Pesillà de la Ribera (], en francès Pézilla-la-Rivière) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.374 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Forma part del territori del Riberal de la Tet. Al pas del al , Pesillà era famós per la llegenda de les Santes Hòsties. Entre les altres curiositats de l'indret convé destacar l'altar de marbre de l'església que s'atribueix a l'època romana.
Etimologia Com quasi tots els topònims acabats en vocal tònica, prové d'un nom propi llatí, convertit en adjectiu derivat, que denota un establiment de la colonització romana. Diu Joan Coromines que l'origen és el nom propi pedilius, a través de la forma pediliānu.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Pesillà de la Ribera en el Rosselló Situació i característiquesgenerals del terme El terme comunal de Pesillà de la Ribera, de 156.200 hectàrees d'extensió, és situat a la comarca del Riberal de la Tet, a l'esquerra de la Tet.
La meitat nord del terme s'enfila cap a la carena que separa les conques de la Tet i de l'Aglí; l'extrem nord-oest del terme fins i tot s'enfila cap al massís del Montner, o de Força Real. La zona meridional està situada en dues terrasses paral·leles del vilafranquià i del Quaternari antic, que formen uns planells esglaonats, avui dia coberts de vinyes. La terrassa inferior, ran de la Tet, actualment protegida de les avingudes del riu per dics, conté el poble i la zona d'hortes, regades per una xarxa extensa d'agulles i recs.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Pesillà de la Ribera miniatura|esquerra|Portal de Revellí d'entrada a la vila closa miniatura|Antiga Casa del Comú, ara seu de Correus i altres serveis El poble de Pesillà de la Ribera té els seus orígens en la cellera medieval formada al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu i del seu cementiri (ara plaça) (església actualment dedicada a les Santes Hòsties, advocació que prengué amb la nova construcció de darreries del segle XIX). Era un nucli clos, quasi circular, encara avui dia fàcil de reconèixer tant en fotografies aèries com en directe, passejant pels seus carrers. D'aquest nucli clos, que havia estat murallat, se'n conserven almenys dos portals: el Portal d'Amunt i el Revellí, o Portal del Revellí.
A partir d'aquest nucli primigeni, el poble anà creixent seguint, sobretot, els eixos dels camins que sortien del poble vell, i després omplint la quadrícula dels voltants, fina avui dia, que ha agafat una extensió considerable, com correspon a les poblacions de la perifèria immediata de Perpinyà.
Sant Sadurní del Cementiri Vell Al cementiri vell del poble, al sud-est del nucli urbà, hi ha l'església romànica de Sant Sadurní, documentada d'ençà el . Des de l'edat mitjana i fins a la Moderna estigué habitada i servida per un ermità.
La Mare de Déu, o Nostra Senyora, de l'Eixau L'oratori de la Mare de Déu, o de Nostra Senyora, de l'Eixau és al nord del poble, a la dreta del Rec de Pesillà, o l'Eixau.
Els masos del terme El terme de Pesillà de la Ribera té poques construccions aïllades fora del nucli urbà. Tanmateix, s'hi troben el Mas de l'Averós, el Mas d'en Batlle, el Mas Blanc, el Mas de Blanes, el Mas del Conte, el Mas d'en Roig, o Mas Guiter, el Mas Estrada, o Mas d'en Sanís, el Mas Mirós, el Mas Terra Verd, els Menerots, el Molí, el Molí de l'Oli i el Pont de la Por. Alguns dels noms conservats en la memòria són ja antics, en desús, com el Cortal Balanda, el Cortal de l'Hospici, el Cortal Mortage, el Cortal Siurola, el Cortal Talairac, el Mas Boixader, el Mas Llorenç, la Teuleria Buget, la Teuleria de l'Arnau i la Teuleria d'en Carbonell. Més a prop del poble es troben la Cava Cooperativa, el Cementiri Nou, el Cementiri Vell, amb la capella de Sant Sadurní, l'Estadi Lluís Blad, el Mercat (un antic mercat) i el santuari de la Mare de Déu, o Nostra Senyora de l'Eixau.
Hidrografia Pel fet de ser un poble del Riberal de la Tet, regat directament per l'aigua derivada de la Tet, hi ha alguns canals d'irrigació i de drenatge, com l'Agulla Cabdal, o dels Alous, anomenat Rec de Pesillà en el terme veí de Vilanova de la Ribera, l'Agulla de la Bosqueta, la de la Branca del Mas del Conte, la de la Figuerola, la de l'Agafa, o de les Gafes, abans Agulla Grossa del Bosc, l'Agulla del Bosc, la del Botàs, la del Castanyer, la de les Femades, la de les Figueres, la de les Gorgues, la del Mas Guiter, la del Molí, la dels Cardonets, la de Sant Francesc, l'Agulla Petita dels Palaus, l'Eixau, o Agulla de l'Eixau, el Rec del Gleu, el Rec del Molí, o de Pesillà i la Ribereta, o Agulla de la Ribereta. De tots aquests, només són de drenatge l'Agulla Cabdal, la de l'Agafa, l'Agulla Petita dels Palaus i la Ribereta, que també són d'irrigació, i les de l'Eixau i el Rec del Gleu, que només són de drenatge.
La meitat nord del terme és un coster en el qual es dona un conjunt de còrrecs que aflueixen en la Tet. A l'extrem de ponent del terme es troba el Còrrec de Campells, que recull l'Agulla de la Figuerola i el Còrrec del Clot d'en Godall, que provenen del terme veí de Cornellà de la Ribera. Més al nord hi ha dins del terme de Pesillà de la Ribera la capçalera del Còrrec de les Clotes, el curs del qual és gairebé del tot dins del terme de Cornellà de la Ribera. Més a llevant, en aquest cas travessant el terme al biaix de nord-oest a sud-est, hi ha el Còrrec de la Verna, que prové de l'angle nord-oest del terme de Pesillà, però té la naixença en el de Cornellà. Aquest còrrec, que travessa tot el terme, va rebent les afluències de diferents còrrecs: la Corregada d'en Roca, el Còrrec dels Mussols i el d'en Gobert; el Còrrec de la Verna just en el moment que entra en el terme del Soler s'aboca en el Rec del Vernet i de Pià.
Al nord del Còrrec de la Verna, avançant cap al límit de llevant del terme de Pesillà, es troba el Còrrec de les Gorgues, que passa pel nord-est de la població, a poca distància. Aquest còrrec rep les aigües dels còrrecs de les Gorguetes, del dels Petiots, del de la Plana d'en Carbonell, d'un Còrrec sense complement del nom, del de les Basses, dels del Fonollar (dos amb el mateix nom) i del de Terra Ulls. A l'angle nord-est del terme hi ah el Còrrec del Manadell, amb el de la Pedrera, que neix en terme de Pesillà, entra en el de Calce, torna a entrar en el de Pesillà i finalment se'n va cap al de Vilanova de la Ribera. Al nord-est del Còrrec de les Gorgues, encara, es troba el Còrrec dels Siurers, que surt cap al terme de Vilanova on, just al nord de la població d'aquest nom, s'ajunta amb el de les Gorgues. De dos còrrecs, se'n conserva el nom, però ja són desconeguts avui dia: el Còrrec d'en Sanís i el de la Gafa.
Orografia Alguns dels topònims de Pesillà de la Ribera indiquen formes de relleu. clotades: les Clotes; comes: Coma Ustrull; planes: el Pla, o els Plans, d'Amunt, la Plana dels Ametllers, la Plana d'en Carbonell, la Plana, o les Planes, de les Mirandes, les Planes del Camí de la Torre, els Plans de Baix; serres i serrats: la Serra Montesa, el Serrat del Burricaire, o de les Gorgues.
El terme comunal Les partides cadastrals i indrets específics del terme de Pesillà de la Ribera són les següents: les Barderes, les Basses, la Bosqueta, la Branca del Mas, Cabestanyà, el Camí de Cornellà, el Camí de Sant Feliu, el Camí d'Estagell, el Camí de Tuïr, els Campets, els Camps del Molí, els Camps dels Castanyers, els Cardonets, el Castanyer, les Colomines, el Còrrec de la Verna, l'Eixau, els Esperells, els Estanyols, la Font, el Forn del Pardal, les Forques, la Gafa, o l'Agafa, les Gorgues, les Gorgues Altes, les Gorgues Baixes, les Gorguetes, les Hortes, les Hortes Altes, les Hortes d'en Cruells, el Manadell, el Mas Balanda, el Mas de Blanes, el Mas del Cabrer, el Mas d'en Sanís, el Mas Fabressa, el Mas Llorenç, els Menerots, els Mussols, les Onze Aiminades, la Pedra Dreta, la Pedra Ferral, o la Pera Ferral, els Petiots, o Can Canta, el Pont de la Por, els Pujals, el Riberal, Sant Francesc, el Seny, els Siurers, Terra Ulls, la Teuleria, els Torrents, la Verna, les Vernes del Camí de la Torre i el Vinyer.
Transports i comunicacions Carreteres Travessen el terme de Pesillà de la Ribera quatre carreteres: la D - 1 (Estagell - D - 614, a Pesillà de la Ribera) que entra en el terme de Pesillà de la Ribera pel nord-oest i arriba al poble marcant un traçat al biaix cap al sud-est. Uneix aquestes dues poblacions en quasi 10 quilòmetres de recorregut, i no passa per cap altre poble, però sí que trepitja breument el terme de Calce. Just a ponent de Pesillà de la Ribera, la carretera torç cap a llevant, coincidint de traçat amb la D - 614, i s'adreça cap a Vilanova de la Ribera (2,8 quilòmetres), Baó (9,8), i Sant Esteve del Monestir (10).
La D - 16a (D - 1 / D - 614, a Pesillà de la Ribera - D - 916 a Sant Feliu d'Avall), que en un breu traçat travessa la Tet i connecta amb les carreteres de la riba dreta del riu.
La D - 39 (D - 1, a Pesillà de la Ribera - D - 916 al Soler), que té unes característiques molts semblants a l'anterior.
Finalment, la D - 614 (D-900, a Pià - D - 612, a Millars), que procedeix de Vilanova de la Ribera, a 19 quilòmetres, i passa per Ribesaltes (a 15), Paretstortes (a 12), Baixàs (a 8), Pesillà de la Ribera, Cornellà de la Ribera (a 3), i Millars (a 7).
Transport públic col·lectiu Pesillà de la Ribera té servei de transport públic amb la línia 17 de la Companyia de Transports Perpinyà Mediterrani (CTPM), (Sant Feliu d'Avall - Pesillà de la Ribera), que uneix les poblacions de Sant Feliu d'Avall, el Soler, Perpinyà, Sant Esteve del Monestir, Baó, Vilanova de la Ribera i Pesillà de la Ribera. Aquesta línia ofereix entre quinze i divuit serveis diaris de dilluns a dissabte, segons en quina direcció circuli; no tots els serveis fan el trajecte complet. Diumenge i els dies festius ofereix quatre serveis en cada direcció, també amb orígens i destins variables.
També disposa, com a tota la Catalunya Nord, del servei TAD (Transport a la demanda), amb el qual es pot demanar un transport específic si hi ha un nombre suficient d'usuaris els dimecres el matí.
Camins El terme de Pesillà de la Ribera compta amb tot un seguit de camins que el comuniquen amb els pobles i termes veïns: Camí de Baixàs, Camí de Cornellà a baixàs, o de la Torre a Cornellà, Camí de Calce, o de Baixàs, Camí de Calce a Cornellà, Camí de les Fonts, o de Calce, Camí del Soler, Camí d'Estagell, Camí de Montner, Camí de Sant Feliu, Camí de Tuïr, Ruta de Baó, Ruta de Cornellà, Ruta de Sant Feliu i Ruta de Vilanova. D'altres són camins interns del terme propi: Camí de la Colomina, o dels Plans de Baix, Camí de Coma Ustrull, Camí de l'Agafa, o dels Castanyers, Camí de la Pedrera, Camí de la Ribera, Camí de la Serra Montesa, Camí del Camp del Cabrer, o de la Peirassa, Camí del Camp dels Prats, Camí de les Gorgues Altes, Camí de les Hortes Baixes, Camí de les Vinyes, Camí del Mas de Blanes, Camí del Mas de l'Averós, Camí del Mas d'en Carbonell, Camí del Planal, Camí del Riberal, Camí dels Prats, Camí del Terra Verd i Travessa de la Pedrera.
Activitats econòmiques Malgrat que cada dia Pesillà de la Ribera es converteix en ciutat-dormitori de la conurbació de Perpinyà, l'activitat principal hi continua essent l'agricultura. gairebé la meitat de les terres de conreu és dedicada a la vinya, majoritàriament destinada a vins de denominació d'origen controlada. Els pagesos de Pesillà fins i tot han comprat un nombre considerable de terres en els termes veïns, per la qual cosa la producció de vins de Pesillà és gran. El Celler Cooperatiu del poble elabora un vi de qualitat excel·lent. A les zones de regadiu es produeixen hortalisses: enciams, escaroles, tomàquets, julivert, carxofes, pastanagues, productes primerencs, espàrrecs i api. I també hi ha una producció important de fruita, sobretot albercocs, préssecs, cireres i peres. Finalment, també hi ha una presència important de bestiar, amb més de 400 caps d'ovins i una cinquantena de cabrum.