Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Limita amb Llíria, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria, Vilamarxant i Pedralba.
Història És un topònim procedent de l'àrab: Bani (al)-Wazir que en la documentació posterior (en alfabet llatí) registra diverses variants: Beniguazir, Benaguacil, Beniguasil, etc.
Romans i musulmans La vila es va fundar en una data indeterminada, cap al , per una important família musulmana, els Banu al-Wazir, sobre les restes d'alguna probable vil·la romana (vil·la Cecília), de la qual resten dues làpides: una al Museu arqueològic de València, on es fa referència a Caecilia Artemis; i una altra desapareguda que esmentava a Nigrino, el «quasi emperador» edetà. Els musulmans també van aprofitar una primitiva xarxa de reg romana, la qual netejaren, modificaren i ampliaren, tot aprofitant el mateix assut i una part de les canalitzacions romanes que han servit de base a l'actual horta de la Vall Bona, és a dir, de Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Riba-roja, Vilamarxant i una xicoteta part de Llíria. Els musulmans van construir un castell i una vila fortificats (castrum et oppidum) amb muralles, portals, cisternes, clavegueres i altres elements urbans.
Època foral El 1238 passa a poder de Jaume I que la dona a un noble aragonés, Ferrando Díaz i al cap de poc temps passà a la poderosa família dels Luna, senyors de les veïnes viles de Sogorb i Paterna, formant tot un patrimoni conjunt. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.
Al principi del passa a la família reial d'Aragó i més tard als ducs de Cardona. Mentres la vila va estar en possessió d'estos nobles, tingué lloc l'alçament morisc de Benaguasil contra el manament de l'Emperador Carles I (1525) que obligava a batejar-se tots els musulmans. La revolta tingué un caràcter comarcal, ja que s'hi aplegaren els musulmans de Benissanó, Bétera, Vilamarxant, Pedralba, Xestalgar (vegeu pàg. 126) i Paterna. Dominat l'alçament, molts dels sublevats fugiren a la serra d'Espadà i la resta, encapçalats per la família Abenàmir, es van batejar. El setembre del 1609 es va produir l'expulsió dels moriscos de Benaguasil, la pràctica totalitat de la població, que van ser traslladats al port de Mostaganem (Algèria) des d'on es van repartir entre Orà, Cherchel i la mateixa ciutat d'Alger. L'abril del 1613 es va signar una nova carta de població entre el duc de Cardona i una cinquantena de nous pobladors vinguts, majoritàriament, de l'Horta Nord. La vila particípà activament en la guerra de Successió (1706) formant quatre esquadrons, amb alguns cavallers al front, que van lluitar contra Felip de Borbó. Després de la derrota d'Almansa i la caiguda del Regne de València en mans dels castellans, molts benaguasilers van fugir a Barcelona fins a la caiguda de la ciutat el 1714.
Segles i Al final del , a partir dels informes de Cavanilles, es va prohibir el conreu de l'arròs. Durant la Guerra del Francés la vila també participà en la lluita, concretament en la batalla de las Cabrillas (24 de juny del 1808) on morí el cavaller benaguasiler en Joan d'Arrué. El estigué marcat per una gran inseguretat causada per les guerres carlines i els freqüents grups de bandolers que passaren per la vila. Diverses làpides testimonien algunes morts violentes.
Segle XX El significà per a Benaguasil la consolidació de les idees anarquistes aplicades al camp les quals es portaren a terme, d'una forma plena, durant la Segona República. El cop d'estat contra la segona república espanyola (juliol del 1936) vingué seguit d'una sèrie accions exaltades que tingueren com a conseqüència la mort d'unes quaranta persones lligades ideològicament als militars sublevats, així com la crema de l'església parroquial. Amb la victòria de Franco s'inicia un llarg període de persecució i repressió en què unes vuitanta persones, contràries al règim vencedor, van ser executades. L'any 1975 significà el retorn de la democràcia i la desaparíció dels símbols de la Dictadura. L'any 1979 accedia a l'alcaldia Antoni Balaguer al front d'una coalició d'esquerres. El 1983 entrava el PSOE a governar la vila, presidint el govern municipal Batiste Durà. El 1991 ocupà l'alcaldia Joaquim Herràez, del PP, partit que governa encara presidit per l'actual alcalde Joaquim Segarra.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 20072010201520202024 9.194 8.854 9.291 9.155 9.151 9.206 9.408 9.618 9.850 10.37411.14410.93611.25612.336 Economia Entre el 1959 i el 1991 s'ha estés el regadiu, la meitat del qual es dedica a cítrics i la resta a hortalisses. La gestió de la producció agrícola s'hi fa mitjançant la Cooperativa Agrícola Sant Vicent Ferrer. Pels anys seixanta del segle passat, s'hi establí una indústria tèxtil que donà vitalitat al sector; també la construcció assolí una certa importància. Actualment, a banda de l'agricultura, l'economia es basa en la petita empresa familiar que abasta els diferents sectors de producció.
miniatura|Ajuntament de Benaguasil.
Política i Govern Composició de la corporació municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Millorem Benaguasil (MBen), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Compromís per Benaguasil (Compromís).
Alcaldes Des de 2003 l'alcalde de Benaguasil és José Joaquín Segarra Castillo (PP).
Patrimoni cultural Monuments religiosos miniatura|Església de l'Assumpció miniatura|Ermita de la Mare de Déu de Montiel Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Edifici d'estil barroc valenciá del . Està situat a la plaça Major, sobre el solar de l'antiga mesquita musulmana. S'iniciaren les obres el 1702 i, després de la guerra, es van reiniciar el 1725. L'edifici principal s'inaugurà el 1731 i més tard s'acabà la façana principal amb una bella escala a dues mans.
Ermita de la Mare de Déu de Montiel. Edifici d'estil barroc valencià de final del . Està situada a la lloma de l'Ermita, sobre el solar d'una antiga ermita que s'havia edificat cap al 1650. El 1795 es va enderrocar i s'iniciaren les obres de l'actual edifici, que s'inaugurà l'any 1800.
Monuments civils La torre del Castell. Cap al la família al-Wazir va construir, sobre les restes d'una vil·la romana, un castell que tenia probablement tres torres fortes. Quan perdé el seu valor estratègic, cap al llarg del , tingué diverses funcions: ajuntament, escorxador, escola, acadèmia de música, teatre de sarsuela, etc. Cap al 1980 fou cedit a la Unió Musical i a continuació va ser enderrocat per tal de construir-hi un nou edifici. Tanmateix, per exigències constructives, es va salvar una torre del castell medieval que havia servit de presó i que encara es pot visitar. Cal destacar el gran arc que tanca la torre i els grafitis que omplen les parets de l'antiga presó. Les portes es conserven al Museu Etnològic i a la mateixa torre.
La casa de les Rendes. Edifici que ocupa un estratègic angle de l'antiga muralla del poble. Està situat al carrer de les Rendes i confronta el carrer de Cristians. Es tracta d'una construcció històrica, ja esmentada al final del , de caràcter senyorial i comunal, ja que s'utilitava per a recollir les rendes i també per a fer importants actes, reunions i consells. Queden alguns elements gòtics i mudèjars o renaixentistes.
Recinte emmurallat.
Les restes de la torre de Felx, declarats béns d'interés cultural, amb codi 46.11.051-005 i denominada també torre Fèlix, s'alcen sobre una petita elevació de poc més de 100 metres anomenada pla de la Barca, que domina el territori delimitat per un meandre del riu Túria.
La casa dels Abenàmir. Magnífic edifici d'estil mudèjar del situat al carrer del Castell. Es tracta d'una casa-palau que devia pertànyer a una important família morisca del o, potser, de final del . Tradicionalment s'ha atribuït als Abenàmir, una família morisca de Benaguasil que assolí la noblesa. L'entrada principal està formada per un gran arc amb dovelles de pedra treballada. Al saló principal són interessants les bigues de fusta treballada que sostenen les voltes del sostre.
El palau dels Arrué. Important casa senyorial situada al carrer del palau. Malgrat els llastimosos retocs d'escaiola que s'han fet darrerament, es tracta d'un bell exemplar de palau rural dels segles -. Tanmateix se sap que hi ha restes anteriors gòtics i ben bé podria tractar-se d'una altra casa morisca, potser la dels Xerrin, tan rics i poderosos com els Abenàmir. Després de l'expulsió dels moriscos va pertànyer a la família Arrué, nobles d'ascendència basca que col·locaren el seu escut, en relleu, sobre la porta. Al se li afegiren alguns detalls decoratius interiors.
La casa d'Estevenet o la procura de Portaceli. Situada al carrer de Cristians, es tracta d'una gran construcció feta a cavall dels segles -. Va ser edificada sobre el solar de la primitiva església de Sant Francesc. Pertanyia al convent de Portaceli i servia de magatzem de les rendes (fruits) de la parròquia de Benaguasil. En la porta principal tenia un escut de la Cartoixa. Encara hi resten importants elements constructius del barroc popular.
La casa de la Pirula. Bellíssim exemplar de l'estil modernista local. La casa està situada al carrer de Llíria, número 3. Va ser construïda els primers anys del . Té elements neogòtics en la façana que la fan especialment atractiva. Va ser enderrocada completament l'estiu del 2006.
Arquitectura rural. Benaguasil posseïx un importat nombre de construccions rurals de gran valor etnològic. A més dels molins i dels masos cal destacar l'importat nombre, qualitat i bon estat de conservació de més d'una vintena de cabanes o refugis de pedra seca, anomenats localment «catxirulos». Alguns d'ells estan relacionats amb construccions de recollida d'aigua, com ara sisternes o aljubs.
Llocs d'interés miniatura|El riu Túria al seu pas per la Fenosa Partida de la Fenosa, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba. És un paratge natural de gran bellesa situat al marge esquerre del riu Túria, en la partida de la Retorta-Fenosa. Presenta una zona arbrada al costat del riu que compta amb equipament de paellers, taules i lavabos, a més d'una zona de jocs per als xiquets. El paratge es troba protegit, d'acord amb la Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, pel seu valor ecològic. Permet gaudir del riu Túria i de la vegetació frondosa que l'envolta. Constituïx un dels llocs de major bellesa paisatgística no només de Benaguasil sinó de tota la comarca.
Partida de la Pea, on es conserven les restes d'una antiga posada.
Festes i tradicions Les Falles Les principals festes de Benaguasil, avui, són les Falles i les Festes de Setembre. Les Falles se celebren del 15 al 20 de març. Hi ha 10 comissions falleres: Les falles Atra Que Tal, Carrer de Llíria y Plaça de Bous a primera secció, les falles Monte Montiel, Picaor, Penyot, El Pilar i Topairet a segona i les falles Cervantes i L'Espardenyada a tercera secció. Sembla que ja es plantà alguna falla en els anys 30 del , però la tradició ve dels anys 50. Cal destacar el tren faller (17 de març) com un dels actes més populars, que alguns consideren lligat a la «rua» del desaparegut Carnestoltes.
Les festes