Ruanda és un país de l'Àfrica central sense sortida a la mar, o estat sense litoral. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i a l'oest amb la República Democràtica del Congo (en bona part la frontera la marca el llac Kivu). És un petit país situat a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica; conegut com les «boires d'Àfrica», també per la seva fauna salvatge, principalment pels seus goril·les de muntanya, per les seves ciutats típiques i pels parcs nacionals i paratges naturals que ofereix el seu paisatge muntanyenc. El seu terreny fèrtil i muntanyenc que li dona el títol de «Terra dels mil pujols» (en francès: Pays des Mille Collines) ha de suportar les poblacions més denses del continent africà.
La dependència de l'agricultura de subsistència, la densitat demogràfica alta i en augment, la disminució de la fertilitat del sòl i el clima incert fan de Ruanda un país on la desnutrició crònica és estesa i la pobresa endèmica. És recordat per les sagnants guerres que el van assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut el 1994, en el qual les morts van superar el milió de persones.
Història
miniatura|Reconstrucció del palau del Rei de Ruanda a Nyanza. Els primers pobladors coneguts varen ser-ne els pigmeus Twa, fins que al arriben els hutus. Al , procedents de l'actual Etiòpia arribaren els tutsis, que dominaren el país i hi imposaren un sistema feudal.
miniatura|Dones Twa amb ceràmica tradicional. Les muntanyes del que és avui la República de Ruanda van ser habitades per pigmeus Twa fins a l'arribada dels hutus al , en l'actualitat els pigmeus constitueixen l'1% de la població del país. Al el poble ramader watutsi, més conegut com a tutsi, venint de la banya africana, l'actual Etiòpia, van subjugar els hutus; hi van establir un sistema feudal encapçalat pel Mwami (rei) i una noblesa tutsi. Els hutus feien un contracte de serveis per generacions, ubujaik, a canvi d'usar les terres i els ramats dels senyors feudals tutsis.
La Conferència de Berlín de 1884 va assignar el territori a Alemanya com a part de l'Àfrica Oriental Alemanya, marcant l'inici de l'era colonial. L'explorador Gustav Adolf von Götzen va ser el primer europeu a explorar significativament el país el 1894; va creuar des del sud-est fins al llac Kivu i va conèixer el rei. El 1899 el Mwami (rei) tutsi es va sotmetre al protectorat alemany. Els alemanys no van modificar significativament l'estructura social del país, però van exercir influència donant suport al rei i a la jerarquia existent i delegant el poder als caps locals.Vegeu també Helmut Strizek, "Geschenkte Kolonien: Ruanda und Burundi unter deutscher Herrschaft", Berlin: Ch. Links Verlag, 2006 Les forces belgues van prendre el control de Ruanda i Burundi el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, iniciant un període de domini colonial més directe. Bèlgica va governar Ruanda i Burundi com a mandat de la Societat de Nacions anomenat Ruanda-Urundi. Els belgues també van simplificar i centralitzar l'estructura del poder, i van introduir projectes a gran escala en educació, salut, obres públiques i supervisió agrícola, incloent nous cultius i tècniques agrícoles millorades per intentar reduir la incidència de la fam. Tant els alemanys com els belgues van promoure la supremacia tutsi, considerant les races hutu i tutsi diferents. El 1935, Bèlgica va introduir les cartes d'identitat que etiquetaven a cada individu com a tutsi, hutu, twa o naturalitzat. Tot i que anteriorment havia estat possible que els hutus particularment rics es convertissin en tutsis honoraris, les cartes d'identitat van impedir qualsevol altre moviment entre les classes.
Bèlgica va continuar governant Ruanda-Urundi (del qual Ruanda formava la part nord) com a territori de confiança de l'ONU després de la Segona Guerra Mundial, amb el mandat de supervisar la seva independència eventual. Les tensions van augmentar entre els tutsis, que van afavorir la independència primerenca, i el moviment d'emancipació hutu, que va culminar amb la revolució ruandesa de 1959: els activistes hutus van començar a matar els tutsis i a destruir les seves cases, obligant a més de 100.000 persones a buscar refugi als països veïns. El 1961, els belgues pro-hutu van celebrar un referèndum en què el país va votar per abolir la monarquia. Ruanda es va separar de Burundi i va obtenir la independència l'1 de juliol de 1962, que es commemora com el Dia de la Independència, festa nacional. Van succeir cicles de violència, amb atacs tutsi exiliats des de països veïns i hutu represaliats amb massacres a gran escala i repressió dels tutsis. El 1973, Juvénal Habyarimana va prendre el poder en un cop militar. La discriminació pro-hutu va continuar, però hi va haver una major prosperitat econòmica i una quantitat reduïda de violència contra els tutsis. Els Twa van romandre marginats. La població de Rwanda havia augmentat d'1,6 milions de persones el 1934 a 7,1 milions el 1989, cosa que va provocar la competència per la terra.
El 1990 el Front Patriòtic Ruandès, controlat pels tutsis, va envair el país des d'Uganda, cosa que posà en perill el govern de Juvenal Habyarimana, que es va mantenir en el poder amb l'ajut militar francès.
Aquest enfrontament va ocasionar una guerra civil que va durar fins al 1992, quan es va signar un acord a Arusha (Tanzània), però l'acord només va durar fins que el 6 d'abril de 1994 l'avió en què viatjava el president Habyarimana va ser destruït per un míssil.
miniatura|Juvénal Habyarimana durant una visita als Estats Units, 1980 L'atemptat que va costar la vida a Habyarimana era el senyal per iniciar l'eliminació física de la població tutsi (15%). La matança sistemàtica havia estat dissenyada durant anys per la coalició de partits hutus i el clan de l'Akazu, al qual pertanyien membres del govern i importants figures públiques del país. La matança va ser dirigida pels militars i milícies interahamwe. Els mitjans de comunicació prohutus van contribuir a fer que la població civil participés en la matança. Les tropes del FPR (tutsis) van envair el país per aturar la massacre. Tot i la presència dels Cascos Blaus de l'ONU, els organismes internacionals es van inhibir. Els càlculs oficials eleven la xifra de tutsis i hutus moderats assassinats a més d'un milió, però mitjans independents asseguren que en van ser 800.000. Van ser sis setmanes des d'abril fins al juny de 1994, fins que el FPR, comandat per Paul Kagame, va ocupar tot el país. Milers d'hutus van fugir de Ruanda per temor a les represàlies tutsis. Després del genocidi es va instaurar el Tribunal Penal Internacional per jutjar els crims comesos. La seu és a Arusha (Tanzània). Ja s'han jutjat 27 persones per genocidi i crims contra la humanitat. Entre els convictes hi ha periodistes, polítics, religiosos i militars. Un nombre similar de persones estan sota ordre de crida i cerca. 400.000 civils esperen judici per delictes menors i complicitat en la matança al llarg del país.
Govern i política miniatura|upright|Paul Kagame, actual president de Ruanda. Després de la victòria militar del juliol de 1994, el Front Patriòtic Ruandès va organitzar una coalició similar a l'establerta per Juvénal Habyarimana el 1992, basada en els acords d'Arusha. No obstant això, el partit d'Habyarimana va ser prohibit.
Les organitzacions polítiques van estar prohibides fins al 2003.
Al setembre d'aquest any es van celebrar eleccions legislatives. Segons un informe de l'ONU de l'any 2005 que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandès és el parlament més equilibrat, amb una igualtat de gènere d'un 48,8% de dones (la mitjana està en el 15,9%).
Organització territorial miniatura|Provincies de Ruanda Ruanda ha estat governada per una jerarquia estricta des de l'època precolonial. Abans de la colonització, el rei (Mwami) exercia el control mitjançant un sistema de províncies, districtes, turons i barris. La constitució actual divideix Ruanda en províncies (intara), districtes (uturere), ciutats, municipis, pobles, sectors (imirenge), cel·les (utugari) i pobles (imidugudu); les divisions més grans i les seves fronteres són establertes pel Parlament.
Ruanda està dividida en 5 províncies, que des de l'1 de gener de l'any 2006 substitueixen les anteriors 12:
Província del Nord Província del Sud Província de l'Est Província de l'Oest Província de Kigali
Geografia miniatura|Llac de les muntanyes Virunga. Ruanda és un país interior que es troba a l'est de l'Àfrica. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i a l'oest amb la República Democràtica del Congo. La frontera amb la República Democràtica del Congo està establerta en gran part pel llac Kivu.
És un país molt accidentat, amb moltes muntanyes i valls, per la qual cosa se'l coneix com el país dels mil pujols. Al nord-oest del país es troben les Muntanyes Virunga que s'estenen des del límit amb la República Democràtica del Congo des de l'oest fins al nord, en el límit amb Uganda. En aquestes muntanyes es troba el punt més alt del país, el mont Karisimbi, un volcà amb 4.507 msnm, a més d'altres muntanyes volcàniques amb més de 3.000 metres d'altitud.
La divisòria d'aigües entre les principals conques de drenatge del Congo i el Nil va de nord a sud a través de Ruanda, amb al voltant del 80% de la superfície del país desembocant al Nil i el 20% al Congo a través del riu Ruzizi i el llac Tanganyika. El riu més llarg del país és el Nyabarongo, que neix al sud-oest, flueix cap al nord, est i sud-est abans de fusionar-se amb el Ruvubu per formar el Kagera; el Kagera flueix llavors cap al nord al llarg de la frontera oriental amb Tanzània. El Nyabarongo-Kagera desemboca eventualment al llac Victòria. Ruanda té molts llacs, el més gran és el llac Kivu. Aquest llac ocupa el sòl de la falla Albertina al llarg de bona part de la longitud de la frontera occidental de Ruanda, i amb una profunditat màxima de 480 metres, és un dels vint llacs més profunds del món. Altres llacs importants inclouen els llacs Burera, Ruhondo, Muhazi, Rweru i Ihema, sent l'últim el més gran d'una cadena de llacs a les planes orientals del parc nacional d'Akagera.
Clima Ruanda té un clima temperat, però a causa de la seva altitud, té temperatures més baixes a les típiques als països equatorials. A les muntanyes, es presenten gelades i nevades. Kigali, al centre del país, té una temperatura mitjana diària que ronda els 12 °C i 27 °C, amb poca variació al llarg de l'any. Al llarg del país la temperatura varia una mica, a l'oest i el nord on predominen les muntanyes, el clima és més fred que a l'est que és de menor altitud. La temperatura mitjana a la zona del Llac Kivu, a una altura de 1.463 metres, és de 23 graus Celsius. Hi ha dues temporades plujoses per any, la primera va de febrer a juny i la segona de setembre a desembre. Aquestes temporades estan separades per dues estacions seques, la primera i més important va de juny a setembre, en la qual pràcticament no plou. Un altre període menys sec va de desembre a febrer. Les precipitacions varien geogràficament, sent que a l'oest i al nord-oest plou més que a l'est i al sud-est.
Segons un informe del Grup de Prospectiva Estratègica, el canvi climàtic ha reduït el nombre de dies de pluja experimentats durant un any, però també ha provocat un augment de la freqüència de pluges torrencials. Ambdós canvis han provocat dificultats per als agricultors, reduint la seva productivitat. La previsió estratègica també caracteritza Ruanda com un país que s'escalfa ràpidament, amb un augment de la temperatura mitjana d'entre 0,7 ° C i 0,9 ° C en cinquanta anys.
Ecologia miniatura|Goril·les de muntanya en el Parc Nacional dels Volcans, al nord-oest de Ruanda.
El Fons Mundial per la Natura (WWF) divideix Ruanda entre tres ecoregions: Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria, a l'est. Selva de muntanya de la falla Albertina, a l'oest.