miniatura|Exemplar fotografiat a Mumbai (Índia) miniatura|Llambritja de bec negre fotografiada a Karratha (Austràlia) El curroc, tisoreta o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) és un ocell palmípede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior. És ubicat pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2011) al monotípic gènere Gelochelidon (C.L. Brehm, 1830).
Morfologia Fa 38 cm de llargària total i 76-86 cm d'envergadura. Pesa entre 200 i 300 g. Té el mantell de color gris cendra i el dessota blanc. Bec fort de color negre i s'uneix amb el negre del capell sense discontinuïtat. Potes negres -característica útil per diferenciar-lo dels altres xatracs-. El capell deriva a blanc durant l'hivern, mentre que el bec és negre tothora. En vol les primàries més externes, gastades, esdevenen gris fosc. Els joves tenen el dors tènuement tacat d'ocre clar amb la coroneta i el front ocre pàl·lid.Enciclopèdia Balear d'Ornitologia
Subespècies Sterna nilotica affinis (Horsefield, 1821) Sterna nilotica addenda (Mathews, 1912) Sterna nilotica aranea (A. Wilson, 1814) Sterna nilotica groenvoldi (Mathews, 1912) Sterna nilotica nilotica (J. F. Gmelin, 1789) -Europa, nord-oest d'Àfrica, i de l'Orient Mitjà fins al Kazakhstan, Manxúria i Pakistan- Sterna nilotica vanrossemi (Bancroft, 1929) Sterna nilotica macrotarsa (Gould, 1837)Encyclopedia of Life L'última d'aquestes subespècies, que correspon a la població australiana, és considerada una espècie de ple dret per alguns autors: curroc australià (Gelochelidon macrotarsa).Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014.
Reproducció Cria molt localitzadament i en colònies al Delta de l'Ebre, més concretament en illots sorrencs o fangosos de la costa, on folra una petita depressió amb herbes, que farà la funció de cau quan, a l'abril-juny, la femella hi dipositi 2-4 ous. La incubació, en la qual intervenen ambdós progenitors, dura 22 dies i els pollets volen a les 4-5 setmanes.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 57.
Alimentació Menja preferentment insectes i, també, cucs, peixos, amfibis i petits rosegadors (ratolins, talpons, etc.).
Hàbitat Habita la vora de les platges, a les maresmes, als arrossars, a les llacunes i, més rarament, a les aigües de l'interior.
Distribució geogràfica Cria al sud d'Europa, Alemanya, Dinamarca, Àsia oriental, ambdues costes de Nord-amèrica, l'est de Sud-amèrica i Austràlia.
Costums És estiuenc als Països Catalans i després migra cap a l'Àfrica per hivernar. Les poblacions dels altres continents hivernen al Carib, al nord de Sud-amèrica, sud d'Àsia i Nova Zelanda.
Observacions Pot arribar a viure 16 anys.Oiseaux.net
Referències
Enllaços externs Taxonomia d'aquesta espècie El curroc a Portugal El curroc al Principat de Catalunya Enregistraments sonors
Categoria:Estèrnids