HBO (Home Box Office) és una cadena de televisió de pagament nord-americana propietat de Home Box Office Inc., una filial de WarnerMedia Entertainment. La programació de la xarxa conté principalment films i programes de televisió originals, juntament amb el fet-per-cable de films, documentals i de tant en tant comèdia i concerts especials.
HBO és el servei de televisió de pagament (bàsic o prèmium) més antic i més llarg dels Estats Units, que funciona des del 8 de novembre de 1972. Al 2016, HBO va tenir un benefici operatiu ajustat de 1,93 milions de dòlars americans, en comparació amb els 1,88 milions de dòlars americans que es van acumular al 2015. HBO tenia 140 milions de subscriptors a tot el món el 2018.AT&T 10-K for 2018 La xarxa ofereix set canals de 24 hores, inclosos HBO Comedy, HBO llatí, HBO Signature i HBO Family. Va llançar el servei de streaming HBO Now l'abril de 2015 i tenia més de 5 milions de subscriptors als Estats Units
Visió general El 2015, la programació d'HBO està disponible per a aproximadament 36.493.000 llars amb almenys un televisor (el 31,3% de tots els clients de cable, satèl·lit i telco) als Estats Units (36.013.000 subscriptors o el 30,9% de totes les llars amb servei de televisió de pagament reben almenys el canal primari d'HBO), el que en fa el segon canal de pagament més gran dels Estats Units (Encore, propietat de Starz Inc., arriba als 40,54 milions de llars de televisió de pagament al juliol de 2015). A més de la base de subscriptors nord-americans, HBO distribueix contingut a almenys 151 països.
Els subscriptors de HBO paguen generalment un servei addicional que inclou altres canals exclusius per cable i per satèl·lit fins i tot abans de pagar el propi canal (tot i que HBO solen oferir tots els seus canals en un sol paquet). Tanmateix, una regulació imposada per la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) exigeix que els proveïdors de cable permetin als subscriptors obtenir només un cable bàsic limitat (un nivell de programació base que inclou estacions de difusió fora del mercat i canals d'accés públic, educatiu i governamental) i serveis suplementaris com ara HBO, sense subscriure's a un servei ampliat (Comcast és l'únic proveïdor important que ha ofert la xarxa de manera intencionada utilitzant aquesta llei, ja que oferia un paquet de cable i Internet agrupat que incloïa serveis bàsics limitats i HBO d'octubre de 2013 a juliol de 2014, o gener del darrer any en alguns mercats). Els proveïdors de cable poden requerir l'ús d'una caixa de conversors per rebre HBO.
HBO també ven el seu contingut amb suports digitals; el canal manté HBO Go, un servei de streaming de vídeo a demanda disponible com a lloc web i pissarra d'aplicacions mòbils exclusivament per a subscriptors i un servei autònom, però similar, HBO Now, que es va llançar l'abril de 2015 com a subscripció plataforma de streaming sense subscripció al servei de televisió HBO.
HBO va cedir molts programes a altres xarxes i emissores (normalment després d'alguna edició durant temps d'execució o contingut que les regulacions d'indecència aplicades per les agències de telecomunicacions jurisdiccionals o autoimpostades pels departaments de normes i pràctiques de la xarxa poden prohibir la transmissió de la transmissió i xarxes de cable), i diverses sèries i pel·lícules produïdes per HBO s'han llançat a DVD. Com que la sèrie més reeixida de HBO (sobretot, espectacles com Sex and the City, The Sopranos, The Wire, Entourage, Six Feet Under, Boardwalk Empire, Game of Thrones i True Blood) es transmeten a través d'emissores a l'aire lliure d'altres països (com al Canadà, Austràlia i bona part d'Europa — inclòs el Regne Unit), la programació de l'HBO té el potencial d'estar exposat a un percentatge més elevat de la població d'aquests països en comparació amb els Estats Units.
A causa del cost de l'HBO (que és el més car dels serveis premium dels EUA, costava una quota mensual al 2015 entre 15 i 20 dòlars, segons el proveïdor), molts nord-americans només veuen programes HBO a través de DVDs o en sistemes bàsics de cable o de difusió de transmissió (mesos o fins i tot anys després que aquests programes s'hagin publicat per primera vegada a la xarxa) i amb l'edició tant de contingut com per permetre publicitat tot i que diverses sèries han rodat escenes "netes" alternatives destinades a les tirades de sindicació.
Història Desenvolupament i llançament El 1965, Charles Dolan –que ja havia treballat de manera pionera en l'ús comercial dels cables i havia desenvolupat Teleguide, un sistema de televisió d'informació turística de circuit tancat distribuït als hotels de l'àrea metropolitana de Nova York–, va guanyar una franquícia per construir un sistema de televisió per cable a la secció Lower Manhattan de la ciutat de Nova York. El nou sistema, que Dolan va anomenar "Sterling Information Services" (més tard conegut com a Sterling Manhattan Cable, i finalment es va convertir en el llavors Time Warner Cable que es va fusionar a Charter Communications el 2016), es va convertir en el primer sistema urbà de televisió subterrània per cable en els Estats Units.
En lloc de posar un cable als pals telefònics o utilitzar antenes de microones per rebre els senyals, Sterling va posar un cable per sota dels carrers. Això es va produir en part perquè els edificis alts de la ciutat van bloquejar els senyals de televisió i, en part, perquè el Consell de Nova York havia exigit que tot el cablejat elèctric i de telecomunicacions es posés al terra per limitar les interrupcions del servei durant el mal temps, una ordenança que es va aprovar després d'una avaria al 1888 de les línies telefòniques i telègrafes de la zona. El 1973, Time-Life, Inc. va adquirir una participació del 20% en l'empresa Dolan.
Sterling Manhattan va perdre diners constantment durant els seus primers sis anys de funcionament, a causa tant de la despesa de fer funcionar el cable subterrani com dels edificis de tot Manhattan (fins a 300.000 dòlars per milla) i una base de subscriptors limitada —al 1971, 400 subscriptors. L'estiu d'aquell any, mentre estava de vacances en família a França, Charles Dolan va començar a pensar en idees per fer rendible Sterling Manhattan. Va sorgir amb el concepte d'un servei de televisió originat per cable, anomenat " The Green Channel ". Dolan després va presentar la seva idea a la gestió de Time-Life; tot i que la distribució per satèl·lit semblava només una possibilitat llunyana en aquell moment, va convèncer Time-Life perquè li donés suport al projecte.
Per saber si els consumidors estarien interessats a subscriure's a un servei de televisió de pagament, Time-Life va enviar un fulletó de recerca de correu electrònic a residents de sis ciutats nord-americanes. Una gran majoria dels enquestats (aproximadament el 99%) es van oposar a la idea; el 4% dels enquestats en una segona enquesta, duta a terme per un consultor independent, va dir que estava «gairebé segur» de subscriure's a aquest servei. Posteriorment, Time-Life va llançar una prova a Allentown, Pennsilvània, en la qual els venedors van presentar als residents el concepte d'un canal de cable de pagament oferint servei gratuït durant el primer mes i una taxa d'instal·lació reemborsable; la meitat dels residents enquestats a la prova van manifestar interès per comprar el servei conceptual. En una reunió de Dolan i alguns executius de Time-Life que treballaven en el projecte, es van discutir altres noms sobre el nou servei. A la llarga, es van assentar en cridar-ho ome ", encara que el nom va ser pensat originalment com un títol de treball per tal de complir amb els terminis per publicar fullets d'investigació per al nou servei, la creença de la gestió seria arribar a una diferent nom després. esquerra|miniatura|Logotip original de HBO, utilitzat de 1972 a 1975. Originàriament, Home Box Office havia de debutar en un sistema de televisió per cable Teleservice (ara Service Electric) a Allentown; amb l'objectiu d'evitar apagaments als partits de l'NBA que es va establir a la televisió (Allentown es trobava dins del radi d'apagada designat per l'NBA per a l'àrea de mercat de Philadelphia 76ers, sota les regles que la lliga tenia en vigor en el moment de protegir les vendes de bitllets), Life va acordar una oferta del president de Service Electric, John Walson, per llançar el canal al seu sistema a Wilkes-Barre (fora de la DMA dels 76ers, al nord-est de Pennsilvània).
Home Box Office va ser llançat a les 7:30pm. hora de l'est el 8 de novembre de 1972. Tanmateix, el llançament de HBO va tenir lloc sense afició a la premsa, ja que no estava inclòs en cap mitjà de comunicació local o nacional, a banda dels anuncis publicats en Wilkes-Barre Times Leader que promocionava el llançament. A més, el gerent de la ciutat de Wilkes-Barre va rebutjar una oferta per assistir a la cerimònia de llançament, mentre que el president i el conseller delegat de Time Inc., J. Richard Munro, no va poder assistir, ja que estava encallat en el trànsit. El primer programa i esdeveniment telecast distribuït al canal, va srun joc d'hoquei NHL entre els New York Rangers i els Vancouver Canucks del Madison Square Garden, es va transmetre al canal 21 —el seu canal original assignat al sistema Teleservice— aquella nit als 325 subscriptors del Teleservice. a Wilkes-Barre (una placa commemorativa d'aquest esdeveniment es troba a la plaça pública del centre de Wilkes-Barre). Home Box Office va distribuir la seva primera pel·lícula immediatament després de l'esdeveniment esportiu: la pel·lícula de 1971 Certain a Great Notion, protagonitzada per Paul Newman i Henry Fonda.
Quatre mesos després del llançament del canal, al febrer de 1973, el Home Box Office va emetre el seu primer especial d'entreteniment no esportiu, el Pennsylvania Polka Festival,The Pennsylvania Polka Festival. un esdeveniment de tres hores de durada emès des del recinte firal d'Allentown a Allentown, Pennsilvània. El casal de l'Oficina utilitzaria una xarxa de torres de relé de microones per distribuir la seva programació als sistemes de cable a tota la seva àrea de servei.
Sterling Manhattan Cable va continuar perdent diners perquè la companyia tenia només una petita base de subscriptors de 20.000 clients a Manhattan. L'associat mediàtic de Dolan, Time-Life, Inc., va obtenir el control de Sterling quan va adquirir un 60% d'interès addicional, augmentant la seva participació en l'empresa fins al 80%; Time-Life va decidir llavors tancar l'operació Sterling Manhattan. Time-Life va abandonar el nom de "Sterling" i la companyia va passar a anomenar-se "Televisió per cable de Manhattan" sota el control de Time-Life el març de 1973. Gerald Levin, que havia estat a "Home Box Office" des que va començar a operar com a vicepresident de la programació, va substituir Dolan com a president i conseller delegat de la companyia.
El setembre del 1973, Time-Life, Inc. va completar l'adquisició del servei de pagament. Aleshores, el futur d'HBO tenia un aspecte tènue: només tenia subscriptors en catorze sistemes de cable i només a Pennsilvània, i patia una taxa de desgraciació significativa. HBO acabaria augmentant les seves fortunes en dos anys: l'abril de 1975, el servei tenia al voltant de 100.000 subscriptors a Pennsilvània i l'estat de Nova York, i havia començat a obtenir un benefici modest.
L'expansió nacional, la innovació i el protagonisme (1975–1993) miniatura|El satèl·lit de comunicació nacional RCA Satcom llançat el 13 de desembre de 1975 va impulsar la indústria de la televisió per cable a altures sense precedents, amb l'assistència d'HBO.