Albal és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud i que té 16.399 habitants (INE 2019).
El seu terme limita amb Catarroja, Torrent, Alcàsser, Silla i Beniparrell.
Geografia Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenxisa.
El terreny en què s'ubica és la plana d'al·luvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats al llarg de milions d'anys pels nombrosos barrancs de vessament de la zona. Rega del Xúquer per mitjà de la Séquia Real, i del Túria per la Séquia de Favara, que té la seua fi en este terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Séquia d'Albal. Prop es troba el parc Natural de l'Albufera.
El clima és mediterrani amb temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc a la primavera i a la tardor. Sovint, a la tardor tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment es produïxen desbordaments dels barrancs esmentats.
Accés S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.
Compta amb una estació de Rodalia de les línies 1 i 2, així com amb les línies de Metrobús 180 i 186, que la connecten amb València i altres municipis de l'Horta Sud com Torrent, Catarroja, etc.
Història L'origen del municipi es remunta a l'època musulmana quan va ser fundada una alqueria àrab o casa de camp de l'època, que va rebre el nom dAlboayal'' i que, en 1238, el rei Jaume I d'Aragó va donar a Gil d'Atrosillo, qui sis anys més tard, la va vendre al capítol Catedralici de València, que va conservar definitivament el senyoriu. Va ser el capítol qui va repoblar el poble amb 32 famílies.
Els enfrontaments entre Albal i Beniparrell tenien una llarga història. Consten conflictes per permisos de reg i drets de monopoli des de 1238. Estes disputes amaguen l'enfrontament entre el Capítol Catedralici de València -senyor d'Albal- i els successius senyors de Beniparrell.
Els capbreus d'Albal, conservats a la catedral de València, recullen el període dels segles XVI al XVIII. Mostren la successiva adaptació de l'activitat agrícola albalenc, inicialment de secà, progressivament més i més dedicada al regadiu, especialment de moniatos. Amb aquest cultiu també va desenvolupar-se una important activitat d'obtenció d'adobs naturals, excrements d'animals.
En la guerra de les Germanies, Albal va ser antiagermanada per decisió del Capitol de la Catedral.
El regadiu va expandir-se als segles XIX i XX, amb aigües de la Séquia de Favara i de la Séquia Real del Xúquer (que comença a regar el terme a partir de 1819), seguides pels motors d'aigües subterrànies, que van començar a proliferar a partir de 1926 i arribaren a 19 en 1953.
Des de la seua introducció al , el taronger va guanyar terreny a tots els altres conreus. Al final del hi suposava el 80% de la superfície agrícola del terme. La riquesa generada per la taronja va ser motor de l'expansió d'altres activitats, com la de serveis financers (secció de crèdit i després caixa rural) o la indústria. El capital inicial de molts industrials albalencs provenia dels excedents de la taronja, acumulats per dècades.
La Cooperativa Agrícola Sagrat Cor de Jesús va fundar-se en 1916, amb el nom de Sindicat Agrícola. El Ministeri d'Hisenda va reconèixer els seus estatuts en 1917. En 1926 es constituí la secció de crèdit, que en 1969 va reformar-se com cooperativa de crèdit.
La transició d'una societat agrícola a una altra industrial es va produir als anys seixanta i setanta del segle XX. La principal industria va ser la del moble. El desenvolupament industrial i la proximitat a València provocaren un creixement molt notable de població. A 1900, 2.939 persones vivien a Albal. El 1990 n'eren 9.083, el triple, i amb tendència a incrementar-se.
Economia La seua economia es basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalisses), la xicoteta indústria, el moble, i el sector servicis. La propietat de la terra està molt repartida.
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentària i, per descomptat la construcció.
A esta activitat corresponen els tres polígons industrials que posseïx, a saber; el més dotat i major junt amb la pista de Silla i limitant amb els polígons de Catarroja i Beniparrell; el del camí de santa Anna on va estar l'Hort de Calafré (joia arquitectònica huitcentista hui desapareguda); i finalment destaca el de la Cooperativa mesclant-se ja amb zona residencial.
El sector terciari d'Albal també és destacable amb un gran nombre d'empreses dedicades a la restauració si bé encara no a l'hostaleria. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de, la ja, ciutat. Mercat municipal, supermercats, botigues, farmàcies, etc.
Amb tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sinó que per contra els treballs estan més en relació amb sectors terciari i terciari industrial, havent-hi funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció i de l'agroalimentació entre d'altres.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 d'Avant Albal (Avant), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Compromís per Albal (Compromís) i 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida Albal (Podem-EUPV).
Alcaldes Des de 2023 l'alcalde d'Albal és Jose Miguel Ferris Extrems del PPCV-PP.
Demografia A data de 2022, Albal tenia 16.845 habitants (INE).
Monuments miniatura|La torre àrab. Ermita de Santa Anna. Edificada sobre un xicotet monticle, on la tradició assenyala que va ser trobada la seua imatge, és patrona d'Albal. L'edifici és ample amb arcades ogivals, amb atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També és venerat allí Sant Blai, patró del poble. El paratge està cobert de pins, amb àmplia plaça i font, sent lloc de romeria durant les festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instal·lant-se llavors parades per a la venda del típic porrat. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. Construïda en 1697. Església de Sant Carles Borromeu. Torre àrab. Després de moltes vicissituds que la portaren a passar molts anys abandonada i en estat de ruïna ha estat rehabilitada i actualment allotja el Museu Etnològic Municipal. Està declarada BIC. Casa en l'avinguda Pare Carlos Ferris, 28 Edifici de l'Arxiu Històric Municipal. Està situat al carrer de Santa Anna, Als 1920s va ser seu del Centre Artístic d'Instrucció Obrera, i en els 30s ho fou de la Unió Republicana Autonomista. Després de la guerra civil va ser casa consistorial (1942 a 1994) i es proposà el seu enderroc. Salvat del picot, l'edifici va ser restaurat en 2010.
Festes Les principals festes són:
Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer. Les Falles. Al març. Santa Anna'''. Té lloc el 26 de juliol.
Són típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcades i revetles.
Esports Obert d'Albal de frontó valencià
Fills il·lustres Carlos Ferris Vila (Albal, 1856 - † Gandia, 1924), fundador del sanatori de Fontilles. Francisco Zacarés Fort (Albal, 1962), compositor i director de banda de reconeixement mundial.
Referències
Enllaços externs
Ajuntament d'Albal País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .