LHorda d'Or (; ; ; , Zolotaia Orda; ) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237. Comprenia el país dels búlgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Nova Sarai, prop del Volga (anorreada per Tamerlà). Inicialment la part occidental de l'ulus de Jotxi, a la mort d'aquest el 1225 va passar als seus fills i la part occidental fou l'Horda Blanca i va recaure en el fill Batu Khan. Per la seva preeminència, pel color de la tenda o per alguna raó l'Horda fou coneguda finalment com a Horda d'Or.
En temps del tercer kan, Börke (1257-66), els mongols de l'Horda d'Or foren islamitzats i dominaven Coràsmia, Transoxiana i el Caucas. Es varen aliar amb els mamelucs per impedir l'avanç d'Hülegü a Egipte. Els nombrosos i minúsculs principats russos foren tributaris de l'Horda d'Or, a qui havien de sotmetre l'aprovació de la seva investidura.
Ivan III de Moscou s'alliberà del seu domini i el kanat fou gradualment assimilat per Moscou. L'últim reducte de l'Horda d'Or, el kanat dels Giray de Crimea, fou annexat per Rússia el 1783.
Nom Horda és la catalanització de la paraula turca i mongol ordo o ordu, que significa ‘gran campament’. Pel que fa a or (altun) es creu que ve pels colors a l'estepa. Segons altres versions, el nom derivaria d'una sumptuosa tenda daurada que Batu Khan va aixecar per marcar el lloc de la seva futura capital sobre el Volga. Encara que va tenir la seva màxima difusió a obres del , aquesta teoria està avui considerada com apòcrifa.
No hi ha testimonis escrits datats abans del (bastant després de la seva caiguda) que es refereixin a l'Estat com Horda d'Or. Els documents més antics denominen a aquest règim com a Ulus de Jotxi. Alguns experts prefereixen emprar el nom alternatiu de Kanat de Kiptxak (o Quiptxaq) atès que es van aplicar a l'estat noms derivats de Kiptxak en escrits medievals.
Orígens mongols Abans de morir, Genguis Kan designà Ogodei com el seu successor i dividir l'Imperi Mongol entre els seus quatre fills. Jotxi era el més gran, però també havia mort i la seva paternitat estava en dubte, de manera que les terres conquerides més occidentals, avui al sud de Rússia, es van dividir entre els seus fills, Batu, líder de l'Horda Blava (est), i Orda, líder de l'Horda Blanca (oest).
Batu va aconseguir controlar la part corresponent a Orda i subjugà el litoral septentrional del mar Negre, incorporant als pobles turcs nadius de la zona al seu exèrcit. Al pas de la dècada de 1230 a la de 1240, va conduir una sèrie de campanyes brillants contra Bulgària del Volga i els estats successors de la Rus de Kíev.
Mentre que Ugedei i els seus successors completaven la conquesta de l'Àsia oriental, els mongols a les ordres de Batu es dirigien a l'oest cap a Europa. En 1237, els exèrcits de l'Horda Blava de Batu van saquejar la majoria de les ciutats de la regió de Vladímir-Suzdal i tres anys després van fer el mateix amb Kíev, acabant amb la dinastia ruríkida; seguint cap a l'oest, després de les batalles de Legnica i Mohi, van entrar en Polònia, Bohèmia, Hongria i la vall del riu Danubi. Tanmateix, en 1241 el Kagan Ogodei va morir el Mongòlia i Batu va desmantellar el setge que havia organitzat al voltant de Viena per a participar en la successió.
Batu Khan va crear l'Horda d'Or, establint el seu capital tributària en Vella Sarai a 1242, que controlava el curs inferior del Volga. Abans de 1241 els seus exèrcits havien arribat a la costa del mar Adriàtic, preparats per a la invasió d'Europa occidental. Desunida i mal preparada per resistir a l'Horda d'Or, Europa es va salvar només per la mort del Kagan Ogodei a 1241. Després, Batu Khan es va retirar amb les seves forces al sud de Rússia per tal de participar en l'elecció d'un successor. El germà menor de Batu, Xiban, va abandonar l'exèrcit per crear la seva pròpia horda a l'est dels Urals, entre els rius Obi i Irtix.
L'Horda d'Or L'any 1260 el net de Genguis Kan, Khublai Kan va pujar al tron i després de vèncer en la Guerra Civil Toluida, el 1271 va proclamar la dinastia Yuan i va establir la nova capital a Cambaluc, l'actual Beijing l'any següent. Khublai va prendre va intentar, sense èxit, recuperar el control dels Txagataïdes i Ogodeïdes però la guerra civil juntament amb la guerra Berke-Hulagu i la posterior guerra Kaidu-Kublai havien debilitat molt l'autoritat del gran khan sobre la totalitat de l'Imperi mongol i aquest es va fracturar en quatre khanats separats, cadascun perseguint els seus propis interessos i objectius: el khanat de l'Horda d'Or al nord-oest, el Kanat de Txagatai a l'Àsia central, l'Ilkanat a l'Iran i la dinastia Yuan a la Xina, amb seu a Cambaluc, l'actual Beijing, encara que els emperadors posteriors de la dinastia Yuan eren considerats els sobirans nominals dels kanats occidentals.
L'Horda d'Or va dominar fins a la fi del el que avui és el sud de Rússia. Els mongols van imposar un sistema burocràtic i formes de recaptació d'impostos que mostraven la influència dels mètodes xinesos adoptats pels seus germans de l'Àsia oriental. Al final del , els russos semblaven estar preparats per derrotar l'Horda d'Or. La victòria del gran príncep de Moscou Dmitri Donskói sobre els mongols a 1380 va marcar la fi del poder mongol, tot i que durant un temps la balança es va inclinar a favor dels mongols per la intervenció del conqueridor Tamerlà. No obstant això en 1395 aquest va iniciar la conquesta de l'Horda d'Or, que a la seva mort va quedar dividida en quatre kanats independents: Astracan, Kazan, Crimea i Sibèria, eliminant així un gran obstacle per l'ascens del principat moscovita. En 1480, al negar-se a seguir pagant tributs a l'Horda, Ivan III, gran príncep de Moscou, va acabar amb la dominació mongola del sud de Rússia al Gran xoc al riu Ugra.
Edat daurada L'Horda va perdre ràpidament el seu caràcter exclusivament mongol. Amb els descendents dels guerrers mongols de Batu formant part de la classe dirigent, la major part de la població estava formada per cumans, tàrtars, búlgars, quirguisos i altres pobles turcs.
Organització interior El líder suprem de l'Horda era el kan, escollit per un kuriltai entre els descendents de Batu Khan. El primer ministre, també d'ètnia mongola, era conegut com a «príncep de prínceps», o beqlare-BEQ. Els ministres eren anomenats visirs. Els governants locals, o baskak, eren responsables de la recaptació del tribut i d'aplacar el descontentament popular. Les administracions civil i militar, com a poder, no estaven separades.
L'Horda va evolucionar en forma d'una cultura consolidada més que nòmada, transformant Sarai en una urbs populosa i pròspera. A principis del , es va traslladar la capital certa distància riu amunt a Nova Sarai, que arribaria a ser una de les grans ciutats del món medieval, amb una població estimada de 600.000 habitants (Enciclopèdia Britannica de 2004).
Diversos líders russos, Mikhaïl I el Sant de Txernigov i Tver entre d'altres, van ser assassinats a Sarai pel seu rebuig a adorar ídols pagans, però, els kans van ser en general tolerants i fins i tot van eximir l'Església Ortodoxa Russa del pagament d'impostos. Malgrat els esforços russos per cristianitzar a Sarai, els mongols persistir en les seves creences animistes fins que Uzbeg Khan (1312-41) va adoptar l'islam com a religió d'Estat.
Vassalls i aliats L'Horda exigia tribut dels seus pobles sotmesos (russos, armenis, georgians i grecs crimeans). Els territoris cristians eren considerats àrees de poc interès mentre seguissin pagant el seu tribut. Els estats vassalls mai es van incorporar de fet a l'Horda, i els líders russos aviat van obtenir el privilegi de recaptar el tribut tàrtar pels seus propis mitjans. Per mantenir el control sobre Rússia, els senyors guerrers tàrtars portaven a terme periòdicament campanyes de càstig sobre els principats russos (els més greus van tenir lloc a 1252, 1293 i 1382).
Existeix la teoria, propagada principalment per Lev Gumiliov, que l'Horda i els polítics russos van signar una aliança defensiva contra els cavallers teutons i els lituans pagans. Els entusiastes d'aquest punt de vista assenyalen el fet que la cort mongola estigués freqüentada per prínceps russos, com Feodor el Negre de Iaroslavl, que va establir el seu propi ulus prop de Sarai, i Alexandre Nevski de Nóvgorod, que va jurar amistat amb el successor de Batu, Sartaq Khan. Encara Nóvgorod mai va reconèixer la influència de l'Horda, un contingent mongol va donar suport al principat a la batalla del llac Peipus.
Sarai va emprendre un comerç actiu amb els emporis genovesos del litoral del mar Negre. Els mamelucs d'Egipte eren els socis comercials i aliats estables dels kans al Mediterrani.
Ulugh Muhammad Khan va perdre el control de l'Horda d'Or el 1436 a mans de Sayyid Ahmad I i va fugir a Crimea on va ser derrotat pels crimeus, va dirigir un exèrcit de 3000 homes cap al nord i va prendre la ciutat fronterera de Beliov. El 1437, Basili II de Moscou va enviar un gran exèrcit contra Ulugh Muhammad sota el comandament de Dmitry Shemyaka, però van ser derrotats a la batalla de Beliov. Ulugh Muhammad posteriorment es va traslladar al Volga i el 1438 va capturar Kazan, separant el Kanat de Kazan de l'Horda d'Or.
El Kanat de Crimea va ser fundat per alguns clans de l'Horda d'Or que van decidir abandonar els seus hàbits nòmades i assentar-se a Crimea. Convidaren a un rival genguiskànida al tron, Hisen Giray que va tornar del seu exili a Lituània. El nou Estat naixeria així el 1441, ocupant la península de Crimea.
Mahmud Khan va independitzar el Kanat d'Astracan de l'Horda d'Or l'any 1466.
El 1502 els tàtars de Shaykh Ahmad estaven afectats per la fam i foren presa fàcil de Meñli I Giray del Kanat de Crimea va ocupar Nova Sarai.
Llista de kans
Horda Blanca després Horda d'Or 1227-1255 : Batu Khan, fill de Jotxi 1255-1256 : Sartaq, fill de Batu 1256-1257 : Ulaghji, fill de Batu 1257-1267 : Berke, germà de Batu 1267-1280 : Möngke Temür, net de Batu 1280-1287 : Tuda Mengü, germà de Mengü Temür 1287-1290 : Tula Buqa, nebot dels dos anteriors, fill de Bartu o Baita (germà dels dos anteriors) 1290-1312 : Ghiyath al-Din Toqtaï (o Toqto’té), fill de Möngke Temür 1312-1341 : Ghiyath al-Din Mohammed Özbeg, fill de Toghrul i net de Möngke Temür 1341-1341 : Tinibeg, fill d'Özbeg 1341-1357 : Djalal al-din Mahmud Djanibeg (o Djanibek), fill de Özbeg 1357-1359 : Mohammed Berdibeg, fill de Djanibeg 1359-1360 : Kulna, germà del precedent 1360-1361 : Mohammed Nuruzbeg, germà del precedent 1361-1363 : Kildibeg (si no era el mateix que Kulna) 1363-137? : Txerkes Khan
1359-1360: Mahmud Khirz, fill de Bada Kul Khan de Turan (al mateix temps que Kulna i que Nuruzbeg) 1360: Kara Nogai 1360: Bazarji 1360-1361: Mahmud Khizr (segona vegada) 1361-1361: Merdad Khan o Merdud Khan, fill de Mahmud Khirz
1361-1361: Timur Khoja 1361-1363: Murad Khoja 1363-1363: Kutlugh Khoja 1363-1367: Pulad Khoja, fill de Ming Temür Khan de Turan i germà de Mahmud Khirz 1363-1367: Aziz Shaykh, fils d'Alibeg 1367-1371: Hasan Beg Khan, germà d'Aziz Shaykh 1362-1369: Abdullah Khan, kan rival de Murad Khoja i altres, protegit per Mamai 1371-1373: Tülüngbeg, Khan de Turan, fill de Ming Temür i nebot de Mahmud Khirz 1373-1375: Ilban Khan, germà del precedent 1375-1377: Ghiyath al-Din Khaghan Khan, fill d'Ilban 1377-1378: Arab Shah Khan, fill de Pulad 1370-1378 o 1380: Ghiyath al-Din Mohammed Bülak 1380: a Toktamix de l'Horda Blava
Horda Blava 1227-1251 : Orda Khan, fill de Jotxi 1251-1280 : Qun Quran, fill d'Orda 1280-1302 : Kubinji (Kochi o Köchü), fill d'Orda 1302-1309 : Bayan Khan, fill de Kanitči 1309-1315 : Sasibuka, fill de Bayan 1315-1320 : Ibisan Khan, fill de Sasibuka 1320-1344 : Mubarak Khoja, germà d'Ibisan 1344-1361 : Tjimtaï, fill d'Ibisan 1361-1375 : Urus Khan, fill de Tjimtaï 1375-1375 : Toktakia, fill de Urus khan 1375-1376 : Timur Malik (Temür Melik), fill d'Urus Khan