miniatura|Tauler d'alquerc amb les fitxes en la posició inicial Lalquerc (de l'àrab al qirkat) o marro de dotze és un joc de tauler similar a les dames que se suposa que va néixer a l'antic Egipte.
N'hi ha taulers gravats en pedres de diversos temples de la Mediterrània antiga. Arribat amb els àrabs a la península Ibèrica, quan va arribar a Occitània es va fusionar amb el tauler d'escacs i va donar lloc a les dames.
La primera menció del joc en la literatura és de la darreria del , quan Abu al-Faraj al-Isfahani en parla al llibre Kitab al-Aghani («El llibre de les cançons»). Tot i així les regles més antigues conegudes són les que apareixen al al manuscrit Libro de axedrez, dados e tablas, d'Alfons X de Castella. El 1637, el jesuïta Antoni Font ja menciona el marro de dotze al llibre Fons verborum et phrasium ad iuventuten latinitate imbuendam, ex thesauris varüs derivatus.
Regles El tauler és format per un quadrat de 5 × 5 , amb les diagonals i les meitats horitzontal i vertical marcades. A més calen dos conjunts de dotze peons, de color diferent. Només la 25ena casella al mig roman lliure al començament.
Es comença amb els peons posades com indica la figura. Alternativament, els jugadors mouen un peó a una posició buida adjacent, unida per una recta. En lloc de moure, també podem capturar. Es fa amb un salt curt sobre una peça contrària, la qual traurem del tauler. Les captures es poden encadenar, sempre amb la mateixa peça inicial. En segons quina versió de les regles és obligatori capturar. Així, si en el nostre torn no ho fem, l'oponent té el dret de bufar-nos la peça amb què ho haguessim pogut fer, que es retira del joc.
Guanya qui captura totes les peces de l'oponent o l'impedeix moure'ls.
Variants El marro de dotze ha inspirat un gran nombre de variants, hi ha el marro de tres, de sis o de dotze. Altres variants són el fetach marroquí o el terhüchü indi, ambdós amb taulers quadrats com els de l'alquerc original, l'awithlaknannai dels indis zuni de Nou Mèxic, amb un tauler rectangular, o el perali kotuma de Ceilan. És molt possible que també hagi donat lloc al joc malgaix fanorona.
Altres variants, com el srand o dahmet sahrauí i el dablot prejjesne lapó, són derivacions més complexes, amb tres menes de fitxes en el segon cas o restriccions de moviment i coronament de les fitxes que arriben a l'extrem oposat (com a les dames) en el primer cas.
Referències
Bibliografia
Categoria:Jocs abstractes