Els estatunidencs, que hom anomena més sovint nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica. Tot i que la majoria dels americans són alhora «nacionals» i «ciutadans», algunes persones amb doble nacionalitat, expatriats i estrangers amb permís de residència permanent també es poden considerar nacionals americans. Els Estats Units són la pàtria de persones d'orígens ètnics molt diversos. Per tant, ni des de la perspectiva cultural, ni als ulls de la llei, no es considera que la nacionalitat estatunidenca es correspongui amb una raça o ètnia, sinó amb la ciutadania i la lleialtat permanent cap al país."L'expressió "nacional dels Estats Units" significa: a) un ciutadà dels Estats Units, o b) una persona que, tot i no ser ciutadà dels Estats Units, li deu lleialtat permanent als Estats Units".
Els parlants d'anglès, i sovint també els parlants d'altres llengües, solen anomenar «americans» la gent dels Estats Units. Això deriva de l'ús original d'aquest mot en anglès, és a dir els «anglesos de les Tretze Colònies americanes» per oposició als «anglesos d'Anglaterra». Tanmateix, el mot «americans» també es pot referir als naturals de tot el continent americà.Merriam-Webster's Dictionary of English Usage, p. 87. Consulta 28/11/2008.
Formació de la «nació» estatunidenca miniatura|esquerra|Bandera dels Estats Units La majoria dels estatunidencs o els seus avantpassats han immigrat al territori que ara són els Estats Units d'Amèrica o bé son descendents dels esclaus portats des d'Àfrica. Les úniques excepcions són els esquimals, els nadius americans i les poblacions aborígens de Hawaii, Puerto Rico, Guam i Filipines, que van esdevenir estatunidencs per l'expansió del país durant el ,Fiorina, Morris P., i Paul E. Peterson, The New American Democracy, Longman, Londres, 2000, pàg. 97. ; i també dels nadius de la Samoa Nord-americana, de les Illes Verges Nord-americanes i de les Illes Mariannes Septentrionals, totes incorporades durant el .U.S. Census Bureau. Foreign-Born Population Frequently asked Questions consultat en 19/1/2015. L'Oficina del Cens dels Estats Units empra els termes «nadiu» i «nascut nadiu» per referir-se a tots els nascuts a Puerto Rico, la Samoa Americana, Guam, el Commonwealth de les Illes Marianes Septentrionals o les Illes Verges Americanes. Vegeu també
Malgrat aquesta composició multi-ètnica,Adams, J.Q., i Pearlie Strother-Adams, Dealing with Diversity, Kendall/Hunt, Chicago, 2001. Thompson, William, i Joseph Hickey, Society in Focus, Pearson, Boston, 2005. la cultura dels Estats Units, compartida per la majoria dels americans, és formada per una base de cultura occidental portada pels primers immigrants, arribats majoritàriament del Nord d'Europa i de l'Europa occidental. Això inclou també influències de la cultura africana.Holloway, Joseph E, Africanisms in American Culture, Indiana University Press, Bloomington, 2005 (2a ed.), pàg. 18–38. . Johnson, Fern L., Speaking Culturally: Language Diversity in the United States, Sage, Thousand Oaks - Londres - Nova Delhi, 1999, pàg. 116. L'expansió cap a l'oest integrà les minories criolla i cajun de l'estat de Louisiana, i els hispanos del Sud-oest, i comportà un estret contacte amb la cultura mexicana. La immigració a gran escala, al pas del i al , des de l'Europa del Sud i de l'Est, introduí diversitat d'elements humans nous. La immigració més recent des d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina també ha tingut un gran impacte. És a dir que la interculturalitat, no exempta de conflictes, domina tota la societat estatunidenca.
A part dels Estats Units, podem trobar americans i els seus descendents arreu del món. Més de set milions d'estatunidencs s'estima que viuen a l'estranger, sense comptar militars ni diplomàtics.
Grups racials i ètnics miniatura|Mapa de les ètnies majoritàries a cada comptat dels Estats Units. És molt significatiu que a la major part del territori siguin majoritaris els alemanys; que a Nova Anglaterra hi dominin anglesos, irlandesos, francesos i italians; els hispans al llarg de la frontera del sud-oest o a Puerto Rico; i els negres i els anomenats «americans» al Sud. Puntualment, també destaquen els amerindis a Navajoland, a Oklahoma i al nord; els noruecs i finesos en zones del nord; els esquimals a Alaska; els francesos a Louisiana i els anglesos al Mig Oest; en canvi, no es reconeix cap majoria a Hawaii. Els Estats Units d'Amèrica és un estat multinacional, i el Cens segueix criteris racials i culturals. L'Oficina del Cens dels Estats Units ha reconegut oficialment tradicionalment sis races per als recomptes estadístics: blancs (72,4%), amerindis i nadius d'Alaska (0,9%), asiàtics (4,8%), afroamericans i altres negres (12,6%), nadius de Hawaii i d'altres illes del Pacífic (0,2%), i persones de dues o més races (2,9%). El Cens també admet definir-se com d'«altres races» (6,2%), si bé la majoria dels ciutadans que diuen ser d'altres races, en realitat són mestissos originaris de Llatinoamèrica.
L'Oficina del Cens dels Estats Units també classifica el conjunt dels americans com a «hispà o llatí» o com a «no hispà ni llatí», de manera que s'identifica els hispans o llatins com a persones pertanyents alhora a diverses races o ètnies, però que plegades constitueixen la minoria més gran del país (16,3% de la població total són hispans o llatins de qualsevol raça).
Un altre detall distorsionador és la categoria «americà», introduïda al cens des del 1990, ja que s'hi apunten molts ciutadans generalment d'origen britànic, i són majoritaris a la franja nord dels estats del sud.Ethnic Landscapes of America - By John A. CrossCensus and you: monthly news from the U.S. Bureau... Volume 28, Issue 2 - By United States. Bureau of the CensusSharing the Dream: White Males in a Multicultural America By Dominic J. Pulera.Reynolds Farley, 'The New Census Question about Ancestry: What Did It Tell Us?', Demography, Vol. 28, núm. 3 (agost de 1991), pàg. 414, 421.Stanley Lieberson and Lawrence Santi, 'The Use of Nativity Data to Estimate Ethnic Characteristics and Patterns', Social Science Research, Vol. 14, núm. 1 (1985), pàg. 44-46.Stanley Lieberson and Mary C. Waters, 'Ethnic Groups in Flux: The Changing Ethnic Responses of American Whites', Annals of the American Academy of Political and Social Science, Vol. 487, núm. 79 (setembre de 1986), pàg. 82-86.
Personificació de la nació
Una personificació nacional és la representació antropomòrfica d'un país. Es tracta d'una recreació pròpia del còmic i també de la propaganda nacionalista.
L'Oncle Sam és la principal i més coneguda personificació nacional dels Estats Units com a país i de vegades més concretament del seu govern que va aparèixer per primera vegada durant la Guerra anglo-americana de 1812-1815. Es representa com un home blanc molt prim i d'edat avançada amb el cabell blanc i una barbeta com de boc, i vestit de manera que recorda els colors i el disseny de la bandera dels Estats Units: barret de copa alta amb una banda blava amb estrelles blanques, i pantalons a ratlles blanques i vermelles.
D'altra banda, Columbia és un nom poètic per a Amèrica que s'ha donat a la personificació femenina dels Estats Units, inicialment de la mà de la poeta afroamericana Phillis Wheatley durant la Guerra de la Independència dels Estats Units el 1776. És una dona igualment blanca amb un vestit que té els colors de la bandera i amb una gorra frígia, representativa de la república. Ha inspirat el nom de moltes persones, llocs, objectes, institucions i empreses al continent americà i arreu, per exemple el Districte de Colúmbia, capital dels Estats Units.
Llengües + Llengües parlades a casa per més d'un milió de persones el 2010 Llengua Percentatge depoblació Nombre deparlants Anglès 80,38% 233.780.338 Suma de totes les altres llengües 19,62% 57.048.617 Castellà (exclosos Puerto Rico i les llengües criolles) 12,19% 35.437.985 Xinès (inclosos el cantonès i el mandarí) 0,9% 2.567.779 Tagàlog 0,53% 1.542.118 Vietnamita 0,44% 1.292.448 Francès 0,44% 1.288.833 Coreà 0,38% 1.108.408 Alemany 0,38% 1.107.869 Hindustànic (inclosos el Hindi i l'Urdu) 0,32% 942.794 L'anglès és, de facto, la llengua nacional dels Estats Units. Tot i no ser llengua oficial a nivell federal, hi ha algunes lleis —com ara la que regula l'adquisició de la nacionalitat estatunidenca— que estandarditzen l'anglès. El 2007, uns 226 milions de persones, el 80% de la població de més de cinc anys, només parlaven anglès a casa. El castellà, parlat en l'àmbit familiar pel 12% de la població, és el segon idioma més parlat al país i també el més estès com a segona llengua. Existeix un moviment que demana que es declari l'anglès llengua oficial federal, i ja ho és en almenys trenta-vuit estats.
A l'estat de Hawaii són cooficials l'anglès i el hawaià, d'acord amb la Constitució de l'estat. Alaska reconeix trenta llengües indígenes junt amb l'anglès. Els estats de Nou Mèxic i Louisiana tenen legislacions que obliguen a emprar el castellà o el francès, respectivament, junt amb l'anglès, en determinats casos, tot i que cap de les tres llengües té l'estatut de llengua oficial. Altres estats, com ara Califòrnia, tenen establerta la obligatorietat de publicar en castellà determinats documents oficials, per exemple, els formularis judicials. Diversos territoris insulars tenen garantit el reconeixement oficial de les llengües natives respectives junt amb l'anglès: el samoà a la Samoa Nord-americana, el chamorro a Guam, el carolinià i el chamorro a les Illes Mariannes Septentrionals, i el castellà a Puerto Rico.
Religions miniatura|La Llei de Tolerància garantia la llibertat religiosa a la colònia de Maryland, i en tenien de semblants a Rhode Island, Connecticut i Pennsylvania. Això contrastava, en canvi, amb el govern teocràtic purità de Massachusetts. La religió té als Estats Units un grau d'implicació en la societat molt més gran que en altres països occidentals desenvolupats, i també hi ha una diversitat de confessions molt més àmplia. La Primera esmena a la Constitució impedeix que el Govern Federal pugui aprovar qualsevol llei per establir una religió, o per prohibir el lliure exercici de les religions. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha interpretat això en el sentit que el Govern no té cap autoritat sobre qüestions religioses. La majoria dels americans declaren que la religió té un paper «molt important» en les seves vides, una proporció inusual entre els països desenvolupats, tot i que similar als altres països del continent. Moltes confessions religioses es mouen pel territori dels Estats Units, unes portades des de fora per les successives onades d'immigrants, i també moltes que han estat fundades dins el país. Unes i altres han fet dels Estats Units el país amb major diversitat religiosa de tot el món.
La majoria dels americans, un 76%, són cristians, i la major part d'aquests són protestants o bé catòlics: concretament el 51% i el 25% de la població total, respectivament. Les altres religions, molt minoritàries, són el Budisme, l'Hinduisme, l'islam i el judaisme, que totes plegades fan un 4% o 5% de la població adulta. Un altre 15% de la població adulta declara que no creu o bé no s'identifica amb cap confessió religiosa. Ara bé, la religiositat dels americans és molt variable arreu del país: el 59% dels habitants de l'Oest diu que creu en Déu, i, especialment als estats del Nord-oest, són majoritaris els que no van mai a missa (l'anomenat Unchurched Belt o «Cinturó sense esglésies»), mentre que al Sud (el Bible Belt o «Cinturó de la Bíblia») són el 86%.