Dosaigües (en castellà i oficialment, Dos Aguas, i en la parla xurra, Dosauguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.
Limita amb Alboraig, Macastre i Iàtova (a la mateixa comarca); amb Catadau, Llombai, Montroi, Real de Montroi, Tous i Torís (a la comarca de la Ribera Alta) i amb Cortes de Pallars i Millars (a la Vall de Cofrents i a la Canal de Navarrés respectivament).
Geografia Situat a la conca del riu Xúquer. La superfície del terme és completament muntanyenca. En la part nord s'estén la serra de l'Ave, que també pren el nom del municipi. Els seus cims més elevats són els vèrtexs geodèsics de tercer ordre de l'Ave (949 msnm) i del Carcamal (834 msnm). Al sud-est s'alça la serra del Caballón, en la qual es troba el vèrtex geodèsic de segon ordre de Colaita (872 m). Així mateix es troben en el terme els vèrtexs geodèsics del Pulpítico (610 m), en el límit amb Iàtova i el Madroñal (582 m), ambdós de tercer ordre.
El riu Xúquer fa de frontera natural, durant un tram llarg, amb els termes de Catadau, Tous, Millars i Cortes de Pallars, discorrent encaixonat la major part del seu recorregut, que és molt sinuós. Rep el riu l'aportació d'aigua dels barrancs de Fleirón, de la Murta, de la Fuentecilla, del Bosc, la rambla de la Canal, que més avant passa a dir-se barranc del Xaló, i el del Caçador. Cap a la conca del Magre aboquen les seues aigües els barrancs de Cairón, Garrogueras, Perelló, del Purgatori, Calç, Orenetes i altres.
En el terme hi ha un gran nombre de boscs poblats de pins i altres coníferes.
Història Hi ha proves de població des de l'Epipaleolític al Neolític en la cova de la Cocina. Al puig de la Ventolera es va trobar ceràmica i uns atifells de sílex de l'edat del bronze. L'origen del poble és àrab. Després de la conquesta cristiana, la població musulmana continuà vivint en la localitat i es va unir a la revolta d'Al-Azraq (1208-1276). Quan, en 1602, tingué lloc l'expulsió dels moriscs, desaparegueren les 50 cases de moros que hi havia i la població de Dosaigües es va vore reduïda a 12 cases de cristians. Fou comprada l'any 1325 per Francesc Scribe, i passà a Raimon Castellano en 1349, i a Antoni de Vilaragut i la família Roís de Corella en 1388, qui la van vendre a Lluís Cornell el 1475; el seu fill, anomenat també Lluís, la va vendre als Rabassa de Perelló, un dels quals, Ginés de Perelló, va assolir el títol de primer marqués de Dosaigües. Fou cap de la baronia i posterior marquesat homònims, que comprenia les poblacions d'Ontanell, Cortes de Pallars, Roaya, Boxet i Millars. Durant les guerres carlines fou ocupada diverses vegades per les tropes del pretendent. Durant el l'emigració, principalment cap a Catalunya, va minvar la població del municipi.
El 30 de Juny de 1969 hi va haver un incendi de naturalesa paranormal al terreny Puigmarí. Una nena que responia al nom de Emily i la seva família van desaparèixer.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 460 406 375 367 389 406 415 441 397 439
Economia L'economia de Dosaigües és tradicionalment agrícola, encara que la carboneria hi tingué el seu paper. Hui dia el sector de la construcció ocupa el 48% de la població activa. L'agricultura de secà, amb l'ametla, la garrofa i la mel, complementen l'activitat econòmica actual.
Política i govern Composició de la corporació municipal El ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 del Partit Popular i 2 del Partit Socialista del País Valencià.
Alcaldes Des de 2000 l'alcalde de Dosaigües és José Ramón Grau Grau (PP).
Monuments Església de nostra senyora del Rosari. Del . Castell de la Matrona, o de Madrona. Del , fon construït pels musulmans. Només són apreciables les restes dels fonaments. Restes del Castell de Dosaigües, Torre de Vilaragut. Del . És l'única resta apreciable del castell dels Moros. Ruïnes dels nombrosos molins que regaven el municipi.
Festes i celebracions Festes patronals. En els seus orígens, Dosaigües celebrava les festes patronals del 15 al 20 d'octubre. Des de la segona meitat del les festes en honor dels patrons de la localitat (Sant Roc, Verge del Rosari i Verge dels Dolors) se celebren en la segona quinzena d'agost sense l'establiment d'un calendari concret, sinó adaptant-se al calendari estival. És tradicional des de la segona meitat del i fins als nostres dies la celebració de bous al carrer, on destaca l'espectacularitat dels tancaments en un recorregut peculiar. Setmana Santa. Se celebra un Via Crucis vivent que representa els moments més intensos del calvari cristià, amb la col·laboració de gran part dels veïns de la localitat.
Fills il·lustres Héctor Barberá (Dosaigües, 1986), motociclista subcampió del món de 125 cc de 2004.
Referències
Enllaços externs
Ajuntament de Dosaigües País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .
Vegeu també Palau del Marqués de Dosaigües