miniatura|Il·lustració del segle XVIII representant el segrest d'Estanislau August Poniatowski el 1771. miniatura|Exercici policial de simulació de segrest Un segrest és l'acció de privar una persona o un bé de la seva llibertat o disponibilitat. Aquest terme pot referir-se a diversos conceptes, segons el context.
Un segrest pot ser un delicte consistent a privar una persona il·legalment de la seva llibertat, usualment en retenir-la a un espai per demanar una compensació o obtenir uns diners (rescat). En l'àmbit polític, el segrest pot prendre la forma de desviació forçosa del rumb d'un avió o una nau, amb l'objectiu, per exemple, de cridar l'atenció sobre causes polítiques o la discriminació d'un grup ètnic.
Un segrest també pot ser un sinònim de confiscació jurídica: quan un reu perd temporàniament o definitivament la lliure disposició de béns seus per què van ser adquirits per una acció criminal o que han de servir de garantia per als eventuals indemnitats a pagar a la fi del procés, quan hi ha un risc que el reu podria fer-se insolvent i doncs incapaç de pagar.
Síndrome d'Estocolm Una de les respostes psicològiques que poden derivar-se d'un segrest és l'anomenada síndrome d'Estocolm. Les persones amb síndrome d'Estocolm formen una connexió psicològica amb els seus captors i comencen a simpatitzar amb ells. El nom d'aquesta síndrome té origen en el robatori d'un banc al barri de Norrmalmstorg (Estocolm) el 1973. Alguns empleats del banc van ser segrestats durant uns dies; després de ser alliberats es van negar a testificar contra els lladres, i fins i tot van recaptar diners per a la seva defensa.
Segrests famosos
Juli Cèsar. Ricard Cor de Lleó A la tornada a Anglaterra va marxar disfressat de cavaller templer perquè temia la ira de l'emperador romà d'Orient Isaac II Àngel per haver-se apropiat de Xipre que era una província romana d'Orient. Tanmateix, el seu vaixell va naufragar a prop d'Aquilea i es va veure obligat a continuar el viatge per terra, passant per Àustria, on fou fet presoner pel seu enemic el duc Leopold V qui el va entregar a l'emperador Enric VI. Aquest va demanar un fort rescat, el qual finalment va ser pagat pel bisbe de Canterbury Hubert Walter i va ser alliberat (1194). Berenguer d'Entença i de Montcada.
Moctezuma II Atahualpa Miguel de Cervantes Saavedra Fill de Charles Lindbergh. John Paul Getty III. Adolf Eichmann L'1 de maig de 1960 un grup de Nokmin (venjadors) de l'espionatge israelià iniciaren l'«Operació Garibaldi» (batejada així pel nom del carrer on vivia Eichmann). Aquest equip, dirigit per Rafael Eitan i coordinat per Peter Malkin, especialista en segrestos, va endegar una vigilància que duraria gairebé dues setmanes. L'11 de maig de 1960 el segrestaren en ple carrer quan Eichmann arribava de la feina i l'enviaren a Israel, on arribà set dies més tard. Va ser sotmès a un polèmic i llarg judici que acabà el 15 de desembre de 1961 i en el qual fou condemnat a morir a la forca per crims contra la humanitat, sentència que es va executar l'1 de juny de 1962. Patty Hearst. Es va fer famosa internacionalment arran del seu segrest l'any 1974 per l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament. Dinou mesos després de la seva desaparició fou trobada i arrestada, perquè en aquell moment era fugitiva per crims comesos juntament amb el grup que l'havia segrestada. Fou detinguda, i es va especular que els recursos de la seva família li permetrien eludir la presó. Aldo Moro Massacre de Múnic El 4 de setembre, els atletes israelians havien gaudit d'una sortida nocturna per la ciutat, abans de tornar a la vila olímpica. Als volts de les 4:40 del dia 5, mentre els esportistes dormien, vuit membres del grup armat palestí Setembre Negre, vestits amb xandall i portant pistoles i granades en bosses d'esport, escalaven la tanca de dos metres d'alçada que envoltava el complex.
L'entrenador de l'equip de lluita, Moshé Weinberg, de 33 anys, va sentir un soroll darrere la porta del primer apartament i, observant que algú obria lleugerament la porta, s'hi va abraonar, al mateix temps que cridava "Nois, escapeu!", mentre intentava tancar-la forcejant amb els assaltants. Aprofitant el desconcert i la confusió, nou atletes van poder escapar i altres vuit van aconseguir amagar-se. El lluitador Joseph Romano, que en aquell moment tornava de menjar en un restaurant, va agafar l'arma a un dels guerrillers, però va resultar mort per un tret. Així mateix, Moshé Weinberg, va ser assassinat quan va intentar atacar un dels assaltants amb un ganivet de fruita.
Després de la mort d'aquest, els guerrillers van prendre com a ostatges nou integrants de l'equip: David Berger, Ze'ev Friedman, Joseph Gottfreund, Eliezer Halfin, Andrei Schpitzer, Amitsur Shapira, Kahat Shorr, Mark Slavin i Yaakov Springer.
Enrique Castro González, Quini. L'1 de març de 1981 va protagonitzar un fet que va convulsionar el futbol espanyol. Sent el davanter centre del FC Barcelona, va ser segrestat hores després d'un partit de Lliga, en el qual Quini havia marcat tres gols al Camp Nou a l'Hèrcules d'Alacant. El segrest va durar 25 dies i va causar un gran impacte en la societat espanyola. El seu segrest va truncar la trajectòria d'un Barcelona que, després d'un molt mal començament, s'havia situat segon a la lliga a només 2 punts del líder,Lliga 1980-81, jornada 26, Futbolme.Com l'Atlètic de Madrid, al qual havia de visitar la jornada següent. L'episodi va tenir també un gran impacte per als seus companys i se cita com un dels motius que van portar l'equip a perdre aquella lliga.
Va ser alliberat el 25 de març de 1981 en una operació de la Policia Nacional Espanyola, que el va rescatar d'un amagatall situat als baixos d'un magatzem de Saragossa. El seu alliberament va produir una explosió d'alegria a tot Espanya. Com a anècdota, cal assenyalar que, la mateixa tarda del seu alliberament, la selecció espanyola de futbol, de la qual Quini era habitual, jugava un partit contra Anglaterra a l'estadi de Wembley, a Londres. L'alegria dels jugadors espanyols per l'alliberament de Quini, els va portar a guanyar per primera vegada a la història a la selecció anglesa en el seu propi país (1-2). Moïse Tshombé. Guerra de Gaza La ràtzia va començar amb el llançament d'un mínim de 3.000 coets dirigits cap a territori israelià des de la Franja. Simultàniament, uns 2.500 militants de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs, van traspassar diversos punts del mur, van prendre posicions militars frontereres i van assaltar, matar i capturar civils a 22 localitats israelianes. En total, els atacs van causar la mort de 1.139 israelians (815 civils i 324 militars) i nacionals forans, incloent-hi 260 persones que assistien a un festival de música a Re'im. A més, 251 ostatges, tant civils com soldats, varen ser portats per la força a la Franja de Gaza, incloent-hi dones, nens i persones grans, amb la intenció de negociar un intercanvi amb presoners palestins. El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va declarar Israel en «estat de guerra» durant un discurs televisiu després de l'inici dels atacs. Les Forces de Defensa d'Israel (FDI), però, van iniciar atacs de represàlia abans que el govern israelià declarés formalment la guerra a Hamàs l'endemà.
Nicolás Maduro
Referències
Vegeu també
Desaparició forçada Ostatge Rapte de les sabines Segrest aeri Tràfic de persones