Els teròpodes (Theropoda, 'peu de bèstia') són un grup de dinosaures saurisquis bípedes. Encara que als seus començaments eren carnívors, un cert nombre de famílies evolucionaren cap a herbívors durant el Juràssic (els Therizinosauria). Els teròpodes aparegueren durant el Carnià, al Triàsic superior (220 milions d'anys), i van ésser els únics grans carnívors terrestres des del Juràssic fins a la cloenda del període Cretaci. Avui són representats per les 9.300 espècies d'ocells, els quals van evolucionar al Juràssic superior a partir de certs petits celurosaures.
Història evolutiva Durant el Triàsic superior, un cert nombre de dinosaures prototeròpodes i teròpodes van cohabitar.
El primer dinosaure carnívor conegut i el més primitiu és Eoraptor, de l'Argentina, i l'herrerasaure, conegut del Triàsic superior de l'Amèrica del Sud i Nord-amèrica (i possiblement també a l'Índia i Sud-àfrica). Els experts rebutgen la idea que aquests animals siguin teròpodes basals, saurisquis basals o anteriors a la separació entre els saurisquis i els ornitisquis.
Els primers teròpodes i també els més primitius (també coneguts com a euteròpodes, és a dir, els vertaders teròpodes) són els Coelophysidae, un grup distribuït pel món sencer, els quals eren de construcció molt lleugera i aparentment gregaris (Coelophysis, Syntarsus). Aquests reeixits animals continuaren des del Carnià tardà fins al Toarcià. Encara que a les recents classificacions eren inclosos als Ceratosauria i considerats com una branca d'uns teròpodes més avençats (Rowe & Gauthier 1990), possiblement foren els antecessors de tots els teròpodes.
Els autèntics ceratosaures (incloent-hi el ceratosaure o el carnotaure) apareixen durant el Juràssic primerenc, i continuaren des del Juràssic superior a Lauràsia, fins al final del Cretaci a Gondwana,en la forma del llinatge dels abelisàurids.
Els Tetanurs són més especialitzats que no pas els ceratosàurids. Es subdivideixen en els espinosauroïdeus o torvosauroïdeus (originalment anomenat Megalosaurus) els quals eren els més comuns durant el Juràssic mitjà però així i tot continuaren fins al Cretaci mitjà, i els Avetheropoda. El darrer clade -com el seu nom indica- són els més propers a les aus, i són dividits en els carnosaures i els celurosaures.
Així i tot, durant el Juràssic superior només n'hi havia quatre de llinatges de teròpodes -ceratosàurids, torvosàurids, carnosàurids i celurosàurids. Tots quatre grups van sobreviure en el Cretaci, encara que només dos -els abelisàurids i els celurosàurids semblen haver arribat al final del període. Eren geogràficament separats, els primers a Gondwana i els segons a l'Asiamèrica.
De tots els grups de teròpodes, els celurosàurids eren de lluny els més diversos. Alguns clades de coleurosaures que van prosperar durant el Cretaci foren els tiranosàurids, incloent-hi els famós Tyrannosaurus rex, els dromeosàurids, incloent-hi els famosos Velociraptor i Deinonychus, els quals són molt semblants a l'Archaeopteryx (Ostrom 1969, Paul 1988, Dingus & Rowe 1998), els troodòntids, els omnívors oviraptòrids, els herbívors ornitomímids ("dinosaures estruç") i els terizinosàurids, el qual es troba entre formes carnívores i herbívores), i els ocells, l'únic llinatge dinosaurià que sobrevisqué a l'extinció massiva del Cretaci. Mentre les arrels d'aquests diversos grups haurien d'ésser al Juràssic mitjà, només esdevingueren abundosos durant el Cretaci inferior.
Classificació Ordre Saurischia SUBORDRE THEROPODA ?Eoraptor ?Superfamília Herrerasauria Guaibasaurus Neotheropoda Superfamília Coelophysoidea Ceratosauria Família Ceratosauridae Família Noasauridae Família Abelisauridae Tetanurae ?Cryolophosaurus Superfamília Megalosauroidea Família Megalosauridae Família Spinosauridae Avetheropoda Carnosauria Família Sinraptoridae Família Allosauridae Família Carcharodontosauridae Coelurosauria Família Coeluridae Superfamília Tyrannosauroidea Superfamília Ornithomimosauria Maniraptora
Cladograma El següent cladograma està adaptat de Weishampel et al., 2004.Weishampel, David B.; Dodson, Peter; Osmólska, Halszka (editors) (2004). The Dinosauria, Second Edition. University of California Press., 861 p.
Vegeu també Dracoraptor Notes
Bibliografia Carrano, M. T., Sampson, S. D. & Forster, C. A., (2002), L'osteologia del Masiakasaurus knopfleri, un petit abelosauroide del Cretaci superior de Madagascar, Journal of Vertebrate Paleontology, Vol. 22, #3, p. 510-534 Dingus, L. & Rowe, T. (1998), The Mistaken Extinction: Dinosaur Evolution and the Origin of Birds, Freeman Kirkland, J. I., Zanno, L. E., Sampson, S. D., Clark, J. M. & DeBlieux, D. D., (2005) Un primitiu therizinosauroide del Cretaci primerenc de Utah, Nature: Vol. 435, p. 84-87 Mortimer, M., (2001) "Rauhut's Thesis", Dinosaur Mailing List Archives, 4 Jul 2001 Ostrom, J.H. (1969). Osteologia del Deinonychus antirrhopus, un inusual teròpode del baix Cretaci de Montana, Peabody Museum Nat. History Bull., 30, 1-165 Paul, G.S., (1988) Predatory Dinosaurs of the World Simon and Schuster Co., New York () ----- (2002) Dinosaurs of the Air (): Rowe, T., & Gauthier, J., (1990) Ceratosauria. 151-168 in Weishampel, D. B., Dodson, P., & Osmólska, H. (editors), The Dinosauria'', University of California Press, Berkley, Los Angeles, Oxford.