VernetNomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord , pàgina 63. (, en francès Vernet-les-Bains) és una municipi de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Etimologia Coromines explicaCoromines, 1997. l'origen de Vernet en el nom comú vern, amb un sentit col·lectiu, igual que verneda: Bosc o arbreda de verns.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Vernet en el Conflent miniatura|El Canigó i les muntanyes de l'extrem sud-est del terme de Vernet El terme comunal de Vernet, de 167.600 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Vernet en els ortofotomapes de l'IGNVernet a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN en els contraforts septentrionals del Massís del Canigó, just al sud-est del centre de la comarca del Conflent. Comprèn gairebé tota la vall del Cadí, afluent de la Tet, també anomenat Riu Major, i tota la vall del seu afluent de capçalera, el Sant Vicenç. El poble de Vernet és a la zona menys muntanyosa del terme, en el seu extrem nord-oest. La resta del terme, aproximadament les altres tres quartes parts, són la vall esmentada del Cadí i les altes carenes que emmarquen les dues valls esmentades.
El punt més elevat del terme és el Canigó (2.784 m), el cim del qual comparteix amb Taurinyà, situat a l'extrem sud-est del terme comunal. Entre les altes muntanyes que formen els límits del terme cap esmentar el Pic Jofre (2.362), el Quazemí (2.422), etc. El poble de Vernet és a 850 m alt.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Vernet miniatura|esquerra|El poble vell des de la zona termal miniatura|Vernet en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Situat majoritàriament a la dreta del Cadí, el poble vellEl poble vell de Vernet en els ortofotomapes de l'IGN de Vernet ha vist com les modernes ampliacions del poble s'han estès sobretot davant seu, a l'esquerra del riu. El poble vell és al cim d'un turó dominat pel Castell de Vernet i l'església parroquial de Sant Sadurní, antigament capella de Santa Maria del castell.
Com s'explica a l'apartat dHistòria Contemporània, Vernet cresqué moltEl Vernet contemporani en els ortofotomapes de l'IGN el a l'entorn de l'activitat dels balnearis i altres establiments associats.
Campllong L'antic lloc de Campllong era a propLloc on era Campllong en els ortfotomapes de l'IGN i al sud-est del poble de Vernet, a la dreta de la Ribera de Sant Vicenç. Hi havia l'església, que en fou la parroquial, de Sant Vicenç de Campllong.
Els masos del terme A causa de la complexitat orogràfica del terme de Vernet, són poques les construccions aïllades que s'hi poden trobar. Tanmateix, s'hi compten Alta-riba, l'Abric o Cabana de la Castella, la Cabana de la Jaça del Pi, o de les Conques, el Cortal, abans Mas Jampí, el Cortal Calbet, el Cortal, abans Mas d'en Cassó, o Sicart, el Cortal d'en Maduixa, o de Brusi, els Forns, l'Hotel del Portugal, la Lleteria, abans Mas de Brusi. el Mas de l'Arengada, el Mas del Bauç, el Mas de l'Hereu, o d'en Parent, el Mas del Noi, o Mas Pagès, o Mas Bover, el Mas d'en Sicart i el Mas Maurí. Alguns són en ruïnes, com el Mas Capella i el Mas de Brusi, abans Mas Busan i el Mas de la Grava (del tot desaparegut), el Mas d'en Panxa, el vell Mas d'en Sicart, el Mas de Serra, abans Mas Porrà, i d'altres són ja noms antics, ara en desús, com el Cortal d'en Beneset, el Cortal d'en Busan, el Mas Capella, el Mas de Brusi, el Mas d'en Castellnou, el Mas d'en Sicart, el vell Mas Maurí, el desaparegut Molí, o Molí d'en Capella, el Molí de l'Averós. Cal destacar, a part, els ponts d'Angles, de les Termes i de Saorra, les ruïnes de les capelles de Sant Sadurní de Vilallonga, abans Cortal d'en Panxa, i de Sant Vicenç de Campllong, el Monument d'Henri Barbusse, el Refugi de Bonaigua i la Taula d'Orientació del Canigó.
Hidrologia Cursos naturals d'aigua Formen el terme comunal de Vernet dues valls que s'uneixen al nord del poble de Vernet i que emmarquen la carena on es troba el poble: El Cadí i el Sant Vicenç. Totes dues formen part dels contraforts nord-occidentals del Canigó.
El Cadí entra en el terme de Vernet procedent del de Castell de Vernet just al sud de la Lleteria, i de seguida arriba a l'extrem sud del poble, deixant l'establiment termal, el museu, el casino i els barris nous, com el de Sant Sadurní a l'esquerra del curs d'aigua, i el poble de Vernet a la dreta. En aquest tram el Cadí segueix la direcció sud-est - nord-oest i rep per l'esquerra el Còrrec de la Penya, o de la Noguereda, amb el de les Manxes, el del Pla d'Amunt, el de Polig, el d'en Domingo i el del Bolès. Després d'un tram de riu bastant recte, amb un parell d'amples revolts, el Cadí arriba al límit del terme de Vernet a llevant del Càmping L'Aigua Viva, per tal d'entrar en el terme comunal de Cornellà de Conflent.
El Sant Vicenç es forma a l'Envolada, al costat sud de la Solana de la Castella, a sota i al nord-est del Quazemí, per la unió del Canal del Quazemí, el de la Y, el de l'Aigua i el Canal Gros, que hi aporta el de la Portella. Des d'aquell lloc davalla en un curs força sinuós cap al nord-oest i rep de seguida el Canal del Roc dels Isards per la dreta. Poc després, ara per l'esquerra, rep el Canal de la Jaça d'en Vernet i poc després, el dels Orriets. Més endavant rep per la dreta el Canal de la Castella, amb el del Pont d'Avi; després, per l'esquerra, el Canal de la Passera Cremada i, tot seguit, per la dreta, el Canal de Mesurat i el Canal Menter, amb el de Malaterra i el Còrrec de Bonaigua, o del Bac de Bonaigua, just després de passar el salt anomenat Forat de la Tomba. Passat aquest darrer es troba la Cascada dels Anglesos, moment en què arriba per l'esquerra el Canal del Clot de la Font, i, al cap de poc, es troba la Cascada de Sant Vicenç. Després hi arriba per la dreta el Canal d'en Jaques. Després d'un marca retomb, el Sant Vicenç emprèn un tram força recte, sempre cap al nord-oest: és el lloc on hi hagué el poble de Campllong, i encara hi romanen les restes de l'església de Sant Vicenç de Campllong, que donen nom al riu. Al final d'aquest tram rep per l'esquerra el Còrrec del Bac, anomenat Canal del Rabent en la seva part alta. Durant bona part del recorregut per Campllong, el Sant Vicenç desdobla el seu curs en dos braços. D'aquesta manera el Sant Vicenç arriba a l'extrem sud-est del nucli de Vernet. Durant tot el seu pas pel costat de llevant del poble, el riu discorre canalitzat per una zona urbanitzada, al final de la qual rep per la dreta el Còrrec de l'Astorg, o del Coll de Juell, de llarg recorregut i que hi aporta els còrrecs de l'Orri, amb el Canal del Cogulló a la seva part alta, de Sant Joan, del Clot de Xixo. Més al nord-oest, el Sant Vicenç passa pel costat de llevant del Càmping del Bosc i de seguida rep per la dreta el Còrrec del Solà. Poc després el riu surt del terme de Vernet al Prat dels Frares.
Recs A la zona plana del terme, on hi ha -o hi havia- agricultura de regadiu, hi ha alguns cursos d'irrigació: la Canal, els recs de Caviac, de les Escomelles, de les Estrilles, del Molí, del Prat de Corona, del Roc de Grau, de Sant Joan, o de les Ruideres, de Sant Sadurní i de Vernet.
Fonts Les fonts més destacades del terme de Vernet són la Font captada, les Fontanes, la Font de Bonaigua, la del Coll de Juell, la del Gueto, la de la Barraqueta, la del Nauc, la de Pont d'Angle i la Font Perduda. La Font Barrera, la Font del Parc, la del Vaporàrium, la Font Mercader, abans del Camí del Castell, la Font Providència i tres fonts més, assenyalades amb els número 2, 3 i 4, són fonts termals.
Orografia Una part dels topònims de Vernet fan referència a espais geogràfics o formes de relleu. Així, hi trobem obagues: El Bac, el Bac de Bonaigua, el Bac de les Estrilles, el Bac de Pont d'Avi; balços: Els Baus, o Baussos; boscs: El Bosc de la Vila, o Bosc Comunal de Vernet, el Bosc del Vernis, el Bosquet; bretxes: la Bretxa Durier; clotades: El Clot de Xixo; colls: Collada d'en Comes, Collada Llarga, Coll de Juell, Coll de la Jaça d'en Vernet, o Coll d'en Vernet, Coll de la Lloseta, o Coll de les Lloses, Coll de la Truja, Coll de les Cabres, Coll de les Manxes, Coll de les Vanes, Coll de Llavent, Coll de Quers (nom antic), Coll de Sant Eusebi, o Coll Nou, Coll de Saorra, o de Vernet, Collet Verd, Coll Vell, el Pas, el Pas de les Colobres, la Portella, la Portella de Baix, la Portella de Dalt; costes: la Costa, la Costa d'en Trauger (nom antic), la Costa de Polig; muntanyes: Pic Baix del Canigó, Pic de la Castella, Pic de la Jaça d'en Vernet, Pic Cogulló, Pic o Cap de l'Alzina, Pic de la Penya, Pic del Bosc de la Vila, Pic del Canigó, Pic del Coll de les Vanes, Pic Jofre, Puig de la Falguerosa, el Quazemí i el Quazemí de Dalt; serres i serrats: Serra de Bonaigua, Serra de Fullà, Serra de l'Alzina, Serra de Fillols, Serrat de l'Amorici (nom antic), Serrat de les Calberes, Serrat d'en Domingo, i solanes: El Solà, Solà del Coll de la Truja, abans Sota del Coll de la Truja, Solana de la Castella.
El terme comunal Les partides o indrets específics del terme de Vernet són l'Acordió, l'Altar dels Llops, l'Alzina, l'Artiga del Marc, els Banys, o Banys de Vernet, abans Aigües Caldes, Camí de Fillols, el Camp de la Balota, el Camp de la Creu, el Camp de l'Andreu, el Camp de l'Astorg, el Camp del Domingo, el Camp de les Barges, el Camp de les Estrilles, el Camp del Gorra, el Camp de l'Hereu, el Camp del Mas, el Camp del Mas Sicart, el Camp del Mener, el Camp del Salver, el Camp del Vernis, el Camp de Sant Sadurní, Campllong, Canals de Malaterra o, senzillament, Malaterra, la Cantina, el Cap del Roc, els Castanyers del Capella, Conca del Pic, les Conques, el Convent, abans Prat del Convent, els Cortalets, el Cremat, l'Envolada, l'Envolada de la Font Perduda, l'Era de l'Hereu, les Escomelles, les Esquerines, les Esquerinetes, les Estrilles, la Falguerosa, la Font de la Perdiu, la Font Vella, Forn Tauler, les Forrolles, l'Hort del Convent, la Jaça de Bonaigua, la Jaça de la Castella, la Jaça de l'Alemany, la Jaça del Pi, la Jaça d'en Vernet, el Jardí d'Hivern, les Maleses, el Maquis, el Mas del Noi, Mas Sicart, els Meners, abans les Meneres, els Meners (un altre), els Meners de l'Arnau, la Moixa, les Molleres, l'Orri, l'Orri de la Portella, els Orriets de Baix, el Parc del Casino, abans Mas de la Grava, la Passera Cremada, la Pausa, els Pelats, el Peu de la Penya, abans de la Peira, el Pi Sec, els Pixadors, el Pla d'Amunt, el Planer de les Conques, Polig, el Pont d'Angles, la Portella, Prat de Corona, abans Prats de la Corona, Prat de la Coma, abans del Cames, el Prat Gran, les Ribes, la Roca dels Isards, la Roca d'en Vidal, Roca Gotinera, Roc Comptador, o la Porta Forana, Roc de les Beçoses, Roc de les Guàrdies, Roc del Grau, les Roques d'en Vidal, Ruideres, Sant Joan, Sant Sadurní, Sant Vicenç, la Socarrada, la Torta, la Vernosa (n'hi ha dues), la Vinyassa i la Ximeneia.
Alguns són noms antics, ja en desús: Camí de Cornellà, el Camp de la Farga, el Camp del Botet, el Camp del Capcinès, el Camp del Castany, el Camp de l'Era, el Camp de l'Oficial, el Camp de l'Orri, el Camp del Pla, el Camp d'en Bou, el Camp de Noguers, el Campet, Camp Marí, la Colomina, la Creu, Darrere Castell, l'Eixida, les Fargues, la Feixa de l'Aucell, la Feixa del Foixeira, les Feixes dels Baus, les Feixes d'en Bernabè, les Feixes de Sant Sadurní, les Fontanes, el Forat d'en Tonès, l'Hort de l'Era, la Manada, Mas de Brusi, el Molí (dos de diferents), l'Oratori, el Pla, el Pont, el Pont de l'Oratori, el Pontet, Prat Barrat, Prat de l'Abat, Prat del Noi, Prat dels Frares, Prat de Sant Sadurní, Prats de l'Oró, la Querota, la Ribereta, la Riera, el Salver i la Vinyeta. N'hi ha que corresponen a senyals termenals, com la Castella, el Roc Blanc, el Roc de Santa Maria i el Roc d'Onze Hores.
Transports i comunicacions Carreteres