Feminal sorgí com a suplement de la revista La Il·lustració Catalana el 28 d'abril de 1907. De caràcter feminista i amb la finalitat que la dona catalana elevés el seu intel·lecte, la revista Feminal es publicà, mensualment, durant 10 anys, amb un total de 128 números. A càrrec de Carme Karr i amb el suport i col·laboració de molts artistes i erudits, es va convertir en el primer impuls d'un moviment que proporcionaria a la dona la llibertat de la qual tant havia estat privada.
Avui dia, existeix una edició facsímil de la col·lecció completa a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com una edició digital a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.
Història i ideologia
Els primers anys de Feminal (1907-1908) La creació de la revista l'any 1907 sorgeix com a projecte personal de Carme Karr, coneguda escriptora i musicòloga, gràcies als contactes que fa mentre treballa de col·laboradora amb diaris com Joventut i L'Avenç. Serà el director del primer qui aconselli a Karr que Feminal es publiqui com a suplement d'un diari conegut, per augmentar-ne la tirada i afavorir-ne la difusió. Així, amb el fort sentiment catalanista que corria pels carrers i la voluntat de reivindicar la força de la dona, la revista posa de manifest, ja en el seu primer número, els objectius que hi imperen:
miniatura|Exemplar de la revista Feminal de 1917, l'últim any de publicació Amb aquestes paraules, Karr esmenta la situació del feminisme a nivell europeu. Ja des de finals del les dones europees havien començat a manifestar-se pels seus drets polítics, però la visió de Feminal apunta a un futur més pròxim, a uns objectius més "pràctics".
A França i Anglaterra es comencen a veure dones lluitant per un lloc més considerat en la societat, que no el de mare i muller sense veu. A Catalunya, la situació delicada del poble, l'ascens de la burgesia i les condicions laborals desfavorables fan que la dona hagi de sortir de la llar per ajudar a mantenir la seva família, trobant un lloc de treball. És un fet que provoca molta controvèrsia dins els cercles religiosos però que crearà l'impuls necessari perquè les dones busquin una millor educació i una presència més digna.
Carme Karr, doncs, promou un nou ideal de dona. Aquella dona capaç de comprendre els afers del seu marit, aquella dona que llegeix, escolta, coneix i gaudeix de la bona música; aquella dona que valora l'art i es valora a si mateixa.
Durant els primers anys, doncs, la revista es dedica a recollir escrits, partitures, pintures i altres obres de dones que han marcat la història de Catalunya, com poden ser Victor Català, Dolors Monserdà i Macià o Lluïsa Vidal. A més, també es troben entre les seves pàgines informacions i articles sobre la situació de les dones a altres llocs d'Europa. Corresponsals a Anglaterra i França com ara Rachel Challice i Violette Bouyer-Karr, donen suport a les catalanes i les animen a fer-se un lloc en la societat. A mesura que passen els anys, s'estenen els horitzons i comença a parlar-se també de les dones de l'Àfrica i de l'altre costat del mar.
És evident que el públic a qui es dirigien aquestes publicacions comptava amb una majoria de dones, però molts van ser també els homes que ja des d'un principi es van interessar per Feminal, alguns amb respecte, altres amb por. Alguns personatges de la cultura i societat catalana van voler col·laborar amb la revista d'alguna manera, i és així com podem trobar-nos articles d'escriptors cèlebres com Josep Pin i Soler, que en un dels primers números de la revista aconsellava a la directora de Feminal que dirigís la revista cap a un grup concret de dones catalanes, aquelles filles de productius que acabarien només per casar-se i cuidar de la llar, ja que "són gran número i descuiden la seva educació escolar".Pin i Soler, Josep. "Endressa". Feminal, 1907. p.4. En la mateixa carta, li desitja llarga i rica vida a la revista.
Però no només es tractava d'una revista encarada a l'art. Tot i que aquest hi tenia un paper predominant, Feminal també s'ocupava d'informar a la dona catalana de tota l'actualitat amb relació a les festes, els actes solidaris i oficials i les últimes novetats en ciència i tecnologia. És així que hi llegim notícies com l'arribada de la primera "màquina voladora" a Catalunya, o les noves modes en vestimenta i esports a Europa; també les notícies, bones o dolentes, que envolten Barcelona, com les inundacions ocorregudes a l'octubre del 1907, que impulsen les dones catalanes a prendre part en les labors de suport; promovent concursos de tota classe entre les lectores, mentre acomodaven, entre les pàgines, les obres i vides de dones memorables, per crear un sentiment d'unió entre totes elles que els permetés veure's com un grup que, unit, podria fer molt més del que creia.
Així es fomenta el que serà l'esquema bàsic que a partir d'ara seguirà la revista. Durant els seus deu anys de publicacions, han estat molts els temes abordats per Feminal, des de la Setmana Tràgica, que provocà en Carme Karr un punt d'inflexió (que palesà en un article que ocupà més d'un número de la revista), fins a la Primera Guerra Mundial, que va acabar amb ella.
El 1925, vuit anys després de la suspensió de Feminal i de la retirada de la seva directora original, la revista va tornar a obrir la seva redacció i continuà publicant els seus números durant un temps, ara sí lluitant més fervorosament pels drets de la dona en la política i la societat, com les seves germanes estrangeres, fent front a una dictadura, la de Primo de Rivera, que amenaçava de treure'ls-hi tot el que havien guanyat amb el temps.
Els anys de canvis (1909-1916) miniatura|Església de la Comunitat després dels incendis del 27/07/1909Portada Feminal. n.29 La Setmana Tràgica a Barcelona, que va esclatar l'any 1909 a la ciutat, i els diferents conflictes bèl·lics del moment, com la Primera Guerra Mundial, van tenir un paper important en el notable canvi que s'aprecia a la revista Feminal quant a la percepció de la figura de la dona a la societat.
La Primera Guerra Mundial va ser tot un esdeveniment i un canvi de la societat com fins ara es coneixia. La revista Feminal es va veure afectada per aquesta situació del moment; els diferents col·laboradors escrivien planes i planes exigint que s'acabés la guerra i feien una crida a la pau. En aquests anys es va crear el CFPC (Comité Femení Pacifista de Catalunya) que realitzava diverses tasques i altres grups i associacions que lluitaven dia a dia; moltes de les dones del moment van anar a treballar com a infermeres per ajudar els ferits de la guerra. D'aquestes dones se'n dediquen nombrosos articles dins les revistes compreses en els anys que va durar la guerra.Del número 90 fins al 128
En aquesta etapa de guerra la revista es va preocupar molt de mostrar a les dones de l'època el seu poder com a mares i esposes; la influència que aquestes tenien sobre el sexe masculí. Moltes vegades aquests articles dirigits a les dones esposes fan referència a la utilització de la seva sexualitat com a fre perquè els marits no participin en aquesta guerra.Feminal nº106 Gener 1916 p.19 En altres casos fan un crit a les mobilitzacions violentes com tallar carrers, anar amb les marxes de soldats i impedir el pas des d'aquí; aquí també s'aprofita per criticar que treballin per endolcir la guerra i no pas per aconseguir la pau.Feminal nº99 Juny 1915 p. 1-2
Com a resposta a la situació social i a la devastació dels períodes de guerra i rebel·lió, la dona es veu obligada a implicar-se al món laboral i a la societat per tal de provar de superar les adversitats. Aquest fet, fins al moment, havia estat "tasca d'homes".
En els trenta números aproximadament que engloben aquests tres anys, incrementa l'interès per la formació i l'educació de la dona a les pàgines de Feminal. Així, la situació social de la dona adopta un caire més notable i adquireix una veu que havia estat silenciada durant molt temps. Aquesta nova percepció queda reflectida, per exemple, en alguns dels articles d'obertura, molts d'ells sota el rotund títol "Sobre feminisme". La dona es presenta com una figura autònoma, amb possibilitats i amb ideologia pròpia.
Caiguda (1916 - 1917) La crisi del 1917 afectà seriosament Catalunya donada l'onada d'anticatalanisme que neix durant aquests anys.
El període de decadència ve donat, en primer lloc, pel desacord de l'exèrcit a acceptar els ascensos que s'atorgaven a soldats africanistes per sobre d'ells. La seva oposició arriba fins al punt de crear les Juntes de Defensa, les quals pressionaven l'Estat per tal d'aconseguir el lloc que creien merèixer.
Sota la pressió dels militars, el Govern decideix tancar les Corts Catalanes, començant així amb les dificultats que va trobar el poble català. De fet, s'intenta restaurar el sistema català amb l'Assemblea Nacional de Parlamentaris. Però l'Assemblea va ser dissolta després de dues reunions i represa per l'Estat. És aquí, l'any 1917, quan comencen els períodes d'aixecament popular i de crisi. El poble català és fortament reprimit, sobretot quant a la cultura i la societat catalana.
Amb aquestes dades, es pot deduir que la revista Feminal va trobar serioses dificultats, tant econòmiques com socioculturals, per continuar publicant. La situació al carrer era prou precària quant a la llibertat dels catalans, i per tant, a la seva possibilitat d'expressió. A més, el fet de tractar-se Feminal d'una revista de caràcter feminista, no facilitava les coses donat el paper secundari de la dona en aquests moments.
També cal tenir molt present l'alçament de Primo de Rivera el 1923, imposant la seva dictadura. No només va prohibir qualsevol símbol catalanista, la qual cosa reforçà l'oposició del poble català, si no que a més va endeutar la hisenda pública realitzant remodelacions desorbitades. La repressió al poble era una situació habitual als carrers. Tal va ser la seva desmesurada ambició, la qual portà a terme per sobre de tot i de tots, que va haver de dimitir l'any 1930 davant la pèrdua considerable de suport, sobretot per part de l'exèrcit.
El retorn de Feminal (1925) Tot i que la dictadura estava a l'ordre del dia, Feminal va poder resorgir de les seves cendres el 1925, adoptant un caràcter molt més ferm i decisiu. Aquesta nova empenta de la publicació ve impulsada per la fundació dAcció Femenina, l'any 1921, per part de Carme Karr. Creada abans que Primo de Rivera ascendís al poder, l'organització comptava amb dones dedicades que lluitarien pels seus drets. Durant aquesta època, la dona havia millorat la seva posició, encara que fos de manera subtil. Primo de Rivera havia permès només a les dones solteres i les vídues amb pàtria potestat que ocupessin càrrecs polítics; això desperta un coratge en les dones catalanes que les portarà al nivell de les germanes europees. Feminal, aquest cop publicada en castellà, es dedicarà durant aquesta segona etapa a proclamar els seus drets civils i polítics, a lluitar per una posició que equivalgués a la de l'home, a poder decidir la seva sort, a no ser trepitjada. En aquests moments no compten amb cap protector:
És probable que justament per aquest motiu, la segona etapa de la revista no fos gaire llarga. Poc després Feminal va tancar les portes definitivament, però el seu valor roman indiscutible. Les dones catalanes, així com les de la resta del país, van veure els seus esforços recompensats, i tot i que no en tots els àmbits aconseguiren la igualtat vers el paper de l'home, el vot femení fou aprovat el 1931, al bressol de la primera República.
Col·laboradores i col·laboradors miniatura|Carme Karr i Alfonsetti