La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del . Fou l'antecedent més difós i més important del madrigal. El punt culminant de la producció de frottole fou el període comprès entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest gènere fou desplaçat en la seva funció pel madrigal.
Atès que frottola és un terme genèric, hom reconeix diverses subcategories, tal com és de preveure per a un gènere amb vora un segle d'història, i que va mantenir una immensa popularitat durant la meitat d'aquest temps. En la seva forma més típica és una composició per a tres o quatre veus (aquesta darrera més aviat a la part final del període) la més aguda de les quals era la que tenia la melodia; és possible que s'hi hagués emprat acompanyament instrumental. El poema normalment tenia una rima "ABBA" per a la represa i una estrofa amb rima "CDCDDA" o bé "CDCDDEEA", tot i que en els diferents subgèneres també s'hi troben altres variants. És molt probable que aquestes formes poètiques derivessin de la ballata del , tot i que la música mostra una enorme simplificació en respecte a les formes del .
Musicalment, la frottola evita les complexitats contrapuntístiques i prefereix les textures homofòniques, els ritmes clars i repetitius, i un àmbit melòdic restringit. No sols va ser un antecessor del madrigal sinó també d'algunes pràctiques pròpies del Barroc com la monodia, atès que anticipa l'acompanyament acordal, té la melodia a la veu superior i mostra un sentit primerenc del que més tard es desenvoluparia per donar lloc a l'harmonia funcional.
Se sap ben poc de les pràctiques interpretatives. Les edicions contemporànies a vegades són per a diverses veus, amb tabulatura de llaüt o sense; ocasionalment han sobreviscut partitures per a teclat. Les frottole s'haurien pogut interpretar amb veu sola amb acompanyament de llaüt. Certament sembla que Marchetto Cara hauria pogut interpretar-les d'aquesta manera a la cort dels Gonzaga tal com sembla desprendre's de la seva anomenada com a llaütista, cantant i compositor de frottole; també s'haurien pogut interpretar amb altres combinacions de cantants i instruments.
Els compositors de frottole més famosos foren Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, deixant a banda el fet que algunes composicions profanes de Josquin des Prez (per exemple "Scaramella" i "El Grillo") són frottole encara que no ho diguin sengles títols.
La frottola també va influir en la chanson francesa que també va tendir a ser lleugera, ballable i d'estil popular. Molts compositors francesos del període van ser a Itàlia, ja fos a treballar a les corts aristocràtiques o a la capella papal de Roma. Fou així com van entrar en contacte amb la frottola i van incorporar a les seves composicions profanes en el seu estil vernacle quelcom del que van sentir.
Compositors La llista de compositors de frottole inclou: Bartolomeo Tromboncino Marchetto Cara Filippo de Lurano Michele Pesenti Michele Vicentino Giovanni Brocco Antonio Caprioli Francesco d'Ana Lodovico Fogliano Giacomo Fogliano Erasmus Lapicida Marcantonio Del Pifaro
Excepte Tromboncino i Cara que van ser excepcionalment famosos, se sap ben poc de la major part de la resta; en molts casos només se'n conserven els noms. En aquest cas és perquè Petrucci, l'eminent editor venecià, va incloure llurs noms en col·leccions que contenien obres seves.
Bibliografia Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954 The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980 The New Harvard Dictionary of Music, ed. Don Randel. Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press, 1986
Bibliografia addicional "The Frottolists and their contemporaries".
Categoria:Formes musicals Categoria:Composicions del Renaixement Categoria:Música tradicional