L'àrab estàndard només té tres vocals, /i, a, u/, en les seves varietats llarga i curta. Naturalment hi ha al·lofonies. Aquesta pot ser la raó que a la premsa hi hagi tantes versions diferents a l'hora de transcriure els noms de gent com en Bin Ladin/Ben Laden/Bin Laden o en Iàssir/Iàsser Arafat.
Fonemes consonàntics de l'àrab Bilabials Inter-dentals Dental Dentalsemfàtiques (Alveolo-)Palatals Velars Uvulars Farin-geals Glotals Oclusius Sords t k q Sonors b d ¹ (g) Fricatius Sords f s x h Sonors ð z Nasals m n Laterals l² Vibrants r Semi-vocals w j
és [g] per a alguns parlants (oclusiva). És sobretot característic del dialecte egipci. En molts llocs del nord d'Àfrica i al Líban, és (no africada). [l] es pronuncia només al mot , el nom de Déu (Al·là).
s'usa per a indicar velarització i faringalització (consonants emfàtiques).
Als dialectes hi ha més fonemes. Al Magrib i al llenguatge escrit (normalment en noms) existeix la [v].
Les vocals poden ser (fonològicament) llargues o curtes.
Vegeu també
Convenis de transliteració àrab a català.
Categoria:Àrab Arab