Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València i compta, per tant, amb un clima mediterrani. La seua superfície és plana amb un pendent lleuger de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nord-occidental del terme, en els límits amb els municipis de Rafelbunyol i Nàquera. Allà es troben llomes que arriben a uns 96 metres d'alçada i que pertanyen als darrers contraforts del Sistema Ibèric.

Límits Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).

Accés Per carretera, s'arriba a Museros per l'antiga N-340, de Barcelona, actual CV-300; per la CV-32 o carretera de la Gombalda que comunica l'autovia V-21 amb l'A-7 (bypass).

Museros compta també amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el municipi amb el centre de la ciutat, l'aeroport i altres pobles de la comarca.

Història Corresponents al període de plena romanització, es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a vil·les rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives a la vora del Camí Vell de la Calderona; en un monticle de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masia de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Séquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts del terme. Els més destacats s'apreciaven a la vora del Camí Vell de la Calderona.

L'origen de l'actual localitat és islàmic; la torre de Museros fou conquerida per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, el 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.

Demografia

Economia L'economia de Museros se centra en l'agricultura i la indústria. La construcció a principis del segle XXI de polígons industrials va fer que la indústria adquirira una gran importància destacada, especialment en els sectors de la metal·lúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.

Pel que fa a l'agricultura, el principal conreu és el taronger, amb més de 700 ha de les 1.200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins a l'any 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa o cebes, entre d'altres. L'aigua per al reg prové de la séquia de Montcada i els pous. En algunes parcel·les es s'ha estés un sistema de reg gota a gota, substituint l'antic sistema de reg a manta. Al terreny secà trobem garroferes, ametlers i vinya. Compta a més a més amb ramaderia bovina, porcina i granges avícoles.

Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Museros (Compromís), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Alcaldes Des de 2015 l'alcaldessa de Museros és Cristina Civera Balaguer de PSPV.

Monuments miniatura|Campanar de l'església Església de l'Assumpció. És claustral i es va acabar de construir l'any 1734. Masia de Sant Onofre. Antic convent dominicà fundat en 1471, del que va ser prior Sant Lluís Bertran. Després de la desamortització va passar a mans privades. Ermita de Sant Roc. Fou construïda en 1692 en estil barroc. Casa jardí de Teodor Llorente. Lloc de descans del famós poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixença.

Llocs d'interés Séquia Reial de Montcada. Construïda l'any 850 pels reis romans Espero i Atles, rebé eixe nom per part del rei Jaume I. Rega les terres de 28 municipis. Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. Rodrigo Díaz de Vivar, Jaume I i el mariscal Suchet se'n beneficiaren per als seus plans de conquesta. Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l'origen del primer establiment humà a Museros. En l'actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.

Festes locals Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Puríssima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.

A més de les festes lligades a celebracions religioses, el poble de Museros compta també amb una tradició de festivitats civils i de cultura laïca. La més destacada, la Festa Estellés (o Sopar Estellés), se celebra un divendres a la nit al llarg de la segona quinzena del mes de setembre. Durant eixa nit, els muserencs i muserenques reciten peces del poeta de Burjassot Vicent Andrés i Estellés i, més àmpliament, poemes escrits en valencià. Es tracta d'una celebració que reivindica la lírica, l'alta cultura, la llengua i la identitat valencianes.

També cal esmentar els cicles de concerts organitzats i interpretats per la Societat Unió Musical de Museros, el Cor de la SUMM i la Big Band Museros, concentrats en els mesos de desembre-gener (concerts de Nadal) i juliol (Juliols Musicals). Es tracta de peces musicals clàssiques i contemporànies interpretades per músics municipals.

Personatges destacats Joan Baptista Muñoz i Ferrandis (Museros, 1745 - Madrid, 1799), historiador i filòsof, fundador de l'Arxiu General d'Índies a Sevilla. Joaquín Lizondo Vergara (Museros, 1933 - Massamagrell, 2008), més conegut com a Ferreret, va ser un jugador de pilota valenciana. Adrián Celda García (València, 1976), més conegut com a Adrián II, va ser un pilotaire professional. Clara Che Tórtola (València, 1997) jugadora de bàsquet que actualment juga a l'equip femení de bàsquet Segle XXI. María Colomer, actriu i pallassa, Medalla al Mèrit de les Belles Arts 2009.

Notes

Referències

Enllaços externs

Pàgina web de Ajuntament de Museros Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat