miniatura|Palau de la Sezession a Viena. alt=The Summit, 1912 Obra Art Nouveau do pintor Cesare Saccaggi de Tortona|miniatura|The Summit, 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del en resposta a canvis significatius en la cultura occidental, com ara la secularització i la creixent influència de la ciència, caracteritzant-se per un rebuig conscient de la tradició i la recerca de nous mitjans d'expressió cultural. El modernisme va estar influenciat per la innovació tecnològica generalitzada, la industrialització i la urbanització.Xtex Corrents Modernistes (en català)
El modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modernisme (a Catalunya), Modernismo (a Espanya i Hispanoamèrica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als Estats Units), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Stile '900, Floreale o Liberty (a Itàlia). A Espanya, el modernisme va tenir diverses famílies i interpretacions: modernisme madrileny, modernisme melillenc, modernisme d'Alcoi, modernisme valencià i modernisme català. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que permet reconèixer trets comuns en aquests estils, en cada país es va desenvolupar amb característiques distintives. Sovint s'inspirava en formes naturals com les corbes sinuoses de les plantes i les flors. Altres característiques eren una sensació de dinamisme i moviment, sovint donada per l'asimetria o les línies de fuet sepulcral, i l'ús de materials moderns, en particular el ferro, el vidre, la ceràmica i, més tard, el formigó, per crear formes inusuals i espais oberts més grans.
No s'ha de confondre amb el corrent simultani del modernisme filosòfic, que volia alliberar la ciència del pes de la revelació com a font de coneixement i la subsegüent ona d'antimodernisme de l'Església catòlica.
Història del modernisme miniatura|Frontis del llibre Wren's City Churches per Mackmurdo (1883) De 1863 a 1872, Eugène Viollet-le-Duc va escriure els Entretiens sur l'architecture (Converses sobre arquitectura), un resum de les seves teories destinat a l'ensenyament a l'École des Beaux-Arts de París. Aquests Entretiens, considerats fonamentals per a l'arquitectura moderna, es van convertir gairebé en una bíblia per a arquitectes com Victor Horta, Hector Guimard i Antoni Gaudí. Els milers de dibuixos, especialment naturalistes, que il·lustren les obres de Viollet-le-Duc també van servir com a font d'inspiració per a la següent generació de joves arquitectes a tot Europa.
El primer senyal evident del moviment modernista es pot reconèixer en la dècada del 1880 en un conjunt de dissenys progressistes, com per exemple el disseny per a la tapa del llibre Wren's City Churches publicat el 1883 del dissenyador i arquitecte Arthur Mackmurdo, sobre les esglésies dissenyades per Christopher Wren. Es pot adduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat amb formes flotants lliures, o algunes dissenys tèxtils florals, la majoria dels quals tenien algun ímpetu derivat de patrons de disseny victorià.
A Catalunya, la recuperació de la llengua i la identitat catalana durant el que va suposar la Renaixença va posar les bases culturals del moviment, i l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona va actuar com a catalitzador del canvi, obrint les portes a les noves influències de l'Art Nouveau europeu. El Cafè els Quatre Gats, fundat el 1897, va esdevenir el centre d'operacions intel·lectual de l'època, on es reunien artistes com Ramon Casas, Santiago Rusiñol i un jove Pablo Picasso.
La llibertat de la dècada del 1890 pels artistes dels diversos moviments sezession originats en diferents ciutats europees va sustentar ideològicament el moviment. El modernisme va tenir el seu clímax entre els anys 1892 i 1902. Es considera com a precursores, les pintures modernes al Castell de Ròca Talhada (França). Eugène Viollet-le-Duc va restaurar el castell en la dècada del 1850. Tot i que conreava l'ideal de recrear l'arquitectura gòtica, la imitació va donar lloc a frescos que són exemples d'un estil germinal modernista, a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seves formes.
Moments destacats en l'evolució del modernisme va ser l'Exposició Universal de París del 1900, en la qual va triomfar en cada mitjà exposat i el pintor txec Alfons Mucha (1860-1939), «meste de l'art nouveau» hi troba un veritable triomf; Exposició Internacional de Glasgow de 1901 amb el pavelló rus de Fyodor Schechtel, i finalment el seu apogeu va arribar amb l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern del 1902 a Torí, Itàlia, on els dissenyadors, entre els que va destacar Carlo Bugatti van exhibir obres de tots els països europeus en què el modernisme havia florit. El moviment fa servir moltes innovacions tecnològiques de la darreria del , especialment el ferro forjat que van aprofitar més enllà de la mera funció arquitectònic, així com l'ús de grans vitralls de forma irregular en arquitectura. Quan va començar la Primera Guerra Mundial, la naturalesa altament decorativa, però molt cara, l'entusiasme per al disseny modernista va minvar, en favor de la nova objectivitat, un estil més simple i rectilini i per tant, més barats, i estant més en harmonia amb l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials, després derivaria en lart déco.
Corrents ideològics Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia; va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses considerades com a incultes. Volien canviar la societat mitjançant l'art. Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi i la seva religió. Simbolisme: creu que la finalitat de l'art és suggerir idees o conceptes mitjançant l'expressió simbòlica i la musicalitat. Els simbolistes parlaven de la "poesia pura", que era capaç de captar l'essència de les coses.
Característiques miniatura|Maneta de porta. Hotel Horta. Brussel·les Les característiques que, en general, permeten reconèixer l'''art nouveau decoratiu pròpiament dit són: La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural, però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central. L'ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última, és molt freqüent l'ús de l'anomenada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada del 1920 és el denominat art déco, que alguns confonen amb lart nouveau. Hi ha també una tendència a l'estilització dels motius, i és menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests. Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes. Una actitud que tendeix a la sensualitat i a la complaença dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'erotisme en alguns casos. La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, antic Egipte, la cultura clàssica grecoromana). L'aplicació envolupant del motiu, prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o pòsters promocionals o en objectes d'ús quotidià en què l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.
El Modernisme en les arts gràfiques miniatura|Butlleta amb decoració pròpia de l'època miniatura|Cartell d'estil modernistaEl cartell com a tal el podem trobar des de les antigues civilitzacions, ja que respon a una necessitat de comunicació, de manera que es pugui difondre informació de manera ràpida i accessible per a tothom. Però la seva gran difusió ve lligada a la invenció de la impremta i sobretot amb el , amb el començament de l'aparició del cartell comercial en els murs de les grans ciutats. A finals del , sobretot a França, el cartell dona molts llocs de treball; tots els gravadors professionals s'hi dediquen i, el 1746, es crea Petites Affiches, la primera empresa dedicada en exclusiva a la producció del cartell. Normalment, aquests cartells consistien en simples butlletins composts en qualsevol tipus de lletra disponible.
El canvi dràstic arriba amb la influència del cartellisme oriental en el , en especial del Japó, que se suma a l'avenç tècnic que va suposar la litografia com a nou mètode d'impressió a finals del .
Amb l'objectiu de donar publicitat a les seves pròpies obres, Aloïs Senefelder (actor i autor teatral) va experimentar la impressió mitjançant pedres, fins que el 1776 arriba la litografia. La litografia suposa un canvi en tant que es podien elaborar cartells més complexos de manera més ràpida, en major quantitat, i més barata. Això va suposar que la impremta es convertís de seguida en una gran indústria, donant menys importància a l'artesania que el gravat suposa. És en aquest moment que hi ha un moviment en resposta en contra de la disminució de la importància de les arts del disseny. L'artista i teòric socialista, William Morris i el moviment arts & crafts a Anglaterra pretenien un renaixement de les arts decoratives i l'artesania com a manera d'acostar l'art a tota la població. miniatura|441x441px|Gismonda. Cartell teatral d'Alphonse Mucha en què queda representada l'actriu principal, Sara Bernhardt Aquestes idees d'un nou tipus d'art interactuen amb un altre fet important en l'evolució del cartell. A partir del 1890, quan una empresa exportadora japonesa va enviar cartells a París, des d'aquest moment els artistes europeus prenen molts punts de referència d'aquest nou estil. El cartellisme oriental suposa un canvi en el tipus de format; es passa a grans cartells on predomina en sentit vertical la imatge, i sobretot influeix en la seva estètica. El tipus de pinzellada precisa i sinuosa influeix fortament en els artistes de París d'aquella època, creant un nou estil artístic aplicat especialment a les arts decoratives, arts gràfiques i l'arquitectura, lart nouveau. Exemples d'artistes de la Belle Époque com Toulouse-Lautrec, Bonnard o Mucha, entre d'altres que treballen en aquest altre llenguatge artístic, doten el cartell d'un sentit d'art al carrer i deixen de ser obres efímeres per a ser col·leccionades. Era un moviment amb dissenys simbolistes de motius orgànics, línies sinuoses que limiten les superfícies planes dintre d'una harmonia elegant amb molts detalls.
De tots els autors que van poder fer-hi aportacions, un dels més influents i imitats va ser el txec Alfons Mucha. L'acceptació dels seus dissenys, fets amb exquisida delicadesa i que incloïen en la seva gran majoria la figura femenina com a figura central, li varen fer guanyar treballs a nivell internacional, i produí també la clau guanyadora d'un estil artístic comercial a imitar pels il·lustradors de l'època.
Mereix destacar-se Aubrey Beardsley –malgrat la seva curta vida- com un dels més originals exponents del Modernisme gràfic i amb il·lustracions en blanc i negre, amb un estil personal que li reputà admiració, malgrat que els temes que il·lustrà en les seves obres van ser controvertits i irreverents per a la seva època.
Altres dissenyadors coneguts són Charles Rennie Mackintosh (amb el moviment d'''Arts and Crafts), Privat-Livemont, Koloman Moser, Jules Chéret i Franz von Stuck.
Joieria modernista miniatura|esquerra|120px|Una joia modernista