Stavelot (en való Ståvleu,Jean Haust, Dictionnaire liégeois, Liège, Editorial H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 614 en alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge. Té uns 6.600 habitants.Statbel, web de les estadístiques del Servei federal d'economia de Bèlgica
Història Vegeu també Principat de Stavelot-Malmedy
miniatura|esquerra|Museu del circuit Spa-Francorchamps a les caves de l'antiga abadia La ciutat va créixer a l'entorn de l'abadia, que el monjo Remacle va fundar vers 648, a demanda del rei Sigebert III d'Austràsia i del seu majordom de palau Grimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, cosa que li va donar una autonomia quasi total del bisbe de Maastricht i més tard de Lieja. Fins al 1794, Stavelot va ser la capital del Principat de Stavelot-Malmedy dins del Sacre Imperi Romanogermànic. L'abat de la doble abadia n'era el príncep amb les mateixes prerrogatives que un príncep bisbe.
Rue Neuve (carrer Nou)|miniatura|esquerra La ciutat fou annexada per França l'any 1795. El 1815, després del tractat de París, el rei de Prússia Guillem III i Guillem I dels Països Baixos van compartir el territori del principat, i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessona Malmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper polític després de l'annexió a França. De capital va esdevenir una ciutat perifèrica i a poc a poc va declinar. La Revolució industrial del va passar-hi gairebé desapercebuda perquè els estats neerlandès i belga van preferir no invertir massa en la industrialització prop de fronteres força mòbils. Des de 1830 va esdevenir belga.
Durant la batalla de les Ardenes, va haver-hi combats violents. La Primera divisió SS Panzer, conduïda pel coronel Joachim Peiper, va matar 130 civils a Stavelot i a la rodalia entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruïda, els edificis històrics de la ciutat no van sofrir. Tot i això, el 29 de juny de 1998, un camió carregat de pintures i de toluè va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases històriques van quedar destruïdes de resultes de l'explosió i l'incendi que hi va seguir.
Llocs d'interès miniatura|esquerra|Orgue Korfmacher a l'església parroquial L'abadia de Stavelot, llistada com a Patrimoni excepcional de Valònia L'abadia de Wavreumont L'església de Sant Sebastià L'orgue Korfmacher a l'església de Sant Sebastià El circuit automobilístic Spa-Francorchamps El museu del circuit Spa-Francorchamps a l'antiga abadia El museu històric a l'antiga abadia La plaça de Sant Remacle La cascada de Coo El parc natural de les Hautes Fagnes Diversos punts d'interès relacionats amb la Batalla de les Ardenes
Turisme i cultura El Laetare, un carnaval al diumenge de Quaresma amb els «Blancs-Moussis», una paròdia dels monjos de l'abadia. El festival de música. Turisme rural i passejades a les valls de l'Amblève i de l'Eau Rouge.
Nuclis Stavelot. Francorchamps. Coo.
Fills predilectes de Stavelot Monument a Jacques de Dixmude|miniatura|esquerra Remacle. Guillaume Apollinaire. Francois Prume, violinista i compositor. Raymond Micha, compositor i fundador del Festival Musical de Stavelot. Jacques de Dixmude, general i fundador de la ciutat d'Albertville, actualment Kalemie a la República Democràtica del Congo. Adolphe Rome (1889-1971), filòleg clàssic, historiador de la ciència i professor de la Universitat de Lovaina
Referències
Enllaços externs
Fotos del Laetare 2008 Web de l'Abadia de Stavelot Web del Laetare Web dels Blancs Moussis
Categoria:Municipis de Lieja Categoria:Principat de Stavelot-Malmedy