Latemptat del 20 de juliol de 1944 va ser un intent fracassat per tal d'assassinar el dictador alemany Adolf Hitler, cap de l'Alemanya Nazi, i prendre el poder a Alemanya tot seguint un pla anomenat Operació Valquíria. Fou comès per l'oficial del Heer Claus von Stauffenberg, que estava al càrrec de l'Exèrcit de Reserva Valquíria, un paper que li permetia un accés directe a Hitler per presentar-li informes.
El 20 de juliol va ser la culminació dels esforços de la resistència alemanya per derrocar al règim nazi i el complot va ser perpetrat a la residència coneguda com el Cau del Llop. El seu fracàs, tant a la Wolfschanze com a Berlín, portà a la detenció de més de 7.000 persones, de les quals en van ser executades 4.980.According to Shirer, Führer Conferences on Naval Affairs, 1960, p. 1393. D'aquestes, 200 de les execucions foren contra els conspiradors del complot.According to Shirer, Führer Conferences on Naval Affairs, 1960, p. 1393. Fet i fet, la repressió nazi posterior comportà la destrucció gairebé total del moviment de resistència.
Rerefons Els grups conspiradors que planejaven realitzar un cop de qualsevol mena a la Wehrmacht i a la Intel·ligència Militar (l'Abwehr) ja existien des de 1938. Els primers caps d'aquests grups incloïen al Brigadier Hans Oster, cap de l'Abwehr, l'antic Cap de l'Estat Major, General Ludwig Beck, i el Mariscal de Camp Erwin von Witzleben. Els plans per cometre un cop d'estat i evitar que Hitler pogués llançar una nova guerra mundial es van portar a terme el 1938 i el 1939, però es van avortar per les vacil·lacions dels Generals Franz Halder i Walter von Brauchitsch, així com pel fracàs de les potències occidentals en oposar-se a les agressions hitlerianes fins al 1939. El primer grup de resistència militar retardà els seus plans després de l'extrema popularitat que assolí Hitler un cop finalitzada la sorprenentment ràpida i triomfant Batalla de França.
El 1941 es formà un nou grup conspirador. Era comandat pel Coronel Henning von Tresckow, un membre de l'estat major del seu oncle, el mariscal Fedor von Bock, que comandava el Grup d'Exèrcits Centre a l'Operació Barbarroja. Tresckow va reclutar sistemàticament opositors a l'Estat Major del Grup, convertint-lo en el centre de la resistència a l'Exèrcit. No es podia fer gaire contra Hitler mentre que els seus exèrcits avançaven triomfants per les regions occidentals de la Unió Soviètica entre 1941 i 1942, i encara després de la batalla de Moscou, que causà la dimissió de Brauchitsch i de Bock.
Durant 1942, Oster i Tresckow van tenir èxit en reconstruir un grup de resistència. El seu fitxatge més important va ser el General Friedrich Olbricht, cap del Quarter General de l'Oficina de l'Exèrcit a Bendlerblock, al Berlín central, que comandava un sistema independent de comunicacions amb les unitats de reserva per tota Alemanya. Així, el grup de resistència tenia un aparell viable pel cop.
A les darreries de 1942, Tresckow i Olbricht van formular un pla per assassinar Hitler i portar a terme un cop durant la visita de Hitler al Quarter General del Grup d'Exèrcits Centre a Smolensk al març de 1943, posant una bomba al seu avió. La bomba no explotà, i un segon intent uns dies després en una exposició a Berlín d'armament soviètic capturat també fallà. Aquests fracassos van desmoralitzar als conspiradors. Durant 1943, van intentar (sense èxit) reclutar als comandants de camp superiors, com els mariscals von Rundstedt o von Manstein.
Planificació A mitjans de 1943, el curs de la guerra es girava decisivament en contra d'Alemanya. Els conspiradors militars i els seus aliats civils es convenceren que Hitler havia de ser assassinat perquè es pogués formar un govern acceptable pels Aliats occidentals i es pogués signar una pau per separat a temps de prevenir una invasió soviètica d'Alemanya, així com per evitar tantes pèrdues humanes com fos possible. L'agost de 1943, Tresckow es trobà amb un jove oficial d'Estat Major, el coronel comte Claus von Stauffenberg per primer cop. Malferit al nord d'Àfrica, Stauffenberg era políticament conservador, un gelós nacionalista alemany, catòlic de religió amb un regust per la filosofia. Si bé en un inici havia vist bé el règim nazi, es desil·lusionà ben aviat per les execucions sistemàtiques de jueus i pel tractament dels presoners de guerra soviètics. Llavors, a partir d'inicis de 1942 compartí la convicció que Alemanya es dirigia cap al desastre i que Hitler havia de ser retirat del poder. Per algun temps els seus escrúpols religiosos feien que no aprovés l'assassinat de Hitler com a manera correcta per aconseguir-ho; però després de la batalla de Stalingrad al desembre de 1942, va concloure que no assassinar Hitler seria moralment més condemnable. A partir d'aquell moment portà un to nou per prendre decisions als alts rangs de la resistència.
Olbricht ara presentà a Tresckow i a Stauffenberg un nou pla per portar a terme el cop contra Hitler. L'Exèrcit de Reserva tenia un pla operatiu anomenat Operació Walküre, que havia de portar-se a terme en cas que els desordres causats pels bombardeigs aliats de les ciutats alemanyes causessin un desgavell en la llei i l'ordre alemany, o una revolta dels milions dels treballadors esclaus que es trobaven a les fàbriques alemanyes. Olbricht suggerí que aquest pla es podria fer servir per mobilitzar l'Exèrcit de Reserva per prendre el control de les ciutats alemanyes, desarmar les SS i arrestar els líders nazis, un cop Hitler hagués estat assassinat. L'Operació Valkyrie només podia ser activada pel General Friedrich Fromm, comandant de l'Exèrcit de Reserva, motiu pel qual o bé havia de ser guanyat per a la conspiració o neutralitzat si el pla tenia èxit. Fromm, com d'altres oficials superiors, sabia en general sobre les conspiracions militars contra Hitler, però ni les recolzà ni tampoc n'informà a la Gestapo.
A finals de 1943 i inicis de 1944 hi va haver almenys 4 intents fallits perquè un dels conspiradors s'apropés suficientment a Hitler per matar-lo amb granades de mà o amb un revòlver. Però aquesta tasca esdevingué cada vegada més difícil. A mesura que la situació bèl·lica es deteriorava, Hitler cada vegada menys apareixia en públic i rarament visitava Berlín. Passava la major part del temps al Wolfschanze (Cau del Llop) prop de Rastenburg, a la Prússia Oriental, amb estades ocasionals a Berchtesgaden, a Baviera. En ambdós llocs estava molt ben protegit, i rarament veia gent que no conegués i confiés. Himmler i la Gestapo cada cop sospitaven més de l'existència de complots contra Hitler, i específicament sospitaven dels oficials de l'Estat Major.
A l'estiu de 1944, la Gestapo s'apropava als conspiradors. Hi havia una sensació que el temps se'ls escapava, tant al camp de batalla, on el Front Oriental estava en plena retirada i els aliats havien desembarcat a França el 6 de juny, com a la mateixa Alemanya. El convenciment que es tractava de la darrera oportunitat per a l'acció decidí els conspiradors. En aquells moments, els conspiradors ja havien començat a pensar que estaven condemnats, i que les seves accions eren més simbòliques que reals. El propòsit de la conspiració era vist com una salvació del propi honor, del de les famílies, de l'Exèrcit i d'Alemanya en un gran i banal gest, més que no pas per alterar el curs de la història.
Un dels ajudants de Tresckow, el tinent Heinrich Graf von Lehndorff-Steinort, va escriure a Stauffenberg: "S'ha d'intentar l'assassinat, coûte que coûte (costi el que costi). Encara que fracassem, hem de fer alguna cosa a Berlín. Pel propòsit pràctic no importa pas gaire; el que ara importa és que el moviment de resistència alemany ha de fer-ho davant dels ulls del món i de la història. En comparació a això, res més no importa".
En retrospectiva, és sorprenent que en tots aquests mesos de complots pels grups resistents a l'Exèrcit i a l'aparell de l'estat, en la que dotzenes de persones estaven involucrades i en la que molts més, incloent oficials superiors de l'Exèrcit n'estaven informades, aparentment va escapar totalment a l'atenció de la Gestapo. De fet, la Gestapo tenia coneixement des de febrer de 1943 d'un grup de resistència a l'Abwehr sota el patronatge de l'Almirall Wilhelm Canaris i del cercle al voltant de l'antic batlle de Leipzig Carl Goerdeler. Si aquesta gent hagués estat detinguda i interrogada, la Gestapo possiblement hagués descobert el grup del Grup d'Exèrcits Centre i potser l'intent d'assassinat del 20 de juliol mai no hagués tingut lloc. Això fa pensar en la possibilitat que Himmler conegués el pla i, per motius personals, permetés que anés a més.
Himmler va tenir almenys en una ocasió una xerrada amb un opositor conegut quan, a l'agost de 1943, el Ministre Prussià de Finances Johannes Popitz, que estava involucrat en la xarxa de comunicació de Goerdeler, el va anar a veure i li oferí el suport de l'oposició si volgués fer un moviment per desplaçar Hitler i assegurar un final negociat de la guerra. No en sortí res d'aquesta reunió, però Popitz no va ser detingut i Himmler aparentment no va fer res per aturar el moviment de resistència que sabia que estava operant dins de la burocràcia de l'estat. És possible que Himmler, que a finals de 1943 ja sabia que no es podia guanyar la guerra, permetés que l'atemptat del 20 de juny anés endavant, sabent que si succeïa ell seria el successor de Hitler, i llavors podria intentar signar la pau. Popitz no era pas l'únic en veure en Himmler com un possible aliat. El General von Bock va aconsellar a Tresckow que intentés aconseguir el seu suport, però no hi ha proves que fos així. Goerdeler també estava aparentment en contacte amb Himmler via un acord mutu amb Carl Langbehn. El biògraf de Canaris, Heinz Höhne, suggereix que Canaris i Himmler treballaven junts per aconseguir un canvi de règim, però tot això és especulació.
El 20 de juliol L'1 de juliol de 1944, Stauffenberg va ser nomenat cap de l'Estat Major del General Fromm al Quarter General de l'Exèrcit de Reserva a Bendlerstrasse, a Berlín. Aquest càrrec li permetia d'assistir a les conferències militars de Hitler, tant a la Prússia Berlín com a Berchtesgaden, donant-li una oportunitat daurada (potser la darrera) per matar a Hitler amb una bomba o amb una pistola. Els conspiradors que encara es resistien a la idea de matar a Hitler per escrúpols morals cada cop eren menys, en part perquè s'estaven assabentant dels assassinats en massa a Auschwitz de 250.000 jueus hongaresos en la culminació de l'Holocaust nazi. Mentrestant, s'estaven guanyant aliats claus, entre els quals s'incloïa al General Carl-Heinrich von Stülpnagel, comandant militar alemany a França, que prendria el control a París un cop Hitler fos mort, i iniciaria les negociacions per a un armistici immediat amb els exèrcits aliats.