Blasco d'Alagón el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) fou un noble valencià d'origen aragonès que inicià la branca siciliana dels Alagón, essent anomenats en italià Alagona.Araldicasardegna: Alagón Serví els reis Pere III d'Aragó, Alfons III d'Aragó, Jaume II d'Aragó i Frederic II de Sicília. Aquest darrer el nomenà comte de MistrettaNobiliario di Sicilia en honor dels seus serveis.
Orígens familiars Fill d'Artal IV d'Alagón i germà d'Artal V d'Alagón.Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, vols. 51-52 (1985). Pergaminos aragoneses del fondo Sástago
Núpcies i descendents Es casà amb Beatriu de Suàbia. D'aquest matrimoni nasqué: Blasco d'Alagón "el Jove"F.Giunta: Alagona (Artale, Blasco il vecchio, Blasco il giovane), in Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 3, Roma, 1961.
Biografia Va acompanyar a Pere el Gran a Sicília el 1282 després de les vespres sicilianes, i fou nomenat capità general de Sicília. També fou un dels que acompanyà el rei al desafiament de Bordeus del 1283. L'any 1285 formava part de les tropes de l'infant Alfons d'Aragó durant la campanya de Confiscació del Regne de Mallorca de Jaume II de Mallorca. Posteriorment fou nomenat Capità general i lloctinent de Jaume II d'Aragó a Calàbria i guanyà la batalla de Montalto l'any 1291, arrabassant el domini de la regió als angevins.
Va rebutjar els termes de la Pau d'Anagni (1295) i es passà al servei de Frederic II de Sicília malgrat les prohibicions de Jaume el Just. Durant la guerra de Sicília va derrotar els angevins a les batalles de Catanzaro (1297) però fou derrotat en la batalla del cap Orlando (1299). Aconseguí novament la victòria a la Falconara (1299) i a la Gagliano (1300). Morí a Messina, de malaltia, l'any 1301.
Referències
Categoria:Alagó (llinatge) Categoria:Morts a Messina Categoria:Militars aragonesos Categoria:Militars valencians històrics Categoria:Nobles valencians