Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia Situat en la conca mitjana del riu Túria, el terme és summament abrupte i muntanyós. Les principals altures són: Valdesierra (977 m), la Muela (869 m), el Cerrillar (921 m), la Delantera (948 m) i Franco (867 m). El Túria travessa el terme de nord a sud-est completament encaixat, cosa que va permetre construir-hi el Pantà de Benaixeve. Al riu, hi afluïxen el rierol del Regajo i els barrancs de Peñafiel i Maliaño.

El clima és continental. Els vents dominants són del nord-oest i de llevant; estos últims provoquen pluges, generalment a l'octubre i abril. Hi ha nevades al gener i al febrer.

El poble està situat en l'esquerra del riu, en l'antic lloc de Nieva, on va ser traslladat en quedar cobert el nucli antic per les aigües del pantà.

Límits El terme municipal de Benaixeve limita amb Xelva i Toixa, a la mateixa comarca, i amb Sinarques i Utiel, a la comarca de la Plana d'Utiel.

Accés S'hi accedix per l'autovia A-3 (València-Madrid) desviant-se a Utiel en direcció Benaixeve-Toixa i després de recórrer uns 30 quilòmetres. També s'hi pot anar des de València per la CV-35 (València-Ademús) desviant-se cap a Benaixeve a l'altura de Toixa per a prendre la CV-390.

Història miniatura|Vista de l'antic nucli de Benaixeve l'any 1935, abans de la construcció de l'embassament A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a terme també la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Benagever (segons consta en el document original) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.

La història del poble va lligada a la construcció del pantà, ja que el dia 6 d'abril de 1932 es va firmar l'acta d'inici de les obres i amb això la sentència de mort de Benaixeve, tot i que encara tardaria uns anys a desaparéixer davall de les aigües de l'embassament que hui du el seu nom, ja que la Guerra Civil espanyola en va retardar les obres.

La creació del pantà havia de tindre uns efectes molt beneficiosos per a l'agricultura, però va ser un colp dur per als habitants de Benaixeve, que, després del patiment que els havia causat la guerra, es veren obligats a abandonar sa casa i el seu poble, sense saber on havien d'anar.

Una part dels pobladors van ser traslladats a dos nous nuclis creats per a ells, a Montcada (Sant Isidre de Benaixeve) i a Paterna, d'on va sorgir el nou poble de Sant Antoni de Benaixeve.

Demografia Benaixeve té una població de 192 habitants (INE 2019).

Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2016 2019 154 124 147 156 157 189 204 177 161 156 152 207 192

Economia Hi ha pinedes, explotades, majoritàriament, de manera comunitària. En el secà, s'hi conrea blat, ordi, vinya i sègol. Es cria bestiar de llana. Hi ha caça (conills, perdius i senglars) i, a l'embassament, hi ha pesca.

Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).

Alcaldes miniatura|Vista de l'edifici de l'Ajuntament de Benaixeve Des de 2007 l'alcalde de Benaixeve és Rafel Darijo Escamilla del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Monuments Com que es tracta d'un poble de nova planta, construït al llarg del , els edificis destacats de Benaixeve són d'una arquitectura austera.

Església de la Immaculada Concepció. Temple parroquial fet de rajola i ciment, va ser inaugurat en 1954 i presidix la plaça. Ermita de Sant Isidre. Construcció senzilla prop del nucli urbà, que mostra l'arquitectura del període. Església del Pilar. Temple de rajola i ciment, construït en 1950, es troba a tocar del pantà. S'hi pot veure una placa amb els noms dels vint-i-un obrers morts en la construcció de l'embassament. També hi ha l'escola, els edificis d'administració i les cases dels obrers.

Llocs d'interés natural miniatura|Embassament de Benaixeve. Pantà de Benaixeve. Paratge d'alt valor paisatgístic on es practiquen diferents esports nàutics i d'aventura. Al voltant s'han habilitat àrees d'acampada i un alberg. Rierol del Regajo. A prop de Benaixeve, incrementa el seu cabal al pas per la font d'aigües termals de Los Baños. També destaquen les fonts del Cuerno i de la Pardala. Paratge de la Pardala Reserva Natural de Flora i Fauna de Valdeserrillas Fuente Muñoz Charco Negro. Paratge amb pous naturals, fonts i àrea de picnic.

Festes locals Sant Antoni. El 17 de gener, se celebra amb una foguera. Falles. El cap de setmana següent al dia de Sant Josep (el 19 de març), se celebra la festa, amb cercaviles, paelles i mascletà. Sant Isidre. El 15 de maig es fa la romeria des de l'ermita del sant fins a l'església parroquial. Després hi ha sopar popular i revetlla. Festa Major. Se celebra al voltant del 15 d'agost. Es veneren l'Assumpció de la Verge i els Sants de la Pedra i Sant Roc, amb cavalcades, mascletà, sopars i revetlles populars. Santa Anna al llogaret de Villanueva el 26 de juliol

Referències

Enllaços externs

Ajuntament de Benaixeve Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat