La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte. Encara que el missatge contingui informació verídica, és possible que sigui partidària, ja que no presenta un quadre complet i equilibrat de l'objecte en qüestió. L'ús primari prové dels contexts comercial i polític, i es refereix generalment als esforços patrocinats per governs o partits.
De manera oposada al subministrament d'informació lliure i imparcial, la propaganda, en el sentit més bàsic, presenta informació parcial o esbiaixada per influir en una audiència. Sovint presenta fets de manera selectiva i n'omet d'altres deliberadament per sostenir una conclusió, o utilitza missatges controlats per produir una resposta emocional més que racional, respecte de la informació presentada. L'efecte desitjat és un canvi en l'actitud d'una audiència determinada sobre assumptes polítics, religiosos o comercials. La propaganda, per tant, pot ser utilitzada com una «arma de guerra» en la lluita ideològica o comercial.
La fi de la propaganda política és augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posició, abans que presentar simplement aquesta posició. L'objectiu de la propaganda és l'opinió de la gent, no la seva informació. Degut a això, la informació transmesa presentada sovint amb una alta càrrega emocional, apel·lant de manera comuna a sentiments patriòtics.
En anglès, la paraula propaganda sol tenir fortes connotacions negatives (i també polítiques). No és necessàriament així en altres llengües, i l'ús del terme pot portar a malentesos. Per exemple, al Brasil i alguns països de parla hispana, especialment a Amèrica del Sud, propaganda usualment significa la forma més comuna de manipulació de la informació: la publicitat. En realitat la propaganda intenta modificar la voluntat amb intenció política mentre la publicitat té uns objectius, to i estètica diferents.
La propaganda repercuteix generalment a les emocions més que no pas a l'intel·lecte. Comparteix tècniques amb la publicitat i el sector de les relacions públiques. Habitualment la propaganda té un caire pejoratiu quan concerneix el món de la política i la difusió de mentides com a veritats. O, si més no, "mitges veritats". El problema rau quan s'utilitzen tècniques de la propaganda política per comercialitzar productes o serveis.
Història del terme "Propaganda" Etimològicament propaganda prové de propagar, presa del llatí propagués que significa 'perpetuar, augmentar, estendre'. Encara que de vegades la paraula propaganda és utilitzada com a sinònim d'exageració, falsedat i abús, la propaganda com a tal significa expansió, disseminació, multiplicació ràpida. Però alguns autors diuen que prové del llatí modern el significat del qual és "per ser divulgat".
La propaganda té els seus inicis en la cúria romana que la utilitzava per difondre el missatge religiós. El seu ús continua en el període de la Contrareforma on de nou l'Església empra l'expressió de propaganda fide amb intenció pastoral. Quan el 22 de juny de 1622 el papa Gregori XV institueix la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, també coneguda com a propaganda fide a fi de propagar el catolicisme als continents en via de colonització.
Aquesta connotació religiosa desapareix amb l'ús de la propaganda per part dels règims totalitaris del (nazisme, feixisme, estalinisme). A partir d'aquest moment, el terme s'associa amb el control de l'opinió pública mitjançant mitjans de comunicació massius. Posteriorment, la propaganda es vincularà amb les estratègies dels partits polítics i els governs no identificats amb les fórmules de govern totalitàries.
En les societats capitalistes, l'apogeu de la publicitat comercial i de la propaganda política han estat semblants des de principis del fins a l'actualitat. Com se sap, són les grans empreses i experts publicitaris els que avui en dia organitzen les campanyes electorals dels polítics en els seus més mínims detalls.Vicente Romà, 'La intoxicació lingüística, p. 54.
La propaganda: una manipulació a través dels mitjans de comunicació Al llarg de la història, la propaganda a través dels mitjans de comunicació s'ha utilitzat com a mètode de manipulació de masses. Tot va començar durant la Primera Guerra Mundial quan els britànics van difondre, a través dels mitjans de comunicació, la idea que aconseguirien la victòria, d'aquesta manera s'asseguraven que el poble britànic no perdria les esperances i lluitaria fins al final. Posteriorment, durant la Revolució Russa es va afegir la idea política dins de la propaganda i el nou estat comunista era qui difonia les idees que volia que els seus ciutadans adoptessin, com a mesura que seguia l'objectiu de controlar al poble.
Però la propaganda com a manipulació es va utilitzar principalment durant els anys anteriors i durant la Segona Guerra Mundial amb Joseph Goebbels com a ministre de la Propaganda i l'Educació Popular del Tercer Reich de Hitler. Goebbels va proposar a través dels mitjans de comunicació una idea, i aquesta era que els jueus i els comunistes eren els culpables de la situació de crisi per la que s'estava passant a Alemanya i que l'única manera de sortir d'aquesta situació era a través de la votació a Hitler, fet que va generar l'admiració dels alemanys cap a Hitler i, paral·lelament, l'odi envers els jueus.
Objectiu de la propaganda miniatura|Una de les imatges propagandístiques més famoses: L'Oncle Sam (Primera Guerra Mundial). «Et vull a TU per a l'exèrcit dels EUA / Estació de reclutament més propera». L'objectiu de la propaganda és augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posició, abans que presentar-la simplement amb els seus pros i els seus contres. L'objectiu de la propaganda no és parlar de la veritat, sinó convèncer la gent: pretén inclinar l'opinió general, no informar-la. A causa d'això, la informació transmesa és sovint presentada amb una alta càrrega emocional, apel·lant comunament a l'afectivitat, en especial a sentiments patriòtics, i apel·la a arguments emocionals més que racionals.
En anglès, la paraula "propaganda" té connotacions negatives. No és necessàriament així a altres llengües, i l'ús del terme pot portar a malentesos amb gent d'altres idiomes. Per exemple, al Brasil i alguns països de parla hispana, especialment en Sud-amèrica, "propaganda" usualment s'empra com a sinònim de publicitat. En realitat la propaganda intenta modificar la voluntat amb intenció política mentre que la publicitat inclou uns objectius, to i estètica diferents.
La propaganda, quan és utilitzada de forma no ètica, és en realitat una manera de desinformació i censura i usa la metodologia de la retòrica per convèncer els destinataris d'aquesta. En el sentit polític del terme es va desenvolupar fonamentalment el amb la Sociologia moderna i la consolidació de la societat de masses. El ministre de propaganda d'Adolf Hitler, Joseph Goebbels, sociòleg, el primer que va fer per arribar al poder va ser apoderar-se dels mitjans de comunicació de masses per adoctrinar el poble amb propaganda política. La famosa frase "Una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat" reflecteix aquesta manera de procedir.
Característiques particulars del discurs propagandístic La propaganda s'insereix en el camp de la comunicació, un terreny que engloba diverses àrees de coneixement que, per la seva naturalesa, poden donar lloc a confusió.
S'articula a partir d'un discurs persuasiu que busca l'adhesió de l'altre als seus interessos. És de caràcter monològic i requereix el recurs de l'anunci. La propaganda generalment es repeteix i es dispersa sobre una àmplia varietat de mitjans amb la finalitat de crear el resultat desitjat en les actituds de l'audiència.
Pel que respecta a la frontera entre publicitat comercial i política, la principal diferència és el tipus de conducta que es proposa modificar. En el cas del mercat, es pretén que el consumidor dugui a terme un acte de consum, mentre que en l'àmbit polític, es tracta que s'adscrigui a una ideologia o creença. Així mateix, els teòrics consideren que la publicitat política en requereix una major complexitat, ja que té per objectiu alterar els principis organitzatius de la societat l'arrelament de la qual els fa molt resistents al canvi. Una altra de les discrepàncies és que la publicitat comercial es dirigeix a l'individu, mentre que el públic objectiu de la propaganda és el grup social per identificar el ciutadà amb els valors del conjunt. No obstant això, en l'actualitat la frontera entre ambdós termes es torna difusa a causa de la convergència d'interessos entre les grans empreses i partits polítics. Així podem afirmar que existeix una relació conflictiva que remet a la confrontació entre el privat i el públic en les democràcies contemporànies.
Quant al discurs periodístic, la propaganda tendeix a esquematitzar i simplificar els conceptes en lloc del caràcter més argumentatiu del periodisme.
En el cas del discurs pedagògic, aquest presenta el problema des de diversos punts de vista que permeten al receptor formar-se un criteri propi. En canvi, la propaganda es replega en un sol punt de vista que tendeix cap al dogmatisme.
La propaganda, quan és utilitzada de forma no ètica, és en realitat una manera de desinformació i censura i utilitza la metodologia de la retòrica per convèncer els destinataris de la mateixa. En el sentit polític del terme es va desenvolupar fonamentalment al amb la Sociologia moderna i la consolidació de la societat de masses. El ministre de propaganda d'Adolf Hitler, Joseph Goebbels, sociòleg, el primer que va fer per arribar en poder va ser apoderar-se dels mitjans de comunicació de masses per adoctrinar al poble amb propaganda política. La famosa frase de «Una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat» reflecteix aquesta manera de procedir.
Diferència entre propaganda i publicitat Pel que fa a la frontera entre publicitat comercial i política, la principal diferència és el tipus de conducta que es proposa modificar. En el cas de la publicitat, es pretén influir en les conductes de consum d'una persona mitjançant campanyes o accions publicitàries en diferents mitjans i amb diferents objectius (llançament d'un producte, posicionament de marca, recordació de marca, etc.) perquè el consumidor dugui a terme un acte de consum en un curt o llarg termini. Mentre que en la propaganda es tracta que una persona s'adhereixi a una ideologia o creença.
Una altra de les discrepàncies és que la publicitat comercial es dirigeix a l'individu, mentre que el públic objectiu de la propaganda és el grup social per identificar el ciutadà amb els valors del conjunt. No obstant això, en l'actualitat la frontera entre tots dos termes es torna difusa a causa de la convergència d'interessos entre les grans empreses i partits polítics.
Història de la Propaganda miniatura|Propaganda estatunidenca de la Segona Guerra Mundial, empenyent als ciutadans a augmentar la producció.
La història de la propaganda es remunta a temps de Roma, època de què data l'obra de l'escriptor Tit Livi en la qual busca l'adhesió a aquesta ciutat. Aquesta eina torna a ser utilitzada i a expandir-se gràcies a l'impuls de l'Església Catòlica amb el seu departament d'administració pontifícia dedicat a controlar les rutes missioneres del Nou Món.
Napoleó