miniatura|Facsímil d'una pàgina del manuscrit primigeni d'El quadern gris a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gènere de la literatura (concretament de l'autobiografia). Hi ha diaris de tota classe, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i els més moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de blog.
Les entrades poden variar en periodicitat i poden estar dirigides a una segona persona en forma de carta (sigui la personificació del diari, un personatge inventat o algun referent real) o bé ser reflexions en primera persona.
Al llarg del ha esdevingut una de les tipologies textuals més practicades pels escriptors europeus, sobretot durant la Primera i Segona Guerra Mundial, ja que és un tipus d'escriptura fragmentada i discontínua, capaç de reflectir el món contemporani.
Alguns escrits literaris són diaris ficticis, ja que la forma permet l'expressió de sentiments i un punt de vista parcial (en teoria literària es parla de narrador intrahomodiegètic) que involucra el lector per la seva proximitat als fets. També augmenta la versemblança d'allò narrat.
Exemples The Diary of Samuel Pepys M.A. F.R.S., de Samuel Pepys, famós per la seva descripció viva de la intimitat, la vida privada, la societat i comentaris sobre la política de l'Anglaterra del segle XVII. Va inspirar altres exemples posteriors del gènere. El diari d'Ana Frank, les experiències escrites per Ana Frank, l'adolescent jueva que va viure tancada amb la família a casa seva a Amsterdam i que va morir als camps de concentració del nazisme. Diari d'un boig, de Nikolai Gógol. Life and Letters of James David Forbes (1873), manuscrit en el qual es recopilen amplis fragments del diari personal de James David Forbes. Diaris originals en català Diari 1918 (1981) i Catalans de 1918 (1965), de J.V. Foix. El quadern gris (1966), de Josep Pla. El vel de Maia. Dietari de la Guerra civil (1936–1939) (1975), L'aroma d'arç, dietari dispers (1919–1981) (1982), Notes de dietari, 1937–1939 (1992) i Dietari dispers (1918–1984) (1995), de Marià Manent. Dietari 1979-1980 (1981), de Pere Gimferrer. Indagacions possibles (1958), Causar-se d'esperar (1965) i Diari 1952-1960 (1969), de Joan Fuster. Bosc endins: dietaris 1970-1979 (1982), de Valentí Puig. Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1991) i La lentitud del mar (Dietari 1989-1996), d'Enric Sòria. Trajecte circular. Notes d'un dietari (2004), Sobre una neu invisible. Notes d'un dietari, 2003-2005 (2015) i Camins que el temps no esborra (Notes d'un dietari, 2006-2008) (2022), de Vicent Alonso. El diari, escrit en català, de Mercè Lidgi, ambientat en la guerra civil espanyola i postguerra. Fou trobat per Kim Aubert als Encants de Barcelona i adaptat al còmic a l'obra El diario de la señorita Litgi (2025).
Referències
Enllaços externs
Llicències Individuals per a Documents Personals (LIPADP)