Patrimoni Viu, la qual hi romandrà diversos anys. També hi ha un Punt d'Atenció Turística, amb entrada per la Rambla.
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també Força de Cartellà Castell de Vilarnadal Castell de Vilassar Castell de Burriac Castell de Rubí Can Moia (Montcada i Reixac) Palau Maldà Casa Puiggener Edifici Tabacs de Filipines Casa Antonio López Monument a Antonio López Palau Marc
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Monuments històrics del Barri Gòtic Categoria:Palaus neoclàssics de Barcelona Categoria:Museu d'Història de Catalunya Categoria:La Rambla Categoria:Carrer de la Portaferrissa