Els delfínids (Delphinidae), també anomenats dofins oceànics per distingir-los dels platanistoïdeus o dofins de riu, són una família de cetacis odontocets molt heterogènia, que comprèn 37 espècies vivents. Fan entre 2 i 8 metres de longitud, amb el cos fusiforme i el cap de gran mida, el musell allargat i només un espiracle a la part superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen per al contacte de l'aire o l'aigua amb el seu sistema respiratori intern). Són carnívors estrictes. Estan entre les espècies més intel·ligents que habiten el planeta. Es troben relativament a prop de les costes i sovint interactuen amb l'ésser humà. Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicar-se, orientar-se i atrapar les seves preses; a més utilitzen l'ecolocalització. Avui en dia, les principals amenaces a les quals estan exposats són de naturalesa antròpica.
Taxonomia
miniatura|Crani d''Etruridelphis giulii a Bolonya
Els delfínids, especialment els dofins mulars, poden hibridar-se amb una gran varietat d'altres espècies de delfínids; els wolphins són només un dels molts híbrids possibles.
Sis espècies, anomenades de vegades «peixos negres», són dofins que habitualment reben el nom de balenes: l'orca, l'orca nana, l'orca pigmea, la pseudorca i les dues espècies de calderons, però es classifiquen dins la família Delphinidae.
Anàlisis moleculars recents indiquen que diversos gèneres de delfínids —especialment Stenella— no són monofilètics tal com es reconeixen actualment. Per tant, és probable que es produeixin revisions taxonòmiques importants dins de la família. El 2025 es va produir una revisió significativa del gènere Lagenorhynchus.
Classificació de la família Delphinidae segons Perrin (1989), que reflecteix una visió tradicional de les relacions entre espècies. Classificació revisada de la família Delphinidae basada en l'anàlisi sistemàtica molecular; adaptada de LeDuc et al. (1999) i McGowen et al. (2019).Espècies reconegudes pel Comitè de Taxonomia de la Society for Marine Mammalogy (2025) Família Delphinidae Subfamília Stenoninae Steno bredanensis Sousa chinensis Sousa teuszii Sotalia fluviatilis Subfamília Delphininae Lagenorhynchus albirostris Lagenorhynchus acutus Lagenorhynchus obscurus Lagenorhynchus obliquidens Lagenorhynchus cruciger Lagenorhynchus australis Grampus griseus Tursiops truncatus Stenella frontalis Stenella attenuata Stenella longirostris Stenella clymene Stenella coeruleoalba Delphinus delphis Lagenodelphis hosei Subfamília Lissodelphininae Lissodelphis borealis Lissodelphis peronii Subfamília Cephalorhynchus Cephalorhynchus commersonii Cephalorhynchus eutropia Cephalorhynchus heavisidii Cephalorhynchus hectori Subfamília Globicephalinae Peponocephala electra Feresa attenuata Pseudorca crassidens Orcinus orca Globicephala melas Globicephala macrorhynchus Subfamília Orcaellinae Orcaella brevirostris Família Delphinidae Subfamília Delphininae Sotalia fluviatilis Sotalia guianensis Sousa chinensis Sousa sahulensis Sousa plumbea Sousa teuszii Tursiops truncatus Tursiops aduncus Stenella frontalis Stenella attenuata Stenella coeruleoalba Delphinus delphis Lagenodelphis hosei Stenella clymene Stenella longirostris Subfamília Lissodelphininae Lissodelphis borealis Lissodelphis peronii Lagenorhynchus obscurus Lagenorhynchus obliquidens) Lagenorhynchus cruciger Cephalorhynchus heavisidii Cephalorhynchus hectori Cephalorhynchus eutropia Cephalorhynchus commersonii Lagenorhynchus australis Subfamília Globicephalinae Orcaella brevirostris Orcaella heinsohni Steno bredanensis Grampus griseus Pseudorca crassidens Globicephala melas Globicephala macrorhynchus Peponocephala electra Feresa attenuata Subfamília Orcininae Orcinus orca Subfamília incertae sedis Lagenorhynchus albirostris Leucopleurus acutus Família Delphinidae Subfamília Delphininae Delphinus delphis Lagenodelphis hosei Sousa teuszii Sousa chinensis Sousa plumbea Sousa sahulensis Sotalia fluviatilis Sotalia guianensis Stenella attenuata Stenella clymene Stenella coeruleoalba Stenella frontalis Stenella longirostris Tursiops aduncus Tursiops erebennus Tursiops truncatus Subfamília Lissodelphininae Aethalodelphis obliquidens Aethalodelphis obscurus Cephalorhynchus australis Cephalorhynchus commersonii Cephalorhynchus cruciger Cephalorhynchus eutropia Cephalorhynchus heavisidii Cephalorhynchus hectori Lissodelphis borealis Lissodelphis peronii Subfamília Globicephalinae Feresa attenuata Globicephala macrorhynchus Globicephala melas Grampus griseus Orcaella brevirostris Orcaella heinsohni Peponocephala electra Pseudorca crassidens Steno bredanensis Subfamília Orcininae Orcinus orca Subfamília incerta sedis Lagenorhynchus albirostris Leucopleurus acutus
Tàxons extingits: Subfamília Delphininae †Astadelphis †Etruridelphis †Septidelphis Subfamília Globicephalinae †Platalearostrum †Protoglobicephala †Rododelphis †Arimidelphis †Australodelphis †Eodelphinus †Hemisyntrachelus †Norisdelphis †Pliodelphis
Biologia Anatomia Per convergència evolutiva la seva anatomia té molta similitud amb el gènere extint de rèptils marins anomenat Ichthyosaurus.
Les espècies pertanyents a la família Dephinidae posseeixen un cos fusiforme, adaptat a la natació ràpida. L'aleta de la cua, anomenada caudal, s'utilitza per la propulsió, mentre que les aletes pectorals són usades pel control direccional de la natació. Els patrons bàsics de coloració de la pell són tons grisosos, amb major claredat al ventre i rangs més foscos al llom. Sovint es combina amb línies i taques de diferent tint i contrast.
Igual que altres odontocets, en el cap posseeixen el meló, un òrgan esfèric que utilitzen per la ecolocalització. En vàries espècies de la família, les mandíbules s'allarguen, format un musell prim distintiu. Posseeixen dentició homodonta, amb un nombre de peces dentals que oscil·la de 20 a 50 en cada mandíbula. Respiren a través d'un sol orifici a la part superior del cap, anomenat espiracle.Fundación Dolphin Assistance (2009). «Anatomía del Delfín». Archivado desde el original el 31 de enero de 2010. Consulta: 14 de febrero de 2011.
El cervell és gros, amb l'escorça cerebral bastant desenvolupada en comparació amb la mitjana dels mamífers.AllAboutDolphins.net (marzo de 2006). «El Cerebro de un Delfín». Consulta: 14 de febrero de 2011.
Locomoció Els dofins oceànics tenen dues aletes pectorals a la part inferior, prop del cap, una aleta dorsal i una aleta caudal. Les aletes pectorals contenen quatre dits. Tot i que els dofins oceànics no tenen extremitats posteriors completament desenvolupades, alguns presenten apèndixs rudimentaris diferenciats que poden contenir peus i dits. Els dofins oceànics són nedadors ràpids en comparació amb les foques, que normalment es desplacen a ; l'orca, en canvi, pot assolir velocitats de fins a . La fusió de les vèrtebres cervicals, tot i que augmenta l'estabilitat durant la natació a gran velocitat, en redueix la flexibilitat, de manera que no poden girar el cap. Els dofins oceànics neden movent verticalment l'aleta caudal i la part posterior del cos, mentre que les aletes pectorals s'utilitzen principalment per dirigir-se. Algunes espècies salten fora de l'aigua, fet que els pot permetre desplaçar-se més de pressa. La seva anatomia esquelètica els permet ser nedadors ràpids. Totes les espècies, excepte els lissodelphis, tenen una aleta dorsal que evita que girin involuntàriament dins l'aigua.
Sentits miniatura|Biosonar dels cetacis L'oïda dels dofins oceànics està específicament adaptada al medi marí. En els humans, l'orella mitjana actua com a igualador d'impedància entre la baixa impedància de l'aire exterior i l'alta impedància del líquid de la còclea. En els dofins i altres mamífers marins, no hi ha una gran diferència entre els medis extern i intern. En lloc que el so passi per l'orella externa fins a l'orella mitjana, els dofins reben el so a través de la gola, des d'on passa per una cavitat plena de greix de baixa impedància fins a l'orella interna. L'oïda dels dofins està aïllada acústicament del crani per bosses sinusals plenes d'aire, que permeten una major capacitat d'audició direccional sota l'aigua. Els dofins emeten clics d'alta freqüència des d'un òrgan conegut com a meló. Aquest meló està format per greix, i el crani de qualsevol criatura que en tingui presenta una gran depressió. Això permet als dofins produir biosonar per orientar-se. Tot i que la majoria de dofins no tenen pèl, sí que tenen fol·licles pilosos que poden exercir alguna funció sensorial. A més de localitzar objectes, l'ecolocalització també proporciona a l'animal una idea de la forma i la mida d'un objecte, tot i que encara no se sap exactament com funciona.
L'ull dels dofins oceànics és relativament petit en relació amb la seva mida, però conserven una bona capacitat visual. A més, els ulls d'un dofí es troben als costats del cap, de manera que la seva visió consisteix en dos camps visuals, en lloc d'una visió binocular com la dels humans. Quan els dofins emergeixen a la superfície, el cristal·lí i la còrnia corregeixen la miopia que resulta de la refracció de la llum; tenen tant bastonets com cons, cosa que significa que poden veure tant amb llum tènue com intensa. Tanmateix, els dofins no tenen pigments visuals sensibles a les longituds d'ona curtes en les seves cèl·lules de cons, fet que indica una capacitat de visió dels colors més limitada que la de la majoria de mamífers. La majoria de dofins tenen globus oculars lleugerament aplanats, pupil·les engrandides —que es contrauen quan emergeixen per evitar danys—, còrnies una mica aplanades i un tapetum lucidum; aquestes adaptacions permeten que entri una gran quantitat de llum a l'ull i, per tant, proporcionen una imatge molt nítida de la zona circumdant. També tenen glàndules a les parpelles i a la capa externa de la còrnia, que actuen com a protecció de la còrnia.
Els bulbs olfactoris són absents en els dofins oceànics, fet que suggereix que no tenen olfacte.
No es considera que els dofins oceànics tinguin un bon sentit del gust, ja que les seves papil·les gustatives estan atrofiades o absents. Tanmateix, alguns mostren preferències entre diferents tipus de peix, cosa que indica algun tipus de vinculació amb el gust.
Comportament Els dofins sovint són considerats com un dels animals més intel·ligents del planeta.Cristian Frers. «Cristian Frers». InterNatura - Informes. Consulta: 18 de febrero de 2011. La comparació d'intel·ligència entre diferents espècies és complicada a causa, entre altres coses, de les diferències a l'aparell sensorial, als modes de resposta i a la naturalesa de la cognició. Tot i així, el comportament dels dofins s'ha estudiat extensament, tant en captivitat com en la natura.Dolphinaris. «Comunicación del Delfín». Archivado desde el original el 28 de marzo de 2010. Consulta: 18 de febrero de 2011.
Referències
Bibliografia