Brussel·les (en francès: Bruxelles , en neerlandès: Brussel en való BrussèleJean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 120 i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i coneguda popularment com la capital (de facto) de la Unió Europea. També és seu de l'OTAN. És també la seu dels governs i parlaments d'algunes de les entitats federades que componen Bèlgica com la regió de Brussel·les-Capital, la comunitat Francesa de Bèlgica i la regió flamenca.
Encara que Brussel·les fou històricament d'expressió neerlandesa, la ciutat s'ha afrancesat fins al punt d'esdevenir majoritàriament francòfona. Aquest procés, al mateix temps que l'estatut de Brussel·les, ha conduït a un llarg conflicte entre les comunitats francòfones i neerlandòfones, reflectint la situació a escala nacional.
Amb Brussel·les hom fa referència a tres ens diferents: una de les tres regions de Bèlgica (que tenen cert nivell d'autonomia), el conjunt dels 19 municipis (commune en francès, gemeente en neerlandès), i un d'aquests 19 municipis.
Capital de la regió i de l'Estat Brussel·les comprèn una aglomeració urbana de la qual és capital, per la qual cosa aquest topònim pot fer referència també a la Regió de Brussel·les-Capital. El municipi de Brussel·les (en francès: Bruxelles-Ville o Ville de Bruxelles; en neerlandès: Stad Brussel) al qual es refereix aquest article, és un dels 19 municipis que formen la regió. Té una població de 144.784 habitants enfront dels més d'un milió del conjunt de la regió. L'àrea metropolitana reuneix uns 2.090.000 d'habitants.
Només el municipi de Brussel·les abans esmentat té l'estatut de capital del regne de Bèlgica, d'acord amb l'article 194 de la Constitució. Tot i que diverses institucions federals es troben de facto en altres municipis de la regió brussel·lesa, sols Brussel·les ciutat té atorgat el títol de capital de l'Estat. És important distingir-la, tot plegat, de la Regió de Brussel·les-Capital que és una regió de propi dret, tal com Valònia i Flandes.
La ciutat és la seu de les institucions de Flandes i a més capital de les comunitats lingüístiques francesa i neerlandesa.
Situació geogràfica Brussel·les ocupa una situació relativament central a Bèlgica, més propera al terç septentrional. En sentit de les agulles del rellotge, dista 90 km del mar del Nord, 55 de la frontera sud dels Països Baixos, 115 de l'alemanya, 160 de la luxemburguesa i poc més de 60 de la francesa. Es troba alineada parcialment amb el riu Zenne i els canals Brussel·les Charleroi i Brussel·les-Escalda, en un punt d'encreuament de grans línies d'importància internacional.
L'aeroport internacional més proper es troba a la regió flamenca al municipi de Zaventem al nord-est de la ciutat.
Situació lingüística miniatura|esquerra|Cartell bilingüe a Brussel·les Article principal: Situació lingüística a Bèlgica
La llengua vehicular a Brussel·les va ser la varietat brabançona del neerlandès fins a les primeries del . A hores d'ara, tots els municipis de la regió brussel·lesa són oficialment bilingües, però la població autòctona fa servir majoritàriament el francès (85-90%, "lingua franca" de Brussel·les) enfront d'un 10-15% de natius neerlandòfons o plenament bilingües.
Cal recordar que Brussel·les es troba envoltada pel Brabant Flamenc, la qual cosa afavoreix que durant hores d'oficina i en manifestacions culturals el nombre de neerlandòfons sigui molt significatiu.
D'altra banda, l'anglès, que no disposa d'estatut oficial, és la llengua més emprada a les institucions europees, a l'OTAN i un gran nombre d'empreses privades amb seu a Brussel·les. Hi conviu amb destacades comunitats que tenen com a llengua materna l'àrab, el turc, l'italià, el polonès, el grec, l'espanyol, entre d'altres.
Economia La ciutat és un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament de Bèlgica, sinó també d'Europa. La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, i antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial; els sectors oriental i septentrional són principalment industrials; els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del , i té tot un cinturó de municipis agregats, que formen l'àrea residencial suburbana. En el camp industrial, destaquen la indústria tèxtil, alimentària, d'articles de luxe, química i metal·lúrgica.
Demografia Situada aproximadament al centre del país, Brussel·les compta amb al voltant d'un milió d'habitants dels quals una bona part procedeixen d'altres països (2 milions en la seva àrea metropolitana que s'estén per les províncies limítrofes (Brabant Flamenc). Ciutat oficialment bilingüe; una majoria dels habitants tenen com a llengua quotidiana el francès (90%, d'ells 1/3 el componen els immigrants), i una minoria té el neerlandès (10%).
Brussel·les va tenir una transició (afrancesament) que es va efectuar durant diversos segles, passant de ser una ciutat gairebé enterament neerlandòfona a ser una ciutat majoritàriament francòfona (57% de la població té el francès com a llengua materna davant d'un 7% que té el neerlandès com a primera llengua), que té com a llengua majoritària el francès. Aquesta transformació va començar el , però va prendre la seva amplitud quan Bèlgica va esdevenir independent i Brussel·les va desbordar més enllà les seves muralles. Segle Any 1806 1816 1830 1846 1856 1866 1876 1880 1890 Població 73.928 76.969 98.279 123.874 152.828 157.905 161.816 162.498 176.138
1853: arxiu adjunt Leopold Districte (Quartier Leopold) 1864: arxiu adjunt Louise (Avenue Louise)
Segle XX Jaar 1900 1910 1920 1930 1947 1961 1970 1976 Població 183.686 177.078 154.801 200.433 184.838 170.489 161.080 152.850
1921: l'embargament de Cabello Laeken i Neder-Over-Heembeek
Darrers anys Any 1977 1980 1985 1990 1995 2000 2005 Població 152.850 143.957 136.569 136.706 135.681 133.859 142.853
Institucions Brussel·les és la seu de les tres institucions principals de la Unió Europea: la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu (però les sessions plenàries també es realitzen a Estrasburg). Per aquestes raons Brussel·les és considerada oficiosament com la capital de la Unió Europea. També és seu de govern de Bèlgica, de la Borsa i de nombroses organitzacions i organismes internacionals: quarter general de l'OTAN, comitè de les regions de la Unió Europea, Confederació Internacional de Sindicats Lliures i Confederació Mundial del Treball i d'altres. També és un centre d'ensenyament superior, ja que és seu de la Université Libre de Bruxelles, fundada l'any 1834; de la Vrije Universiteit Brussel, del 1970; de la Faculté Universitaire de Théologie Protestante de Bruxelles, del 1942; i de les Facultés Universitaires Saint-Louis, del 1858, i Universitaire Faculteiten Sint-Aloysius, fundada el 1968.
Història La ciutat ja era coneguda des del final del , però no adquirí veritable importància fins que, al , els comtes de Lovaina en feren llur residència. Per la seva situació a la ruta Bruges-Colònia, al es convertí en un gran centre comercial, de manera que en el ingressà a la Hansa. La ciutat obtingué el 1229 una carta d'autonomia del duc de Brabant Enric I de Brabant.
Una sèrie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigué en vigor fins al 1795. Al fou capital del Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos. També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola. Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830. També fou ocupada per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.
Poc temps abans de la independència, Brussel·les era una ciutat demogràficament de parla flamenca (la noblesa i els funcionaris francoparlants constituïen només una tercera part de la població), però culturalment era francoparlant, ja que el flamenc era la parla de les classes populars. Al final del , però, més de 85-90% dels habitants eren francoparlants i menys d'un 10-15%, flamencs.
Per tal de resoldre l'estatut de Brussel·les, un dels problemes clau de la qüestió lingüística belga, ja que era una de les reivindicacions històriques dels nacionalistes flamencs, la legislació establí, amb les disposicions legals del 1970 i el 1981, un estatut bilingüe per a l'aglomeració de la ciutat (els 19 municipis), que s'ha conservat malgrat les protestes dels nacionalistes flamencs el 1995 en entrar en vigor la reforma constitucional dels Accords de la Saint-Michel que de fet convertia Bèlgica en un estat federal (1993), amb Brussel·les i 19 municipis annexos com una de les tres regions (Regió de Brussel·les-Capital).
Clima El clima de la regió de Brussel·les és un clima temperat oceànic,Pàgina de l'Institut royal de météorologie (IRM) com tot el conjunt de la part occidental de Bèlgica, gràcies a la proximitat de l'Atlàntic i del corrent del Golf que regula el temps gràcies a la inèrcia calorífica de les seves aigües. El clima pot ser influenciat per vents humits i suaus procedents de l'oceà, però també per d'altres de secs (calents a l'estiu i freds a l'hivern) procedents de l'interior del continent europeu. De mitjana (mitjana feta sobre un període cobrint els 30 últims anys), s'observen una mica més de 130 dies de pluja l'any a la regió de Brussel·les.
+ 20px|Clima Clima de la regió de Brussel·les (Font IRM) MesGenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDecAnyTemperatures mínimes mitjanes (°C)0,70,62,94,88,911,513,613,310,87,63,72,06,7Temperatures mitjanes (°C) 3,1 3,5 6,3 8,9 13,2 15,6 17,7 17,7 14,5 10,6 6,2 4,1 10,1Temperatures màximes mitjanes (°C)5,66,49,913,217,720,022,322,518,714,49,16,513,9Precipitacions mitjanes (mm) 71 53 73 54 70 78 69 64 63 68 79 79 821 (68)
Cultura Urbanisme i arquitectura Brussel·les és una ciutat extensa, l'espai disponible per habitant supera la mitjana de les altres capitals europees. Una part important de les construccions, incloent-hi els barris centrals, està composta d'antigues cases de 3 pisos, relativament estretes i llargues i disposades en illots tancats. La majoria d'aquestes cases urbanes són avui dividides en pisos. La capital compta igualment amb nombrosos immobles en estil art-déco. Nombrosos edificis industrials s'han convertit en estudis, sobretot sobre l'eix del canal.
En aquest paisatge urbà s'hi eleven igualment, a més a més dels monuments clàssics de la ciutat, les torres de despatxos moderns (tour du Midi, tour Madou, tour Dexia, tours Belgacom, tour des Finances, WTC, etc.), concentrades als barris de negocis de la ciutat: barri Nord (situat al costat de l'Estació del Nord i sobrenomenat el petit Manhattan), barri europeu, avinguda Louise. Nombrosos parcs embelleixen la ciutat. La proporció d'espais verds públics és relativament important encara que desigualment repartida. Els jardins privats a l'interior de l'illot són nombrosos.
La ciutat presenta igualment nombroses centralitats, de les quals sobretot la part baixa de la ciutat, històricament més popular, i la part alta de la ciutat, més burgesa.
Després la Primera Guerra mundial, les destruccions així com el fort creixement demogràfic per l'afluència de nous habitants vinguts de les altres regions del país provocaren una crisi de l'allotjament i una extensió ràpida de les superfícies construïdes. És el començament de les construccions d'allotjaments socials i de ciutats jardí a la perifèria de l'aglomeració.