Cornellà de la Ribera (], en francès, Corneilla-la-Rivière) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.989 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. El malnom dels cornellarencs és caps de toí.
Etimologia El topònim compost de Cornellà de la Ribera necessita una explicació doble. D'una banda, Cornellà, que procedeix del nom propi llatí CorneliusCoromines, 1995. a través del derivat Cornelianus (de Corneli). De l'altra, Ribera, que fa referència al lloc on està emplaçat el poble la Ribera, o Riberal de la Tet.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cornellà de la Ribera en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme de Cornellà de la Ribera, de 119.000 hectàrees d'extensió, és situatCornellà de la Ribera a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-est de la dels Aspres, a la zona de ponent de la comarca del Rosselló.
El terme comunal de Cornellà de la Ribera s'estén a la riba esquerra de la Tet, dins del Riberal a la part meridional, amb escreix la més poblada i on hi ha quasi tota l'activitat del terme. La meitat nord és en els costers del massís del Mont Ner, que separa les valls de la Tet i de l'Aglí; aquesta meitat nord, de territori costerut i aspre, a penes conté dos masos, el d'en Clotes i el de la Verna, tots dos actualment en ruïnes. Aquestes terres es dediquen quasi exclusivament al conreu de la vinya, de poca producció i alta qualitat.
El límit meridional del terme és clarament definit: el curs de la Tet. A la resta del terme, els límits són definits per antigues possessions rurals i senyorials, i no segueixen, més que en algun petit tram aïllat, cap mena d'accidents geogràfics.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Cornellà de la Ribera miniatura|esquerra|Cornellà de la Ribera en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Una de les dues torres conservades miniatura|L'altra El poble de Cornellà de la Ribera està situat a la zona plana del Riberal, però al peu mateix de la zona muntanyosa del terme. Pel seu nord passa l'Agulla de la Figuerola, continuació del Cabirà, derivació nord del Rec del Molí de Cornella, i pel sud, el Rec de Pellisà (més al sud, encara, la Tet). El poble es formà a partir de l'església de Sant Martí i del seu cementiri; així, es formà un grup de cases que tancaven l'entorn marcant una forma quadrada: la cellera de Cornellà de la Ribera.
A partir d'aquesta cellera inicial s'anà formant el poble medieval, creixent cap al nord-oest, sobretot, que estigué fortificat (se'n conserven alguns fragments de muralles, dues torres d'angle i dos portals).
Més modernament, el poble ha anat desenvolupant el seu urbanisme una mica en totes direccions, però sobretot cap al nord i l'est, sobretot a partir de les modernes urbanitzacions de cases unifamiliars amb jardí a l'entorn i carrers laberíntics de poc trànsit, com és habitual en molts pobles de la plana del Rosselló.
Els masos del terme En tractar-se d'una comuna gairebé del tot agrupada en el poble de Cornellà de la Ribera, les construccions aïllades que s'hi troben són molt escadusseres, principalment quan els dos masos del nord del terme, el de la Verna i el d'en Clotes, abans Mas Boyer són en ruïnes. A la zona del Riberal, a migdia, sí que n'hi ha alguns: el Mas d'en Cairó, el d'en Modat, el del Pelegrí, sovint anomenat només el Pelegrí i el Molí. El Mas d'en Taxi, part de les terres del qual són a Cornellà de la Ribera, és dins del terme veí de Millars.
Hidrologia El terme de Cornellà de la Ribera té com a límit meridional la Tet, tot i que a ponent diversos illots sedimentaris i, per tant, inestables, de la llera del riu estan migpartits amb Sant Feliu d'Amunt. A llevant, s'esdevé el mateix amb Sant Feliu d'Avall. La zona immediata a la Tet disposa d'un complex sistema d'irrigació, que compta amb l'Agulla de la Figuera, la de la Figuerola, la del Canal de Gleu (que és també de drenatge), la del Castanyer, la de les Femades, o les Colomines, la de les Hortes, la dels Castanyers, la dels Plans d'Amunt, el Cabirà, el Rec de Cornellà, o Rec Major, o del Molí de Cornellà i el Rec de Pesillà.
La Tet centra tot el sistema de cursos d'aigua que, d'oest a est, va rebent tot de còrrecs i altres afluències. De primer, el Còrrec de les Comes, que en l'actualitat s'aboca en el Rec Major a prop i a ponent del poble de Cornellà de la Ribera. Fan el mateix, arribant-hi al nord del poble, la Corregada del Patró i el Salt de la Vaca. Discorrent al biaix de nord-oest a sud-est hi ha el Còrrec de Campells, que té el seu tram baix en el terme veí de Pesillà de la Ribera; aquest còrrec ajunta les aportacions dels còrrecs de les Empelloses, o Corregada d'en Manant, d'en Segui (on hi ha la Cascada), dels Purganers, del Clot de Campells, o la Corregada d'en Sicre, i de la Carbonera. Més o menys paral·lel a aquest pel costat de llevant es troba el Còrrec del Clot de Godall, que s'ajunta a l'anterior a Pesillà de la Ribera i que recull els còrrecs de les Cagarelles, de la Coma de l'Amador, de Castell Conill, de les Peirisses, de les Mirandes, de les Montaneres i de les Clotes. Just a l'extrem nord-est del terme, fent de límit amb Pesillà de la Ribera i tot seguit entrant-hi, es troba el Còrrec de la Verna i el de les Foiricades, o Corregada d'en Roca.
Diverses fonts rellevants es troben en aquest terme: la Font de la Verna, o de les Pixerotes, la Font del Ca i la Font del Filloc. Cal destacar en el Còrrec de les Cagarelles el Salt de la Madró.
Orografia Alguns dels topònims de Cornellà de la Ribera reflecteixen les formes de relleu del terme; així, hi ha clotades: Clot de Campells, Clot de Godall, Clot de Ricó, les Clotes; colls: el Collet, el Pas del Llop; comes: Coma de l'Amador, les Comes Altes, les Comes Baixes, la Coma de la Mort; coves: la Cova de les Encantades; planes: la Plana d'en Burgat, les Planes de la Vella, els Plans d'Amunt, els Plans d'Avall i serres i serrats: el Serrat de les Teixoneres.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Cornellà de la Ribera són l'Alou, el Baró (dos de diferents amb el mateix nom), el Benefici, les Bosigues, les Cagarelles Altes, les Cagarelles Baixes, la Calessa, el Camí de Baixàs, el Camí de Calce, el Camí de Força Real, el Camí d'Estagell, el Camí de l'Esquerrota, el Camp del Bosc, o del Gibelet, el Camp de les Figueres, el Camp dels Capellans, el Camp dels Prats, el Camp d'en Calç, Campells, els Campells (són diferents), el Camp Major, Camps Grans, el Canal de Gleu, el Caner, la Carambola, la Carbonera, la Carrerada, el Castanyer, els Castanyers, Castell Conill d'Amunt, abans de Dalt, Castell Conill d'Avall, abans de Baix, la Claveta, les Colomines, les Corbateres, el Costalat, el Cotiu d'en d'Ax, els Devesats, les Deveses Noves, les Deveses Velles, la Dimosel·la, les Empeltoses, l'Estany, els Estanyols, l'Estret de la Verna, els Estudis, les Feixes, les Femades, Força Real, Fortoler, o Forn Teuler, la Gra de Milla, els Hortells, les Hortes, o el Pedregar, les Horts, les Jacetes Altes, les Jacetes Baixes, la Llongadaina, els Mallols, els Manancers, el Mas de la Verna, Mas Trencat, les Mirandes, les Montaneres, la Muntada de Desferra Cavalls, o la Muntada d'Alazart, la Muntada de les Botes, l'Oliveda del Rector, d'Oms, les Peirisses, les Penyes de l'Estevota, els Perers, els Pouadors, la Pujada, els Purganers, el Roc de l'Escorbàs, el Roc Roig, les Rotes, el Salt de la Madró, les Teixoneres, el Terra Blanc, els Terres Nous, els Timbaus de Coma Vinagre, els Torrents, les Vernes i les Vernes Altes.
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Cornellà de la Ribera apareix dividit en tres seccions: Campells, al nord del terme, el Clot de Godall, a l'est, i el poble, al sud. Campells conté les partides de les Vernes Altes, les Teixoneres, el Mas la Verna, amb el mas d'aquest nom, Força Real, Campells, les Vernes, l'Estret de la Verna, Coma de l'Amador, les Empeltoses, el Clot de Campells, les Corbateres, amb el Mas Boyer, les Cagarelles Altes, els Purganers, les Cagarelles Baixes, el Camí de Força Real, los Torrents, les Planes de la Vella, la Plana d'en Burgat, les Comes de la Mort, les Escuries, el Clot de Ricó, les Comes Baixes i les Comes Altes.
La secció del Clot de Godall té les partides de Castell Conill d'Avall, les Peirisses, les Mirandes, les Montaneres, el Clot de Godall, les Jacetes Baixes, les Jacetes Altes, el Camí d'Estagell, Forn Teuler, les Vernes i Castell Conill de Dalt. La del poble, té les partides de los Plans d'Amunt, la Carrerada, els Hortells, el Camp dels Capellans, los Castanyers, les Deveses Velles, els Horts, el Camp Major, les Deveses Noves, les Feixes, les Femades, els Perers, les Colomines, els Camps Grans, les Hortes, los Manancers, els Plans d'Avall, el Camp d'en Calç, els Camps d'en Prats, los Poaudors i los Campets.
Transports i comunicacions Carreteres Travessa el terme de Cornellà de la Ribera una única carretera: la D - 614 (D-900, a Pià - D - 612, a Millars), que procedeix de Pià, a 19 quilòmetres, i passa per Ribesaltes (a 18), Paretstortes (a 15), Baixàs (a 11), Pesillà de la Ribera (a 3), Cornellà de la Ribera i Millars (a 4).
Transport públic Cornellà de la Ribera té servei de transport públic amb la línia 210 (Perpinyà - Millars) uneix les poblacions de Perpinyà, Pesillà de la Ribera, Cornellà de la Ribera i Millars. Aquesta línia ofereix quatre serveis diaris de dilluns a dissabte. No circula els dies festius. També disposa, com a tota la Catalunya Nord, del servei TAD (Transport a la demanda), amb el qual es pot demanar un transport específic si hi ha un nombre suficient d'usuaris els dimecres el matí.
Els camins del terme Diversos dels camins del terme de Cornellà de la Ribera són de comunicació interna: Camí de Castell Conill d'Amunt, Camí de la Coma de l'Amador, Camí de la Coma de la Mort, Camí del Camp dels Prats, Camí de Campells, Camí del Clot de Godall, Camí de les Cagarelles, Camí de les Comes, Camí de les Corbateres, Camí de les Deveses, Camí de les Empelloses, Camí de les Hortes, Camí de les Jacetes, Camí de les Mirandes, o de les Montaneres, Camí de les Vernes, Camí dels Castanyers, Camí dels Purganers, Camí dels Torrents, Camí Gran de les Deveses Noves, Caminot de les Deveses Noves,. Els altres, comuniquen Cornellà de la Ribera amb els pobles veïns: Camí de Baixàs, Camí de Calce, Camí de les Bosigues, o de Sant Feliu d'Avall, Camí del Mas d'en Roig, o Camí Vell de Pesillà, o del Mas Guiter, Camí de Millars, Camí de Montner, Camí de Pesillà a Estagell, Camí de Sant Feliu d'Amunt, Camí d'Estagell, Camí Vell de Millars, la Ruta de Millars i la Ruta de Pesillà. Esment a part mereix la Carrerada.
Activitats econòmiques L'agricultura continua essent l'activitat essencial de Cornellà de la Ribera. Hi predomina la vinya, la major part dedicada a vins de denominació d'origen controlada, amb les denominacions Corberes de Rosselló i Costes de l'Aglí; després venen els arbres fruiters (presseguers i albescoquers, sobretot), seguits de l'horticultura (escaroles, enciams, tomàquets, principalment). Hi ha també oliveres. Al poble hi ha una Societat Cooperativa de Vinificació.
Història Edat antiga Cornellà de la Ribera, com Cornellà del Bercol i Cornellà de Conflent, procedeix sens dubteBecat, Ponsich i Gual 1985. de les terres atribuïdes a la família dels Cornelii en el repoblament colonial romà.
Edat mitjana