Bula d'Amunt (, en francès Boule-d'Amont), antigament Bula Subirana, és un poble de 66 habitants de la comuna del mateix nom, a la comarca Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, de la Catalunya del Nord.
S'hi troba el priorat de Santa Maria de Serrabona. Consta, a més del poble de Bula d'Amunt, dels nuclis d'Arsós i el Veïnat de Baix.
Etimologia Joan CorominesCoromines 1995. explica que apareix sovint a la Catalunya Nord com a topònim associat a valls o cursos d'aigua. Després d'una llarga reflexió associa el topònim a una arrel sorotàptica, preromana d'origen indoeuropeu, bula, associada a la forma també indoeuropea que dona lloc a la forma llatina gǔla (d'on prové el català gola), amb un significat que s'ajusta a les valls tancades i muntanyenques on s'aplica. D'amunt o Sobirà s'hi aplicà per contraposició a Bulaternera, població situada en un nivell altimètric inferior, al peu de Bula d'Amunt.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Bula d'Amunt en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Bula d'Amunt, de 232.200 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Bula d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGNBula d'Amunt a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al nord-oest de la subcomarca dels Aspres, en una zona de relleu muntanyós i trencat, que ofereix les màximes altituds al sud-oest per anar davallant cap al nord-est, sense acabar d'arribar al Riberal de la Tet, on es troba el poble de Bulaternera. És al límit de les comarques del Conflent i del Rosselló.
A part del Veïnat de Baix i de Sant Joan d'Arsós, el terme de Bula d'Amunt conté diversos antics veïnats i masies disperses que s'han anat despoblant en el curs dels darrers cinquanta anys, i actualment són deshabitats.
Aquest terme comprèn quasi tota la riba esquerra del Bulès, des de la carena que en delimita la vall a ponent, que és descrita en el paràgraf següent. Aquest vessant esquerra, oest, del riu està format per tota una sèrie de valls aproximadament paral·leles, quasi totes de sud-oest a nord-est. Al nord del terme, la vall del Còrrec de l'Infern, amb el seu afluent, el Còrrec d'en Clapera, on hi ha els masos de Can Manent, Can Clapera, les ruïnes del Peiró i la Salvetat. Just al sud d'aquesta primera vall hi ha la vall del Còrrec d'en Manent, que conté Can Mosso i Can Bassol en el vessant sud de la carena, al voltant dels 700 m alt, que separa aquestes dues primeres valls. Encara més al sud, hi ha la vall del Còrrec Gros, que conté en el seu vessant nord, el Veïnat de Baix: Can Castanyer, Can Colom, Can Moliner, Can Pere Fines i les restes d'altres masos. Més a migdia, la vall del Còrrec d'en Fines, que conté, en el seu vessant nord, el monestir de Santa Maria de Serrabona, el Mas Sageloli i les restes de les masies de Can Llemosí i el Mas Pla.
Tot seguit, sempre cap al sud, els curts còrrecs de la Barja i de la Socatera, i tot seguit la vall, més llarga i marcada, del Còrrec de la Corbera, que té la masia de Can Rauc i les restes de les Fontanilles i Can Piquet. Després, més al sud, el Còrrec d'en Cesta, amb les masies de Can Cesta, el Mas Domingo, el Mas Bolet i el Mas Miquelet, que formen el petit nucli dels Masos, Can Mestre Pere i Can Gironi, a més de les ruïnes de Can Xandre. Continuant cap al sud, el Còrrec d'en Cristau, que té en el seu extrem de llevant el poble de Bula d'Amunt, amb les restes de la masia de Can Cristau; tot seguit el curt Còrrec del Mas del Capellà, i més cap a migdia el Còrrec d'Arsós, amb el Còrrec de Parabols, que discorre del nord-oest al sud-est, diferentment dels anteriors. Aquesta vall té a la seva part superior el Mas d'Arsós i l'església romànica de Sant Joan d'Arsós, a més del Mas d'en Taix i, al capdavall, Can Bota. Ja a l'extrem sud del terme hi ha una part de la vall del Còrrec d'en Batana, amb Cal Peire, el Mas d'en Batana, el Mas d'en Doble, el Mas Verger, el Mas Terrís, i al capdavall, el Mas Terrades. Al límit meridional, a la mateixa vall del Bulès, hi ha el Mas Celles, antigament el Casot. A la mateixa zona hi havia uns molins, ara desapareguts.
El termenal de llevant del terme de Bula d'Amunt és íntegrament, de sud a nord, marcat pel curs del Bulès. La resta del terme està format pels vessants orientals de la carena termenal amb Glorianes i que suposa la separació de les comarques del Conflent i del Rosselló. Aquesta carena conté el punt més elevat del terme de Bula d'Amunt: el cim de Santa Anna dels Quatre Termes, de 1.340,6 m alt, al racó sud-oest del terme. Des d'ell, el seu contrafort septentrional forma tot el termenal occidental: Puig Sobirana, o Sobirà, de 1.302,2 m alt, Roca Durena, de 1.201, Coll de les Arques, a 1.013,8, el Cementiri dels Moros, a 1.012, on hi ha el dolmen d'aquest nom, el Pic d'en Serradell, de 1.026,9, el Pic Ambrosi, de 977,5, la Roca Roja, de 1.012,9, la Roca Grillera, de 947,5, i el triterme amb Glorianes i Rodès, a 775 m alt, on comença el sector nord del termenal.
Aquest límit nord del terme de Bula d'Amunt segueix una carena, la que emmarca pel nord la vall del Còrrec de l'Infern, de primer arrodonida de sud a nord-est, i després més recta, que va davallant dels 775 m alt abans esmentats fins als 221,1 al lloc on el termenal creua la llera del Bulès. D'altra banda, el límit sud del terme, que parteix cap a llevant des de Santa Anna dels Quatre termes, només segueix la carena del contrafort est d'aquesta muntanya uns 650 metres, on arriba a l'altitud de 1.140 metres; tot seguit comença a davallar cap al sud pel vessant de la muntanya fins als 919,2 m alt, sense seguir cap accident geogràfic. Tot seguit, dibuixa un arc cap al sud-est, igualment sense seguir cap accident, fins que a 592,4 m alt, arriba al Còrrec d'en Batana, que segueix aigües avall fins als 541,3, a la zona on hi havia hagut el Molí d'en Quers, al sud-oest del Mas d'en Doble. Aleshores, gira de cop cap al sud-oest, seguint el Còrrec del Cortal d'en Batana, fins que arriba, a 758,8 m alt, a 271 metres al nord-est del poble de la Bastida. Després, i encara de forma arbitrària, va cap al sud, formant un encaix davant, també al nord-est d'aquest darrer poble, fins que arriba, a 760,3 m alt, a 221 metres de distància de la Bastida, on torç cap a l'est i al cap de 22 metres cap al nord, fins que 100 metres després gira cap al nord-est, i baixa des dels 748,1 m alt fins a la llera del Bulès, a 528,9, tancant així el perímetres del terme comunal.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Bula d'Amunt miniatura|esquerra|Bula d'Amunt en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) Situat a l'esquerra del Bulès, a prop de l'extrem sud-est del terme, el poble de Bula d'Amunt està agrupat en un petit nucli que havia format una cellera, amb l'església parroquial de Sant Sadurní de Bula d'Amunt en el seu extrem sud-oriental.
El poble a penes té tres carrers, a part de la carretera, on hi ha la Casa del Comú, i una vintena de cases. Al davant mateix del poble, a llevant, a l'altra riba del Bulès, hi ha el veïnat del Serrat, pertanyent al terme comunal de Prunet i Bellpuig.
Arsós, o Sant Joan d'Arsós miniatura|Arsós en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'antic poble d'Arsós, ara reduït a alguns masos entorn del Mas d'Arsós, està situat a la meitat meridional del terme comunal de Bula d'Amunt, a prop i a ponent del poble cap del terme. Compta amb l'església romànica de Sant Joan d'Arsós, el Mas d'Arsós i el Mas d'en Taix, a més de les ruïnes d'altres masos, com Can Cristau, Cal Roi, Can Lilí o el Mas Ribera.
El Veïnat de Baix miniatura|esquerra|El Veïnat de Baix en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El Veïnat de Baix està situat a la meitat septentrional del terme, al nord-oest de Serrabona.
Hi havia les cases de Can Castanyer, Can Colom, Can Moliner i Can Pere Fines. En l'actualitat la major part d'aquestes cases són abandonades i en ruïnes.
Antigament aquest veïnat formava part de la comuna de Serrabona, una de les comunes suprimides el 1822 a causa de la seva poca població, i annexada a Bula d'Amunt.
Els Masos, o Can Miquelet miniatura|Els Masos en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) A prop, a ponent i en un nivell altimètric superior respecte del cap de la comuna es troba el veïnat dels Masos, format principalment, d'oest a est, pel Mas Domingo, Can Miquelet i el Mas Bulet.
Serrabona miniatura|esquerra|Serrabona en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|Tribuna de Serrabona Serrabona fou un poble rural d'hàbitat dispers que disposà de comuna pròpia fins al (el 1822 s'uní a Bula d'Amunt). Centrava el poble l'antic priorat de canonges agustins de Santa Maria de Serrabona. Està situat en el centre del terç septentrional del terme de Bula d'Amunt, amb accés per carretera des de prop de Casafabre. També en formava part el Veïnat de Baix.
El Pont d'en Xandre A l'extrem oriental de la part central del terme, ran de la comuna de Prunet i Bellpuig, al nord del poble de Bula d'Amunt, es troba el Molí d'en Xandre, a la riba esquerra del Bulès. Un camí que prové de la carretera D - 618 passa ran del Molí d'en Xandre, travessa el riu per un pont, i entra en el terme de Prunet i Bellpuig. Aquest pont és l'anomenat Pont d'en Xandre, romànic.
Veïnats antics de Bula d'Amunt Estan documentats documentalment diversos veïnats ara desapareguts, com ara el Vilar (locus ubi vocant Villareto, 942), Civenac (Civennago, 1011), el Mas d'en Taix (mansum ubi habitat Bernardus, 1074), la Salvetat (la Salvetat de parrochia Ste. Marie de Serrabona, 1329), Lausic (Lausis, parrochia de Serrabona, 1373), els Casals. Molts d'aquests veïnats formaren part de la comuna de Serrabona.
Els dòlmens de Bula d'Amunt Dins d'aquest terme s'han conservat dos dòlmens, l'anomenat Cementiri dels Moros, a l'oest del centre del terme, el Dolmen del Pla de les Eugues, al sud-oest, i el Dolmen de Moragues, o del Cortal d'en Vilar, descobert el 2002.
Els masos del terme Podem classificar els masos del terme de Bula d'Amunt en tres categories: els actualment existents, els que es troben abandonats i en ruïnes i els que ja són noms antics, actualment desapareguts. Els que encara subsisteixen són l'Antic Forn de Calç, Cal Mosso, abans Can Manent, Cal Pieire, abans Can Correu, Cal Pillat, Cal Rauc, Cal Roi, Can Badia, o Can Marquet, Can Baró, Can Bassol, abans Can Clapera, Can Bota, Can Cassany, abans Can Centhomes, Can Castanyer, Can Cesta, Cam Geroni, Can Lilí, Can Manent, abans els Casals, Can Mestre Pere, abans Cal Cisteller, Can Turon, abans Can Verdaguer, la Casa Cantonyera, avui Relais de Serrabona, el Cortal, el Cortal de la Salvetat, el Cortal del Jon, el Cortal del Peiró, el Cortal d'en Tubert, el Cortal de Ribera, o d'en Lladeres, la Fàbrica, Mas Bastit, Mas Celles, Mas d'Arsós, o Arsós, Mas de l'Aucell, Mas del Bolet, Mas del Capellà, abans Cal Roi, Mas d'en Doble, Mas d'en Taix, o d'en Teix, Mas d'en Trullars, o la Verdeguera, Mas d'en Vergers, Mas Domingo, Mas Fines, Mas Rostany, Mas Sageloli, Mas Terrades, Mas Terrís, Mas Tubert, abans Can Tubert, el Molí d'en Blanc, el Molí d'en Fabra, la Salvetat i la Vall Freda. El Cementiri actual també és una construcció aïllada. Són en ruïnes: Can Colom, Can Cristau, Can Llemosí, Cal -o Can- Moliner, Can Pere Fines, Can Xandre, els Cortals del Vilar, Mas de l'Isern, Mas d'en Batana, Mas Pla, Mas Ribera, els Masos, o Can Miquelet, el Molí d'Avall, el Molí d'en Quers, o de les Dones i la Noguereda, o Mas de la Noguereda. També hi ha una Capella en ruïnes. Entre els ja desapareguts es compten Cal Bastit, Can Centhomes, el Cortal d'en Català,. Altres construccions aïllades són el Pont dels Dos Arcs, el Pont d'en Xandre i el Pou de Gel.
Els cursos d'aigua