La Cort General de Catalunya va ser presidida pel rei Felip II (III de Castella) el 1599 a Barcelona. Era diputat en cap del General en Jaume Cordelles i Oms.
Era la primera Corta de Felip II i venia precedida pels incidents dels anys 1590, en temps de Felip I, en què els enfrontaments entre la Diputació i el lloctinent general Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós varen acabar amb la persecució i exili del diputat militar Joan Granollacs i Pons, amb una pràctica suspensió de la Constitució de l'Observança i amb una intervenció reial del procés d'insaculació. El nou rei va venir a Barcelona amb la intenció de millorar les relacions, però apareixen punts històricament conflictius sobre els que no es va arribar a cap acord i, finalment, la Cort es va tancar en fals. Així, mentre que el rei va acceptar la regulació de la Inquisició -reclamada feia més d'un segle- i la concessió de galeres per defensar la costa, no va haver-hi acord per a apujar el salari als jutges de la Reial Audiència, ni sobre el dret del cavallers a portar armes.Presidents, pag. 30
Els acords El secretari de la Cort General fou Pere Franquesa i Esteve. S'acordà la creació d'un nou impost, el dret de galeres, a fi de recaptar finançament per a la construcció específica de vaixells de guerra.Presidents, pag. 158 S'aplicava sobre diversos productes com naips, cuirs i mercaderies estipulades als capítols de concessió. Per contra va quedar en suspens la intenció de cobrar el quint, cinquena part dels ingressos dels municipis, tot i que a partir del 1611 amb el nou virrei es començarà a cobrar l'impost.
S'acordà que la Diputació armés dues galeres per defensar les costes catalanes (però aviat es va trobar que la Capitania General les utilitzava per al transport de tropes a Itàlia i van acabar quedant preses a mans dels algerians).El conflicte amb la monarquia hispànica, 1593-1652. Generalitat de Catalunya.
Es consideràJoan Capeille, Dictionnaire de biographies roussillonnaises (1914) l'afer de l'assassinat de l'escuder Marc-Antoni Forner, occit al castell de Salses pel prior Hernando de Toledo, lloctinent del capità general de Catalunya. Per la renúncia del seu nebot Honorat Riu i Tord a tota reclamació, la Cort votaren una concessió de 800 lliures per a misses i la petició al rei d'un títol de noblesa per a Riu.
En el terreny jurídic: Es va acordar donar preferència als doctors i batxillers que haguessin donat classe o residit almenys sis anys a la Universitat de Lleida a l'hora d'optar per una plaça al Consell Reial i altres oficis.Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. pag.565.
Es va posar als notaris l'obligatorietat de conèixer a les persones que fessin de testimoni i a no donar per vàlids els actes que no tinguessin la solemnitat precisa.L'instrument notarial a l'època moderna (S. XVI i XVII)
S'estableix de forma clara un criteri de prelació de la legislació: - Drets locals, escrits o no - Dret general (Usatges, Constitucions i Capítols de Cort) - Dret Canònic - Dret Civil (entenent aquí el Dret Comú)
A presentació d'un greuge de Joan Granollacs, perseguit el 1590 i ara perdonat, es va declarar la immunitat dels diputats en actuacions relatives a la Generalitat.
Però probablement el contingut de major importància, tot i que no es va aplicar com ja havia passat amb la Constitució de l'Observança, va ser la declaració de protecció de la legalitat vigent aprovada en corts:
Final accidentat Acabada la Cort, Felip II va marxar sense signar les constitucions, i quan les va remetre signades, havia modificat algun capítol. En concret s'alteraven les funcions del lloctinent general i es prohibia l'ús dels pedrenyals.Armes de foc curta que es disparaven amb pedrenyera (pedra foguera). Aquest gest va recordar els esdeveniments similars ocorreguts al final de la Cort de Montsó anterior i va indignar als diputats i va engegar una agra disputa entre el jurista Antoni Olibà i el virrei, Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba, Duc de Feria, qui va engarjolar als que protestaven. Finalment, el rei va destituir al virrei i va posar al seu lloc un home de consens, l'arquebisbe de Tarragona, Joan Terès i Borrull.Antoni Vaquer Aloy. Antoni Olibè i el dret català.
Assistents miniatura|Felip III de Castella miniatura|esquerra|Isabel Clara Eugènia d'Espanya miniatura|Albert VII d'Àustria miniatura|esquerra|Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja miniatura|Lluís de Peguera miniatura|esquerra|Joan Terès i Borrull miniatura|Francesc Robuster i Sala miniatura|esquerra|Pere Franquesa i Esteve En la sessió hi atengueren les següents personalitats conegudes:
El rei i els seus ministres President de la Cort General Felip II (III de Castella)
Secretari general de la Cort Pere Franquesa i Esteve, conservador general de la Corona d'Aragó
Acompanyants del rei Isabel Clara Eugènia d'Espanya, Governadora dels Països Baixos, duquessa de Brabant, Limburg i Luxemburg i comtessa de Flandes, Artois i Borgonya Albert VII d'Àustria, Governador dels Països Baixos Maria d'Espanya, emperadriu romanogermànica
Ministres reials Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, duc de Lerma i gran d'Espanya Diego Covarrubias y Sanz, ministre del Consell d'Estat d'Espanya Rafael de Rovirola, canceller del Principat de Catalunya M. Montserrat Guardiola i Terrades, regent del Consell d'Aragó Joan de Sabater, regent del Consell d'Aragó Gerónimo Gassol y Romero, protonotari del Consell d'Aragó Josep Mur, regent la Cancelleria del Principat de Catalunya Lluís de Peguera, oïdor de la Reial Audiència de Catalunya Joan Castelló i Guardiola, advocat fiscal patrimonial del Principat de Catalunya Jeroni Argensola i Montrodon, portantveus de general governador en els comtats de Rosselló i de Cerdanya Joan Icart i Agustí, batlle general del Principat de Catalunya Gabriel Llupià i Saragossa, procurador reial dels comtats del Rosselló i Cerdanya
Braç eclesiàstic President del braç eclesiàstic Joan Terès i Borrull, arquebisbe de Tarragona Assistents pel braç eclesiàstic Miquel d'Aimeric i de Codina, abat de Sant Cugat del Vallès Dionís Babau i Vilafranca, canonge de Lleida Rafael Batlle i Maler, vicari general del bisbat d'Elna Joan Boscà, abat de Santa Maria d'Amer Andreu Capella, bisbe d'Urgell Francesc Caralps, abat de Sant Pere de Rodes Bernat de Cardona i de Queralt, abat de Sant Miquel de Cuixà Juli Cordelles i Oms, oïdor pel Braç Eclesiàstic de la Generalitat (germà del 79è president de la Generalitat de Catalunya, Jaume Cordelles i Oms) Alfons Cruïlles, abat de Vallbona Miquel Ferrer de Busquets, canonge de Barcelona Josep de Ferrús, canonge de Solsona Ferran Fiveller i Soldevila, oïdor pel Braç Eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya (fill del Conseller en Cap de Barcelona, Bernat Miquel Fiveller i Miquel) Jaume Font, abat de Santa Maria de Lavaix Pere Fontanella, abat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Benet Fontanella i Garraver, abat de Sant Pere de Besalú Francesc Garraver, abat de Sant Pere de Besalú Adrià Maymó i Destorrent, prior de Catalunya Bartomeu Montagut de Vallgornera i Setantí, abat de Sant Esteve de Banyoles Pere Nogués, abat de Santa Maria de Santes Creus Francesc Olivó d'Alvèrnia i Mercer de Jorba, abat de Sant Llorenç de Munt Cristòfor Queralt i Icart, canonge de Tarragona Francesc Robuster i Sala, bisbe de Vic Onofre de Reart, bisbe d'Elna Francesc Russinyol, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella Lluís Sanç i Manegat, bisbe de Solsona Francesc de Sentjust i de Castre, abat d'Arles Joan Tarròs, abat de Poblet Pere Tomàs, canonge de Girona Francesc Jeroni Tord i Peguera, abat de Sant Pere de Camprodon Juan Valenzuela, abat de Sant Feliu de Guíxols Juan Valero, prior de la Cartoixa d'Escaladei
Braç militar President del braç militar Diego de Aragón Folch de Cardona Olim Fernández de Córdoba, duc de Cardona i Sogorb, marquès de Comares, gran d'Espanya Assistents pel braç militar Rafael de Agullana y Sarriera Gurb, cavaller de Sant Jaume Alexandre Albert i Estanybó, senyor de Pontellà Jeroni d'Alentorn i de Botella, senyor de Seró i de la Donzell d'Urgell (fill del diputat i bandoler Onofre d'Alentorn i d'Oms, i germà del 82è president de la Generalitat de Catalunya, Onofre d'Alentorn i de Botella, i del diputat i bandoler Alexandre d'Alentorn i de Botella) Pau Altarriba i Trilles, senyor d'Alta-riba Joan Pau Amat i Sant Just, senyor de Çavall Miquel Joan Amat i Palau, cavaller Enric Amat de Palou i d'Olorde i Amat, cavaller Joan d'Ança i de Luna Bellera, baró de Cervelló i Bellera Jeroni Armengol i Cardona, senyor de Rocafort de Montagut i de Selmella Lleonard Aunés i Merella, cavaller Jordi Aymerich, noble Bernat Aymerich i Codina, senyor de Vallformosa i de Vallhonesta Francesc Jeroni Babau i Vilafranca, cavaller Galceran Barceló i Navés, senyor de Montgons Antic Barutell i Montagut, senyor de Bestracà i d'Oix Pere Pau Belloch i Palau, cavaller Jaume Belloch i Palau, cavaller Pere Bellver i Montrós, cavaller Joan de Castellbell, oïdor del Braç Militar (posteriorment empresonat a ordres del virrei) Joan de Vilanova Tragó (posteriorment empresonat a ordres del virrei) Joan Francesc Vilamala de Conangles Etc. etc.
Braç reial President del braç reial Pere Benet Soler, Conseller en Cap Assistents pel braç reial Etc. etc.
Nomenaments nobiliaris En la Cort general de 1599 es dugueren a terme els següents nomenaments nobiliaris: Títol de comte de Rocabertí i de Pacs, Francesc Jofre Privilegis de noble d'Amat i Desfar de Gravalosa, Miquel Joan (pare de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç) d'Amat i Desfar de Gravalosa, Francesc (oncle de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç) d'Amat Olim Descar de Gravalosa i Cordelles, Elisabet d'Amat Olim Ses Cases, Mariana Argensola i Montrodon, Jeroni Argensola i Montrodon, Francesc Argensola Copons i Espès, Onofre Armengol i Cardona, Jeroni Armengol i Cardona, Ferran Aunés i Tragó, Nuri Joan Bellver i Montroig, Joan Bellver i Montroig, Pere Biure i Montserrat, Rafael Joan Biure i Montserrat, Gaspar Boixadors i Lull, Lluís Calders i Gilabert, Miquel Jeroni Camps i Meca, Jaume Castellbell i Moliner, Josep Claramunt i Cassador, Joan Codina i Rossell, Pere Bernat Copons i Calders, Joan Francesc Copons i Malet, Felip Cordelles i Oms, Alexandre (germà del 79è president de la Generalitat Jaume Cordelles i Oms) Cruïlles i Terrades, Benet Cruïlles i Terrades, Francesc Cruïlles i Terrades, Joan Descamps i Modaguer, Lluís Descamps i Modaguer, Joan Descatllar i Cardona, Lluís Desclergues i Cortes, JeroniDeclercq, Nico F. ‘’The Desclergues of la Villa Ducal de Montblanc‘’, cap.18: ‘’Jeroni Desclergue y Cortes (DC05) & Felipa de Montoya‘’ (2021). pag.193-278. Falcó i Soldevila, Miquel Baptista Ferran i Ses Cases, Joan Antoni Ferrera i Cordelles, Felip Ferrera i Cordelles, Miquel Ferrera i Cordelles, Josep Fluvià Torrelles i Pol, Benet Joan Franquesa i Esteve, Jaume Pau (germà del secretari de les Corts Pere Franquesa i Esteve) Grimau i Vivers, Francesc Guardiola i Terrades, Miquel Montserrat Guilla i Oluja, Alemany Ivorra i Olzinelles, Guillem Junyent i Sapila, Francesc Junyent i Erill, Gervasi Lihori i Tersà, Dionís Macip, Bernat Mahull i Cervelló, Berenguer Monsuar Arinyó i Albanell, Marc Antoni Monsuar Arinyó i Albanell, Francesc Montoloiu i Ros, Francesc Mur, Josep Olives i Terès, Epifani (nebot de l'arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull) Olivó d'Alvèrnia i Sacirera, Carles Olivó i Mercer de Jorba, Gaspar Olmera i Cruïlles Puigpardines, Joan Oluja i Meca, Galceran Pons i Cerdans, Carles Pons i Guilla, Guillem Raimon Quarteroni, Daniel de Queralt i d'Eroles, Lluís de Queralt i Erill, Joan Quintana, Josep Reguer, Francesc Robles y de León, Álvaro Roger de Llúria i Oluja, Lluís Roger i Vallseca, Felip Sabater, Joan Sacosta i Guilla, Gaspar