Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i autoidentificar-se en aquest grup. Aquestes característiques vinculants poden ser de caràcter econòmic, cultural o social, i poden estar generats o ser generadors d'interessos o objectius comuns que reforcin el sentiment de pertinença a un grup. Les classes socials no són grups tancats i un individu pot canviar de grup de forma més o menys voluntària (segons les circumstàncies).
El concepte classe social engloba dos termes que són, d'una banda «classe», que Raymond Williams (1976) diu que aquest mot es comença a utilitzar de forma general a finals del associant-lo a la divisió o un grup i que agafaria més importància en el seu sentit social en el període de 1770 a 1840, que coincideix en el període de la revolució industrial, i el mot «social» que es refereix al context que el grup ocupa en una societat.
La societat que integra i es fonamenta en l'existència d'aquests grups s'anomena «societat de classes», i constitueix una divisió jeràrquica (o estratificació) basada en les diferències quant a ingressos, riqueses i accés als recursos materials i mitjans de producció. Aquest sistema està estretament lligat amb el sistema productiu de societat.
Quan es parla d'estratificació, ens estem referint també al fet de la construcció social de la identitat de la psique humana, al procés mitjançant el qual una persona de classe baixa, mitjana o alta, etcètera, s'interioritza i s'identifica en la categorització social de la qual és part, del grup que legitima la seva identitat.Mòdul 3:Sociologia.Part2.La Societat (1I). El Procés de Institucionalització. Esther Férnandez Mostaza (1998). UOC. P08/04556/02401. Es correspondria, en part, a la teoria de la identitatCastells, Manuel (1998) La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. Vol. 2: El Poder de la identidad. Alianza Editorial, Madrid. de la categorització de Tajfel: la identitat social identifica l'individu en una categoria, en el seu grup primer de pertinença i després de referència.
L'ésser humà, en la seva qualitat primordial de ser social, neix en societat i neix amb una predisposició cap a la socialitat,Peter L. Berger y Thomas Luckmann, “La construcción social de la realidad” de 1966 la societat l'adopta i el proveeix de totes les eines necessàries que donen sentit a la realitat del seu entorn, i després l'individu adopta la societat. El subjecte així «adoptat» serà el perpetuador i transmissor dels valors, les normes i la cultura que ha fet seus. És important, però, ser conscients del risc que comporta l'identificar-se com a part d'un grup social sense practicar el qüestionament i sense una voluntat de consciència àmplia real. El risc rau en desenvolupar un punt de vista «etnocentrista» passant a denigrar altres cultures en benefici de la pròpia.
Per a Marx les classes socials comprenen dues possibles formes d'interpretació: com a grups d'individus definits per una mateixa relació amb els mitjans materials de producció (especialment en el que afecta a la forma en que obtenen les seves rendes); i com una consciència de classe entesa com a la creença en una comunitat d'interessos entre un tipus de relacions socioeconòmiques. Weber, en canvi, opina que les classes socials es defineixen per la relació econòmicament determinable entre els seus membres i el mercat. Aquestes són només una de les formes de l'estratificació social, atenent a les condicions de vida material, i no constitueixen un grup conscient de la seva unitat més enllà de certes condicions, sense que sigui necessària una comunió d'interessos.
Finalment, cal comentar que Durkheim, com a teòric de l'abstracció alta macrosociològica, descriu els comportaments socials fora de les normes socials, i aquest efecte crea dos conceptes, anomia:Hernández Pagán J.A. (s.f.). Desviación social – Anomia mal d'una societat a causa de la manca de normes morals i legals, i el segon és la desviació social: comportament no penal de normes, emparat en un sistema social, en el qual el concepte de control social és intrínsec.
La Revolució industrial i científica i la consolidació de l'economia capitalista senten les bases per a un nou model de societat. L'estructura tradicional de la societat de l'Europa del es basava principalment en la propietat de la terra i en els béns immobles. Era una societat composta per rangs o ordres socials més que per classes definides econòmicament, encara que ja començaven a aparèixer formacions de classe.La Il·lustració i el naixement de la ciència social. Peter Hamilton
Agents de la socialització i tipologia Cal tenir en compte els diferents nivells de socialització. En el transcurs del nostre dia a dia, apreciem la importància de la primera socialitzacióMòdul 2: Sociologia.Part1.La Societat (1). El Procés de Socialització. Esther Férnandez Mostaza (1998). UOC. P08/04556/02401 en el període de la infantesa, ja que és llavors quan es forma el que s'anomena la personalitat de l'individu i que, depenent del mitjà en què es desenvolupi, actuarà i serà d'una manera o d'altra quan sigui adult, independentment de les variables que sorgeixin amb la socialització secundària. A aquest nivell, cal afegir que a banda d'aquesta influència de la família, l'individu configurarà la seva psique mitjançant la interacció amb l'altri generalitzat,” adquirimos habilidades narrativas a través de interactuar con otros, no a través de ser meramente actuados."Font: (K.J. Gergen 1986 que és la societat en el seu conjunt, la qual seria un agent de la socialització secundària.
Podem evidenciar com es dona un cert nivell de discriminació a nivell dels denominats «agents socials de la socialització» (família, escola, empresa, església...), que també són formes institucionals; així, es parla de la institució de la família, del matrimoni, etc. Les institucions socials, enteses com aquelles convencions socials o productes col·lectius, tenen com a funció construir i després consolidar la realitat en la qual vivim, creant així el nostre món tal com és. Segons Durkheim, «qualsevol fet social que no és natural és un fet instituït o establert per la societat». Per tant, és fàcil passar a parlar de fets socials com a institucions i, així, segons el mateix autor, les institucions es podrien considerar com una «fantasia col·lectiva».
Parlar de discriminacióMòdul 3: L'ordre social. Fonaments del comportament húma.Part1.M.Silvera Agulló i Tomas,Esteban Sanchez Moreno (1998). P01/10033/00228 és, doncs, parlar de «desigualtat», rebuig a la diferència, sublimació del que és comú. Tot això són formes «disfuncionals» d'etiquetar, però també de mantenir l'ordre social establert. Per tant, els agents d'ordre social (per exemple, família, educació, mitjans de comunicació de masses, institucions públiques i privades, en fi, la societat general) també són causants de la construcció de discriminació. Així, encara en la societat del es produeix una certa estigmatització com a mostra o expressió de la influència de l'ordre social i els seus efectes sobre l'individu: tant per a aquell que es considera dins l'ordre establert i no tolera les amenaces a aquest, com per a aquell que n'està fora, ja sigui per voluntat pròpia o aliena. I una de les manifestacions més clares de l'intent de control social per part de l'ordre establert és la discriminació cap a aquest col·lectiu fruit de l'estratificació social.
Teoria marxista miniatura|Karl Marx Karl Marx defineix la classe com un grup de persones que té una mateixa relació amb els mitjans de producció. Abans de l'aparició de la indústria moderna, els mitjans de producció consistien principalment en la terra i el ramat. Per tant, en les societats preindustrials, les dues classes fonamentals eren qui posseïa la terra (aristòcrates, la noblesa o els amos d'esclaus) i els que es dedicaven a fer-la produir (serfs, esclaus i camperols lliures).
En les societats industrials modernes, les fàbriques, les oficines, la maquinària i el capital necessaris per a obtenir-les, varen esdevenir més importants. Les dues classes principals són la de qui posseeix aquests nous mitjans de producció (els industrials o capitalistes) i la de qui es guanya la vida tot venent a aquells la seva força de treball (la classe obrera: el proletariat, en paraules de Marx).
Segons Marx, la relació entre les classes es basa en l'explotació. En les societats feudals, l'explotació va prendre forma d'una transferència directa d'allò que produïen els camperols a l'aristocràcia. Els serfs estaven obligats a donar una certa part de la seva producció al senyor o havien de treballar un determinat nombre de dies al mes en les terres d'aquell, tot conreant els productes que consumirien ell i el seu seguici. En les societats capitalistes modernes, la font de l'explotació és menys evident. En el curs d'una jornada laboral, els treballadors produeixen més del que l'empresari necessita per a recuperar el salari que els paga. Aquesta plusvàlua és l'origen dels guanys que els capitalistes poden emprar en el seu propi benefici.
Encara que augmenti la prosperitat dels treballadors en termes absoluts, el desfasament entre ells i la classe capitalista continua augmentant cada cop més. Aquestes desigualtats entre capitalistes i classe treballadora no eren d'una naturalesa estrictament econòmica.
Encara que Karl Marx va donar molta importància a la diferenciació de classes (idea essencial per al grup polític marxista), l'autor mai va no arribar a donar una definició clara del concepte de classe, però sí que explicà les seves característiques.
La burgesia financera: banquers i propietaris de matèries primeres La burgesia industrial: propietaris de les grans empreses La petita burgesia: petits propietaris i comerciants La classe terratinent: amos de les terres La classe campestre: grangers El proletariat: obrers i assalariats en general que vivien del seu treball El lumpenproletariat: classe desposseïda situada fora del món laboral i que només es contractada esporàdicament en funció de les necessitats del capitalisme
La definició marxista-leninista de classe social Com s'ha esmentat en el paràgraf anterior, encara que Marx va donar molta importància a la diferència de classes, mai no va arribar a donar-ne una definició clara. Lenin, però, sí que va donar una definició molt més clara i precisa de classe social.
Per a Lenin, les classes socials són grups de persones que es diferencien principalment per les característiques següents :
Pel lloc que ocupa en el sistema de producció social. Per la relació que té amb els mitjans de producció. Pel seu paper en l'organització social del treball. Pel seu volum de riquesa.
Un dels punts més importants del concepte de classes que tenen Marx i Lenin és el fet que, segons ells, les classes socials no es troben aïllades, sinó que formen part d'un sistema de classes i estan relacionades entre si. És a dir, que una classe social només pot existir en relació amb una altra i que el que les defineix són les relacions que s'estableixen entre si.
Teoria de Weber miniatura|Max Weber Weber considerava que la societat es caracteritzava per l'existència de conflictes pel poder i els recursos. Tanmateix, Weber desenvolupà una idea de la societat més complexa i multidimensional. L'estratificació no sols està relacionada amb la classe, sinó que està configurada per altres dos aspectes: l'estatus i el partit. Aquests tres elements que se solapen en l'estratificació produeixen una quantitat enorme de posicions possibles dins la societat, i no tan sols un model bipolar rígid com el proposat per Marx.