miniatura|El retaule del convent de San Esteban a Salamanca, obra de José Benito Xoriguera.
Lestil xorigueresc, o xoriguerisme, és una modalitat arquitectònica de l'època del barroc espanyol; va arribar fins als territoris de la Nova Espanya, on es coneix com a barroc mexicà.
Aquest terme prové del cognom Xoriguera, llinatge d'arquitectes i escultors d'origen català, el primer dels quals, Josep Simó Xoriguera i Elies, es traslladà a viure a Madrid, on castellanitzà el seu cognom com a Churriguera. L'obra dels Xoriguera, o Churriguera, es caracteritza per la seva decoració recarregada. Per extensió, el terme s'ha utilitzat per denominar el barroc espanyol del primer terç del . S'entenien per xorigueresques totes aquelles arquitectures que posseïen un moviment marcat i una ornamentació bigarrada, sobretot en els retaules. Barreja d'elements gòtics, platerescs i pròpiament barrocs, és la variant de l'art barroc que presenta més ornamentació.
El primer exponent d'aquest estil artístic va ser José Benito Xoriguera (1665-1725), fill de Josep Simó Xoriguera i Elies. Format amb el seu pare com a muntador de retaules, es va fer conèixer com a autor de retaules importants, per a esglésies de Salamanca, Madrid, Valladolid… alguns dels quals han desaparegut.
Obres d'estil xorigueresc Retaule de l'església de San Esteban a Salamanca. Conjunt del Nuevo Baztán a Madrid. Cor de la Catedral Nova de Salamanca. Plaza Mayor de Salamanca. A Mèxic, l'obra cimera de l'estil xorigueresc es considera l'Altar dels Reis de la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic; un altre exemple en són les portades del Sagrari Metropolità, annex a la mateixa catedral.
Categoria:Arquitectura del Barroc