miniatura|Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 () són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). També se les anomena oceànides.
Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats nimfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes.
A l'època homèrica es consideraven filles de Zeus i divinitats secundàries a les que s'adreçaven les pregàries i que podien arribar a ser temibles. Habitaven en grutes i passaven el temps cantant i filant. Sovint participaven en el seguici d'una gran divinitat, sobretot d'Àrtemis, o acompanyaven una altra nimfa de més categoria, com ara les nimfes serventes de Calipso o de Circe.
Sovint apareixen com les dones d'un heroi epònim d'una ciutat o d'un país, com en la llegenda d'Egina i Èac o la de Taígete. També intervenen en els mites amorosos, com Dafne, Eco, o Cal·listo. Els seus amants habituals són forces masculines de la natura, com ara Pan, els sàtirs o Príap. Els grans déus no rebutgen els seus favors, i s'uneixen a Zeus, a Apol·lo, a Hermes i a Dionís. De vegades s'enamoren i rapten nois joves, com Hilas.
Classes de nimfes Les nimfes estan dividides en dues grans classes: les que són considerades divinitats menors, i les que personificaven tribus, races o estats.
Les primeres es divideixen en: Nimfes de l'aigua: de l'oceà; dels rius, i les fonts, com les nàiades, les Oceànides (Ωκεανιδες) i les nereides. Nimfes de les muntanyes i coves (Orèades ) Nimfes de boscos, gorgues i encanyissades () Nimfes dels arbres (Dríades )
Les segones agafaven generalment el nom d'allò que representaven
Llista de nimfes Acco Adrateia Aganipe Apies Aretusa Calipso Cal·lírroe Cal·listo Castàlia Cercira Clímene Despina Dione Èfira Equidna Egèria Esmílace Estrimo Idia Ismene Juturna Lara Liríope Lotis Mèlia Mídia Siringa Tebé Tetis
Referències
Bibliografia Roberto Calasso, La follia que ve de les nimfes (traducció al català d'Anna Casassas). Barcelona: Quaderns Crema, 2007.
Vegeu també
Kantas Niskas