Niccolò Piccinni (Bari, 16 de gener de 1728 - Passy-lès-Paris, 7 de maig de 1800) va ser un compositor clàssic italià, membre de l'escola napolitana, principalment en el camp de l'opera buffa. De vegades el seu nom apareix com Nicola i el seu cognom pot trobar-se escrit igualment com Piccini. Fou autor principalment d'obres vocals (sobretot òperes), però també de diverses peces per a clavecí i de música sacra.
Biografia Alumne del conservatori San Onofrio de Nàpols, va tenir com a professors a Leonardo Leo i Francesco Durante i com a company d'estudi a Pasquale Anfossi. Va compondre una primera òpera, Donne dispettose, el 1754. La primera que va estrenar va ser Zenobia al Teatre San Carlo, el 1756. El 1758, va escriure una nova òpera, Alexandre aux Indes amb un llibret de Metastasio.
Després, Piccinni va aconseguir un encàrrec de Roma on es trasllada el 1758. Hi va tenir un succés considerable, amb obres com La buona figliuola (1760), basada en una obra de Carlo Goldoni. Va compondre a continuació més de cinquanta noves obres líriques, i va refer Alexandre aux Indes el 1774. Però va ser apreciat sobretot per les seves òperes buffes. El 1773, la seva reputació a Roma va començar a empal·lidir davant la d'Anfossi i el 1776, va acceptar una invitació de la cort de França per convertir-se en professor de cant de la reina Maria Antonieta d'Àustria i director del Théâtre-Italien. Va decidir llavors consagrar-se principalment a l'escriptura d'òperes i, el 1778, va compondre la seva primera òpera francesa, Roland, que li va dur molta fama.
A París va trobar un altre compositor amb qui va tenir una rivalitat ben coneguda: Gluck. Aquest últim va reformar l'òpera i introduir-hi més veritat dramàtica. Aquesta polèmica va augmentar la notorietat de Piccinni, però li va donar al final avantatge a Gluck. L'òpera Iphigénie en Tauride de Piccinni (1781) va ser representada dos anys després de l'obra homònima del seu oponent.
El 1783 Piccinni va fer representar Didon, considerada la seva obra més reeixida. El mateix any, es va acordar una pensió de la cort de França. Però a partir de 1784, va travessar per un període difícil i la competència d'Antonio Sacchini i d'Antonio Salieri el van posar en dificultats i algunes de les seves òperes van ser fracassos de públic, en particular Pénélope (1785). Durant la Revolució Francesa, se li va retirar la seva pensió, i el matrimoni de la seva filla amb un jacobí li va valer una estada a la presó. Va tornar a Nàpols i d'allà a Venècia, on va compondre Griselda (1793). Més tard, el 1798, va tornar a París, on va ser nomenat sisè inspector del Conservatori de París. La seva salut era llavors ja molt deteriorada i no va poder assegurar els deures del seu càrrec.
Era avi de Luigi Alessandro Piccinni i pare de Luigi Piccinni i Giuseppe, que eren tots compositors i músics d'un més o menys cert renom. A Nàpols va tenir entre altres alumnes Michele Mortellari (1750-1810).
Catàleg d'obres Catàleg d'obres de Niccolò PiccinniPiccini va compondre més de 300 obres, segons deia Sacchini (recollit per Burney), però La Borde i Ginguené només li n'atribueixen unes 130, amb moltes obres d'autoria dubtosa.Any ObraTipus d'obra Llibretista Estrena 1754 Le donne dispettose (reposada com Le trame per amore i La massara spiritosa) Opera buffa Antonio Palomba Nàpols 1755-56 Il curioso del suo proprio danno Opera buffa Antonio Palomba, basada en Don Quixot de La Manxa de Cervantes Nàpols 1755 Le gelosie (reposada com Le gelosie, o Le nozze in confusione) Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols 1756 Zenobia Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1757 Mitteti Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1757 L'amante ridicolo (reposada com L'amante ridicolo deluso, L'amante deluso, L'amante ridicolo e deluso) Intermezzo Pioli Nàpols 1757 La schiava seria (reposada com Die Slavinn) Intermezzo Nàpols 1757 Caio Mario Opera seria Gaetano Roccaforte Nàpols 1758 Alessandro nelle Indie (1a versió) (reposada com Alessandro e Poro) Opera seria Pietro Metastasio Roma 1758 Madama Arrighetta (reposada com l'intermezzo Petiton i Monsieur Petiton) Opera buffa Antonio Palomba, basada en Monsieur Petiton de Goldoni Nàpols 1758 La scaltra letterata (reposada com La scaltra spiritosa) Opera buffa Antonio Palomba Nàpols 1758 Gli uccellatori Opera buffa Carlo Goldoni Nàpols o Venècia 1759 Ciro riconosciuto Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1759 Siroe re di Persia Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1760 La buona figliuola Dramma giocoso Carlo Goldoni Roma 1760 L'Origille Opera buffa Antonio Palomba Nàpols 1760 La canterina Intermezzo Nàpols 1760 La furba burlata (musicada en col·laboració amb Nicola Bonifacio Logroscino) Opera buffa Nàpols 1760 Il re pastore Opera seria Pietro Metastasio Florència 1760 Le beffe giovanili Opera buffa Carlo Goldoni Nàpols 1761 Le vicende della sorte Intermezzo Giuseppe Petrosellini, basada en I portentosi effetti della madre natura de Goldoni Roma 1761 La schiavitù per amore Intermezzo Roma 1761 Olimpiade (1a versió) Opera seria Pietro Metastasio Roma 1761 Demofoonte Opera seria Pietro Metastasio Reggio Emilia 1762 La buona figliuola maritata (reposada com La baronessa riconosciuta e maritata, La Cecchina maritata i La buona moglie) Opera buffa Carlo Goldoni Bolonya 1761 Lo stravagante Opera buffa Antonio Villani Nàpols 1761 L'astuto balordo Opera buffa Giovanni Battista Fagiuoli Nàpols 1761-62 L'astrologa Opera buffa Pietro Chiari Venècia 1762 Le avventure di Ridolfo Intermezzo Bolonya 1762 Artaserse Opera seria Pietro Metastasio Roma 1762 La bella verità Opera buffa Carlo Goldoni Bolonya 1762 Antigono Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1762 Il cavalier parigino Opera buffa Antonio Palomba Nàpols 1762 Il cavaliere per amore (reposada com Il fumo villano) Opera buffa Giuseppe Petrosellini Nàpols 1762 Amor senza malizia Opera buffa Norimberga 1763 Le donne vendicate (reposada com Il vago disprezzato) Intermezzo Carlo Goldoni Roma 1763 Le contadine bizzarre (reposada com La contadina bizzarra, La sciocchezza in amore, Le contadine astute y Le villanelle astute) Opera buffa Giuseppe Petrosellini Venècia 1764 Gli stravaganti, ossia La schiava riconosciuta (reposada com La schiava, Gli stravaganti, ossia I matrimoni alla moda, L'eslave, ou Le marin généreux i Die Ausschweifunden) Intermezzo Roma 1764 La villeggiatura Opera buffa Carlo Goldoni Bolonya 1764 Il parrucchiere Intermezzo Roma 1764 L'incognita perseguita Opera buffa Giuseppe Petrosellini Venècia 1764 L'equivoco Opera buffa Antonio Villani Nàpols 1764 La donna vana Opera buffa Antonio Palomba Nàpols 1764 Il nuovo Orlando Opera buffa basada en Orland Furiós de Ludovico Ariosto Modena 1765 Il barone di Torreforte Intermezzo Roma 1765 Il finto astrologo Intermezzo Carlo Goldoni Roma 1765 L'orfana insidiata Opera buffa Nàpols 1766 La pescatrice, ovvero L'erede riconosciuta (reposada com L'erede riconosciuta i La pescatrice innocente) Intermezzo Carlo Goldoni Roma 1766 La baronessa di Montecupo Intermezzo Roma 1766 L'incostante (reposada com Il volubile) Intermezzo Antonio Palomba Roma 1766 La fiammetta generosa (1r acte) (actes 2n i 3r compostos per Pasquale Anfossi) Opera buffa Nàpols 1766 La molinarella (reposada com Il cavaliere Ergasto i La molinara) Opera buffa Nàpols 1766 Il gran Cid (reposada com Il Cid) Opera seria Giovacchini Pizzi Nàpols 1766-67 La francese maligna Opera buffa Nàpols 1767 La notte critica (reposada com Die Nacht) Opera buffa Carlo Goldoni Lisboa 1767 La finta baronessa Opera buffa Filippo Livigni Nàpols 1767 La direttrice prudente (reposada com La prudente ingegnosa) Opera buffa Nàpols 1767 Mazzina, Acetone e Dindimento Opera buffa Nàpols 1768 Olimpiade (2a versió) Opera seria Pietro Metastasio Roma 1768 Li napoletani in America Opera buffa Francesco Cerlone Nàpols 1769 Lo sposo burlato Intermezzo Giovanni Battista Casti Roma 1769 L'innocenza riconosciuta Opera buffa Senigallia 1769 La finta ciarlatana, ossia Il vecchio credulo Opera buffa Nàpols 1769 Demetrio Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1769 Gli sposi perseguitati Opera buffa Pasquale Mililotti Nàpols 1770 Didone abbandonata (reposada com La Didone) Opera seria Pietro Metastasio Roma 1770 Cesare in Egitto (reposada com Cesare e Cleopatra) Opera seria Giovanni Francesco Bussani Milà 1770 La donna di spirito Opera buffa Roma 1770 Il regno della luna (reposada com Il mondo della luna) Opera buffa Milà 1770 Gelosia per gelosia Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols 1770 L'olandese in Italia Opera buffa Niccolò Tassi Milà 1770 Catone in Utica Dramma per musica Pietro Metastasio Mannheim 1770 Don Chisciotte Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi, sobre Cervantes Nàpols 1770 Il finto pazzo per amore Opera buffa Nàpols 1771 Le finte gemelle (reposada com Le due finte gemelle i Le germane in equivoco) Intermezzo Giuseppe Petrosellini Roma 1771 La donna de bell'umore Opera buffa Nàpols 1771 La corsara Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols 1772 L'americano (reposada com L'americano incivilito i L'americano ingentilito) Intermezzo Roma 1772 L'astratto, ovvero il giocator fortunato (reposada com Il giocator fanatico per il lotto) Opera buffa Giuseppe Petrosellini Venècia 1772 Gli amanti dispersi Farsa in prosa e intermezzo Nàpols 1772 Le trame zingaresche Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi Nàpols 1772 Ipermestra Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1772 Scipione in Cartagena Opera seria Alvise Giusti Modena 1773 La sposa collerica Intermezzo Roma 1773 Il vagabondo fortunato Opera buffa Pasquale Mililotti Nàpols 1773 Le quattro nazioni, o La vedova scaltra Opera buffa Carlo Goldoni Roma 1774 Alessadro nelle Indie (2a versió) Opera seria Pietro Metastasio Nàpols 1774 Gli amanti mascherati Opera buffa Nàpols 1775 L'ignorante astuto Opera buffa Pasquale Mililotti Nàpols 1775 Enea in Cuma Parodia Pasquale Mililotti Nàpols 1775 I viaggiatori Opera buffa Pasquale Mililotti, segons Goldoni Nàpols 1775 Il sordo Intermezzo Nàpols 1775 La contessina Opera buffa Marco Coltellini, segons Goldoni Verona 1776 La capricciosa (L'incostanza) Opera buffa Roma 1776 Radamisto Opera seria Antonio Marchi Nàpols 1777 Vittorina Opera buffa Carlo Goldoni Londres 1778 Roland Tragédie Lyrique Jean-François Marmontel, segons Philippe Quinault París 1778 Phaon Drame lyrique C. H. Watelet Choisy 1779 Il vago disprezzato Opera buffa París 1780 Atys Tragédie lyrique Jean-François Marmontel según Philippe Quinault París 1781 Iphigénie en Tauride Tragédie lyrique Alphonse du Congé-Dubreuil París 1781 Adéle de Ponthieu Tragédie lyrique Jean-Paul-André des Rasins de Saint-Marc París 1783 Didon Tragédie lyrique Jean-François Marmontel Fontainebleau 1783 Le dormeur éveillé Opéra comique Jean-François Marmontel París 1783 Le faux lord (reposada com Der verstellte Lord) Opéra comique Giuseppe Maria Piccinni Versalles 1784 Diane et Endymion Opéra Jeane François Espic, cavaller de Lirou París 1784 Lucette Opéra comique Giuseppe Maria Piccinni París 1785 Pénélope Tragédie lyrique Jean-François Marmontel Fontainebleau 1787 Clytemnestre Tragédie lyrique L. G. Pitra París 1792 La serva onorata Opera buffa Giovanni Battista Lorenzi, basada en Le nozze di Figaro de Lorenzo da Ponte Nàpols 1793 Le trame in maschera Opera buffa Nàpols 1793 Ercole al Termedonte (reposada com La disfatta delle Amazzoni) Opera seria Nàpols 1793 La Griselda Dramma eroicomico per musica Angelo Anelli Venècia 1794 Il servo padrone, ossia L'amor perfetto Opera buffa Caterino Mazzolà Venècia - I Decemviri Opera seria - Il finto turco Opera buffa 1764 Berenice (obra d'autoria dubtosa) Opera seria Benedetto Pasqualigo Nàpols 1770 Il conte bagiano (obra d'autoria dubtosa) Intemezzo Roma 1772 La lavandara astuta (obra d'autoria dubtosa) Opera buffa Lucca 1787 L'enièvement des Sabines (obra d'autoria dubtosa) París 1793 Der Schlosser (obra d'autoria dubtosa) Nàpols 1799 Hymne a l'hymne pour la célébration des mariages (Text: Ginguené), per a orquestra de fiati Orquestal - -
Referències