Sant Esteve del Monestir, antigament anomenat Agusà (, en francès Saint-Estève) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 11.846 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. També se l'ha anomenat, amb el pas del temps, "Sant Esteve de la Ribera" i "Sant Esteve de l'Horta".
Etimologia El nom d'aquest poble és un topònim romànic de caràcter descriptiu: el poble pren el nom del sant patró, sant Esteve amb l'afegitó de monestir a causa del monestir a redós del qual es va formar. Antigament el lloc s'anomenava Agusà, dAcutianum, nom d'un predi romà, adjectiu derivat dAcutus o Acutius. També està documentada la forma Cuçà, variant de l'anterior.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sant Esteve del Monestir en el Rosselló La comuna de Sant Esteve del Monestir, de 116.700 hectàrees d'extensió, és situadaSant Esteve del Monestir a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la comarca del Riberal de la Tet, a l'esquerra de la Tet i al nord-oest de Perpinyà, amb el terme de la qual confronta, i a ponent de l'autopista La Catalana.
Tota la part meridional del terme és de regadiu, ja que la travessa el Rec del Vernet i Pià, tot i que el desenvolupament de l'àrea d'influència de Perpinyà ha fet que part de les terres antigament de conreu s'hagin convertit en zones d'expansió urbanística i àrees industrials i comercials.
El territori de Sant Esteve del Monestir és fonamentalment pla, però presenta una inclinació cap al nord-oest, al terme amb Baixàs, on s'assoleixen alçades de fins a 80 metres, mentre que el poble vell és a 45 m i la riba del Tet, entre els 30 i poc menys dels 40. Està constituït per una sèrie de terrasses successives, la inferior a la mateixa llera del riu i zones properes, on hi ha les hortes de regadiu. És una terrassa del quaternari proper, formada per aportacions al·luvials de la Tet. Més amunt, una segona terrassa del quaternari mitjà, on hi ha el poble i, més al nord, una segona terrassa del mateix període que conté la zona industrial de la Miranda i les modernes extensions del nucli de Sant Esteve del Monestir. És també el lloc on hi ha la lleugera depressió de l'Estany de Sant Esteve, ara molt reduït d'extensió, i dels Estanyols. Ja per damunt seu, cap al nord, hi ha els turons de la Plana i els Aspres, la terrassa més alta, on hi ha la major part de vinyes del terme.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Sant Esteve del Monestir miniatura|esquerra|Rec del Vernet i de Pià Sant Esteve del Monestir té els seus orígens en allò que indica el mateix nom del poble Sant Esteve del Monestir o d'Agusà: un nucli de població nascut a redós d'un monestir. El monestir, esmentat des del 843, fou alçat en una antiga vil·la romana anomenada Agusà (Acutianum), i el seu desenvolupament com a poble es donà a partir de l'existència del cenobi. És el cas de, almenys, dos altres pobles rossellonesos: Sant Andreu de Sureda i Sant Genís de Fontanes. El nucli vell es formà al nord de les parets del monestir, a l'entorn del desaparegut Castell de Sant Esteve, o d'Agusà. El rec del Vernet i de Pià, existent ja a l'edat mitjana, fa la volta a aquest nucli vell des de l'extrem sud-oest fins a l'est, de manera que el poble queda tres quartes parts del seu perímetre envoltat per aquest rec. A la zona nord-est del recinte murallat hi havia un molí, del qual encara queden les restes. La cellera del poble, emmurallada, conserva un sol portal, tot i que n'hi havia hagut almenys tres més.
miniatura|Portal de Nostra Senyora El primer eixample de Sant Esteve del Monestir va ser cap a migdia i cap a llevant, tot i que no va créixer gaire abans de mitjan , com es pot veure en les dades de població de la comuna. En la perifèria d'aquest nucli vell se situaren la Cava Cooperativa, el Cementiri Vell, el Col·legi del Riberal, l'Estadi, el Pont Nou, l'antiga fàbrica de productes alimentaris Rosselló Alimentària (a Sant Mamet) i el Teatre de l'Estany, actualment tots englobats per l'ampliació del nucli urbà.
miniatura|esquerra|La torre o campanar civil de Sant Esteve, a la part nova del poble El gran creixement del poble s'ha donat els darrers 35 anys (respecte del 2016) i, com a conseqüència, hi ha hagut una espectacular extensió del nucli urbà, sobretot per la construcció de tot un seguit d'urbanitzacions: Air et soleil, Balears, Bellevue, Bois Joli, Canigó, Cinglatana, la Colomina, la Cometa, l'Églantine, l'Estany, el Jardin d'Hélios, la Miranda, les Mires, Muscador, les Cotives, la Sardana, Terra Verd, a més de dues zones artesanals i industrials: la Zona d'activitats Canigó i la Zona industrial de la Miranda.
Aquest creixement urbà va fer necessària la creació d'una segona parròquia (que, curiosament, ja existia en època medieval: l'església de Sant Mamet) en el poble de Sant Esteve del Monestir. Així, al nord del nucli urbà es va edificar l'església de Nostra Senyora del Cenacle, de nova factura. És a la Costa de la Plana de Dessús, a prop i a migdia del Bulevard del Canigó.
Sant Mamet miniatura|Sant Mamet de Sant Esteve del Monestir A cosa d'un quilòmetre a l'est del poble hi ha l'antiga església de Sant Mamet, que fou dependència del monestir de Sant Esteve i funcionava de fet com a segona parròquia del poble. Fins fa poc conservada entre les dependències d'un mas dedicat a la fàbrica de conserves, principalment de tomàquets. Recentment (2014) ha estat reconstruïda, amb no gaire rigor. És al costat del nou barri que pren el nom d'aquesta antiga església, a l'extrem de llevant del nucli urbà de Sant Esteve del Monestir.
Els masos del terme La gran extensió del nucli urbà en els darrers anys ha fet desaparèixer molts masos i construccions aïllades del poble, de manera que avui dia molts d'ells són ja noms antics: el Mas de l'Eixena, el Mas d'en Badia, el Mas d'en Blandinieres, el Mas d'en Bonafós, el Mas d'en Comes, el Mas d'en Conte (tres de diferents, propers entre ells), el Mas d'en Garí, el Mas d'en Mallat, el Mas d'en Masvesí, el Mas d'en Meric, el Mas d'en Prats, el Mas d'en Rigau, el Mas d'en Sanyes, el Mas d'en Selva, el Mas d'en Simon, el Mas d'en Terrats, el Mas d'en Vernet i Sant Mamet, a més de la desapareguda Teuleria d'en Depera. Queden dempeus encara el Mas de la Garriga, el Mas del Rei, abans Mas d'en Joan Pauques, dos d'anomenats Mas Romeu i Torremilà. També del tot aïllat, respecte del nucli urbà, hi ha el Cementiri Nou, al nord-oest del poble i prop del límit amb Baó.
Els cursos d'aigua La major part de cursos d'aigua del terme de Sant Esteve del Monestir són canals d'irrigació, a més de tres agulles sense nom de drenatge. Així, hi ha l'Agulla de la Sorda, la de les Rotes, la de les Tingudes, la del Molí del Poll, la de l'Ull del Poll Blanc, la del Pont, la dels Quatre Polls, la de l'Ull d'en Garí, la de l'Ull d'en Saisset, la de l'Ull d'en Vassall, la de l'Ull de Sant Mamet, la d'en Perutxa, la de Sant Joan, el Rec del Vernet i de Pià, el Rec Nou (que també és de drenatge), l'Ull de la Sorda, el de les Rotes, el de les Tingudes, el del Pont, el del Pont Nou, o del Poll Blanc, el del Molí Vell, el d'en Barjau, el d'en Garí, el d'en Noell, el d'en Perutxa, el d'en Romeu, el d'en Saisset (que ve de Baó), el d'en Vassall, el de Sant Joan, el de Sant Mamet, l'Ull Tranquilla, el Viver Gros i el Viver Petit.
Fora dels canals de drenatge o de rec, en terme de Sant Esteve del Monestir es troben la Tet, i alguns còrrecs i torrents que en són afluents: la Bola, o Còrrec de la Bola, a ponent, la Llavanera, o Còrrec de la Llavanera, que només fa una breu incursió en aquest terme al límit amb el de Paretstortes, al nord, el Còrrec del Clavell, el Còrrec del Mas d'en Burgès, la Corregada, o Còrrec de la Corregada, que es forma a l'Estany de Sant Esteve, avui dia molt reduït.
El relleu Alguns dels topònims indiquen formes de relleu, com ara comes: la Coma de les Murtres, o de la Murtra i la Cometa; costes: la Costa de la Plana de Dessús, la Costa de l'Estany (noms antics tots dos) i la Costa del Piló Roig, o el Piló Roig, simplement, i la Costa Roja; plans: el Pla d'Amunt, la Plana de Dejús, la Plana de Dessús, els Planals de les Basses, el Planiol (nom antic); serres i serrats: el Serrat d'en Farines;
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Sant Esteve del Monestir són: els Aiguals, l'Agulla d'en Berga, l'Agulla de Sant Mamet (tots tres noms de partides, no únicament de les agulles respectives), la Bola, el Bosc, el Camí de Baixàs (dues partides diferents amb aquest nom), el Camí de Baó, el Camí del Riberal, el Camí de Pesillà, el Camí de Pià, o el Mas Romeu, el Camp de l'Horta, o de l'Hort, Camp Domà, els Cinc Ponts, el Clavell, la Colomina, el Còrrec, les Cotives, l'Estany, l'Estanyolet, la Font d'en Maures, l'Hort del Senyor, els Horts, els Horts de la Font, la Miranda, les Mires, el Pas dels Horts, el Piló del Camí de Calce, el Pont, abans el Pont de la Sorda, el Pradet, els Quatre Camins, o els Quatre Camins de Calce, Sant Joan, Sant Mamet, el Terra Verd, abans la Colomina del terra Verd, la Tinguda, o les Tingudes, Torremilà, les Trinxeres, els Ullastres i la Zona verda.
Molts noms són ja antics, atès que el lloc ha quedat oblidat per haver-se urbanitzat: dues de diferents anomenades l'Alzina, l'Aspre, la Cabassa, el Camí de Calce, el Camí de Sant Esteve, el Camí de Travessa, el Camí Vell (dues partides diferents amb aquest nom), el Camp de Darrere l'Hort, el Camp de la Bola, el Camp de la Canal, el Camp de la Vora de l'Era, el Camp del Cabrit, el Camp del Camí de Pesillà, el Camp del Canyer, el Camp del Capità, el Camp de l'Era, el Camp de les Tres Aiminates, el Camp del Fores, el Camp de l'Hospital, el Camp de Lisereta, el Camp de Llou, el Camp del Moltoner, el Camp del Pont de Sant Mamet, el Camp del Prat Vell, el Camp dels Frares, el Camp dels Horts, el Camp del Tamariu, el Camp del Terme, el Camp del Visura, el Camp de Marcel·lina, el Camp d'en Carbonell, el Camp d'en Cirau, el Camp d'en Clar, el Camp d'en Granja, el Camp d'en Patoixa, el Camp d'en Pedreguet, el Camp d'en Ral, el Camp d'en Raller, el Camp d'en Ribes, el Camp de Sant Joan, el Camp de Sant Mamet, el Camp Gros, el Camp Petit, el Carreró, els Castellassos, la Colomina de Darrer d'Hort, la Colomina de la Bola, la Colomina de la Ginesta, la Colomina de Llinars, la Colomina de Manglaner, la Colomina del Mas, la Colomina d'en Delma, el Conclau, la Creueta, la Feixeta, el Fonollar, les Fontetes, les Garrigoles, Glaudis, l'Hort, l'Horta, el Mas del Rei, el Mas d'en Burgès, el Mas Romeu, les Mires Petites, Missa Grossa, Missa Petita, el Pas d'en Roure, el Pontarell, el Pont Molí, el Pont Nou, la Porta Roja, el Prat Vell, el Rec de la Bola, la Ribera, la Rovira, la Salanca, la Setena, la Teuleria, la Tinguda Petita, la Torre del Bisbe i la Vinyassa.
Alguns dels topònims designen senyals i punts termenals: el Piló del Camí de les Franqueses, el Piló del Camí del Mas de la Fam, el Piló del Clavell, el Piló del Mas del Rei (nom antic), el Piló del Mas d'en Burgès, el Piló del Serrat d'en Farines, el Piló Roig (dos de diferents) i la Termenera (dues de diferents).
Transports i comunicacions Carreteres La proximitat de Perpinyà i de l'Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes fa que el terme comunal de Sant Esteve del Monestir estigui travessat per almenys 6 carreteres departamentals. Per l'extrem sud-est del terme hi creuen l'A - 9, La Catalana, autopista de peatge, que no té cap enllaç directe amb el poble. Paral·lela a l'A - 9 es troba la D - 900 (Salses - el Portús), que travessa breument el terme de Sant Esteve del monestir de trànsit des de dos sectors del terme de Perpinyà. Té diversos enllaços per connectar amb les carreteres locals. Per aquesta carretera, Sant Esteve del Monestir enllaça cap al sud amb Perpinyà, Pollestres, Vilamulaca, Banyuls dels Aspres, Morellàs, les Cluses i el Portús, i cap al nord, amb Pià, Ribesaltes i Salses.