fou una noble italiana membre de la Dinastia Este que va esdevenir senyora consort de Màntua.
Orígens familiars Alda d'Este era filla d'Obizzo III d'Este i la seva segona esposa, Lippa Ariosti, i neta per línia paterna d'Aldobrandino II Este i Alda Rangoni. També germana, entre d'altres, d'Aldobrandino III Este, Nicolau II d'Este i Albert I d'Este.
La senyora de Mântua formava part d'una xarxa de comunicacions amb les corts de Ferrara, Rimini i Pésaro, la qual incloïa Margarida Malatesta, Isabel i Margarida Gonzaga.
Núpcies i descendents Es casà el 16 de febrer de 1365 amb Lluís II Gonzaga, fill de Guiu I Gonzaga i la seva tercera esposa, Beatriu de Bar. D'aquesta unió nasqueren: Francesc I Gonzaga (1366-1407), senyor de Màntua Elisabet Gonzaga (?-1432), casada el 1386 amb Carlo I Malatesta
Alda va morir el 26 de setembre de 1381, als 48 anys, i va ser enterrada en la Capella Gonzaga en el mausoleu dels senyors de Mântua, Església de São Francisco, en Mântua. Luís va manar erigir un monument en homenatge a l'esposa morta. En les col·leccions del Palau Ducal (a l'apartament de Guastalla, en la Cort Vecchia), es troba l'escultura funerària en marbre d'Alda atribuïda a Bonino de la Campione. A la seva mort el 1381, el seu marit Ludovico I Gonzaga va fer erigir el seu monument funerari a l'església de San Francesco, que va ser destruïda el 1802.Giuseppe Amadei e Ercolano Marani (a cura di), I ritratti gonzagheschi della collezione di Ambras, Mantova, 1980
Referències
Categoria:Prínceps de Ferrara Categoria:Senyors de Màntua Categoria:Ferrarencs Categoria:Morts a Màntua