La fecundació in vitro (FIV o IVF per les seves inicials anglòfones) és una tècnica a través de la qual es realitza la fecundació de l'oòcit per part de l'espermatozoide fora del cos de la mare. La FIV és el principal tractament per a la infertilitat quan els altres mètodes de reproducció assistida no han tingut èxit. El procés implica el control hormonal del procés ovulatori, l'extracció dels oòcits de l'ovari matern, i la seva fecundació pels espermatozoides en un medi líquid extern. L'oòcit fecundat (zigot) es transfereix a l'úter de la pacient amb la intenció d'iniciar un embaràs.

In vitro

El terme "in vitro" és un terme en llatí que significa en el vidre. S'utilitza perquè en els primers experiments biològics on es realitzaven cultius de teixits fora dels organismes vius dels quals procedien, es van fer servir contenidors de vidre, com el tub d'assaig, la proveta o la placa de Petri. Actualment, el mot in vitro es refereix a qualsevol procediment biològic que es realitza fora de l'organisme en el que tindria lloc normalment, per a distingir-lo d'un experiment in vivo, on el teixit roman dins de l'organisme viu en el que normalment es troba. Col·loquialment, als nounats concebuts a través de FIV se'ls anomena nounats proveta, encara que normalment la fecundació in vitro es realitza en plaques de Petri; les plaques de Petri utilitzades més sovint són fetes de plàstic, encara que el nom de FIV es conserva.

Indicacions Inicialment la FIV es va desenvolupar per a superar problemes d'infertilitat degudes a problemes en les trompes de Fal·lopi, però posteriorment es va observar que la tècnica tenia èxit també en altres situacions d'infertilitat. La introducció de la injecció intracitoplasmàtica d'esperma (ICSI) va solucionar en gran manera els problemes d'infertilitat masculina.

Per això, perquè un tractament de FIV tingui èxit, és necessari disposar d'un oòcit sa, espermatozoides que puguin fecundar i un úter que pugui mantenir un embaràs. Encara que en alguns països els tractaments de FIV estan coberts pels serveis sanitaris socials, normalment s'utilitza aquesta tècnica quan les altres opcions han fallat, degut als costos associats.

Això significa que la FIV pot utilitzar-se en dones menopàusiques, utilitzant oòcits procedents d'una donant. També és una tècnica que pot considerar-se en pacients que han patit una pèrdua total o parcial de fecunditat degut a un tractament agressiu davant d'una patologia greu (com el càncer).

L'assessorament reproductiu es recomana generalment després de 12 mesos de relacions sexuals freqüents sense protecció sense èxit. Tanmateix, s'ha d'avançar a 6 mesos si la dona és major de 35 anys, té cicles irregulars, antecedents d'endometriosi o si hi ha un factor masculí conegut.

Mètode Estimulació ovàrica La fecundació in vitro s'inicia el tercer dia de la menstruació mitjançant una sèrie de fàrmacs per estimular el desenvolupament de múltiples fol·licles als ovaris. En la majoria de pacients s'utilitzen injeccions de gonadotropines (habitualment anàlegs de la FSH), realitzant controls freqüents dels nivells d'estradiol i del creixement fol·licular mitjançant ecografies ginecològiques. Normalment es necessiten uns 10 dies d'injeccions. L'ovulació espontània durant el cicle es preveu amb l'ús d'agonistes o antagonistes de la GnRH, que bloquegen l'aparició natural de la LH.

Extracció d'oòcits Quan es considera que la maduració dels fol·licles és adequada, s'administra a la pacient gonadotropina coriònica humana. Aquesta molècula, que actua com a anàleg de l'hormona luteïnitzant (LH), provocarà l'ovulació al voltant de les 36 hores següents a la injecció, però el procediment d'extracció té lloc just abans que això ocorri. L'extracció dels oòcits es realitza per via transvaginal, utilitzant una agulla guiada per ultrasons, que punxa la paret vaginal per arribar als ovaris. Els oòcits s'aspiren per l'agulla, i el fluid fol·licular es trasllada al laboratori per a identificar els oòcits. El procediment d'extracció dura al voltant de 20 minuts i pot realitzar-se amb anestèsia general o local. miniatura|Injecció d'un oòcit durant una ICSI

Fecundació Un cop al laboratori, els oòcits extrets es netegen, eliminant les cèl·lules que els envolten i preparant-los per a la fecundació. Al mateix temps, l'esperma es prepara per a la fecundació, eliminant les cèl·lules inactives i el flux seminal. Si l'esperma prové d'un donant, probablement s'haurà preparat abans de ser congelat i posat en quarantena, i quan es descongela està llest per a ser utilitzat. L'esperma i l'oòcit s'incuben junts (75.000 espermatozous per cada oòcit aproximadament) en el medi de cultiu durant unes 18 hores. La fecundació hauria d'ocórrer en aquest període i l'oòcit fecundat hauria de presentar dos pronuclis. Quan el nombre d'espermatozous és baix, un únic espermatozou s'injecta directament a l'oòcit, mitjançant la injecció intracitoplasmàtica d'espermatozous (ICSI). L'òvul fecundat passa a un medi de cultiu especial i es manté aproximadament allà 48 hores fins que presenta 6-8 cèl·lules. miniatura|Embrió de 8 cèl·lules preparat per ser transferit.

Selecció i Cultiu d'embrions Els laboratoris especialitzats en FIV han desenvolupat mètodes de puntuació per a jutjar la qualitat dels oòcits i dels embrions. Normalment, els embrions que han arribat a l'estadi de 6-8 cèl·lules es transfereixen entre 2 i 3 dies després de l'extracció. No obstant això, els embrions es mantenen en cultiu per un període més llarg (uns 5 dies), i la transferència es realitza en l'estadi de blastocist, sobretot si s'observen molts embrions de 3 dies de bona qualitat. En el cas de oligoastenoespèrmies severes és important arribar a l'estadi de blastocist doncs sovint molts embrions paren el seu desenvolupament. També és important remarcar que la vitrificació de blastocists continua tenint taxes força baixes. Les transferències en l'estadi de blastocist mostren millors taxes d'embaràs.

Per garantir la viabilitat de l'embrió, les condicions de cultiu han d'estar molt vigilades: temperatura de 37°C, 6% de tensió CO2, 5% de tensió oxigen i pH entre 7,2 - 7,5 (imitant condicions fisiològiques). El laboratori ha de ser una "sala neta" amb pressió positiva, filtres HEPA per eliminar patícules i una humitat menor a 50% per evitar l'aparició de fongs. També s'han de controlar els VOCs (Compostos Orgànics Volàtils), els treballadors no poden portar perfums, maquillatge, pintaungles o tint de cabell. Es demana a les pacients venir sense aquests productes el día del procediment.

Transferència d'embrions Els embrions són puntuats per l'embriòleg segons el nombre de cèl·lules, la paritat del creixement i el grau de fragmentació. Normalment, per a millorar les possibilitats d'implantació i embaràs, es transfereixen diversos embrions simultàniament. El nombre d'embrions que es transfereixen és en funció del nombre disponible, l'edat de la dona, consideracions diagnòstiques i limitacions legals (en alguns països, el nombre màxim es limita a dos o tres). Els embrions que es consideren "millors" es transfereixen a l'úter de la dona a través d'un catèter de plàstic molt fi, que s'introdueix a través de la vagina i el cèrvix i es controla mitjançant la seva visualització per ultrasons. miniatura|Blastocist preparat per a ser transferit.

Taxes d'èxit Als Estats Units d'Amèrica la taxa de nascuts vius via FIV és al voltant del 27% per cicle (amb una taxa d'embaràs del 33%), però les possibilitats d'èxit varien molt depepent de l'edat de la dona (o més concretament, de l'edat dels oòcits que s'utilitzen). Quan s'utilitzen els mateixos oòcits de la dona (i no de donant), per les dones per sota dels 35 anys, la taxa d'embaràs és al voltant del 43% per cicle (36,5% de nascuts vius), mentre que per a dones per sobre dels 40, la taxa cau dràsticament, fins a només un 4% per a dones amb més de 42 anys. Altres factors que determinen la taxa d'èxit inclouen la qualitat dels oòcits i els espermatozous, la salut de l'úter i l'experiència de la clínica. Normalment es transfereixen diversos embrions simultàniament, per a millorar la taxa d'èxit, el que té com a contrapartida el risc d'embaràs múltiple.

Una tècnica recent consisteix a submergir un embrió en un cultiu de nutrients durant 5 dies fins que arriba a l'estadi de blastocist. Els biòlegs determinen llavors quins embrions són els que tenen més possibilitats de desenvolupar-se segons l'evolució observada cada 24 hores durant aquests 5 dies. Els de millor qualitat es transfereixen a l'úter de la dona. D'aquesta manera és possible millorar la taxa d'embaràs sense augmentar el risc d'embaràs múltiple. Aquesta és una tècnica relativament nova i està en fase d'experimentació.

Els programes de FIV generalment publiquen les seves taxes d'embaràs. Tanmateix, és difícil fer comparacions entre clíniques, a causa del fet que els resultats són conseqüència de moltes variables. A més, els resultats també depenen molt del tipus de pacient seleccionat.

Hi ha moltes raons per les quals pot no aconseguir-se un embaràs després d'un tractament de FIV i transferència d'embrions, entre els quals s'inclouen: El moment de l'ovulació pot haver-se interpretat incorrectament, o bé no es pot predir o bé pot no ocórrer. Els intents d'obtenir oòcits que es desenvolupin durant el cicle controlat poden no tenir èxit. Els oòcits obtinguts poden ser anormals o poden haver estat malmesos durant l'extracció. La mostra de semen no és adequada. La fecundació dels oòcits per a generar embrions pot no ocórrer. La divisió cel·lular dels oòcits per a generar embrions no es dona. L'embrió pot desenvolupar-se incorrectament. La implantació no es duu a terme. Mal funcionament dels equips, infeccions o errors humans o altres factors imprevistos i incontrolables, que poden resultar en la pèrdua o dany dels oòcits, de la mostra de semen o dels embrions.Abington Reproductive Medicine, In Vitro Fertilization (IVF): Why Pregnancy May Not Occur . (2006)

D'acord amb un estudi suec de l'any 2005 publicat a la revista Oxford "Human Reproduction", 166 dones van ser controlades començant un mes abans dels seus cicles de FIV, i els resultats no van mostrar correlació significativa entre els resultats de la FIV i l'estrès psicològic. L'estudi concloïa amb la recomanació a les clíniques que seria possible reduir l'estrès experimentat pels pacients de FIV durant el protocol de tractament, informant-los dels resultats de l'estudi. Encara que potser l'estrès psicològic experimentat durant un cicle pot no afectar el resultat del FIV, és possible que l'experiència de la FIV pugui resultar en estrès que augmenti les probabilitats de depressió. Només les conseqüències econòmiques de la FIV (si es recorre a una clínica privada) pot generar ansietat i resultar aclaparant. Amb tot, per a moltes parelles l'alternativa és la infertilitat, i l'experiència de la infertilitat en si mateixa també pot causar estrès i depressió.

Complicacions