miniatura|450px|Fàbrica tèxtil catalana dels Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats. La indústria es distingeix de l'artesania, que també elabora productes, en el sistema fabril, la producció en sèrie o en cadena i l'ús de maquinàries. La indústria pròpiament dita sorgeix amb la Revolució Industrial a Anglaterra i Escòcia al .
La indústria és el conjunt de processos i activitats que tenen com a finalitat transformar les primeres matèries de productes elaborats, de forma massiva. Hi ha diferents tipus d'indústries, segons siguin els productes que fabriquen. Per exemple, la indústria alimentària es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'alimentació, com el formatge, els embotits, les conserves, les begudes, etc. Per al seu funcionament, la indústria necessita matèries primeres i fonts d'energia per a transformar.
Des de l'origen de l'home, aquest ha tingut la necessitat de transformar els elements de la natura per poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ja existia la indústria, però és cap a final del i durant el quan el procés de transformació dels recursos de la natura pateix un canvi radical. Aquest canvi es basa, bàsicament, en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a la utilització de mode de producció capitalista, que pretén la consecució un benefici econòmic augmentant els ingressos i disminuint les despeses. Amb la Revolució Industrial el capitalisme adquireix una nova dimensió, i la transformació de la natura arriba a límits insospitats fins aleshores.
Gràcies a la Revolució Industrial les regions es poden especialitzar, sobretot, a causa de la creació de mitjans de transport eficaços, en un mercat estatal i un altre mercat internacional, el més lliure possible de traves aranzelàries i burocràtiques. Algunes regions es van especialitzar en la producció industrial, conformant el que coneixerem com regions industrials.
Una nova estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, van garantir la disponibilitat de suficient força de treball assalariada i voluntària.
La indústria, considerada el sector secundari de l'economia, crea una nova classe social, la del proletariat o dels obrers.
Importància de la indústria miniatura|600px|Situació de les principals àrees industrials al món. La indústria va ser el sector motor de l'economia des del i, fins a la Segona Guerra Mundial, la indústria era el sector econòmic que més aportava al producte interior brut (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i amb l'augment de la productivitat per la millora de les màquines i el desenvolupament dels serveis, ha passat a un segon terme. Tanmateix, continua sent essencial, ja que no hi pot haver serveis sense desenvolupament industrial.
El capital d'inversió, a Europa, procedeix de l'acumulació de riquesa en l'agricultura. El capital agrícola s'invertirà en la indústria i en els mitjans de transport necessaris per posar en el mercat dels productes elaborats.
En principi els productes industrials faran a augmentar la productivitat de la terra, amb el que es podrà alliberar força de treball per a la indústria i es podran obtenir productes agrícoles excedentaris per alimentar a una creixent població urbana, que no viu del camp. L'agricultura, doncs, proporciona a la indústria cabdals, força de treball i mercaderies. Tot això és una condició necessària per al desenvolupament de la revolució industrial.
En els països del Tercer Món, i en alguns països d'industrialització tardana, el capital el proporciona la inversió estrangera, que munta les infraestructures necessàries per a extreure la riquesa i les plusvàlues que genera la força de treball; sense alliberar de les tasques agrícoles a la mà d'obra necessària, sinó només a la imprescindible. En un principi va haver de recórrer a l'esclavitud per a garantir la mà d'obra. Però el canvi de l'estructura econòmica, i la destrucció de la societat tradicional, va garantir la disponibilitat de suficient capitals.
Catalunya té el 14,8% de la població treballant en indústria, especialment d'alimentació i fabricació de productes metàl·lics, i el 7,8% de la població en la construcció. De la indústria, els tipus de fàbriques més importants són: A Catalunya les fàbriques se situen a Barcelona i els voltants, Girona i Tarragona.
Manufactura La manufactura és la forma més elemental de la indústria; la paraula significa «fer a mà» però en economia significa transformar primeres matèries en un producte d'utilitat concreta. Gairebé tot el que fem servir és un fruit d'aquest procés, i gairebé tot el que es manufactura s'elabora en grans fàbriques. Els artesans també fabriquen mercaderies, bé sols o en petits grups.
Hi ha mercaderies que necessiten fabricar-se en diverses etapes, per exemple els automòbils, que es construeixen amb peces que s'han fet en altres, en general d'altres països i del mateix. O està constituïda per empreses des de molt petites (forns i molins, entre d'altres) fins a grans conglomerats (armadors d'automòbils, embotelladores de refrescos, envasadores d'aliments, laboratoris farmacèutics i fàbriques de joguines.
Processos industrials El procés industrial és el conjunt d'operacions necessàries per modificar les característiques de les matèries primeres. Aquestes característiques poden ser de naturalesa molt variada com per exemple la forma, la densitat, la resistència, la mida o l'estètica. Es realitzen en l'àmbit de la indústria.
A la immensa majoria dels casos, per a l'obtenció d'un determinat producte seran necessàries multitud d'operacions individuals de manera que, depenent de l'escala d'observació, es pot denominar procés tant al conjunt d'operacions des de l'extracció dels recursos naturals necessaris fins a la venda del producte com a les realitzades en un lloc de treball amb una determinada màquina-eina.
En l'àmbit industrial se solen considerar convencionalment els processos elementals que s'indiquen, agrupats en dues grans famílies:
miniatura|Emmotllament Tecnologia mecànica Emmotllament Fosa: procés de fabricació de peces, comunament metàl·liques però també de plàstic, consistent en fondre un material i introduir-lo en una cavitat, anomenada motlle, on es solidifica. El procés tradicional és la fosa a sorra, per ser aquesta un material refractari molt abundant en la naturalesa i que, barrejada amb argila, adquireix cohesió i moldeabilidad sense perdre la permeabilitat que possibilita evacuar els gas és del motlle alhora que s'aboca el metall fos. La fosa en sorra consisteix a colar un metall fos, típicament aliatges de ferro, acer, bronze, llautó i altres, en un motlle de sorra, deixar solidificar i posteriorment trencar el motlle per extreure la peça fosa. Per a la fosa amb metalls com el ferro o el plom, que són significativament més pesants que el motlle de sorra, la caixa d'emmotllament és sovint coberta amb una xapa gruixuda per prevenir un problema conegut com a "flotació del motlle", que passa quan la pressió del metall empeny la sorra per sobre de la cavitat del motlle, causant que el procés no es porti a terme de forma satisfactòria. Pulverimetal·lúrgia o metal·lúrgia de pólvores és un procés de fabricació que, partint de pols fina i després de la seva compactació per donar-los una forma determinada (compactat), s'escalfen en atmosfera controlada (sinteritzat) per a l'obtenció de la peça. Aquest procés és adequat per a la fabricació de grans sèries de peces petites de gran precisió, per a materials o barreges poc comunes i per controlar el grau de porositat o permeabilitat. Alguns productes típics són rodaments, arbres de lleves, eines de tall, segments de pistons, guies de vàlvules, filtres, etc. Emmotllament per injecció procés semicontinu que consisteix a injectar un polímer en estat fos en un motlle tancat a pressió i fred, a través d'un orifici petit anomenat comporta. En aquest motlle el material es solidifica, començant a cristal·litzar en polímers semicristal·lins. La peça o part final s'obté en obrir el motlle i treure de la cavitat la peça modelada. L'emmotllament per injecció és una tècnica molt popular per a la fabricació d'articles molt diferents. Només en els Estats Units, la indústria del plàstic ha crescut a una taxa de 12% anual durant els últims 25 anys, i el principal procés de transformació de plàstic és l'emmotllament per injecció, seguit del d'extrusió. Un exemple de productes fabricats per aquesta tècnica són els famosos blocs interconectables LEGO i joguines Playmobil, així com una gran quantitat de components d'automòbils, components per avions i naus espacials. Els polímers han aconseguit substituir altres materials com són la fusta, els metalls, les fibres naturals, les ceràmiques i fins i tot les pedres precioses, el moldeig per injecció és un procés ambientalment més favorable comparat amb la fabricació de paper, la tala d'arbres o cromats. Ja que no contamina l'ambient de forma directa, no emet gasos ni residus aquosos, amb baixos nivells de soroll. No obstant això, no tots els plàstics poden ser reciclats i alguns susceptibles de ser reciclats són dipositats en l'ambient, causant danys al medi ambient. La popularitat d'aquest mètode s'explica amb la versatilitat de peces que poden fabricar, la rapidesa de fabricació, el disseny escalable des de processos de prototips ràpids, alts nivells de producció i baixos costos, alta o baixa automatització segons el cost de la peça, geometries molt complicades que serien impossibles per altres tècniques, les peces modelades requereixen molt, poc o nul acabat, ja que són acabades amb la rugositat de superfície desitjada, color i transparència o opacitat, bona tolerància dimensional de peces modelades amb inserits o sense i amb diferents colors. Emmotllament per bufat procés per mitjà del qual es produeixen objectes de plàstic buits, com ampolles. És un procés semicontinu que inclou dos passos, l'extrusió de polímer fos amb un perfil tubular anomenat parison i l'inflament d'aquest tub en un motlle, del qual pren la forma final el polímer extrudit. Emmotllament per compressió és un procés de conformat de peces en què el material, generalment un polímer, és introduït en un motlle obert al que després se li aplica pressió perquè el material adopti la forma del motlle i calor perquè el material reticulat i adopti definitivament la forma desitjada. En alguns casos la reticulació és accelerada afegint reactius químics, per exemple peròxids. Es parla llavors demmotllament per compressió amb reacció química. També s'utilitza aquest procés amb materials compostos, per exemple plàstics reforçats amb fibra de vidre. En aquest cas el material no reticula sinó que adopta una forma fixa gràcies a l'orientació impresa a les fibres durant la compressió. L'emmotllament per compressió s'utilitza de forma comuna per a processar compost de fusta i plàstic, obtenint un material econòmic i durable que generalment s'usa en sostres, pisos i perfils en disseny de jardins. L'emmotllament per compressió és el mètode menys utilitzat en obtenció de peces
miniatura|Alumini extruït; perfils aptes per connectors especials miniatura|Calender machine miniatura|Arrencada de ferritja. Conformat o deformació plàstica. Laminació mètode de conformat o deformació utilitzat per produir productes metàl·lics allargats de secció transversal constant. Aquest procés metal·lúrgic es pot realitzar amb diversos tipus de màquines. L'elecció de la màquina més adequada va en funció del tipus de làmina que es vol obtenir (gruix i longitud) i de la naturalesa i característiques del metall.