Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, al seu extrem meridional. Limita al nord amb Ciempozuelos, Titulcia, Chinchón i Colmenar de Oreja (Comunitat de Madrid); a l'est amb Ontígola, Ocaña, Ciruelos i Yepes; al Sud amb Toledo i Almonacid de Toledo; i a l'oest amb Mocejón, Villaseca de la Sagra, Añover de Tajo, Borox i Seseña.
És travessat pels rius Tajo i Jarama. És un dels Reials Llocs de la monarquia espanyola des que Felip II així va nomenar-lo en 1560; encara que té, a més, el títol de vila des de 1899. És per això que també és conegut com a Real Sitio y Villa de Aranjuez.
És famós pel seu Palau Reial i els seus Jardins, per les seves hortes de maduixa i espàrrec, per haver servit d'inspiració al compositor Joaquín Rodrigo per al seu Concierto de Aranjuez, així com pel Motí d'Aranjuez, que va tenir lloc en aquesta localitat en 1808, i que va acabar amb l'abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. El Paisatge Cultural d'Aranjuez va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2001.
Toponímia Es creu que l'origen etimològic del topònim podria ser basc. Rafael Lapesa recull la suposició d'altres autors que procedeix de la paraula Arantza («Arç»),Historia de la Lengua Española (en castellà), Rafael Lapesa, Editorial Gredos, Madrid, 9a edició, 1981, possiblement combinada amb la paraula Hotz («Fret»).Diccionario de Topónimos y Gentilicios Españoles (en castellà), Pancracio Celdrán Gomáriz, Editorial Espasa-Calpe, 1a edició, 2003, També podria ser Aran («Vall») o fins i tot el seu homònim Aran («Pruna»). Crida l'atenció la situació d'Aranjuez a la Contrada de Las Vegas (vall del riu Tajo), així com la localitat toledana de Ciruelos, molt a prop.
Segons Antonio de Nebrija, l'origen del nom provindria de l'àrab Ibn Arankej («Lloc poblat de nogueres»), encara que Mossèn Sarmiento suggereix el topònim llatí Ara Iovis («Altar de Júpiter»), relacionat amb un hipotètic temple dedicat a Júpiter Pluvio.
El llogaret d'Almuzúndica, esmentat al , podria correspondre a Aranjuez. Durant l'edat mitjana apareix als documents com Arauz o Aranz (), Aranzuel, Aranzuech (), Aranzueque, Aranzugue, Aranzuet o Arançuex, fins que finalment es va dir Aranjuez ja al .Descripción histórica del Real Bosque y Casa de Aranjuez (en castellà), Juan Antonio Álvarez de Quindós, editat pel Ilme. Ayto. del Real Sitio y Villa de Aranjuez, 1a edició, 1982,
Precisament d'Aranz prové el gentilici proposat arancetano, creat pel cronista oficial Ángel Ortiz Córdoba a la fi del . Però el primer gentilici oficial va ser ribereño (riberenc), en referència als rius Tajo i Jarama, usat perquè fins al 1752 estava oficialment prohibit l'assentament a Aranjuez, tot i que hi havia una creixent població. Com que no podien fer servir un gentilici propi, els habitants eren anomenats riberencs, terme que va ser adoptat oficialment quan es va aixecar la prohibició, i va ser assumit afectuosament per la població pel respecte cap als rius que reguen les seves terres, i encara avui dia és el més utilitzat.
El mot Aranjuez sembla que estigui relacionat etimològicament amb Aranzuelo (riu de Burgos), Aranzueque (localitat de Guadalajara) i Aránguiz (localitat d'Àlaba).
Demografia Segons l'Institut Nacional d'Estadística, en 2015 Aranjuez tenia 58 168 habitants.«Padró municipal a data d'1 de gener de 2015» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 17 desembre 2015. [Consulta: 24 juliol 2016.]
miniatura|center|Evolució de la població d'Aranjuez de 1900 a 2005
Govern i administració Llista d'alcaldesLegislatura Nom 1809 - 1813 Domingo Gaspar Pérez 1813 - 1814 José Ignacio de Ibarrola 1814 Domingo Gaspar Pérez 1820 - 1822 Simón de Ortiz 1836 -1837 José Ignacio de Ibarrola 1837 - 1838 Juan Baquero 1838 - 1839 Juan Tomás de Navarrete 1839 - 1841 Fermín Castaño 1841 - 1842 José Casi y Vidal 1842 - 1843 José Ygnacio de Ybarrola 1843 - 1844 Juan Tomás de Navarrete 1844 - 1846 Domingo Antero López 1846 - 1849 Gabino Ruiz 1849 - 1850 Jorge Lacorte 1850 - 1852 Gabino Ruiz 1852 - 1854 Jorge de Arteaga 1854 José Abades 1854 Manuel Carvajal Romero 1854 Fabián Fernández 1854 - 1857 Gabino Ruiz 1857 - 1858 Joaquín Moralejo 1858 - 1860 José María de Ahumada 1860 - 1864 Luis Ichaso 1864 - 1865 Eugenio Ardaz 1865 - 1866 Joaquín Moralejo 1866 - 1867 Luis Medina 1867 Baltasar Rodríguez 1867 1867 Joaquín Almansa 1868 - 1872 Gabino Ruiz 1872 - 1874 Joaquín Gullón 1874 - 1875 Julio Martínez 1875 -1876 Pedro Magán 1876 - 1877 Miguel de Soto 1877 - 1878 Juan Richer 1878 - 1879 Lorenzo Román 1879 - 1882 Manuel Moratel 1882 - 1884 Joaquín Almansa 1884 - 1885 Joaquín Gullón 1885 - 1886 Rafael Almazán 1886 - 1889 Joaquín Gullón 1889 - 1890 Ignacio Manzanares 1890 - 1892 Joaquín Gullón 1892 - 1894 Silverio Huertas 1894 - 1896 Rafael Almazán 1896 - 1897 Enrique Mejías 1897 - 1900 Rafael Almazán 1900 - 1902 Antonio Sánchez-Capuchino 1900 - 1902 José Rodríguez-Monge 1902 - 1904 Abelardo Montero Izquierdo 1904 - 1907 Manuel Pastor Gómez 1907 - 1909 José Rodríguez-Monge 1909 - 1910 José Alvarez López 1910 - 1911 Leopoldo Correcher y Correcher 1911 - 1912 Manuel Sánchez Carrizo 1912 - 1914 Tomás Banegas Palazón 1914 - 1915 Fernando Díaz y Díaz 1915 - 1917 Tomás Banegas Palazón 1917 - 1918 David García Hidalgo 1917 - 1918 Leopoldo Correcher y Correcher 1918 - 1919 Enrique Martín Esteban 1919 - 1920 José Alvarez Sánchez de la Nieta 1920 - 1921 Esscolástico Bustos 1920 - 1921 Rafael Almazán García 1921 - 1923 Doroteo Alonso Peral 1923 - 1925 José Gullón Benítez 1925 - 1930 Deodoro Valle Grijalba 1930 - 1931 Agustín Calvo Torvá 1930 - 1931 José Alvarez Sánchez de la Nieta 1931 - 1934 Doroteo Alonso Peral 1934 - 1936 Miguel Domenge Santos 1936 - 1939 Doroteo Alonso Peral 1939 - 1940 Guzmán Rodríguez García 1940 - 1941 Enrique Alvarez Esteban 1941 - 1949 Vicente Lloret Pérez 1949 - 1950 Antonio Guardiola Sáez 1950 - 1958 Carlos Richer López 1958 - 1971 Manuel García Moreno 1971 - 1979 Antonio Clavet Fernández-Victorio 1979 - 1995 Eduardo García Fernández (ORT-PSOE) 1995 - 2003 José María Cepeda Barros (PP) 2003 - 2011 Jesús Dionisio Ballesteros (PSOE) 2011 - 2015 María José Martínez de la Fuente (PP) 2015 - Cristina Moreno Moreno (PSOE)
Referències
Enllaços externs
Ajuntament d'Aranjuez Web oficial de Turisme d'Aranjuez