El Crusader, en la seva versió completa "Tank, Cruiser Mk VI, Crusader" (Tanc, Creuer Mk VI, Crusader), també conegut pel seu número d'Estat Major A15, va ser un tanc creuer britànic durant la primera part de la Segona Guerra Mundial. Es van fabricar més de 5.000 tancs i van fer importants contribucions a les victòries britàniques durant la campanya del nord d'Àfrica. El Crusader va participar en servei actiu a l'Àfrica, però el xassís del tanc va ser modificat per crear variants antiaèries, de suport de foc, d'observació, de comunicació, buldòzer i vehicle de recuperació.
Els primers tancs Crusader Mark I van entrar en servei el 1941 i, tot i que eren maniobrables, estaven relativament lleugerament blindats i mal armats. El següent Crusader Mark II tenia un blindatge màxim de 49 mm (1,9 polzades). L'armament principal dels Crusader Mark I i II era un canó Ordnance QF de 2 lliures de 40 mm; el següent Crusader Mark III estava equipat amb un canó Ordnance QF de 6 lliures de 57 mm, a costa d'un membre de la tripulació a la torreta. Aquesta variant era més que capaç de competir amb els tancs mitjans alemanys Panzer III i Panzer IV de mitjana generació als quals es va enfrontar en combat. Com a part de la 1a Brigada Blindada, el Crusader va resultar vital durant la Segona Batalla d'El Alamein, al setge de Tobruk i a la campanya de Tunísia.
Mantingut en servei a causa de retards amb la seva substitució, a finals de 1942, la manca de millores d'armament, a més de problemes de fiabilitat en les dures condicions del desert i l'aparició de tancs alemanys blindats i reforçats amb armament a l'Afrika Korps, el Crusader va ser substituït com a tanc principal per l'M3 Grant subministrat pels Estats Units i després pels tancs mitjans M4 Sherman, però es va mantenir en ús en combat fins al final de la guerra al nord d'Àfrica i després per a entrenament a Gran Bretanya.
Disseny i desenvolupament El 1938, Nuffield Mechanizations and Aero Limited van produir el seu disseny A16 per a un tanc de creuer pesat basat en la suspensió Christie. Buscant un tanc més lleuger i econòmic de construir, l'Estat Major General va sol·licitar alternatives a la indústria britànica. Amb aquesta finalitat, el tanc de creuer A13 Mk III, que havia d'entrar en servei com a "Tank, Cruiser Mk V" (conegut com a Covenanter), va ser dissenyat per London Midland and Scottish. El 1939, es va oferir a Nuffield l'oportunitat de participar en la producció del Covenanter.
Nuffield preferia treballar en la seva pròpia versió de l'A13, tot i que encara proporcionava treballs de disseny per a la torreta del Covenanter. Aquest nou tanc va ser adoptat com a "Tanc, Creuer, Mk VI Crusader", sota l'especificació de l'Estat Major A15. Tot i que sovint es fa referència al Crusader com una versió millorada del Covenanter, era un disseny paral·lel. Tots dos tancs es van encarregar "des de la taula de dibuix" sense prototips. Malgrat un inici més tardà, el model pilot del Crusader estava llest sis setmanes abans del primer Covenanter.
A diferència dels anteriors "creuers Christie" (els tancs A13 Mark III i Mark IV i el Covenanter Mark V) que es van construir amb quatre rodes de carretera, el Crusader tenia cinc rodes de carretera a cada costat per millorar la distribució del pes en un tanc que pesava gairebé 20 tones llargues (20 t) en lloc de les 14 tones llargues (14 t) dels creuers anteriors. Les rodes de 32 polzades (810 mm) de diàmetre eren d'acer premsat amb pneumàtics de goma massissa. Els costats del buc estaven construïts amb dues plaques separades, amb els braços de suspensió entre elles.
Tenia un motor diferent del Covenanter, un sistema de direcció diferent i un sistema de refrigeració convencional amb radiadors al compartiment del motor. El Covenanter va utilitzar un nou disseny de motor i el Crusader va adaptar el motor Liberty, fàcilment disponible, per encaixar en un compartiment del motor de perfil més baix. Al costat esquerre del buc davanter —un lloc ocupat pel radiador del motor al Covenanter— hi havia muntada una petita torreta auxiliar manualment armada amb una metralladora Besa. La torreta auxiliar era incòmoda d'utilitzar i sovint es retirava al camp o es mantenia desocupada.
Els dissenys A13 Mk III Covenanter i A15 Crusader utilitzaven la mateixa torreta principal. La torreta era poligonal —amb els costats que s'inclinaven cap a fora i després cap a dins— per donar el màxim espai al diàmetre limitat de l'anell de la torreta. Els primers vehicles de producció tenien un mantellet de canó de fosa "semiintern", que va ser ràpidament substituït en la producció per un mantellet de fosa més gran, millor protegit i amb tres ranures verticals per al canó principal, una metralladora Besa coaxial i el telescopi d'albirament. No hi havia cúpula per al comandant, que en canvi tenia una escotilla plana amb el periscopi muntat a través d'ella.
L'armament principal, com en altres tancs britànics de l'època, estava equilibrat de manera que l'artiller pogués controlar la seva elevació mitjançant un eix encoixinat contra la seva espatlla dreta en lloc d'utilitzar un mecanisme d'engranatges. Això encaixava bé amb la doctrina britànica de disparar amb precisió en moviment.
Desenvolupament posterior Crusader III miniatura| Crusader Mk III al nord d'Àfrica Quan es va entendre que hi hauria retards en la introducció dels successors dels tancs creuer pesants (el Cavalier, el Centaur i el Cromwell) i la necessitat de tancs creuer, el Crusader va ser reforçat amb el canó de 6 lliures de 57 mm, el primer tanc britànic a muntar aquest canó. El treball de disseny per a una nova torreta va començar el març de 1941, però Nuffield no hi va participar fins a finals d'any, quan van adaptar la torreta existent amb un nou mantell i escotilla.
La torreta també va rebre un ventilador extractor per eliminar els fums del tret del canó. El canó més gran restringia l'espai de la torreta, de manera que la tripulació es va reduir a tres, amb el comandant també actuant com a carregador del canó, una funció que abans realitzava l'operador de ràdio. L'espai auxiliar de la torreta es va dedicar a l'emmagatzematge de municions.
El Crusader III també va veure la introducció del motor Liberty Mk. IV, que va solucionar molts dels problemes de fiabilitat que s'havien trobat anteriorment. Això va incloure les bombes d'aigua actualitzades posteriorment del motor Mk. III, juntament amb una transmissió per eix que substituïa la transmissió per cadena per als ventiladors de refrigeració.
La producció va començar el maig de 1942 i 144 estaven completes al juliol. El Crusader III va entrar en acció per primera vegada, amb uns 100 participants, a la Segona Batalla d'El Alamein a l'octubre de 1942.
El Crusader es va convertir en un lloc d'observació blindat mòbil per a la direcció de l'artilleria. La torreta es va fixar al seu lloc, es va treure el canó i es va col·locar un canó fictici per donar-li el mateix aspecte exterior d'un tanc normal. Sense necessitat de municions, l'interior es va dedicar a les ràdios, dues ràdios número 19 i la ràdio número 18, taulers de mapes i equips relacionats. L'Artilleria Reial podia llavors operar el tanc OP al front entre les unitats de combat dirigint el foc d'artilleria en el seu suport.
Tancs AA Crusader El Crusader III també es va utilitzar per crear canons antiaeris autopropulsats. El primer va ser el Crusader III, AA Mk I, que va substituir el canó de 6 lliures de la torreta tancada per un canó antiaeri Bofors de 40 mm amb carregador automàtic i muntatge motoritzat en una torreta oberta. La tripulació era de quatre persones: comandant del canó, col·lector de canó, carregador i conductor. Estava pensat per a l'ús d'unitats antiaèries orgàniques en formacions blindades. miniatura| Crusader AA Mk III al Musée des Blindés, França. Després de les proves, va ser substituït pel Crusader III, AA Mk II, que estava armat amb dos canons Oerlikon de 20 mm per a ús antiaeri. El prototip va aparèixer de Morris Motors l'estiu de 1943, i el model pilot es va lliurar per a proves al juny. El gruix del blindatge de la torreta era de 30 mm a la part davantera, 14 mm als costats i 17 mm a la part posterior. Els canons estaven allotjats en una petita torreta poligonal de múltiples costats amb blindatge pesat, però amb poca visibilitat situacional per detectar avions que s'acostaven. La tripulació era de quatre persones: el comandant/artiller, dos carregadors i el conductor. El tanc portava 600 cartutxos de munició, en carregadors de 60 cartutxos.
Després d'avaluacions, el tanc va ser redissenyat urgentment com el Crusader III, AA Mk III. El Mk III diferia del Mk II: Una torreta millorada amb "llavis" elevats a l'obertura de la torreta i un marc de punteria més estret. Una metralladora Vickers K addicional del calibre .303 (7,7 mm) amb jaqueta blindada, entre els canons de 20 mm. La posició de la ràdio, que es va traslladar al buc per alliberar espai dins de la torreta. El conductor ara també actuava com a operador de ràdio, en lloc del comandant.
Després del fracàs del Crusader AA Mk I, l'Artilleria Reial va crear un nou projecte basat en el xassís del Crusader, oficialment anomenat Canó AA SP de 40 mm (erugues). El disseny era un canó Bofors de 40 mm muntat directament sobre el sostre del buc del Crusader III amb el seu blindatge estàndard. Un altre projecte similar va ser el Canó AA SP de 20 mm (erugues), que muntava tres Oerlikons de 20 mm en lloc dels Bofors. Tots dos es van produir en quantitats molt limitades i van ser utilitzats pels regiments LAA (SP). Estaven pensats com a espai provisional per garantir la cobertura antiaèria en els desembarcaments immediats del Dia D, però es van conservar al cap de platja fins a finals de 1944. Després que el xassís del Crusader es desgastés, els suports antiaèries es van transferir a camions.
Tractor d'artilleria miniatura| Tractor de canons Crusader conservat al museu Overloon El tractor de canó Crusader va sorgir de la necessitat d'un vehicle erugat que pogués remolcar el pesat canó antitanc QF de 76,2 mm i 17 lliures, que va donar lloc al Crusader II, Gun Tractor Mk I. Era un buc de tanc Crusader amb una superestructura quadrada simple que substituïa la del tanc del canó. L' estructura de 14 mm (0,55 polzades) de gruix protegia el conductor i la tripulació del canó, formada per sis persones. El tractor també portava municions a la part posterior i dins de la zona de la tripulació.
Tot i que era gairebé tan pesat com el tanc de canó, encara era capaç d'assolir una alta velocitat i estava oficialment limitat a 43 km /h. Això encara era dur per als canons remolcats de 17 lliures. Es van utilitzar al nord-oest d'Europa des del desembarcament de Normandia de 1944 fins al final de la guerra el 1945.
Altres desenvolupaments Els tancs Crusader podien estar equipats amb un accessori de rodets antimines (AMRA) Mk Id, un dispositiu de neteja de mines que consistia en quatre rodets pesants suspesos d'un marc. El pes dels rodets es podia augmentar omplint-los d'aigua, sorra, etc.
Els Crusaders es van utilitzar per a experimentació, com ara un kit de flotació, que consistia en dos pontons units als costats del buc, pales especials unides a erugues per propulsar el vehicle a l'aigua i un capó sobre les preses d'aire del motor i les reixetes de refrigeració.
Rendiment Es va descobrir que el rendiment inicial del Crusader era millor que el dels tancs lleugers M3 Stuart comparables. Malgrat els problemes de fiabilitat, els tancs van formar la unitat principal dels regiments blindats de tancs creuers britànics, mentre que els Stuart es van utilitzar per a reconeixement.