miniatura|upright=1.4|Sistema muscular, vista anterior; amb els noms d'alguns músculs anotats. Dibuix de Julien Bouglé. miniatura|upright=1.4|Sistema muscular, vista posterior; amb els noms d'alguns músculs anotats. Dibuix de Julien Bouglé.
A l'anatomia humana, el sistema muscular és el conjunt dels més de 600 músculs del cos, la funció principal dels quals és generar moviment, tant voluntari com involuntari. Alguns dels músculs poden generar tots dos tipus de moviment, per això se solen categoritzar com a mixtes.
El sistema muscular permet que l'esquelet es mogui, mantingui la seva estabilitat i la forma del cos. Als vertebrats, es controla a través del sistema nerviós, tot i que alguns músculs com ara el cardíac, els de les artèries i intestins poden funcionar de forma autònoma. Aproximadament el 40% en pes del cos es compon de músculs. La suma del sistema muscular més el sistema ossi format pels ossos dona lloc al aparell locomotor.Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología. Consultat el 25 de març de 2018.
Músculs del cap Al cap hi ha una trentena de músculs, que entre altres funcions són els responsables de l'expressió que mostra la nostra cara o de la masticació. Alguns dels més importants són: Múscul Acció Frontal moure el cuir cabellut i les celles Occipital cap enrere la pell del cap Orbicular de les parpelles parpellejar Elevador comú de l'ala del nas idel llavi superior aixecar el llavi superior Zigomàtic major aixecar els angles dels llavis Zigomàtic menor aixecar els angles dels llavis Orbicular dels llavis tancar i prémer els llavis Risori ode Santorini moviment lateral dels angles de la boca Quadrat del mentó odepressor del llavi inferior abaixar el llavi inferior Temporal moure la mandíbula cap amunt Buccinador moure la galta vers les dents quan es mastega Masseter tancar la mandíbula
Músculs del coll Uneixen el crani amb la columna vertebral i la part superior del cos permetent el moviment del coll. Un grup de músculs interns del coll participa en la deglució dels aliments. Alguns dels més importants són: Múscul Acció Trapezi inclinació del cap cap enrere. Esternoclidomastoidal inclinació del cap endavant i el gir lateral. Omohioïdal moviment dels ossos de la gola en empassar Escalens flexió del coll i intervenen en la tos Esternoclidohioïdal moviment dels ossos de la gola en empassar
Músculs del tronc els que permeten l'expansió i la contracció de la caixa toràcica durant la respiració. Múscul Funció Intercostals externs elevació de la caixa toràcica durant la inspiració. Intercostals interns contracció de la caixa toràcica en expirar.
Músculs de l'extremitat superior Músculs de l'espatlla Aquest grup compren els músculs relacionats amb el moviment de l'espatlla, l'articulació amb més possibilitats de moviment del cos. Alguns dels més importants són: Múscul Acció Deltoide moviments del braç i l'espatlla Pectoral major moviment lateral del braç per davant del cos i el gir cap endins Serrat anterior o major intervé en els moviments del braç cap endavant i quan s'empeny. Subclavi intervé en el moviment cap a baix de la clavícula Pectoral menor moviment de l'omòplat avall i cap endavant Infraespinós girar els braços cap a fora del cos i estabilitza les articulacions de l'espatlla. Rodó major moviment del braç cap endins i cap enrere a més de participar en l'estabilització de les articulacions de l'espatlla. Dorsal ample moviment d'extensió del braç cap enrere i cap endins
Músculs del braç i l'avantbraç Alguns dels més importants són: Múscul Acció Deltoide moviment lateral d'elevació del braç, el moviment cap endavant i cap enrere a més dels girs cap endins i cap enfora. Coracobraquial moviment de flexió del braç pel colze i el gir de l'avantbraç Tríceps extensió del braç pel colze Braquial anterior moviment de flexió del braç pel colze Supinador llarg obraquioradial participa en el moviment de flexió del braç pel colze Pronador rodó participa en el moviment de gir de l'avantbraç Palmar major oflexor radial del carp moviment de flexió del canell per a moure la mà vers el canell i vers el polze Flexor comú superficial dels dits moviment de flexió dels dits Flexor comú profund dels dits moviment de flexió dels dits Flexor cubital anterior oflexor ulnar del carp moviment de flexió del canell per a moure la mà cap al canell i lluny del polze Extensor comú dels dits extensió dels dits de la mà
Músculs de la mà Alguns dels més importants són: Múscul Acció Abductor curt del polze flexió del polze Abductor del menovell moviment del menovell vers enfora Flexor curt del polze flexió del polze Flexor curt del menovell flexió del menovell Lumbricals moviment de flexió dels artells i l'extensió dels dits Oponent del polze oposar el polze als altres dits Oponent del menovell moviment del menovell vers endins Adductor del polze moviment del polze vers endins Interossis ajunten els dits
Músculs de l'extremitat inferior Músculs de les natges i la cuixa Alguns dels més importants són: Múscul Acció Gluti major extensió de la cuixa Gluti mitjà moviment vers enfora de la cuixa (abducció) i la seva rotació Gluti menor moviment d'abducció i rotació de la cuixa Tensor de la fascia lata mantenir recte el genoll Psoes major flexió de la cuixa pel maluc Adductor major de la cuixa otercer adductor moviment de la cuixa vers el cos Adductor mitjà de la cuixa oprimer adductor gir de la cuixa i el seu moviment vers endins Pectini moviment de la cuixa amunt i vers endins del cos Recte intern de la cuixa flexió del genoll i ajuntar les cuixes Bíceps crural o femoral extensió de la cuixa i la flexió de la cama Quàdriceps crural o femoral extensió del genoll i col·labora en la flexió del maluc Sartori flexió de la cuixa pel maluc i el seu gir vers enfora Semitendinós extensió de la cuixa pel maluc i la flexió pel genoll Semimembranós extensió de la cuixa pel maluc i la flexió pel genoll
Músculs de la cama Alguns dels més importants són: Múscul Acció Peroneal lateral llarg extensió del turmell i mantenir horitzontal el peu Peroneal lateral curt abducció i rotació externa del peu Gastrocnemi flexió del genoll i del turmell Soli extensió del turmell Tibial anterior flexió del peu vers amunt Extensor llarg dels dits flexió del peu pel turmell i l'extensió dels dits Extensor llarg del dit gros flexió del peu pel turmell i l'extensió del dit gros
Músculs del peu Alguns dels més importants són: Múscul Acció Extensor comú dels dits extensió dels dits Extensor curt del dit gros extensió del dit gros Interossis plantars arronsar els dits Abductor del dit gros flexió del dit gros
Teixit muscular miniatura|Estructura microscòpica d'una fibra de múscul esquelètic. miniatura||Estructura del múscul estriat. Existeixen bàsicament tres tipus de teixit muscular: esquelètic, cardíac i llis. Tots tres presenten la propietat de la contractilitat per la qual les cèl·lules poden disminuir i augmentar la seva longitud, però difereixen per les seves característiques microscòpiques, localització i la forma en el fet que es regula la contracció que pot ser voluntària a través d'ordres generades en el lòbul frontal del cervell o involuntària, és a dir automàtica sense que intervingui la voluntat, tal com ocorre en el múscul cardíac o en la capa muscular que està situada en la paret de l'intestí.Estructura y función del músculo esquelético. Propiedades mecánicas pasivas y contractibilidad. Universitat de Colima. Consultat el 27 de març de 2018. El teixit muscular està format per cèl·lules anomenades miòcits i també té quatre propietats principals que ho diferencien de la resta dels teixits: Excitabilitat elèctrica. El teixit muscular rep impulsos elèctrics del sistema nerviós i respon als mateixos generant moviment. Contractilitat. Es defineix com la capacitat d'escurçament que genera una tensió anomenada força de contracció. Si la tensió produïda supera la resistència, es produeix un moviment que serà diferent depenent del lloc en el qual estigui situat el múscul. Extensibilitat. És la capacitat del múscul per a estendre's sense sofrir cap mal. Aquesta propietat pot apreciar-se clarament en la capa muscular de l'estómac que es distén considerablement quan l'estómac s'omple de menjar durant el procés de digestió. Elasticitat. Es refereix a la capacitat del teixit muscular per a tornar a la seva longitud original després del procés de contracció o després del seu estirament. Si es compara el teixit muscular amb altres teixits com el teixit ossi que forma els ossos, pot comprendre's fàcilment la importància d'aquestes quatre propietats. El teixit ossi no és excitable elèctricament, tampoc té capacitat de contreure's o variar de forma. No és extensible, si sofreix un allargament es trenca provocant una fractura.
Cèl·lules musculars miniatura|Fibra muscular. miniatura|Esquema de la secció d'un múscul en el qual es visualitza l'endomisi, perimisi i epimisi. Les cèl·lules que formen el teixit muscular es diuen miòcits o fibres musculars a causa de la seva forma allargada. Els miòcits del múscul estriat són molt llargs, tenen forma cilíndrica i estan multinucleats, és a dir cada cèl·lula conté diversos nuclis. Les fibres musculars individuals s'agrupen formant fascicles. Cada fibra està envoltada per una capa de teixit conjuntiu que es diu endomisi, mentre que el fascicle complet està embolicat en el perimisi. Diversos fascicles s'agrupen per a formar el múscul íntegre que està envoltat per l'epimisi.Anatomía y movimiento humano. Estructura y funcionamiento. Autors: Palestanga, Nigel. Field, Derek. Soames, Roger. Consultat el 3 d'abril de 2018
Les fibres musculars posseeixen abundants filaments interns anomenats miofibril·les, que se situen paral·lelament al llarg de l'eix major de la cèl·lula i ocupen gairebé tota la massa cel·lular. Les miofibril·les de les fibres musculars llises són aparentment homogènies, però les del múscul estriat presenten zones de distinta refringència, a causa de la distribució dels components principals de les miofibril·les, les proteïnes miosina i actina.
La membrana que envolta la cèl·lula muscular es denomina sarcolema, mentre que el citoplasma es diu sarcoplasma. La regió en la qual es troben els filaments d'actina i miosina rep el nom de sarcòmer.
Placa neuromuscular miniatura|Esquema de la unió neuromuscular:1. Axó, 2.Sarcolema, 3.Vesícula sinàptica, 4.Receptor per a acetilcolina, 5. Mitocondri La placa neuromuscular o unió neuromuscular és la connexió que s'estableix entre una neurona motora i un múscul, mitjançant la qual la neurona transmet impulsos elèctrics a la fibra muscular i aquesta es contreu. En la placa neuromuscular intervenen dues cèl·lules: la neurona motora (motoneurona) i la cèl·lula muscular (miòcit). Entre elles queda un espai que es diu esquerda sinàptica.
Quan un impuls nerviós (potencial d'acció) viatja a través de l'axó d'una neurona motora, aconsegueix al final del seu recorregut la regió que es coneix com a botó terminal, on allibera el neurotransmissor acetilcolina a l'esquerda sinàptica. L'acetilcolina s'uneix a la membrana de la cèl·lula muscular i fa que aquesta alteri el seu potencial de membrana (despolarització). La despolarització s'estén a través de tota la fibra i provoca la seva contracció que és la resposta final. La despolarització de la membrana del miòcit es desencadena per l'obertura de canals de calci que permet al calci extracelul·lar penetrar en la cèl·lula muscular.Placa neuromuscular: partes funciones y patologías. Autor: Cinta Martos Silvan. Consultat el 30 de març de 2018.
Contractilitat