Minnesota és un dels cinquanta estats que, juntament amb Washington DC, formen els Estats Units d'Amèrica. La seva capital és Saint Paul i la seva ciutat més poblada, Minneapolis. Està situat a la regió de l'Oest Mitjà del país, limitant al nord amb el Canadà, al nord-est amb el llac Superior, a l'est amb els rius Mississipi i St. Croix — que formen la major part de la seva frontera amb Wisconsin —, al sud amb Iowa, al sud-oest amb Dakota del Sud i al nord-oest amb Dakota del Nord. Va ser admès a la Unió l'11 de maig de 1858, com el trenta-dosè estat.
L'estat actual de Minnesota es va constituir a partir de la meitat oriental del Territori de Minnesota. La seva població, de més de cinc milions d'habitants, descendeix fonamentalment d'emigrants de l'Europa occidental. Les minories ètniques principals són els afroamericans, els asiàtics, els hispans, els nadius americans descendents dels habitants originals, i les recents comunitats d'immigrants somalis i hmong.
Poc més de la meitat de la seva població es concentra a l'àrea metropolitana de les Ciutats Bessones (en anglès: Twin Cities), Minneapolis i St. Paul, que són el centre de l'Estat de transports, negocis i indústries, i llar d'una comunitat artística internacionalment reconeguda. La resta de l'estat, conegut com a Gran Minnesota (Greater Minnesota), es compon de vastes praderies dedicades a l'agricultura intensiva a l'oest, de boscos caducifolis a l'est, i del menys poblat bosc boreal al nord. L'estat també és conegut pel seu sobrenom, la "Terra dels 10.000 llacs". Aquests llacs, juntament amb els altres cursos d'aigua i els seus nombrosos parcs i boscos nacionals ofereixen als residents i als turistes un vigorós estil de vida a l'aire lliure.
El seu clima extrem contrasta amb la moderació dels seus habitants. L'estat és conegut per la seva política moderada a progressiva, per les seves polítiques socials i per la seva elevada participació ciutadana en temes polítics. És un dels estats més saludables i té una de les poblacions més educades i alfabetitzades.
Etimologia La paraula Minnesota prové del nom dakota per al riu Minnesota, Mnisota o Mnišota. Mni (de vegades escrit mini o minne) es pot traduir com a "aigua", i sota com a "lletós" (amb la variant šota 'fangós'). De fet, Mnisota pot traduir-se com "aigua tenyida de cel" i Mnišota com a "l'aigua enterbolida de quelcom". Els nadius americans van explicar l'origen del nom als primers pobladors deixant anar llet a l'aigua i anomenant-la mnisota. Molts llocs de l'estat contenen la paraula dakota per a l'aigua, com Minnehaha Falls ("Cascada" i no "aigües rialleres" com es pensa comunament), Minneiska ("Aigua blanca"), Minnetonka, ("Aigua torta"), i Minneapolis, que és una combinació de mni i la paraula grega polis ("ciutat").
Història Fins al 1858 miniatura|Dones chippewa en una canoa, al llac Leech. Els primers exploradors europeus que van explorar la regió van ser els francesos Pierre Esprit Radisson i Médard Chouart des Groseilliers l'any 1660. En aquell moment, la regió era habitada pels nadius americans sioux. Una segona tribu, els anishinaabemowin, s'instal·laria a la regió a mitjans de la dècada del 1750. Els chippewa i els sioux es convertirien immediatament en enemics.
El 1679, el francès Daniel Greysolon, a la recerca d'una ruta terrestre cap a la costa de l'oceà Pacífic, va passar per la regió. Greysolon va arribar pel llac Superior, va explorar-ne l'interior i la va annexionar a la corona francesa. Un any més tard, el belga Louis Hennepin i els seus dos socis d'exploració van ser capturats pels sioux, a l'actual Illinois. Els nadius americans se'ls van emportar a la Minnesota actual. Hennepin, en el seu viatge a Minnesota, va ser la primera persona d'ascendència europea a posar els peus a la regió on es troba actualment la ciutat de Minneapolis. Mentrestant, Greysolon havia sentit notícies sobre la captura de tres blancs desconeguts per part dels sioux, i va organitzar una missió de recerca i rescat. Després de trobar els sioux el 1679, Greysolon va reclamar amb èxit l'alliberament dels tres captius.
Els francesos van controlar la regió durant gairebé un segle, quan aquesta pertanyia a la província colonial de Louisiana, part de Nova França. El 1762, els francesos van cedir als espanyols tots els territoris de la Louisiana situats a l'oest del riu Mississipi, que incloïen tota la regió meridional de la Minnesota actual. Un any més tard, el 1763, acabaria la Guerra Franco-Índia, entre aquests i els britànics, que acabaria en derrota francesa. Sota els termes del Tractat de París, els francesos cedien totes les terres de Nova França situades a l'est del Mississipi als britànics, que incloïen la regió que actualment constitueix el nord de Minnesota. La Companyia del Nord-oest, una empresa britànica, va fundar ràpidament diversos càrrecs comercials, fins i tot en la part controlada pels espanyols. A causa de la seva situació aïllada, els espanyols no tenien cap interès per la regió meridional, allunyada dels principals centres colonials d'Espanya a l'Amèrica del Nord.
En 1783, després del final de la Guerra de la Independència dels Estats Units, els britànics van cedir totes les seves terres al sud dels Grans Llacs i a l'est del Mississipi als Estats Units. La regió del nord de Minnesota actual es va convertir immediatament en part del Territori del Nord-oest. No obstant això, els britànics van continuar amb el comerç de pells a la regió, fins al final de la Guerra del 1812. Mentre que, el 1800, els espanyols havien cedit la Louisiana als francesos. En 1803, Napoleó Bonaparte va vendre la Louisiana als Estats Units, i així, tota la regió va passar al control nord-americà. Dos anys després de la venda, Zebulon Pike va ser enviat pel govern dels Estats Units a explorar la regió.
Els nord-americans van fundar un fortalesa temporal el 1819. Un any més tard, van començar la construcció del primer assentament permanent, a prop de la confluència dels rius Mississipi i Minnesota. Va ser inaugurat el 1825, amb el nom de Fort Snelling (Fort St. Anthony). Aquest assentament es va convertir immediatament en el principal centre industrial i comercial de la regió, a més de realitzar serveis militars a la regió.
Fort Snelling també va servir de punt de partida per als exploradors que volien explorar les parts inexplorades de la regió. Un d'aquests exploradors, Henry R. Schoolcraft, va descobrir el llac Itasca, el naixement del riu Missisipí. Els nord-americans van començar a talar els boscos a la darreria dels anys 1830, i la indústria del bosc es va convertir ràpidament en la principal font d'ingressos de la regió. Igualment es van iniciar els primers cultius, a la regió de les Planes del Young Drift de l'est i del centre-sud de la Minnesota actual. Ràpidament es va descobrir que el sòl d'aquesta regió era extremadament fèrtil, fet que va atraure més persones a la regió.
El 1837, els sioux i els chippewa van vendre les seves terres al voltant del riu St. Croix als nord-americans. El 1851, uns agricultors van fundar Saint Paul, i es van convertir en la primera ciutat quan va ser incorporada el 1854. esquerra|miniatura|Mapa del Territori de Minnesota (1849-1858) Entre el 1783 i el 1849, Minnesota va formar part de diversos territoris: de la Louisiana, el Territori del Nord-oest, el Territori d'Illinois, el Territori de Michigan i del Territori de Wisconsin. Aquest últim territori englobava tota l'actual Minnesota, així com els actuals Estats d'Iowa i Wisconsin. Un cop les regions d'Iowa i Wisconsin van ser elevades a la categoria d'Estats, el Congrés dels Estats Units va crear el 3 de març de 1849 el Territori de Minnesota, que ocupava la resta del territori de l'antic territori de Wisconsin.
La frontera nord, est i sud del nou Territori de Minnesota eren les mateixes de l'actualitat. La seva frontera oest, en canvi, englobava gran part dels actuals Estats de Dakota del Nord i Dakota del Sud, ja que s'estenia fins als rius Missouri i White Earth. En aquell temps, vivien a la regió prop de quatre mil habitants nord-americans d'ascendència europea. Després de convertir-se en Territori, la població va créixer ràpidament. Molts dels nous colons es van instal·lar a la regió de les Planes del Young Drift, a l'oest i al centre-sud. El creixement demogràfic va augmentar dràsticament. El 1851, els sioux, que vivien al sud. van ser forçats pel govern nord-americà a cedir totes les seves terres.
El fort creixement demogràfic -concentrat principalment a la part est del Territori- va fer que la porció oriental del Territori de Minnesota fos elevada a la categoria d'Estat l'11 de maig de 1858, passant a ser el 32° Estat dels Estats Units. Aleshores tenia més de 150.000 habitants, i els seus límits territorials ja eren els actuals. La porció occidental es transformaria el 1861 en el Territori de Dakota.
Del 1858 a l'actualitat Tres anys després de l'admissió de Minnesota a la Unió com el 32° estat nord-americà, va esclatar la Guerra Civil dels Estats Units, el 1861, contra 11 estats del sud dels Estats Units, que s'havien separat del país i havien format els Estats Confederats d'Amèrica. Va ser el primer estat nord-americà a oferir tropes a la Unió per a la lluita contra els confederats.
L'agost del 1862, mentre les principals batalles i conflictes de la Guerra Civil passaven relativament lluny de l'Estat, els sioux van realitzar un gran atac contra les comunitats habitades per nord-americans d'ascendència europea. En aquest atac, els sioux van matar més de 500 persones, i van destruir diverses comunitats i plantacions. Les milícies de Minnesota i les tropes nord-americanes van derrotar finalment els sioux.
Després de la fi de la Guerra Civil, Minnesota va passar per un període de gran creixement i prosperitat econòmica. Es van construir grans quantitats de molins per processar el blat conreat a la regió, es van construir fàbriques a Minneapolis, i les vies fèrries van passar a connectar Minnesota amb la resta del país. A més d'això, el govern de l'estat, juntament amb les empreses ferroviàries, estava interessat a atreure més persones a la regió. El govern local i les companyies ferroviàries van distribuir grans quantitats de pamflets a Europa — especialment a la recentment unida Alemanya i a Escandinàvia. Grans quantitats d'immigrants europeus —majoritàriament alemanys, i en menys quantitat, noruecs, suecs i irlandesos — es van instal·lar a l'Estat entre les dècades del 1870 i del 1890.
Vers 1880 es van descobrir grans jaciments de ferro. Cap al 1890 se'n van descobrir alguns més, i fins i tot més endavant, a començament del . La mineria del ferro es va convertir ràpidament en una de les principals fonts d'ingressos de l'estat. miniatura|Una família de Minnesota, el 1890 El 1889, William W. Mayo i els seus dos fills van fundar una clínica mèdica, la Clínica Mayo (en anglès: Mayo Clinic), a Rochester. La clínica es va fer molt coneguda a l'Estat, i finalment la família Mayo convertiria el que inicialment era una petita clínica en un centre hospitalari. Aviat la Clínica Mayo va esdevenir un dels centres d'investigació mèdica més prestigiosos del món, fins a l'actualitat.
El 1894 un gran incendi va esclatar als boscos de Minnesota, a l'entorn de la ciutat de Hinckley conegut com a Great Hinkley Fire. L'incendi es va estendre sobre prop de mil quilòmetres quadrats de boscos, que va causar la mort d'unes 400 persones i prop d'un milió de dòlars en danys i perjudicis. Posteriorment, el 1918, va tenir lloc un altre gran incendi, que va endur-se de nou unes 400 persones i en aquesta ocasió va causar més de 25 milions de dòlars en danys i perjudicis.