va ser un explorador i mercader, el més famós dels viatgers de la ruta de la Seda. Els seus viatges queden recollits a Il Milione.
Niccolò, el pare de Marco Polo i el seu oncle Matteo ja havien viatjat a Àsia abans que Marco hi anés amb ells. El 1269, després de molts anys de voltar pel món, Niccolò va tornar a Venècia i allà va conèixer el seu fill Marco per primera vegada, quan aquest ja tenia 15 anys. Cap a finals del 1271, els Polo van rebre valuosos regals per part del nou papa, Gregori X, amb l'encàrrec de portar-los al gran kan de la Xina, Khublai Khan, net de Genguis Kan. Així, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'orient. Van travessar Armènia, Pèrsia i l'Afganistan fins a arribar a la Xina, recorrent tota la ruta de la Seda. La tornada la van fer pel mar de la Xina fins a l'estret d'Ormuz, on van seguir el seu viatge per terra fins a Venècia. Aquesta sèrie d'aventures són les que més endavant van ser documentades en el llibre de Marco Polo. Van arribar a Venècia el 1295, 24 anys després, portant moltes riqueses i tresors. Havien recorregut gairebé 24.140 km.
Pocs anys més tard, en un altre viatge, Marco va caure en mans dels genovesos que el van fer presoner entre 1298 i 1299. Mentre va estar a la presó, va dictar a un escrivent les seves aventures; d'entre els seus companys de cel·la, hi havia Rustichello de Pisa. Va ser Rustichello qui va embastar i donar forma a les històries que Marco Polo li va anar explicant durant el captiveri, que s'aplegarien en el llibre intitulat La descripció del món,Versió catalana integral a Proa (2009), en traducció de Manuel Forcano i Francesco Ardolino. més conegut com Els viatges de Marco Polo o Il Milione en italià. Va ser durant molt de temps una obra referent per als aventurers i va incentivar els viatges i la connexió de pobles molt allunyats a través del comerç per la Ruta de la Seda. Cristòfor Colom va ser un apassionat lector d'aquest llibre.
Joventut miniatura|upright|Retrat de Marco Polo (1600) a la Galeria de Monsenyor Badia a Roma. La data i lloc de naixement de Marco Polo són desconeguts, i les teories són bàsicament conjectures. Tanmateix, la data concreta més citada és el 15 de setembre de 1254,John Lloyd i John Mitchinson. The Book of General Ignorance. Faber and Faber, 2006 L'origen exacte és desconegut, però existeix un quadre basat en una pintura del a la Galeria de Monsenyor Badia a Roma. Hi ha una inscripció que diu: Marco Polo venetus totius orbis et primus peregrator Indie. Aquesta referència apareix a la Nordisk familjebok –que és una enciclopèdia sueca publicada entre 1876 i 1957–, a Berg, 1915, pàg. 1261. i generalment s'accepta que Marco Polo va néixer a la República de Venècia; el lloc de naixement exacte es desconeix, però els biògrafs apunten Venècia com la ciutat natal de Marco Polo.
Niccolò, el seu pare, era un comerciant que negociava amb l'Orient Pròxim i va arribar a ser ric i assolí un gran prestigi. Niccolò i el seu germà Maffeo van emprendre un llarg viatge de negocis poc abans del naixement de Marco. El 1260, Niccolò i Maffeo residien a Constantinoble, i com que es preveia que es produiria un canvi polític, van liquidar els seus actius en joies i van marxar a veure món. D'acord amb la narració dels viatges de Marco Polo, en el seu recorregut travessaren una gran part d'Àsia, i van arribar a reunir-se amb Khublai Khan. Mentrestant, la mare de Marco Polo va morir i ell va anar a viure amb una tia i un oncle que foren els responsables de criar-lo. Polo va rebre una bona educació, i tenia preparació sobre qüestions comercials, com eren coneixements sobre la moneda estrangera, l'avaluació i el transport de vaixells de càrrega, encara que també se sap que va estudiar poc o gens de llatí.
Antecedents: Niccolò i Matteo Polo miniatura|esquerra|Niccolo i Matteo Polo lliurant una carta de Khublai Khan al papa Gregori X el 1271 No es pot entendre la fama de Marco Polo com a aventurer i viatjant sense conèixer les experiències que van viure el seu pare, Niccolò, i el seu oncle Matteo. Uns mesos abans del naixement de Marco, el seu pare i el seu oncle, mercaders de joies, van emprendre un viatge de negocis a Constantinoble, on es varen establir per aprofitar el riu de riqueses que hi transitava des d'orient. Els anys transcorrien, i el comerç impulsava als Polo cap a territoris més orientals. S'instal·laren més al nord, a Crimea, al port de Soldaia, centre dels comerciants de la regió. Malgrat que a les primeres dècades de la seva expansió conqueridora a càrrec de Genguis Kan, els mongols deportaren milers d'artesans a la seva capital Karakorum, no van tardar a optar per fer-los produir intensament en el seu lloc d'origen, la qual cosa va permetre que a finals del llargues caravanes de camells replets de sedes, ceràmiques, cotons, perfums i productes medicinals travessessin l'Àsia.
A principis de la dècada de 1260, Niccolò i Matteo, van decidir sumar-se a les caravanes que, amb la fórmula del comerç tributari, es dirigien a la cort del més occidental dels kans mongols, Berke, el kan de l'Horda d'Or. Els regals dels venecians satisfeien al kan que, a la vegada, els donava molts productes amb els quals podien negociar. Estimulats pels beneficis obtinguts i preocupats per la reconquesta romana d'Orient de Constantinoble produïda l'any 1261, els dos germans van optar per no retornar a Europa i van continuar el camí cap a l'Àsia central, seguint el tram més septentrional de la Ruta de la Seda.
Endinsats en les terres governades pels mongols, o tàtars com els anomenaven els europeus, van haver de passar tres anys a Bukharà, a l'Uzbekistan, temorosos de moure's per la guerra que va esclatar entre els dos grans clans mongols: el de Berke i el d'Hülegü. Quan el mateix il-kan Hülegü va passar per Bukharà de camí a la cort del gran kan, els Polo, i probablement altres, van decidir seguir-lo estimulats per l'afirmació d'Hülegü que el gran kan no havia vist mai llatins –com s'anomenaven als europeus occidentals–, i que estaria encantat de fer-ho. Els Polo van acceptar l'oferiment, ja que van advertir l'oportunitat única d'obrir el comerç directe amb l'Extrem Orient, evitant els mitjancers àrabs i perses, i van veure també la manera de sortir de Bukharà sense entrebancs.
miniatura|Els Polo a Bukharà en una reunió amb els representants d'Hülegü
Van tardar un any a travessar el Pamir, entre grans nevades i rius desbordats. Niccolò i Matteo no van arribar a la cort de Khublai Khan a Shangdu, el Xanadú dels europeus, fins a l'any 1265. Se sap poc de la seva estada, ja que Marco Polo només dedica els primers capítols del seu llibre a tot el viatge dels germans Polo, però s'ha de suposar que el kan els va proporcionar una atenció relativa, car en aquests moments estava absort en la conquesta del sud de la Xina, el ric Imperi Song.
Quan, després d'una estada de tres anys, es van decidir finalment a partir, Khublai els va lliurar les cartes necessàries per garantir-los un retorn còmode i barat, ja que el salconduit del gran kan implicava que se'ls hi donés allotjament, naus, cavalls i homes que els servien d'escorta per anar d'un país a l'altre.
El 1269, van tornar a Venècia després de més de 15 anys de viatge per la Xina. Es van trobar que l'esposa de Niccolò havia mort i havia deixat un fill, el jove Marco que ja tenia 15 anys i el seu pare encara no l'havia vist.Dolors Folch. "Los viajes de Marco Polo", Revista Historia núm. 56, 2008. Els Polo van restar dos anys a Venècia a l'espera que fos elegit un nou papa després de la mort de Climent IV, l'any 1268. Li havien de fer arribar una carta que els havia donat Khublai Khan i en la qual es demanava la tramesa de cent missioners i una mica d'oli sagrat de Jerusalem. L'any 1271, trobant-se a Sant Joan d'Acre, Gregori X va rebre la notícia que havia estat elegit papa, i el 19 de novembre va emprendre viatge cap a Roma.
El viatge de Marco Tan bon punt el papa els va poder rebre, els dos germans Polo –aquesta vegada ja amb Marco que tenia disset anys–, retornaren a Mongòlia. Van arribar a Cambaluc el 1274 i van lliurar els presents del papa a Khublai,"Le Livre des Merveilles", pàg. 5-17 després d'un viatge que va durar quatre anys i en què van recórrer tot l'Orient mitjà i l'Àsia central abans d'arribar a la cort del gran kan.
El viatge començà quan Niccolò –deixant també aquesta vegada a la seva nova esposa embarassada–, Matteo i el jove Marco, van embarcar en direcció a Sant Joan d'Acre. La seva primera inquietud fou localitzar Teobaldo Visconti, el legat papal a qui els dos germans ja coneixien del seu anterior viatge, per demanar-li l'autorització necessària per viatjar a Jerusalem. Amb els papers en regla, els tres Polo van navegar cap a Joppe i després van cobrir una jornada de tretze llegües fins a Jerusalem.
Teobaldo els va proveir de cartes que acreditaven la demora que els havia ocasionat la mort del papa i el retard en l'elecció del seu successor, i justificava amb aquest fet que no portessin els cent monjos. Amb les credencials, els Polo van reprendre el viatge cap a Layas, prop d'Antioquia, però es van topar amb una revolta que bloquejava la ruta de les caravanes. Mentre esperaven pacients que es desembarassés el camí van rebre un correu d'Acre: Teobaldo, amb el nom de Gregori X, era el nou papa. Els Polo van tornar a Acre a la recerca dels cent doctors cristians, però només els van proporcionar dos frares predicadors –dos frares dominicans–, Niccolò de Vicence i Guillem de Trípoli, un reputat i respectat expert de l'islam, que portaven amb ells l'oli sagrat que els havia proporcionat el papa. Els dos frares no acabaren el viatge a causa de la por que agafaren uns dies més tard, aterrits quan a Layas van ensopegar amb Bàybars I el Ballester, rei dels mamelucs, que atacava el territori i representava un greu perill per als viatgers.
miniatura|esquerra|Gràfic de la Ruta de la Seda que apareix a l'Atles Català amb la següent llegenda: Aquesta caravana és partida de l'Imperi de Sarai per anar a Catai. Sembla que després de travessar la Petita Armènia, de la qual va descriure el comerç, la cacera i els costums de la seva gent, van arribar a Anatòlia, terra de teixidors de les catifes més boniques del món, i d'allà a la Gran Armènia, on va veure una font de la qual brollava un oli negre que no era utilitzat com a aliment: el petroli. Van visitar després Mossul, on es fan les teles més belles d'or i seda, i es va extasiar a Tabriz davant del major mercat de perles conegut. A Saba, va admirar les tombes dels tres Reis Mags i, a Kerman, les famoses turqueses, que porten aparellada la dissort amorosa de qui les posseeix, perquè es creu que provenen dels esquelets de les persones desgraciades en amors.
Van ser atacats per bandits i van intentar fatigosament arribar a Ormuz, des d'on pretenien embarcar-se cap a la Xina. Una vegada allà, però, van canviar els plans en vista del risc que suposava la poca solidesa dels vaixells. Van fer camí en direcció al nord-est i es van internar pel continent fins a Tunocain, després de travessar unes regions desèrtiques. Els dies van ser esgotadors fins a arribar a Bactres, a l'Afganistan septentrional, i van aconseguir un llarg i merescut descans a Balashan, on la caravana es va detenir un temps.