Turok 2: Seeds of Evil és un videojoc d'acció en primera persona, per a Nintendo 64, Windows 9x, i Game Boy Color. Fou llançat el 1998 i està basat en una sèrie de còmics d'Acclaim Comics, Turok. Va ser un joc que es va avançar als de la seva època, mostrant uns gràfics increïbles i un arsenal d'armes vast i creatiu. A més, va ser un dels primers jocs de N64 a utilitzar l'augment de RAM de l'Expansion Pak com Star Wars: Rogue Squadron, Top Gear OverDrive i NFL Quarterback Club '99.
El joc difereix alguna cosa del seu predecessor, estant més inspirat en una de les bombes de la N64 d'aquella època, GoldenEye 007. Ara hi havia una sèrie d'objectius a realitzar, opcions per al comandament per a jugadors que ja van jugar al GoldenEye 007 un Styracosaurus per cavalcar com el tanc i una mode multijugador. El joc també gaudeix de més música d'orquestra que de jungla, com en l'anterior joc. A més, els enemics són intel·ligents, cobrint-se del foc, atacant en grups i, algunes vegades, fugint del personatge quan porta i utilitza una arma devastadora. Els jugadors també poden elegir qualsevol arma immediatament durant el joc amb un menú bé pensat, el qual sembla que va inspirar a la seqüela "espiritual" de GoldenEye 007, Perfect Dark. El joc conté gran quantitat d'escenes sanginàries permetent al jugador arribar a desmembrar els enemics. El joc conté gran quantitat de veus en les escenes cinemàtiques que utilitzen el motor del joc, una cosa bastant rara en els jocs de N64.
Els nivells són enormes i de gran varietat, anant des de ciutats destruïdes a jungles passant per coves i fins i tot per naus especials. El joc sofreix d'algunes caigudes en la taxa de frames que realment no van ser solucionats amb l'Expansion Pak i de llargues distàncies entre llocs per guardar la partida. Al final de cada món, el jugador es veu forçat a defensar els pals d'energia Tòtem de l'atac enemic.
Història El joc comença amb el nou Turok, Joshua Fireseed, apareixent a través d'un portal davant d'una persona de pell blava anomenada Adon. Ella li explica que ha estat cridat pel Senyor de Lost Land (la Terra Perduda), Lazarus Concordance, per vèncer una poderosa entitat alienígena anomenada The Primagen.
El Primagen és una criatura empresonada durant un llarg període a les restes de la seva aeronau després d'intentar conquerir Lost Land i segellament mitjançant cinc dispositius cridats els Tòtems d'energia. Ara, a causa de les nostres accions en el primer Turok, ha mobilitzat diverses criatures, el seu propi exèrcit de tropes artificials de Dinosoid i altres que ha comprat amb la promesa d'armes i recursos, per intentar destruir aquests objectes.
La tasca de Turok és bastant simple; ell ha de localitzar els cinc Tòtems d'energia i destruir totes les forces mobilitzades per atacar-les, i llavors destruir al mateix Primagen per acabar l'amenaça creada sobre Lost Land des que ell està. Durant el transcurs de l'aventura, ell ha de vèncer a les armades de Primagen mentre adquireix els ancians poders màgics dels Talisman Chambers.
En el transcurs del joc, una misteriosa entitat, anomenada Oblivion, intentarà frustrar l'aventura de Turok creant falses còpies dels portals enviant a llocs habitats pels seus servents, els Flesh Eaters. Aquesta part de l'argument donarà lloc a la continuació.
Resposta La resposta a Turok 2 immediatament després del seu llançament va ser molt positiva, amb una nota en la N64 Magazine més alta que Goldeneye 007 en una anàlisi de la versió de prellançament. Tanmateix, això va anar seguit de quantitat de crítiques. El baix framerate va ser altament criticat, amb alguns nivells, en particular l'escenari final d'Oblivion, on es notava bastant aquesta baixada en el framerate danyant la jugabilitat. A més, el joc té una boira als llocs oberts (evitant els problemes per moure polígons), encara que es pot destacar que el joc té menys boira que en la seva anterior versió.
On major crítica va rebre va ser en l'estructura dels nivells; especialment els nivells "The Lair of the Blind Ones" i "The Hive of the Mantids", el qual era fàcil acabar on tornades o perdre's a causa de la semblança entre moltes àrees. L'escassetat d'enemics era una altra pega del joc; alguns nivells consten de quatre o cinc tipus d'enemics únics, però havien grans àrees que no contenien enemics en tota ella. A més, el joc requeria que el jugador completés tots els objectius del nivell (fins i tot ha de complir algunes missions no especificades) i el jugador no pot progressar fins a no completar tots els objectius.
L'última crítica va anar sobre la poca quantitat de munició i ítems de vida, que feia que el jugador fora sota de munició i vida en certs moments mentre que més endavant el jugador se les veien negres per poder vèncer l'enemic sense amb prou feines ítems i munició obligant el jugador a racionar la munició.
També, aquest joc va frustrar alguns jugadors perquè, com amb la majoria dels títols d'Acclaim en la N64, no es podia salvar al cartutx sinó que es necessitava el memory pak.
Però malgrat totes aquestes crítiques, el joc incloïa diverses coses destacables per a l'època: Posseïa un dels millors apartats gràfics de l'època sent dels millors títols que van aprofitar la potència gràfica de la Nintendo 64. Los enemics podien ser matats eliminant parts del seu cos segons la potència de l'arma i del lloc on impacti l'arma. Un alt nivell gore. Els enemics podien ser assassinats eliminant parts del seu cos (segons la potència i impacte de l'arma) amb grans quantitats de sang contenint escenes molt gores per a l'època. Això es feia més especial en un catàleg com la Nintendo 64 que contenia pocs jocs violents. Se podien recuperar les fletxes que es llançaven (és un petit detall utilitzat actualment per diversos títols).
Mons i Enemics El joc està divideixo a sis mons principals, havent-hi una secció principal, una secció Hub perquè puguin accedir als nivells i una lluita final contra Primagen quan es recuperen totes les claus de Primagen. Cada món conté un nombre de claus per a més tard accedir a mons ocults. Molts mons no indiquen tots els seus objectius; requereixen sovint que el jugador trobi les càrregues de stachel sense haver-ho dit.
Nivell 0.The Hub (El Centre) Realment no és un nivell com a tal, sinó que aquesta àrea apareix quan es completa la primera missió. Consisteix en una àrea central bastant gran amb sis camins que en condueixen cada un a un portal blau de teletransport. Aquests transports porten a diversos nivells; inicialment, tots els portals es troben tancats amb uns pals rectangulars per a les claus davant d'elles, excepte per al primer món. Quan tots els pals que es troben davant d'un portal s'obren, el portal s'obre permetent accedir a l'esmentat món.
A més, al mig de l'illa central hi ha un petita estructura en la qual s'han de col·locar les claus de Primagen; quan es col·loquen totes les claus, el terra es contreu permetent l'accés a l'últim cap final.
Aquesta àrea es troba suspesa en l'espai amb el portal de cada àrea envoltat per objectes que mostren el tema del nivell, com|com a grans banderes de Purlinn per a The Death Marshes o els toadstools de la mort i molsa per a The Lair of the Blind Ones.
Nivell 1.The Port of Adia (El port d'Adia) El primer nivell és un poble, destruït per les tropes de dinosaures de Primagen. Turok ha de salvar els presoners i activar els fars de socors. Un objectiu, no especificat, és localitzar les bateries del poder dels fars. .
The Port of Adia és el nivell més curt del joc. Es troben nombroses petites explosions i moltes escenes cinemàtiques on Adon introdueix el jugador a la cambra dels Talismans i en l'Oblivion Warps. Conté sis claus, suficients per desbloquejar el segon i tercer nivell.
En l'esmentat nivell començarem amb un simple arc que amb prou feines utilitzarem abans d'aconseguir la pistola.
Talismà: Cap
Enemics que apareixen per primera vegada: Raptors — És un dinosaure Theropoda de mida mitjana. Els raptors poden atacar amb les seves grapes i dents, i són bastants ràpids amb la capacitat de saltar llargues distàncies. Compys — És un dinosaure Theropoda petit com un ocell. Són molt febles (amb un simple tret n'hi ha prou per acabar), però són extremadament ràpids i simpre es troben en grups, atacant la seva presa mitjançant una mossegada seguida d'un so semblant als ocells. Raptoids — Criatures de pell groga semblants als dinosaures amb passos molt llargs, sol atacar a galop, que només poden atacar en espais tancats. Aquests són els primers enemics que el jugador s'enfronta. Endtrails — Grans dinosaures amb un potent arma d'energia a la seva mà esquerra el qual integra una espasa per al combat cos a cos. A més d'utilitzar la seva arma d'energia i de ser forts en el combat tancat, ells poden llançar granades|magranes i en posteriors fases són capaços d'utilitzar un vestit que els fa invisibles. Si tenen moltes ferides i punt de morir són capaços d'autodestruir-se. Sentinels — Grotesques criatures humanoides que s'autodenominen Flesh Eaters', que clamen servir al seu mestre "Oblivion". Són molt ràpids i estan armats de granades|magranes i una llarga espasa serrada. Death Guards — Grans criatures semblants als Sentinels que posseeixen una armadura blava i posseeixen una potent arma d'energia de llarga abast. També porten armes i són bastant mortals en distàncies curtes. Lords of the Flesh — Vistos en les escenes cinemàtiques d'"Oblivion", les quals trobarem en posteriors nivells, són enormes criatures més grans que els Death Guards amb una armadura vermell. Utilitzen encanteris màgics per invocar atacs de projectils i també tenen una gran força que danya greument l'oponent, sobretot en les curtes distàncies.
Nivell 2.Slaughter by the River of Souls (Matança pel riu de les ànimes) Una ciutat construïda als bancs d'un misteriós riu amb aigua altament tòxica anomenat "River of Souls" (el Riu de les ànimes). Els habitants van aprendre que l'energia Tòtem era capaç de purificar les aigües mortals creant una ciutat poderosa; tanmateix, les seves forces militars van créixer febles permetent a l'enemic devastar-lo. En la profunditat de la ciutat, les tres germanes fantasmals de la desesperació estan revivint zombis, mentre les portes de les ànimes no es destrueixin continuaran apareixent més.
Fins i tot que el Talisman Breath of Life és adquirit, els instants en l'aigua poden ser mortals. El nivell comença amb una seqüència on turok cavalca als lloms d'un Styracosaurus armat amb el qual ha de destruir diverses instal·lacions i barreres per accedir dins de la ciutat. En les profunditats de la ciutat se'n troba una llarga Necròpoli on Turok ha de vèncer les germanes de la desesperació.
Talismà: Leap of Faith (El salt de la fe).
Enemics que apareixen per primera vegada: Gun turret(Torreta) — Un doble canó automàtic instal·lat en una torreta rotable, la torreta pot ella mateixa pujar o enfonsar-se en veure el jugador. Búnquer — Un simple canó automàtic situat en portes concretes. Artillery — Un canó pesant de morter que ataca utilitzant uns explosius mortals. Leapers — Dinosaures amb llargs braços i mans amb grapes que es mouen saltant com les granotes. Ataquen amb les seves grapes i poden nedar. Deadmen (Zombis) — Zombis humanoides que es troben en els últims moments d'aquesta fase. Se'ls pot identificar pels grunyits que fan i són capaços d'arrencar-se membres i llançar parts del seu propi cos com un atac a distància (no poden fer aquest atac si el jugador ha tret l'opció de sang del menú principal) i d'atacar amb les seves grapes en distàncies curtes. Algunes vegades continuen perdent atacant encara la part inferior del cos arrossegant-se cap al jugador per atacar. Lords of the Dead (Senyors de la mort) — Zombis de gran mida que s'assembla a un dinosaure. Són molt forts i perillosos en curtes distàncies i poden crear boles de foc per atacar en llargues distàncies.