El hangul (한[Han] 글[geul]) és l'escriptura nadiua coreana. L'altra escriptura usada a Corea és la iconogràfica hanja, manllevada de la Xina. Lalfabet coreà, també conegut com a Hangul, pronunciat "hɑːn.ɡʊl" o "hɑːŋɡʊl" o Chosongul (transcrit oficialment Han-Geul a Corea del Sud i Chosŏn'gŭl a Corea del Nord), 한글 Han-geul/Han'Gul, "haːn.ɡɯl" o 조선 글 Chosŏn'gŭl / Joseongeul, "tɕosʌnɡɯl", és l'alfabet nadiu de l'idioma coreà va ser creat durant la Dinastia Joseon el 1443, i ara és el sistema d'escriptura oficial de Corea del Nord i Corea del Sud i cooficial a la Prefectura Autònoma Coreana de Yanbian dins la Província de Jilin a la Xina. A Corea del Sud, el Hangul de vegades es veu augmentat pels caràcters xinesos anomenats hanja, mentre que a Corea del Nord el hanja és gairebé inexistent.
El Hangul és un alfabet veritable de 24 consonants i vocals. No obstant això, en lloc de ser escrit de forma seqüencial com les lletres de l'alfabet llatí, les lletres Hangul s'agrupen en blocs, com ara 한 Han, cadascuna de les quals transcriu una síl·laba. És a dir, encara que la síl·laba 한 Han es pot veure com un sol caràcter, que es compon de tres lletres: ㅎ h, ㅏ a i n ㄴ. Cada bloc sil·làbic consisteix en dos a cinc lletres, amb almenys una consonant i una vocal. Aquests blocs es disposen horitzontalment d'esquerra a dreta o verticalment de dalt a baix. El nombre de blocs matemàticament possibles és d'11.172, encara que hi ha moltes menys síl·labes possibles permeses per la fonotàctica de Corea, i no totes les síl·labes fonotàcticament-possibles ocorren en paraules coreanes reals. Per a una descripció fonològica, vegeu Fonologia coreana. Aquest sistema posseeix 24 signes bàsics, 14 consonants i 10 vocals, que combinats donen 5 consonants dobles i 11 diftongs. Històricament n'hi havia més que han restat obsolets.
Noms oficials Corea del Sud El nom modern Hangul () va ser encunyat per Ju Sigyeong el 1912. Han () significa "gran" en coreà arcaic, mentre Geul () és la paraula coreana nadiua per "escriure". Han també es podria entendre com la paraula 韩 "Coreà" del vocabulari xinès-coreà. Així Hangul es pot llegir com "escriptura coreana", o com "gran escriptura" És pronunciat "hanɡɯl" i ha estat romanitzat de les següents maneres: Hangeul o han-Geul a la Romanització revisada del coreà, que el govern de Corea del Sud utilitza en totes les publicacions en anglès i encoratja a utilitzar a tots els efectes. Han'gŭl al sistema McCune-Reischauer. Quan s'utilitza com una paraula a l'anglès, es fa sovint sense els diacrítics: hangul, sovint capitalitzats com Hangul. Aquesta és la forma en què apareix en molts diccionaris anglesos. Hankul a la Romanització Yale, un sistema recomanat per als estudis lingüístics tècnics.
Corea del Nord A Corea del Nord prefereixen anomenar-lo Chosŏn'gŭl (, "tɕosʌnɡɯl") per raons relacionades amb els diferents noms de Corea o uri kŭlcha (, "els nostres caràcters") com a expressió de nacionalisme ètnic coreà.
Nom original, Hunminjeongeum El nom original era Hunminjeongeum (훈민정음; 训 民 正音). A causa de les objeccions als noms Hangeul, Chosŏn'gŭl i urigeul (우리 글) (vegeu més a baix) pels coreans a la Xina, la següent forma curta, poc comú, Jeongeum pot ser utilitzada com un nom neutral en alguns contextos internacionals.
Altres noms Fins a l'inici del , el Hangul va ser denigrat com a vulgar per l'elit lletrada que prefereix el sistema tradicional d'escriptura, el hanja. L'hi donaren noms com aquests: Achimgeul (아침 글 "escriptura que es pot aprendre en un matí").Choi Seung-un; Structures et particularités de la langue coréenne Encara que una mica pejoratiu, això es basa en la realitat, segons l'expressat per Jeong Inji, que "un home savi pot familiaritzar-s'hi abans que el matí s'acabi, un home estúpid pot aprendre en l'espai de deu dies."Hunmin Jeongeum Haerye, epíleg de Jeong Inji, pàg. 27 bis, la traducció a partir de K. Gari Ledyard, LThe Korean Language Reform of 1446, p. 258 En l'original hanzi, això es representa com "故智者不終朝而會，愚者可浹旬而學。"Korean Wikisource: http://ko.wikisource.org/wiki/훈민정음 Gungmun (Hangul: 국문, hanja: "escriptura nacional") Eonmun (Hangul: 언문, hanja: "escriptura vernacla"). Amgeul (암글 "L'escriptura de les dones", també escrit Amkeul 암클). Am (암) és un prefix que significa un substantiu femení. Ahaetgeul o Ahaegeul (아햇글 or 아해글 "escriptura dels nens")
No obstant això, aquests noms són ara arcaics, així com l'ús del hanja en l'escriptura s'ha tornat molt poc freqüent a Corea del Sud i s'ha eliminat per complet a Corea del Nord.
Història El rei coreà Sejong el Gran (1397 - 1450), el quart rei de la Dinastia Joseon, va crear l'alfabet hangul en veure que els seus súbdits només podien comunicar-se oralment, ja que els caràcters xinesos no eren capaços d'expressar els termes coreans pel que fa a pensaments i sentiments. El Saló de Worthies (Jiphyeonjeon, 집현전) s'acredita sovint en aquest treball L'origen del Hangul implicà un complex treball lingüístic per als seus inventors inicials. El projecte es va completar a final de desembre de 1443 o gener de 1444, i es va descriure en 1446 en un document titulat Hunmin Jeongeum ("Els sons apropiats per a l'Educació de les Persones"), després de la qual cosa el mateix alfabet va ser nomenat. La data de publicació de la Hunmin Jeong-eum, 9 d'octubre, es va convertir en el Dia Hangul de Corea del Sud. El seu equivalent a Corea del Nord, Dia Chosongul, és el 15 de gener.
miniatura|esquerra|Una pàgina del Hunmin Jeong-eum Eonhae. L'única columna-Hangul, la tercera des de l'esquerra (나랏말ᄊᆞ미), té accents diacrítics a l'esquerra dels blocs sil·làbics.
En explicar la necessitat de la nova escriptura, el rei Sejong va explicar que el coreà era fonamentalment diferent del xinès, l'ús de caràcters xinesos (coneguts com a hanja) per escriure era tan difícil per a la gent comú que només els aristòcrates privilegiats (yangban, 양반), generalment de sexe masculí, els sabia llegir i escriure amb fluïdesa. La majoria dels coreans eren efectivament analfabets abans de la invenció del Hangul. El rei, doncs, va crear el hangul com un sistema senzill de lectura i d'escriptura per a combatre l'elevada taxa d'analfabetisme del seu poble i, gràcies a això, va aconseguir que quedés pràcticament erradicat. El Hangul va ser dissenyat perquè fins i tot un plebeu pogués aprendre a llegir i escriure, Haerye diu "Un home savi pot familiaritzar-s'hi abans que hagi acabat el matí, un home estúpid pot aprendre en l'espai de deu dies."
Diverses especulacions sobre el procés de creació es van dissipar pel descobriment el 1940 del Hunmin Jeong-eum Haerye del 1446, ("Hunmin Jeong-eum, explicació i exemples"). En aquest document s'explica el disseny de les lletres consonants segons la fonètica articulatòria i les lletres vocals d'acord amb els principis del yin i el yang i l'harmonia vocal.
El Hangul es va enfrontar a l'oposició de l'elit literària, com Choe Manri i altres. Molts estudiosos confucians en la dècada de 1440, que pensaven que el hanja hauria ser l'únic sistema legítim escriure, potser van veure el Hangul com una amenaça al seu estatus. No obstant això, va entrar en la cultura popular com Sejong havia previst, s'utilitzà sobretot per les dones i els escriptors de ficció popular.Pratt, Rutt, Hoare, 1999. Korea: A Historical and Cultural Dictionary. Routledge. Va ser tan eficaç en la difusió d'informació entre les persones sense educació que Yeonsangun, el desè rei paranoic, prohibí estudiar o l'ús del Hangul i a més prohibí els documents en Hangul el 1504, i el Rei Jungjong abolí el Ministeri de Eonmun (언문청 谚 文 厅, institució governamental relacionada amb la investigació del Hangul) el 1506
El , però, va veure un renaixement del Hangul, amb la poesia gasa i més tard la florent literatura sijo. Al les novel·les en hangul es va convertir en un gènere important En aquest punt, però, l'ortografia s'havia tornat molt irregular
El primer llibre que utilitzà hangul a Occident va ser portat a Europa per Isaac Titsingh el 1796. La seva petita biblioteca incloïa per Hayashi Shihei.WorldCat, Sangoku Tsūran Zusetsu; alternat romaji Sankoku Tsūran Zusetsu Aquest llibre, que va ser publicat al Japó el 1785, descriu el Regne Joseon,Cullen, Louis M. (2003). i el hangul.Vos, Ken. "Accidental acquisitions: The nineteenth-century Korean collections in the National Museum of Ethnology, Part 1," p. 6 (pdf p. 7); Klaproth, Julius. (1832). El 1832, l'Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland donà suport a la publicació pòstuma abreujada de la traducció francesa de Titsingh.Klaproth,
A causa del creixent nacionalisme coreà al , la Reforma Gabo va patir una empenta, i es promocionà el Hangul a les escoles i la literatura dels missioners occidentals, a més el Hangul va ser adoptat en els documents oficials per primera vegada en 1894. Els textos de primària van començar a utilitzar el Hangul en 1895, i el Dongnip Sinmun, establert el 1896, va ser el primer diari editat en Hangul i anglès. No obstant això, les elits literàries continuaren usant caràcters xinesos, i la majoria dels coreans es van mantenir analfabets en aquest període.
Durant la Dominació Colonial en 1910, el japonés es va convertir en l'idioma oficial. No obstant això, el Hangul s'ensenyava a les escoles coreanes construïdes després de l'annexió i el coreà s'escrigué en una escriptura mixta Hangul-Hanja, on les arrels lèxiques van ser més escrites en hanja i les formes gramaticals en Hangul. Japó havia prohibit la literatura coreana, i l'educació pública es va convertir en obligatòria per als nens. Per a la majoria dels coreans en aquells temps, aquesta va ser la seva primera lliçó en Hangul. L'ortografia va ser parcialment normalitzada en 1912, amb 'ㆍ(arae a)' , que és un dels pilars en hangul antic i no s'utilitza en el hangul modern, limitat als xino-coreans, les consonants emfàtiques escrites ㅺ sg, ㅼ sd, ㅽ sb, ㅆ ss, ㅾ sj, i les últimes consonants restringides a ㄱ g, ㄴ n, ㄹ l, ㅁ m, ㅂ b, ㅅ s, ㅇ ng, ㄺ lg, ㄻ lm, ㄼ lb (sense ㄷ d, ja que va ser reemplaçat per s). Les vocals llargues es marcaren amb un punt diacrític a l'esquerra de la síl·laba, però es va abandonar el 1921.
Una segona reforma colonial es va produir el 1930. Arae a va ser abolit; les consonants emfàtiques es van canviar a ㄲ gg, ㄸ dd, ㅃ bb, ㅆ ss, ㅉ jj; a més es van permetre consonants finals (ㄷ ㅈ ㅌ ㅊ ㅍ ㄲ ㄳ ㄵ ㄾ ㄿ ㅄ), pel que l'ortografia més morfofonèmica; ㅆ ss va ser escrit sol (sense una vocal) quan es produïa entre els substantius, i la partícula nominativa 가 ga es presentava després de vocals, en substitució deㅣi. (ㅣi havia estat escrit sense ㅇ Iung. La partícula nominativa havia estat invariablement i durant el temps de Sejong, i potser fins als segles o XIX.)
Ju Sigyeong, qui havia encunyat el terme Hangul, "gran escriptura", per reemplaçar eonmun, "escriptura vulgar", el 1912, va establir la Societat d'Investigació de Llengua Coreana (朝鲜语 研究 会; més tard anomenat Societat Hangul, 한글 学会) que va reformar més l'ortografia amb el Sistema Normalitzat delHangul (한글 맞춤법 통일안) el 1933. El principal canvi va ser fer el Hangul tant morfofonémic com fos possible donades les lletres existents. Un sistema per transcriure ortografies estrangeres es va publicar en 1940.
No obstant això, la llengua coreana va ser prohibida a les escoles en 1938 com a part d'una política d'assimilació cultural, i totes les publicacions en idioma coreà van ser prohibides el 1941.
L'ortografia moderna definitiva es va publicar el 1946, just després de la independència del domini colonial. El 1948, Corea del Nord va tractar de fer l'escriptura perfectament morfofonémica a través de l'addició de noves lletres, i el 1953, Syngman Rhee a Corea del Sud, va tractar de simplificar l'ortografia tornant a l'ortografia colonial de 1921, però ambdues reformes van ser abandonades després de només uns pocs anys.