miniatura|Una cigarreta encesa tirada en un cendrer
El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment. Hi ha proves que apunten que és fortament addictiva. El tabac es pot consumir de diverses maneres: en cigarret, pipa, cigar, aspirat, mastegat, etc. Al món hi ha 100 milions de consumidors de tabac i, segons l'OMS, és la causa més gran de mortalitat mundial en l'actualitat, amb 5,4 milions de morts anuals a causa d'aquesta pràctica,<ref>3tercer B els millorsThe global burden of disease, update 2004 Estudi realitzat el 2004 per l'Organització Mundial de la Salut, pàg. 23(en anglès)</</ref>Report on the global tobacco epidemic, 2008 Estudi realitzat el 2008 per l'Organització Mundial de la Salut, pàg. 8 (en anglès) prop del 10% del total de morts anuals al món.<ref>The global burden of disease, update 2004 Estudi realitzat el 2004 per l'Organització Mundial de la Salut, pàg. 8 (en anglès)</</ref>
A Catalunya hi moren unes 9.000 persones l'any per culpa del tabac, segons l'agència de salut Pública, mentre que en moren uns 250 l'any en accidents de trànsit.
El fum del tabac, aspirat també per les persones que es troben a prop dels fumadors, conté cinc grups principals de components perjudicials per a la salut: els quitrans, el monòxid de carboni, els elements radioactius, les substàncies irritants i la nicotina. Està demostrat que el consum de tabac afavoreix diversos tipus de càncers, com el de boca, laringe, pulmó i aparell excretor; que provoca la mort o malformacions importants als fetus de mares fumadores i que afavoreix i multiplica les malalties cardiovasculars. Per tant, podem dir que el tabac és un important factor de risc del càncer que cal tenir en compte.
L'addició de diversos factors, com el consum d'altres drogues o les estades perllongades en coves, mines i altres llocs tancats, no sumen la probabilitat de patir càncer sinó que la multipliquen.
Origen miniatura|Treballadora als cultius de tabaquera als anys vint. miniatura|Venda de tabac a Berlin, el 1947 El tabac tenia diverses varietats de consum a Amèrica del Sud. A més de fumar-se, el tabac s'aspirava pel nas, es mastegava, es menjava, es bevia, s'untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en ènemes. S'usava en ritus com bufar-lo sobre el rostre de guerrers abans de la lluita, s'espargia en camps abans de sembrar, s'oferia als déus, es vessava sobre les dones abans d'una relació sexual, i tant homes com dones ho utilitzava com a narcòtic.
Utilitzat pels maies per a celebracions rituals i religioses, va ser descobert pels europeus el 1492. El 1559, Francisco Hernández de Toledo va dur-ne llavors a Espanya i un any més tard el diplomàtic Jean Nicot -al qual la planta deu el nom genèric (Nicotiana)- la va introduir a França. El 1585 en va dur a Anglaterra el navegant sir Francis Drake i l'explorador anglès Walter Raleigh va iniciar a la cort isabelina el costum de fumar el tabac en pipes com a símbol d'elegància, aristocràcia i distinció.
El cultiu massiu de la tabaquera i la producció industrial de tabac van començar al sud dels Estats Units, on aquest conreu aviat en va substituir d'altres de menys rendibles com el cotó. El desenvolupament de la indústria tabaquera dels EUA es va fer sobretot a partir de la guerra civil d'aquest país, que va fer créixer ràpidament la seva economia i va crear grans empreses especialitzades. D'ençà de la primera dècada del segle XX que és sabut que el consum de tabac és perjudicial per a la salut però, la publicitat directa o a través de la fotografia, i després el cinema, van contribuir a popularitzar i posar de moda aquesta droga.
Al llarg del segle XX creix progressivament, d'una banda, la consciència que es tracta d'un producte nociu, mentre que d'altra banda, sembla que també creix, o almenys s'acaba fent pública, l'addició a productes nocius. Així, se sap que als anys 70 Brown i Williamson aconsegueixen una tabaquera que produeix tabac amb el doble de nicotina (6,5%) que les varietats anteriors, que en contenen de mitjana el 3,4%. Als any 90 es fa públic que les empreses fabricants de tabac augmenten artificialment el contingut de nicotina, i deu anys després ocorre el mateix amb el Poloni 210 (una substància radioactiva molt tòxica).
Els grans productors de tabac, molt poderosos econòmicament, paguen als polítics perquè votin a favor de la desregulació del tabac. Als Estats Units, país al qual les campanyes polítiques estan subvencionades per empreses privades, s'estima que el lobby del tabac empra una mitjana de 106 415 dòlars diaris en plets. En canvi, el consum del tabac és més gran i creix amb més força als països i classes socials més pobres, que n'han esdevingut els principals perjudicats.
Composició miniatura|La major part del tabac és compost per quitrà La tabaquera és una planta de la família de les solanàcies, que inclou la tomaquera i la patatera que es caracteritza per una alta concentració de nicotina, un alcaloide que contribueix a la dependència de tabac (tabaquisme) en el seu consum oral o inspirat i que es tracta, a més, d'un producte altament tòxic que s'usa com a insecticida.
L'alt nombre de substàncies -algunes de les quals encara desconegudes- que es troben a la fulla de la tabaquera fa molt complexa la composició del producte resultant. Hi ha diverses espècies de tabaquera, cadascuna de les quals conté diversos alcaloides. Per exemple, Nicotiana tabacum conté un 93,0% d'(S)-Nicotina i la resta d'alcaloides són un 3,9% de (S)-Anatabina, un 2,4% de (S)-Nornicotina i un 0,5% de (S)-anabasina.
El component principal del tabac és el quitrà, que forma entre el 88% i el 99% de la cigarreta. El quitrà és un subproducte del petroli que conté un gran nombre de substàncies que varien segons la seva provinença. La major part d'aquestes substàncies són nocives per a la salut, com també ho són la majoria de les creades per combustió en encendre la cigarreta i que passen al fum. Algunes d'aquestes substàncies són el cianur d'hidrogen, el monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO₂), amoníac, òxid de nitrogen, etc.
L'American Journal of Public Health va destapar l'any 2008 que les indústries tabaqueres més importants dels EUA, entre les quals es troben Philip Morris, RJ Reynolds o la British American Tobacco, han estat amagant voluntàriament al públic la presència de substàncies radioactives altament cancerígenes, com és el cas del Poloni-210 (l'utilitzat, per exemple, per a assassinar l'espia Alexander Litvinenko el 2006), a les cigarretes que venen des dels anys 60.Article Waking a Sleeping Giant: The Tobacco Industry’s Response to the Polonium-210 Issue escrit per Monique E. Muggli, Jon O. Ebbert, Channing Robertson i Richard D. Hurt; i publicat a l'American Journal of Public Health, número de setembre de 2008 (en anglès)Poloni-210 a les cigarretes: els industrials ho savien , article a Le Nouvel Observateur, 28 août 2008 (en francès) El Poloni-210, d'elevadíssima activitat, és un dels elements radioactius més tòxics i el responsable d'un 1% de tots els càncers de pulmó als Estats Units. El Poloni-210 és a la cigarreta però passa al fum a causa de la presència dels adobs rics en fosfats usats al cultiu de la tabaquera, que són extrets a mines d'apatites, una mena de roca molt rica en radi i poloni. Aquestes substàncies el que fan concretament a la planta és reduir-ne el contingut en nitrat, el que dona el gust i olor característics de les cigarretes i s'usen doncs, com a additius aromatitzants.Lung cancer: is the increasing incidence due to radioactive polonium in cigarettes? article de J. Marmonstein, 1986. De fet, és possible reduir la quantitat de radioactivitat i de Poloni-210, simplement canviant d'adobs o afegint, per exemple, un dissolvent adient, però això es desestima perquè també trauria els aromes "desitjats" del tabac.
Producció Majors productors de tabac (2012) Estat Producció (tones) Nota 3 200 000 875 000F 810 550 345 837 226 700 151 150 148 000F 120 000 115 000F Mundial 7 490 661,35ACap nota = dada oficial, F = estimació de la FAO, A = Agregat (pot incloure dades oficials, semioficials o estimades). miniatura|Tabac assecat. El tabac es fa a partir de les fulles de les tabaqueres un cop seques i preparades convenientment. Es trinxen i se'ls afegeixen diversos productes, per omplir i per lligar i unir la barreja, modificar el color, el gust i l'olor, conservar i donar plasticitat, entre d'altres funcions. Fins a l'actualitat cap empresa tabaquera ha descrit detalladament quins elements afegeix ni en quines quantitats. Des de fa uns anys, però, la Unió Europea obliga a indicar la quantitat de nicotina i de quitrà del producte acabat, que es pot comprovar fàcilment a partir d'anàlisis de laboratori.
El primer productor de tabac del món és la Xina, seguida dels Estats Units, Índia i Brasil. A l'Estat espanyol, bàsicament importador, les principals regions de cultiu són Extremadura, les Canàries i Andalusia oriental. Als Països Catalans, la producció no ha estat mai important per manca de condicions naturals i de protecció fiscal; només Andorra ha tingut un cultiu d'una certa importància.
Segons l'Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura la producció mundial de fulles de tabac va passar de 4,2 milions de tones el 1971 a 6,9 milions de tones en 1998-2000, en pes sec. El seu creixement va tenir lloc gairebé totalment en els països en desenvolupament. Segons les projeccions, la producció mundial arribarà a més de 7,1 milions de tones el 2010, fet que representa un creixement anual del 0,35 per cent. No obstant això, es tracta d'un nivell de producció inferior al nivell sense precedents de la producció mundial de 1992-1993.
Durant els anys 1990 la producció de fulles de tabac en els països desenvolupats va disminuir constantment, i es preveu que continuarà disminuint durant el decenni corrent, amb una producció total prevista en menys d'1,2 milions de tones el 2010.
En els països en desenvolupament, però, la producció de fulles de tabac hauria de continuar augmentant, amb una expansió de la seva participació en la producció mundial de prop de 79 per cent en 1998-2000 a 87 per cent en 2010. Les projeccions indiquen que la Xina seguirà sent el principal productor mundial amb una producció prevista al voltant de 3 milions de tones el 2010, molt superior a la de l'Índia i el Brasil. Malawi i Zimbàbue, encara que exportadors importants, tenen nivells de producció molt més baixos.
Consum El consum mundial de fulla de tabac va passar de 4,2 milions de tones el 1970 a 7,1 milions de tones de producte equivalent en pes sec en 1998-2000, amb més del 65 per cent del total mundial consumit en els països en desenvolupament. Es preveu que la demanda mundial continuarà augmentant molt lleument a 7 150 000 tones en pes sec el 2010.
Segons es preveu, la demanda total en els països desenvolupats disminuirà a més de l'1 per cent anual fins al 2010, al voltant de 2 050 000 tones, i el consum hauria de representar només el 29 per cent del total mundial. El quadre global de la demanda de tabac estarà determinat principalment pels països en desenvolupament, on es preveu que el consum augmentarà en 0,5 per cent anual a 5 090 000 tones en pes sec. Al voltant del 80 per cent de l'increment previst en la demanda hauria de tenir lloc a l'Extrem Orient, particularment a la Xina. La part corresponent a la Xina en la demanda mundial total de tabac probablement augmentarà a 37 per cent en 2010, enfront del 34 per cent en 1998-2000.
Comerç